Ditades sobre Internet, la societat de la informació, Catalunya i el apassionant futur que ens espera

Qui crearà llocs de treball?

Fa pocs dies em convidava la Diputació de Tarragona a fer una xerrada sobre Internet a la ciutat de Tortosa. Tot i que el programa era prou interessant, no sumàvem més de 15 els assistents. Les meves alarmes saltaven. Aquest país no està entenent res. Em deia a mi mateix.

Jo no sé exactament cap a on va el futur. Però, tinc clar algunes coses:

1.     La riquesa no es genera sola.

2.     L’explosió econòmica que hem viscut a Catalunya i a Espanya ha estat gràcies en part a una integració europea (amb fons de cohesió inclosos), el negoci del totxo i una capacitat d’endeutament excessivament permissiva que ens ha permès consumir el que hem volgut. D’aquí poc podrem estirar en el futur.

3.     Les fàbriques que tanquen mai més obriran les seves portes (al menys no ho faran en territori català).

4.     La presència i el pes del sector públic no sembla massa sostenible pels sectors més productius.

5.     Ens hem mal acostumat a pencar poc i guanyar massa.

6.     Esperem que sigui l’Estat i els nostres governants els que solucionin tots els nostres problemes quan les coses van maldades.

7.     La globalització serà molt injusta amb els països del primer món que no sigui dinàmics i aportin realment valor.

Segueixo sense saber cap a on ha d’anar el nostre futur però només crec que amb esforç, creativitat, innovació i assumpció de risc personal, professional i empresarial ens en podrem sortir. I que només assisteixin a Tortosa 15 persones a unes jornades d’Internet – per on circularà part del nostre futur – em diu que no anem bé.  Vivim – com diu el Xavier Roig en el seu darrer llibre La dictadura de la competència – en “una societat drogada per l’excés de beneficis socials ... en una societat feble”.  

Molt sovint em pregunto qui crearà en un futur proper llocs de treball a Catalunya i no aconsegueixo trobar-hi la resposta. Potser és que simplement no es crearan aquests llocs de treball i ens haurem d’acostumar a taxes d’atur del 15% o simplement serem capaços de generar llocs de treball de poc valor afegit que envaeixin Catalunya de mileuristes. No ho tinc massa clar. I tu? Saps qui crearà aquests llocs de treball?

Nou Comentari (4 comentaris) 10/7/2009

Poc vi i cava a la xarxa

Fa pocs dies intervenia al Cava&Twitts organitzat dins de la Penedosfera per parlar de  vins, caves i Internet. Móns apassionants però que - més enllà d’espais com el mateix Cava&Twitts - no saben anar-hi de la mà si ens atenim al recorregut que bodeguers i cavistes han tingut a la xarxa en els darrers anys.

Actors massa petits, excessivament orientats en el producte i no tant en la seva comercialització, una actitud poc transgressora i innovadora, amb un important repte generacional i amb pressupostos molt petits per una banda i una audiència amb graus d’implicació amb el producte ben baixos – al cap i a la fi, decidir-se per un vi no és com fer-ho per un nou cotxe – fan que el recorregut d’internet en aquest sector sigui sent molt limitat.

Només, una mica de llum molt poc explorada a Catalunya fins a la data sobre l’ús que podria tenir aquest producte de la xarxa des del meu punt de vista.

1. Internet és el mitjà pel que bodeguers, cavistes i entitats promotores públiques i privades haurien d’utilitzar de manera conjunta i coordinada per tal  de donar a conèixer fora de les nostres fronteres les bondats d’un producte com el vi i el cava que ens fa sentir tan orgullosos de ser catalans. No hem creat iniciatives a la xarxa pensades per promocionar el vi o el cava català. 
   
   
2. Internet per iniciar una relació més propera entre consumidors i bodeguers. Una relació que només pot començar des de la mateixa ampolla (o etiqueta) incentivant que l’usuari ens doni les seves dades amb algun tipus d’incentiu o pretext i desitgi iniciar un diàleg amb nosaltres que ens permeti acostar-lo a la nostra marca i els nostres productes. Tots ja tenim clar que la web-catàleg poc recorregut i sentit té.
   
   
3. Les xarxes socials per tenir una relació més intensa entre heavy users o fans dels nostres vins i caves. S’obre una nova manera per mantenir un diàleg d’una intensitat increïble entre les persones més properes a les nostres marques.
   
   
4. Nous formats de comerç electrònic que podrien tenir molt de sentit aplicats al món del vi como les iniciatives de Privalia o Buyvip (marques amb grans descomptes) o Woot (un producte diferent al dia amb un preu excepcional i un nombre ben limitat d’unitats).
   

Nou Comentari 21/6/2009

El meu primer llibre

Fa pocs dies es publicava el llibre: ‘Vender más en Internet’ (editat per Gestión 2000 i que he escrit colze amb colze amb l’Ester Pallarès). El meu primer llibre.

I dic el meu primer llibre perquè em sembla que m’ha agradat l’experiència el suficient per repetir-la en no massa temps. Veure’m.

Ara l’important és gaudir d’aquest primer llançament. Us puc ben assegurar que la il·lusió ha estat tremenda quan el vaig veure com a novetat a una llibreria de renom madrilenya o en els mateixos quioscos de l’aeroport. I dic tremenda pel que representa aquest llibre.

El llibre - més enllà de ser-ne el primer - parla d’una concepte i d’una disciplina que comença a agafar forma a molts indrets del món: la persuabilitat.

Encara recordo el dia de juny del 2005 quan vaig arribar a l’oficina de Multiplica a Barcelona i els hi vaig dir: “M’he inventat una nova paraula: persuabilitat”. La cara – barreja de estupefacció i conya – dels que estaven aquell dia parlava per a ella mateixa. Però, amb els anys un va aprenent que la perseverança té premi.

El més notable de tot plegat és que un concepte hagi transformat tota una companyia. Abans d’orientar-nos a la persuabilitat i agafar aquesta bandera com a eix de diferenciació, a Multiplica ens dedicàvem a tot. O quasi tot. El fet és que no ens sentíem millor en res a ningú. A mida que li vam anar donant forma a aquest concepte, la confiança en nosaltres mateixos s’anava consolidant i refermant. Fins al punt que avui en dia somiem en ser un referent mundial en com convertir usuaris en clients a la xarxa.

L’especialització – a mida que un sector madura com el d’internet – és clau per sentir-te diferent. Sense la persuabilitat, Multiplica probablement ja no existiria pel fet de no tenir una vertadera raó de ser. Ara la tenim. I això ens dona l’energia per ser – tot i els temps que corren – més ambiciosos que mai.

La internacionalització n’és conseqüència d’aquesta especialització. Sabem que tenim quelcom que oferir al món. Així, per exemple, en poques setmanes tastaran els nostres serveis els brasilers doncs obrim oficina a Sao Paulo.

I aquesta especialització – aquesta nova disciplina – ha agafat forma en aquest llibre. D’aquí el valor que té per mi.

Mil gràcies a tots els que amb les vostres idees i el vostre suport ho he fet possible : )

Nou Comentari 4/2/2009

Internet, crisi i la millor de les nostres cares

La nostra economia sembla estar ben tocada, especialment si li fem cas als mitjans de comunicació que només fan que accelerar una important crisi de confiança, fet que ens paralitza a les empreses d’invertir i els consumidors de consumir (desencadenant una vertadera crisi econòmica).

Però, ens hem de començar a tallar ja les venes? N’estic convençut que no i que el millor que podem fer és aprofitant aquests temps d’incertesa per prendre aquelles decisions que portem anys sense prendre, orientar millor el nostre discurs comercial i tornar a tenir aquella pressió que ens permeti sortir clarament enfortits d’aquests difícils mesos que sembla que tenim per endavant.

A títol personal, cadascú ha de fer la reflexió del valor que aporta en el seu lloc de treball a la companyia en la que treballa. A Catalunya hi ha massa gent preocupada del que guanya i dels seus drets i massa poc del que aporta i de les seves obligacions. Estem massa mal acostumats i hauríem de veure aquest moment fent cadascú clara autocrítica sobre el paper que desenvolupem en el nostre dia a dia.

Els que estem immersos en el món online, hem de veure clarament aquest moment de manera optimista ja que provocarà que Internet tingui en els pressupostos de les empreses l’espai que es mereix. Estudis com els d’IDC parlem que la publicitat a la xarxa tindrà un creixement anual acumulat d’un 14,9%.

Com podem llegir a l’article “Crisis, el gran trampolín para la publicidad digital”, el moment econòmic actual representa una grandíssima oportunitat per a anunciants i empreses en general entenguin que és el moment de moure grans partides pressupostàries d'altres mitjans a internet, buscant un claríssim millor retorn de la inversió.

Internet va – amb crisi o sense – i l'impacte que està tenint en els negocis és cada dia major. No adonar-se d'això i no invertir el necessari em semblaria un greu error. Internet és el veritable camí per fer-nos més eficients i optimitzar els nostres pressupostos de marketing i comunicació.

Per tant, a aquest mal temps la nostra millor cara.

Molta canya !

Nou Comentari 27/10/2008

D’emprenedors a emprenedors

Sens dubte, els emprenedors que tot just s’inicien s’estalviarien més d’un mal de cap si tinguessin la orientació i formació adequada. Però, la realitat és que fins a la data els emprenedors primerencs – també els emprenedors digitals - estan molt sols.

Les universitats de negocis  en general estan més orientades a formar futurs bons professionals i directius que emprenedors. Error estratègic de país que confio que algú es digni a canviar algun dia.

Les administracions – tot i que entenen que ha de recolzar l’emprenedoria – no està formada per professionals que hagin emprès empresarialment i per tant difícilment podran entendre les necessitats reals d’un emprenedor novell.  El seu plantejament és generalment massa teòric i burocràtic.

El capital risc s’adreça a un tipus d’emprenedor que ja ha estat capaç de donar forma al seu negoci i estan pensant passar a un segona velocitat.

Davant aquest dèficit d’instruments per part dels emprenedors novells, s’està reproduint arreu del món un model que em sembla summament interessant: plataformes d’emprenedors per a emprenedors com Seedcamp a Londres, Seedrocket a Barcelona o Engineup a Santiago de Xile.

Les 3 iniciatives es caracteritzen per ...

• reunir en pocs dies emprenedors novells que tenen una idea o un projecte en una etapa molt inicial amb emprenedors amb una certa experiència contrastada,
• escollir – entre tots els projectes que es presenten – aquelles amb més cara i ulls que rebran un primer nivell d’inversió i un acompanyament durant un temps per una participació en el projecte,
• no tenir ànim de lucre.

Sens dubte, el més valuós són els savis consells que emprenedors més experts poden donar al més novells en cóm encarar segons aspectes del negoci durant les jornades i un cop han estat seleccionats.

El fet és que Catalunya necessita reproduir i ampliar aquest tipus d’iniciativa. L’esforç que el Jesús Monleón i el Vicente Arías han fet per crear el Seedrocket és encomiable i tots ens hi hauríem de volcar. Em permeto fer – en aquest sentit – una crida a les principals entitats del país i especialment a les nostres administracions publiques per a què els hi posin recursos per fer evolucionar aquesta gran iniciativa.

Catalunya necessita emprenedors i els emprenedors necessiten plataformes que els ajudin a avançar significativament. L’ajuda d’altres emprenedors n’és – en aquest sentit – absolutament imprescindible.

Nou Comentari (3 comentaris) 3/9/2008

L’hora d’emprendre

Ja ho diuen els refranys espanyols ‘Al mal tiempo, buena cara’ o ‘No hay mal que por bien no venga’. I és que sóc dels que pensa que la crisis – si és que no ens arrastra a tots a la misèria. – ens farà més bé que mal.

Per molts motius. Us en dono 5:

1. La cultura del ‘totxo’ com a eix de creixement era insostenible. Sense comentaris quan lamentable ha estat l’especulació que s’ha fet en els darrers anys que han enriquits a uns pocs i ens ha posat als joves contra les cordes sense un accés digne a la vivenda.
2. Els catalans – com els europeus – ens estem adormint. Amb un país on la màxima preocupació és saber on anem a esquiar el fi de setmana no anem en lloc. Falta gana. La gana que veig en vols altres països que ens escombraran en pocs anys si no ens posem les piles.
3. La crisi ens obligarà a les empreses a prendre més decisions en clau empresarial, a treure’ns el greix que ens sobra i a ser molt més competitives (no hi ha cap altre remei).
4. La crisi farà que per fi les institucions entenguin que les seves polítiques s’han d’orientar molt més a fer un país més emprenedor i dinàmic.
5. Les exportacions es potenciaran per tal de disminuir la dependència que masses encara tenim d’un mercat interior com l’espanyol.

Per tant, prou de queixar-te de que ve la crisis. I aixeca’t de la cadira i crida amb mi: Vull que vingui la crisi !!! Vull que vingui la crisi !!!

I la vull per construir un altre tipus de país: més sostenible, més global, més innovador, més flexible o més emprenedor.

Aquesta setmana llegíem a l’Expansión les apostes de 12 emprenedors d’èxit que emprenen i amb sang dintre del marc de les noves tecnologies a Catalunya. Entre ells, el David Massó, el Lluis Font, el Dídac Lee, l’Antonio Gonzàlez-Barros, el Carlos Blanco o el Lluis Faus. Probablement, se’n deixen algú (com el Manel Sarasa i el Josep Mitjà d’OpenBravo). Són ells els nostres referents que ens de portar a voler guanyar-li la partida a aquest escenari econòmicament incert que se’ns presenta pels propers anys. Són ells els que ens han d’animar a pensar que ara – més que mai – és l’hora d’emprendre i construir un millor país.

Nou Comentari (1 comentari) 8/7/2008

Seguir sent un referent (per alguns al menys)

Estar dos mesos a Barcelona – juny i juliol – després d’estar a Xile i Brasil quasi bé 2 anys m’ha permès relativitzar l’estrès que reconec que tenia per Barcelona i Catalunya pel que fa al grau d’avanç del seu caràcter innovador i el seu grau d’introducció en l’era del coneixement.

I és que postejar un ditades anant amb AVE i estant connectat amb 3g em positivitza d’una manera increïble.

Segurament,  Xile i Brasil no són Finlàndia o Califòrnia però us puc ben assegurar que són dues economies amb uns nivells de creixement impressionants i amb un futur ben potent. I ells ens tenen per ara encara com a referents.

I és que per molts països podem ser un referent – talment com per nosaltres ho és el Silicon Valley - en la mesura que ens ho creguem, traguem pit i desenvolupem lligams empresarials amb aquests països.

Precisament vaig anar a la sessió sobre el Silicon Valley que va organitzar Tertulia digital aquesta setmana  i vaig sortir-ne amb algunes idees clares de coses que han de canviar per convertir-nos també amb un referent:

• El govern català (i espanyol) han d’ajudar amb el seu pressupost a consolidar una indústria innovadora i tecnològica que precisa consolidar-se.  Som moltes les empreses que ens ho estem fent tots nosaltres. La demanda pública ens podria ajudar a donar el salt. La investigació de centres ja poderosos a Califòrnia com el SRI es va fer gràcies al pressupost de l’exèrcit nord-americà.
• L’empresari català ha de canviar de xip en temes com:
  • Hem d’estimar el risc empresarial per damunt de les coses.
  • Hem de pensar globalment: internacionalitzar-se o morir.
  • Hem de tenir una major mentalitat a col·laborar.
  • Ha de ser més agressiu, innovador i competitiu.
  • Hem de perdre la por al ridícul.
• La universitat ha de reinventar-se.
  • Ha de crear una mentalitat més emprenedora en l’alumnat.
  • Ha de fer-nos entendre que somiar és possible.
  • Ha de forçar gran part dels seus continguts en altres idiomes
  • La investigació que realitza ha d’orientar-se a la seva utilitat empresarial.
• El capital risc ha de potenciar-se, tenir professionals que hagin estat abans emprenedor i que puguin acostar-se a la tipologia d’emprenedoria que tenim a Catalunya i dotar-la de l’experiència empresarial que li manca. 

El Silicon Valley va iniciar-se perquè la qualitat de vida de la zona fa 40 anys era absoluta. No podem replicar el model Silicon Valley pensant en l’any 2025? Jo n’estic convençut que sí. Només depèn de tu i de mi.

Nou Comentari 19/6/2008

El mite de la finestreta única

L’any 2003 des de Multiplica vam estar treballant per Cat365 i un exercici que vam fer era imaginar-nos un dia fred d’hivern de l’any 2008. Ha arribat aquest dia. En aquell moment escrivíem (bé, el Marc Ribas escrivia) i compartíem amb el nostre client les següents línies:

“Any 2008. Segon dissabte de febrer. Fa fred, però per això sóc aquí, pel fred. Li he demanat a un amic que m'acompanyi a passejar pel Montseny: necessito tranquil.litat, aire, una companyia silenciosa, i fred.

Fa dies, setmanes, que els pensaments només giren entorn als meus problemes, no aconsegueixo superar la barrera i passar a les solucions. I la barrera (de problemes) és cada vegada més alta. L'amic em parla, intento escoltar-lo, la barrera em torna a atrapar. El fred tampoc m'ajuda.

Merda! Pensava que havia abandonat tot artilugi modern, per gaudir del fred silenciós, però no, la PDA s'ha colat, i ara sona. Què collons vol? Per què no em deixa escapar, encara que sigui per unes hores? Deixo que soni, i finalment para....ufffff. Unes passes més, i ja torna a sonar, quin poc respecte, la tecnologia! No diuen que és intel.ligent! Davant la insistència, la trec de la butxaca de l’abric, la desplego, i "Felicitats! Cat365 t'informa“.

Primer penso que és el dia del meu aniversari i ho he oblidat, però no; perquè em feliciten? S'estan burlant? Ostres! No, no pot ser

Cat365 t'informa que l‘Ajuntament de L'Escala t'ha concedit el pis de protecció oficial que vas demanar. Per continuar amb el procés, pots posar-te en contacte amb l‘Ajuntament al telèfon 972.23.30.12. o bé clicant aquí, el Cat365".

Sense Cat365 no m’hagués assabentat mai que el meu propi ajuntament oferia pisos de protecció oficial. Cat365 no només em va informar. Em va permetre participar en el concurs dels pisos només omplint un simple formulari. Cat365 es va encarregar de la resta, lliurant tota la documentació necessària en format digital emmagatzemada en el seu sistema.

Mai m’hagués pensat que l’administració fos tan propera i preocupada.

Què em deies, amic meu?..."

L’any 2008, la realitat d’una finestreta única s’ha esvaït. El concepte probablement era massa ambiciós i es va equivocar al voler competir en quant a visibilitat amb les diferents administracions públiques respectives (especialment la Generalitat), però era un concepte molt potent i un clar referent internacional.

La política – com de costum – es va encarregar de carregar-s’ho.

Nou Comentari (3 comentaris) 18/4/2008

El regnat de Vilaweb

Tremola el regnat de Vilaweb com a líder d’audiències dels mitjans digitals en català?

Sens dubte, l’aportació del Vicent Partal i de Vilaweb a la internet catalana és indiscutible i molts l’hi hem d’estar agraït. Però, l’avantatge de ser el primer en el món dels diaris no representa una avantatge competitiva per sempre. I el fet de ser un actor purament online representa alhora una clar desavantatge en el minut en que la resta es comença a despertar i a posar-se les piles.

Aquest és el cas de l’Avui que per molt orgullós que estigui d’haver estat el primer diari a l’estat en tenir pàgina web fins ara mai havia entès que era això de tenir presència a la xarxa. Però, la incorporació del Xavier Bosch pot canviar les coses al menys si fem cas a les seves darreres paraules, on afirma que l’Avui.cat serà un clar eix estratègic.

Però, en el darrer any ja intuïm una millora de les dades de l’Avui.cat respecte Vilaweb. Si fem cas de les dades d’OJD, des del febrer del 2007 al gener d’aquest 2008 l’Avui.cat ha passat de 109.044 a 186.027 usuaris únics i de 427.436 a 833.342 visites. L’Avui.cat està quasi doblant les seves xifres en només un any. En canvi, Vilaweb no creix al passar de 309.229 a 300.178 usuaris únics i de 1.256.126 a 1.326.261 visites. E-noticies millora un 27% les seves xifres però queda molt lluny de Vilaweb o l’Avui.cat al tenir aquest mes de gener 78.525 usuaris únics i 412.958 visites.

Vilaweb perd terreny com a mitjà digital en català. També, segons el ranking d' Alexa.com:



L’Avui.cat compte a més amb una clara avantatge: té un diari en paper darrera i el treball d’un equip periodístic molt més ampli. Vilaweb, per la seva, banda porta massa temps sense innovar en el seu format. Com a diari digital, si vols ser generalista o competeixes en continguts o ho fas oferint una millor  experiència d’usuari. Un altre camí passa per tenir un posicionament molt més centrat com sempre ha sabut fer E-noticies al centrar-se en la política.

No s’entén – a no ser que ens tinguin una sorpresa preparada – que amb el coneixement del Vicent Partal no hagin innovat més amb el seu diari electrònic, recollint les tendències que millor estan funcionant a la xarxa.
Ja fa temps escrivia les 10 coses que crec que ha de tenir tot diari de futur a la xarxa.

1. Un diari que em destaca les notícies més rellevants en funció:
   o        Dels tags de les noticies que finalment clickejo.
   o        De les meves pròpies valoracions (en el cas de que voti una determinada notícia en el passat.
   o        De les valoracions de la resta d’usuaris.
2. Un diari on puc llegir les opinions i comentaris de la resta d’usuaris.
3. Un diari amb menys columnes i un major scroll vertical.
4. Un diari que excel·leix amb les notícies de darrera hora i es converteix amb els meus ulls a internet (apuntant-me enllaços a webs que em poden permetre a estar vertaderament a la última).
5. Un diari que em permet publicar notícies i fins i tot em compensa econòmicament per fer-ho (quan realment es mereix).
6. Un diari que des de la noticia en text em permet veure mini-vídeos sobre el tema.
7. Un diari que em permet definir alertes sobre temes ben concrets.
8. Un diari sense excessiu soroll visual (l’estrictament necessari) i amb una mida de lletra raonable i digerible.
9. Un diari on relacionen notícies amb posts de blogs (no necessàriament del lectors del mateix diari).
10. Un diari que em diu de manera clara, ràpida i intuïtiva – en esquema folksonomic - quins són els temes més rellevants del moment.

No sé si són aquestes, però sí sé que la innovació constant és l’únic manera de competir en l’era digital. També, per Vilaweb.

Nou Comentari 17/2/2008

La Catosfera, una realitat

Aquest fi de setmana s’ha organitzat – amb sorpresa i admiració per part meva – la Catosfera, unes jornades per reflexionar sobre la blogosfera catalana.

Tot i no poder-hi anar, em sento clarament part de la Catosfera més enllà que fa uns mesos incloguessin aquest bloc en la taula periòdica de la Catosfera :).

[Veure imatge ampliada]

I m’hi sento part no tal sols pel fet de fer anys que porto escrivint des del Ditades (des del 15/11/2003), si no pel fet de fer-ho en català. Més d’un cop algun company m’ha recordat com s’ampliaria la repercussió que tindria si escrivís en castellà i són molts els blocs que catalanoparlants escriuen en castellà per aquest mateixa raó. Per mi, escriure en català és una manera de mantenir viva la cultura i la llengua catalana. Per això, és un orgull formar part d’aquesta gran comunitat de blocaires catalans que escrivim en català.

A més, el fet que els catalans siguem prou actius en la blocosfera al menys pels 40.000 blocs actius que s’estima que hi ha la xarxa, parla de la maduresa intel·lectual i alhora digital del nostre poble. Però, alhora de la nostra maduresa democràtica. Recollint algunes de les definicions que el Marc Vidal – organitzador de la Catosfera de Granollers – feia en la seva presentacióm, un bloc és un altaveu democràtic que qualsevol pot utilitzar. És diàleg i debat. És vigilància activa. És l’embrió d’una societat més lliure i justa.

Per mi, un bloc és sobretot un espai on madures i ordenes idees alhora que pel fet d’escriure-les fa que les interioritzis i les facis plenament teves.

I això és els que els catalans hem de demostrar al món. Que amb la paraula – encara que estigui escrita en un poc conegut bloc personal - podem arribar més lluny que mai.

En aquest sentit, el meu amor per Catalunya m’ha portar a crear fa pocs dies un nou bloc: Per quan vingui un altre juny, on aniré escrivint sobre Catalunya, el seu futur i el full de ruta que l’ha de portar cap a la independència.

És hora de començar a esmolar les eines ! L’hora s’acosta.

Nou Comentari (2 comentaris) 27/1/2008

TV3, la teva i també la meva

Aquest diumenge a Santiago de Xile, la Sara i jo vivíem una experiència excepcional. Ens hem posat a dinar com de costum però – màgia – veient el telenotícies migdia gràcies al servei 3alacarta.



Personalment, m’ha transportat a aquells any que ara recordo amb tanta intensitat quan vivia a Tarragona i el meu pare em feia callar per escoltar el telenotícies. La màgia està en poder viure la mateixa experiència (aquest cop sóc jo qui faig callar als meus fillets) a milers de quilòmetres de casa.

I això m’ha fet recordar que brillant és l’equip que capitaneja TVC Multimèdia i que amb la seva bona feina des del seu origen no han deixat de sorprendre’ns i d’estar a l’alçada a nivell d’innovació i imaginació de les principals televisions mundials.

Sense anar més lluny, SAM - el periodista multimèdia automatitzat – ens va sorprendre a tots ja fa alguns anys i és un referent indiscutible en la indústria dels continguts meteorològics.

3alacarta t’ofereix la programació de Tv3 y Canal33 de manera gratuïta durant la darrera setmana, amb una experiència i qualitat sensacional.

L’experiència d’ús de totes les seves webs és exquisida. Doneu-li una ullada a la web de TV3 per exemple i compareu-la amb Tele5, Antena3 o Televisión Española.

El seu rol de lideratge en la indústria multimèdia és digne d’envejar i agrair com a rol dinamitzador del sector a Catalunya i els posa en una posició de partida increïble quan la televisió interactiva es popularitzi.

TV3, la teva i també la meva.

Nou Comentari 13/11/2007

Lax’n’busto i converses en primera persona.

Fa anys vam poder llegir el famós The Cluetrain Manifesto on ens recorden que amb l’arribada d’Internet els mercats eren més que mai converses. A data d’avui, ho visc a diari.

Especialment amb experiències com la d’aquest cap de setmana amb l’excepcional arribada de Lax’n’busto a Santiago de Xile. Absolutament sorprès per poder anar a un concert en català a Xile, no vaig poder més que anar-hi encantat. La meva sorpresa va ser quan propers es van mostrar tots els components del grup amb els catalans que assistíem a la Batuta (una espècie de KGB a la xilena). Vam poder conversar amb ells fins a altes hores de la nit amb ells (al seu hotel inclòs). Aquí en teniu la prova:

Però, el que més em va sorprendre van ser les converses que es produeixen en la seva web. Lax’n’busto – com molts d’altres grup – tenen un blog a mode de diari de viatge on comparteixen amb els seus fans les peripècies del grup en primera persona, establint un diàleg excepcional amb els seus seguidors a través del seus comentaris.

Aquí en teniu un dels molts comentaris:

Hola Monica
Quines paraules més boniques. No saps la sort que vau tenir de veure als lax, i si, si que son propers, els que més. I sempre ens tenen al corrent de tot, si t’hi fixes porten alhora un myspace, un blog , un fotolog i a més escriuen al forum uuuuuuuuuuffffffff això reflecteix la seva proximitat. Com ens hagues agradat venir a Xile, no ho saps prou. Però no ens podem queixar nosaltres, el dia 16 estaran tocant a Lloret de Mar jeje Vas fer fotos del concert?

Comentari per carles — 30 Octubre 2007 @ 8:23

I és que avui en dia les empreses i entitats de tot tipus s’han de plantejar tirar a les escombraries les seves seccions de premsa o notícies de les seves webs i iniciar un diàleg amb la seva audiència en primera persona. A Multiplica fa temps que mantenim el nostre propi diari de viatge i n’és sens dubte un vehicle excepcional per la seva frescor per explicar amb un to ben proper què fem i quines són les coses més excepcionals que ens succeeixen o simplement ens sorprenen. L’ús que en fem del blog està aconseguint dues coses més summament rellevants: per una banda, el nostre equip s’assabenta de coses que difícilment podria assabentar-se amb tanta immediatesa i els seus continguts profunditzen la seva relació emocional amb l’empresa; per altre, connectem amb les persones que ens segueixen de manera excepcional. Sens dubte, tan Multiplica com Lax’n’busto – dues coses difícilment comparables - són més ‘sexys’ des de que tenen converses en primera persona.

(Fora de tema, deixeu-me agrair a Lax’n’busto com van fer bullir per les meves venes tones de catalanitat. No sempre un té la oportunitat d’escoltar un grup que canta i es presenta en català davant una audiència xilena expectant i acomiadar-los amb crits com ‘Visca la terra’ ‘Lliure’).

Nou Comentari (2 comentaris) 30/10/2007

Catalans internautes de primera

Nou Comentari (7 comentaris) 31/8/2007

Euforia.com 2.0

En el món d’internet es torna a respirar un renovat aire d’eufòria puntcom. I Google en té molt la culpa. Principalment, per haver reanimat una publicitat a la xarxa en estat de coma. Però, especialment pels diners que ha posat a la taula per comprar empreses i projectes a la xarxa (entre ells, l’espanyol Panoramio) i pels diners que ha reactivat al Silicon Valley. Allà és on tot comença. Aquí només anem a remolc. I fa mesos que en qualsevol esdeveniment es veu l’eufòria 2.0 del finals dels 90.

Twitter lidera una eufòria inusual per crear aplicacions i projectes online que connecten persones i fan ús de les propostes d’ús més senzilles i interneteres. Moltes d’elles – com Loomia o Technorati- és concentren amb el que s’anomena South Park, una zona ben curiosa de la ciutat de San Francisco.

Aquesta eufòria s’està estenent al nostre país. I són molts els emprenedors que s’estan abocant a llançar projectes i més projectes amb la gorra de 2.0. Només cal veure els projectes presentats al StartUp 2.0.

De tota aquesta fornada de projectes i idees, naixerà un nou internet que ens farà encara més addictes a la xarxa però molts d’ells difícilment es convertiran en vertaders negocis. Tots ells, necessiten massa crítica i són diferents els que competeixen pel mateix espai. No obstant, les baixes barreres d’entrada i uns costos de manteniment molt bàsics – són els usuaris el que generen els continguts en molts casos – farà que durant molt de temps veiem noves i noves iniciatives i les existents probablement tindran llarga vida.

A tot això, hem d’afegir que ja són moltes les empreses que mouen molts diners a la xarxa. Ja siguin puntcom com Atrapalo.com com actors offline com Iberia. El resultat: una sensació absoluta que estem entrant en els pitjors moments de la bombolla d’internet que vam viure fa uns anys. Per complicar-ho encara més, els First Tuesday tornen a ser un èxit i són molts els joves que volen crear el proper Myspace.

Veurem què passa però - tot i que no podem comparar el 2000 amb l’any 1999 o 2000 – hi ha importants incerteses sobre quant de temps podrà durar tant Euforia.com 2.0.

Nou Comentari 11/6/2007

Seny en la Societat de la Informació

Fa un parell de mesos vaig reunir amb el Jordi Bosch, secretaria de la Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i la veritat és que les meves inquietuds patriòtiques i digitals es van calmar després d’escoltar el sentit comú i seny que està posant per avançar en la digitalització del país.

Tot i l’important obstacle pressupostari, les prioritats són clares:

-          Major cohesió digital

o        Connectivitat

o        Oferta més atractiva i competitiva

o        Formació intel·ligent amb segments clars.

o        Incentivació de la demanda

o        Tecnificació de gestors administratius.

o        Sang jove (becaris) sensibilitats digitalment a les pimes.

o        Digitalització de continguts.

-          Enfortiment del sector TIC

o        Unificació d’organs decisors

o        Major valor afegit del sector

o        Especialització en àrees on internacionalment podem sobreeixir i en els sectors claus de l’economia catalana: salut, educació, infraestructures de telecomunicacions i media.

o        Acreditació de proveïdors i coneixements TICs

-          eGovern com a motor digital

o        Coordinació eGovern.

o        Digitalització de processos.

El plantejament és més que raonable. 5 coses que li demanaria:

1. Definir i compartir fites concretes i quantitatives.
2. Capacitat d’execució.
3. Contundència amb els polítics de dalt per a què millorin el seu pressupost.
4. Transparència i comunicació amb el sector.
5. Imaginació i creativitat en les accions a materialitzar.

Nou Comentari 31/5/2007

Alfons Cornella 2.0

Aquests dies els xilens han tingut l’oportunitat de gaudir de la saviesa de l’Alfons Cornella d'Infonomia sobre innovació i tendències. Vaig poder assistir a la intervenció que donava a la Universitat Diego Portales i en una reunió de treball amb el CORFO, la unitat preocupada de fomentar la innovació a Xile i puc afirmar que ‘l’Alfons s’ha fet gran’. I en el sentit més positiu doncs la proposta de valor d’Infonomia és absolutament trencador.

Abans d’entrar en més detalls sobre Infonomia, algunes de les coses que va dir i val la pena recordar.  Les 5 claus de l’èxit quan parlem d’innovar en l’empresa:

1. La motivació del teu equip: Per què la gent ha de voler aportar idees? Com motives a la gent a donar a idees? Què en treuen a canvi? La resposta a aquestes preguntes és vital per provocar la innovació en les empreses.
2. L’observació com a actitud: Com sortim del laberint del dia a dia? Sent endogàmics és impossible innovar. Hem de mirar en altres sector. Hem d’aprendre a observar el món. Precisem d’una sistemàtica per mirar el món amb curiositat i perspicàcia. Hem d’aprendre a observar. Descobrir oportunitats, requereix tenir els ulls ben oberts.
3. Sense límits: La gran pregunta que ens hem de fer alhora de plantejar eixos d’innovació es preguntar-nos quan proposem una idea o innovació: Per què no? Els vertaders innovadors és qüestionen coses que ningú no s’havia qüestionat mai abans. Les regles inviolables són les que s’han de trencar.
4. En la cadena de valor: Hem d’analitzar que sabem fer bé. Ja no importa què fem bé. El rellevant és preguntar-nos què sabem fer bé i explotar-ho en àrees i mercats que no havíem pensat entrar mai abans. Hem de pensar on volem excel·lir dintre de la nostra cadena de valor (disseny + operacions + clients) i veure on hem de potenciar més la innovació.
5. Amb el clients. No hem de parlar ja d’i+d. Hem de parlar d’i+d+c on la c és de clients. Hem de practicar la innovació centrada en el client on ell és clarament partícip de les millores i innovacions que plantegem.

Sobre Infonomia, només puc dir que si tingués diners els invertiria en fer d’Infonomia una empresa clarament global en presència en tots els mercats del món. Les seves idees, projectes, metodologies i punts de vista no només són necessaris per cada país del món, sinó són clarament replicables i perfectament rendibles. La seva marca, el seu prestigi i el seu model és clarament exportable arreu del món. Per l’històric d’experiències però especialment la cartera de projectes que tenen entre mans, em fan pensar que per fi - tot i el caràcter quasi filantròpic de l’Alfons -  ara ha arribat la seva hora. L’Alfons – si és que ho vol - es troba ben a prop de passar de ser un intel·lectual de prestigi a ser també un home de negocis. Els límits d’Infonomia estan en l’ambició empresarial que hi vulgui posar-hi. Estem davant d’un Alfons diferent. Un Alfons 2.0.

Nou Comentari (1 comentari) 14/5/2007

Catalonia vs. Silicon Valley

M’he permès el luxe d’estar una setmaneta al Silicon Valley. Amb l’Ariel Guerzensvaig– soci i company a Multiplica- hem pogut presentar un estudi que hem fet sobre com persuadeixen a la xarxa les principals botigues online a la mateixa Universitat d’Stanford dintre del Persuasive Technology 2007

He tinc també la possibilitat de passar-me per l’Ad-Tech (uns dels principals esdeveniments de publicitat interactiva) i el HCI (probablement el més rellevant esdeveniment en experiència d’usuari i usabilitat). També he tingut reunions a diferents tipus d’organitzacions i professionals.

M’ha sobtat dues coses:

1. Amb l’excepció de la gent d’Xperiencie consulting (excel·lents competidors de Multiplica), no m’he trobat cap més català o espanyol amb 3 esdeveniments rellevants que hi ha sobre el món d’Internet al món. He conegut suïssos, finlandesos, holandesos, austriacs, francesos o anglesos. I una conclusió a la que un arriba és que els catalans ens passegem ben poc i perdem la oportunitat d’adonar-nos quan senzill és internacionalitzar-se i fer negocis amb una perspectiva global.
   
   
2. No hi ha color entre la manera de fer negocis dels nord-americans i els catalans. Al Silicon Valley es va al gra i les reunions serveixen per encarar directament l’objecte de la reunió. El temps és or i la puntualitat és un requisit indispensable per fer negocis. L’actitud no és ‘de veure que m’explica aquest tio’. No estan a la defensiva i l’actitud és clarament engrescadora. No dubten en felicitar-te pel que estàs fent o per dir-te les ganes que tenen de fer negocis amb tu. Els negocis són negocis i van directes a aconseguir el que es proposen. Això de ja m’ho pensaré o ‘dona’m temps’ no existeix. M’interessa o no m’interessa. Si m’interessa, la pregunta és: quan pots començar?. Els projectes són clarament global i han de ser ambiciosos. No interessen, en cas contrari.

Això em recorda quan important són els aspectes culturals per competir en un món electritzant. Els catalans no ens quedem enrere. Uns mesos a Xile m’han fet conèixer una cultura que es troba a les Antípodes de la cultura de fer negocis al Silicon Valley. Això, tindrà les seves conseqüències en el futur. O competeixes per costos. O competeixes per imaginació, globalitat i VELOCITAT.

Nou Comentari 8/5/2007

I love Barcelona Activa

He tingut la oportunitat aquests dies d’assistir al Dia de l’Emprenedor organitzat per Barcelona Activa. Només puc reproduir les famoses dues paraules d’un torero espanyol: ‘Im-Presionante’: Pel seu format, els seus continguts, els seus ponents, la seva audiència, la seva frescor, la seva gratuïtat , la manera en que ens ajuden a fer network, la seva simpatia i la seva gent.

Catalunya seria una altre si totes les entitats s’assemblessin una mica a Barcelona Activa. Conec l’entitat com a client, proveïdor, docent o company de viatge des de fa anys i només en puc parlar coses bones. Barcelona Activa és un cas d’èxit que s’hauria d’explicar a les escoles d’administració pública per què aporta un valor estratègic, clar, contundent, amb gent amb ganes i il·lusió. Barcelona i Catalunya necessiten entitats que provoquin la ciutadania i estimulin les nostres ganes de ser millors com a individus i com a societat i Barcelona Activa n’és el seu màxim exponent,

 Per això, I love Barcelona Activa. Mil gràcies.

Nou Comentari (1 comentari) 15/3/2007

Una Societat de la Informació descafeïnada

Mai hem dubtat que la connectivitat i la banda ampla és ben necessària per fer-nos avançar en la societat del coneixement. Però, també tenim ben clar que no és ni de bon tros suficient. Catalunya necessita pensar en polítiques d’evangelització que facilitin i ‘forcin’ a la ciutadania a fer un major ús de les noves tecnologies. Catalunya necessita continguts en català i serveis en línia. Catalunya necessita empreses petites i mitjanes de base tecnològica que empenyin al país. Catalunya necessita atraure les principals puntcom i empreses tecnològiques d’arreu del món. Catalunya necessita imaginació en plantejar polítiques que facin que la innovació i les tecnologies siguin realment presents en l’agenda política,  la societat i l’economia.

I això no s’aconsegueix col·locant la Secretària de la Societat de la Informació en el departament de Governació (desvinculat d’Innovació, Universitats i Empresa) i triant una persona amb un bagatge principalment tecnològic com el sr. Jordi Bosch (amb tots els respectes per la seva persona i per la seva bona tasca en el govern anterior) com a secretari. Necessitem gestors que fugin expressament dels cables i les telecomunicacions per centrar-se en les persones i les polítiques que fan que es comportin d’una o d’una altra manera, lluny del hippisme digital al que ens han acostumat fins ara i fent que d’aquí a 4 anys no pensem que tenim una Societat de la Informació absolutament descafeïnada.

Nou Comentari 27/12/2006

Barcelonawantsmyspace.org

Nou Comentari 14/12/2006

1 de 500 en TICS a Europa

Suècia, Finlàndia i els motius que els han portar a estar on estan.

1. Una insistència d’un govern que des del primer dia a posat l’accelerador en la creació d’infraestructures de caire tecnològic (Suècia està en 85% de la població connectada en ampla banda d’alta qualitat en un país amb una població ben dispersa geogràfica i grans extensions de boscos i llacs).
   
2. Una actitud absolutament global dels nòrdics. Suècia i Finlàndia són països  petits amb grans mires internacionals i clares connexions familiars amb països on hagut d’emigrar en el passat (s. XIX) per gaudir d’unes terres no tot lo prou fèrtils que haguessin desitjats. Els finesos i els suecs viatgen i molt. Parlen un anglès perfecte.
   
3. Haver consolidat des de fa ja molt anys grans empreses 100% internacionalitzades (només Suècia té 40 grans multinacionals com Volvo, Saab o Ericsson) que entenen perfectament que l’única manera de competir és innovar més que ningú. Aquests grans empreses poden invertir prop del 20% de la seva facturació en I+D. L’I+D és una inversió (no una despesa que no precisa de deduccions fiscals per potenciar-la). Són dels pocs països que incrementen productivitat amb sous cada cop més alts per tenir una economia intensiva en capital (i no en mà d’obra).
   
4. Un actitud per especialitzar-se en àrees molt clares de treball (seguretat en la indústria de l’automòbil o mobilitat en el sector de les comunicacions i les TIC).
   
5. Una cultura de l’ètica, l’eficàcia i l’obertura de ment inigualable.
   
6. Un model educatiu eminentment pragmàtic i participatiu on l’alumne aprèn a pensar abans que a saber o conèixer.
   
7. Una estructuració del finançament (business angels, capital risc,...) que possibilita la continua aparició de noves start-ups amb un rol proactiu del govern (El 70% dels diners que ajuden a finançar start-ups venen directa o indirectament del govern! ). Les grans empreses mentoritzen start-ups. Els alumnes o professors que investiguen tenen els drets intel·lectuals dels invents o innovacions que generen.
   
8. Unes condicions climàtiques que han fet les media i internet un recurs on invertir-hi moltes i moltes hores en els gèlids hiverns.
   
9. Una connexió absoluta entre universitats, empreses i institucions governamentals.
   
10. Una confiança extrema amb les seves possibilitats com a poble en un món cada cop més global i competitiu.
    
    N’aprendrem alguna lliçó i actuarem amb conseqüència en la nostra estimada Catalunya?

Nou Comentari (2 comentaris) 10/6/2006

IGC’06, una oportunitat perduda

Nou Comentari 2/6/2006

Una nova pedra en el camí

Nou Comentari 12/5/2006

9 factors per l’èxit a Internet

Nou Comentari 2/5/2006

Més que Next

Nou Comentari (2 comentaris) 20/2/2006

Neix Esmolem!

Probablement MoveOn.org – iniciativa nord-americana online de caràcter clarament activista per denunciar fets i decisions polítiques ‘(diguem) poc clares’ – m’ha ensenyat una cara d’internet fascinant: darrera de la pantalla hi ha més persones. Persones que a cop de click volen dir la seva.

I és que Catalunya viu uns moments d’intensitat política que ens porta a molts catalans a no quedar-nos indiferents davant declaracions tan encertades com les d’ahir del sr.Rajoy. No obstant, el caràcter covard i apàtic del catalans (ho penso sincerament) ens porta a no aixecar massa la veu i fugim d’involucrar-nos activament en manifestacions o organitzacions de caire polític i ens conformem amb alegrar-nos que el Madrid quedi fora de la Copa del Rei.

Però, aquest col·lectiu vol estar i està a cop de click que a l’estil del moveon.org no es queda indiferent i vol dir la seva. En aquest context, neix Esmolem: una iniciativa que pretén recollir el sentiment generalitzat de la societat catalana: inquieta i preocupada sobre el nostre futur com a país, respectuosa, positiva i amb amplitud de mires i allunyada de qualsevol partidisme polític que vol fer sentir la seva veu fent ús fent ús d’Internet amb un clar propòsit: “fer país”.

En aquest sentit, Esmolem pensa llançar diferents iniciatives. La primera d’elles ja està en marxa: Somiseremsempreunanacio.com: una web per dir-li al Rei d’Espanya que la no acceptació de Catalunya com a nació per part d’Espanya - amb o sense Estatut, ho digui o no la Constitució -representarà en el futur un repte insalvable per la unitat i integritat de l’Estat que regenta. Quasi 1500 ja ha dit la seva. A què esperes tu?

Nou Comentari (1 comentari) 15/2/2006

B online, triple satisfacció

1. En primer lloc pels resultats que estan obtenint any darrera any  amb 24 milions de visitants l’any passat, una mitjana de 70.000 usuaris únics (125.000 el mateix dia de la Mercè), un 40% de creixement respecte l’any anterior, número 1 en el ranking Alexa de les administracions públiques de tot Espanya (és a dir, la web de l’administració pública més visitada).
2. En segon lloc per la quantitat de projectes realitzats i projectes en cartera. Vol virtual, Barcelona a la PDA, carpeta del ciutadà, registre telemàtic, intranet, quadre de comandament, interoperabilitat amb l’AOC,...
3. En tercer lloc, per tenir la sensibilitat d’organitzar una jornada per explicar el pla i realitzar una web – B online - que ens permet a curiosos i interessats veure l’acció de govern en temps real i com les fites plantejades es van assolir en el temps.
   
   Felicitats barcelonins per partida quatriple. Em deixava la satisfacció de llegir que Yahoo ha escollit Barcelona com a seu europea en innovació de producte. Google hauria de seguir el seu exemple. Barcelona, the imaginative city.
   

Nou Comentari 24/1/2006

Per quan vingui un altre juny...

Nou Comentari 28/11/2005

2 anys fent ditades !

Avui fa tot just dos anys que vaig iniciar Ditades. Ditades sobre administració electrònica, societat de la informació i Catalunya. I no només m’he cansat de fer-ho sinó que m’he proposat renovar el meu compromís amb la meva reduïda – però qualitativament important - audiència per dos anys més. Us puc assegurar que més d’una setmana m’ha fet més que mandra.

Però, el meu propòsit inicia’l ben pagava la pena. La veritat és que – i encara que sembli presumptuós – fa quelcom més de dos anys em vaig proposar un objectiu ben a llarg termini: fer quelcom GRAN per Catalunya. I la millor manera de començar a donar passes era posant-me les piles. I la millor manera, haver d’escriure periòdicament per saber-ne més.

En aquests dos anys he après moltes coses. En els propers 2 n’aprendré moltes més. Però, vull fer un petit gir de 15% i fer un major esforç per entendre el futur que ens espera. I per això a partir d’avui m’he proposat fer més ditades, però aquest cop sobre Internet, la societat de la informació, Catalunya i el BRILLANT futur que ens espera. En breu veureu nou format de blog (gràcies, Santi). Seguiré posant el meu petit gra de sorra per fer del meu país un millor lloc on viure. Encara que sigui, amb moltes ditades.

Nou Comentari (1 comentari) 15/11/2005

Catalunya, el país de la imaginació

Assistia aquest dimecres passat a la inauguració de la Setmana de la Internacionalització organitzada pel Copca en què s’exposaven diferents idees sobre cap a on va el futur després d’internet i, es confirmaven les meves sospites sobre la necessitat de Catalunya (amb l’imaginative city - Barcelona - com a bandera) de posicionar-se en el món com el país de la imaginació i la creativitat.

D’un món intensiu en coneixement estem passant a on món intensiu en imaginació. La imaginació en la creació de productes, negocis o formes de relació s’està convertint en un actiu de primer ordre. I els catalans no podem desaprofitar pujar a aquest tren. Per tres motius: primer, perquè la imaginació és un territori que se’ns dóna bé -ho hem demostrat en la manera com cuinem, com fem edificis o com dissenyem roba-. Segon, perquè a Barcelona es donen les circumstàncies per poder atraure talent creatiu arreu del món de primera fila - Barcelona és ‘cool’ i ningú no dubte que la qualitat de vida és immillorable -. Tercer, en un món cada cop més global, ocupar un espai diferencial deixa de ser un desideràtum i passa a ser una obligació. Catalans, què la imaginació (i no la força) us acompanyi!’

Nou Comentari 11/11/2005

Nou Gencat.net

L’expectativa era gran. Després de la feina ben feta amb bcn.es - tant de l’equip de la Marta Continente com de l’empresa Bilbo – esperava que la nova presència del Gencat representés un salt importantíssim. Per recursos en persones i diners no seria.

I després d’una navegació atenta – i per portar-li la contraria al Roc Fages - crec que incorpora millores substancials però no respon a la presència que la Generalitat hauria de tenir. Amb un to clarament constructiu – conscient de l’esforç que representa refer una web d’aquestes característiques i les excessives persones que segur han posat cullerada en el projecte, el tempus accelerat amb que han llançat el nou projecte per no parlar del repte de donar coherència a més de 200 webs que en tot aquest temps la Generalitat ha creat – són diferents els comentaris que em porten a ser crític en la nova web:

- L’experiència d’ús hauria de ser més intuïtiva. Tot i que s’ha millorat considerablement, el nou Gencat no és intuïtiu per molt cercador Google que incorpori. La web sofreix d’excés d’informació. La mateixa home n’és un bon exemple amb unes notícies del tot innecessàries. Les transicions entre Gencat i altres web de la Generalitat no està degudament senyalitzada. L’estructura de navegació no és intuïtiva. I l’assimilació del Cat365 és per a l’usuari desconcertant.

- Hauria de vendre l’entitat a la ciutadania. La web hauria de ser una plataforma per explicar quina és la important tasca que la Generalitat està fent en favor del país i en especial de la tasca que està fent el govern actual. En l’actualitat, és impossible conèixer las prioritats del Govern i les seves principals línies de treball.

- Hauria de transmetre una imatge de país. El nou Gencat no transmet una manera de ser del catalans ni una imatge de país. La web és absolutament neutre. Li podríem posar el logotip de la Comunitat de Madrid i podríem pensar perfectament que ens trobem en la web d’aquesta entitat.

- El to hauria de ser molt més proper al ciutadà. La web no té un to que faci més propera l’entitat a la ciutadania. És una web freda i impersonal que evita dirigir-se a l’usuari d’una manera més cordial i directa. Les aproximacions a perfils més concrets (dones, joves o immigrants) ens permetria empatitzar molt més amb la ciutadania.

- S’hauria de percebre una major vocació de servei. La nova web no genera la percepció desitjable de presentar la Generalitat com una entitat pròxima amb una clara vocació de servei. La web hauria de ser més humana. Al cap i a la fi, la Generalitat la conformen persones, persones que en primera persona podrien explicar millor que ningú la clara vocació de servei de l’entitat.

Nou Comentari (1 comentari) 6/11/2005

Per fi, ditades.cat

Si Infopista (actualment Vilaweb) fa més de 10 anys – per molts - representava l’inici de la primera era digital catalana daurada, l’aprovació fa poques hores per part de l’ICANN del domini .CAT representa, sens dubte, el reconeixement definitiu– si es que calia – d’una presència catalana a la xarxa indiscutible que ens situa en la llengua número 23 més utilitzada a la xarxa.

El valor del .CAT és incalculable perquè ens ubica en el món digital com a col·lectiu amb un comú denominador: la llengua i la cultura catalana, amb una proposta que podria fer renàixer el mateix Jaume I anant més enllà de Catalunya i recuperant el concepte de Països Catalans molt oblidat ja per molt.

El .CAT – per la seva força com a marca – enterra el .CT per poc identificatiu i ja-no-necessari i traspassa el món digital creant un element de distinció únic. Per això, com a patriota i boig i apassionat de la Xarxa, només puc agrair l’esforç de tots aquells que ho han fet possible. Els 65.469 individus i les 2.613 entitats que es manifestar clarament al seu favor a http://www.puntcat.org/ però especialment als seus impulsors: el Jordi, el Vicent, el Francesc, l’Amadeu, el Salvador i el Manel. Mil gràcies. No només per l’empenta sinó per la intel·ligència que heu tingut al fer el menor soroll possible (recordeu el tema de les seleccions catalanes? I us sona quelcom que es diu nou estatut?) i fer el .CAT una realitat. Només us demanaré que em deixeu seguir fent moltes més ditades en el futur. Però només: ditades.cat.

Nou Comentari 16/9/2005

Catalunya i la velocitat desitjada

Fa pocs dies podíem llegir que Catalunya està cada cop més connectada. Així es desprèn de les dades de la Fundació Observatori de la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC) que constaten que les llars catalanes arriben al 49,2% en penetració d’internet (amb un 64% amb connexions de banda ampla). La progressió anual és sen dubte positiva: més d’un 9% en només un any.

Tot i així, analitzant la progressió dels nostres veïns veiem que no creixem - per ara - el suficient per aconseguir convergir amb països com Suècia, Dinamarca, Holanda, Bèlgica i Finlàndia. Països que el govern actual s’ha posat com a objectiu pel 2008.En aquest escenari, quin increment hauríem de tenir-hi? Només un 9%? Sent una mica maliciós, quin paper ha tingut el govern actual en aquest 9%? Quin paper n’hauria de tenir?.

En un món on internet ja no aporta cap avantatge competitiva ni a pobles, ni a individus ni a empresas, però on sense Internet estàs en desavantatge competitiva, no hauríem d’exigir-nos fites més altes i dedicar-hi el màxim d’energies? Els 500 milions que es destinaran seran suficients? S’invertiran adequadament? El software lliure, l’alfabetització digital o el català a les TIC com a prioritats ens faran ser líders en societat de la informació?

Li desitjo sort al govern actual però tinc sincerament no les tinc totes de com estarem d’aquí a 3 o 4 anys.

Nou Comentari 9/9/2005

Per què mai serem un Silicon Valley?

Aquests darrers dies he tingut l’oportunitat d’anar amb la missió comercial - ben organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona – al cor mundial de les tecnologies de la informació: el Silicon Valley a Califòrnia. I me’n vaig amb una sensació de clara excitació per com està evolucionant el món, al mateix temps que m’emporto una tristor pel difícil futur de Catalunya que no s’acosta al present californià ni per casualitat

Perdoni el lector el meu pessimisme però són molts els obstacles que ens separen d’ells. Aquí hi teniu alguns dels més representatius:

• inexistència de capital risc ‘de veritat’ (1),
• nul·la assumpció de risc per part d’inversors privats catalans en projectes de caire tecnològic (2), dimensió de les empreses tecnològiques – pensem en petit i serem petits (3),
• paper reactiu de les universitats catalanes com a màquines per a generar idees/projectes susceptibles de rebre inversions del món privat (4),
• limitacions en la capacitat d’atracció de talent (5),
• plantejaments locals amb un món cada cop més global (6), por al fracàs (7),
• velocitat en la manera de fer negocis (el temps a Catalunya no és or; al Silicon Valley, sí) (8),
• paper de les institucions d’escàs valor afegit i on el món privat hi confia ben poc (9),
• inexistència de plantejaments per part de la banca que permetin a l’emprenedor de base tecnològica aconseguir finançament tou (10),
• comprensió de la situació crítica que vivim - necessitem entendre que el nivell de competència global no se’n compadirà de ningú (11),
• nul·la actitud del país per crear una actitud d’emprenedoria entre la gent jove (12),
• la innovació per la innovació en els centres d’investigació enfront la innovació entesa en clau de negoci (13),
• existència de plataformes que permetin el networking i la col·laboració entre empreses (14),
• manca d’una marca que cridi mundialment l’atenció de ningú (15),
• inexistència de ponts permanents que et permetin connectar amb empreses en els principals focus tecnològics del món i internacionalitzar-te de manera el més senzilla possible (16),
• ajudes fiscals orientades a la innovació escasses, amb temps de resposta incomprensiblement lents i poc intel·ligents (17),
• institucions públiques excessivament polititzades, sense ganes de col·laborar entre elles i amb una incomprensible obsessió per sortir només a la foto (18),
• un país global on el biligüisme s’ha de convertir en trilingüisme i on el català no pot ser vist com un fre o un obstacle (19)
• i una confiança individual i col·lectiva dubtosa (20)

Mai serem el Silicon Valley si no ens posem les piles.

Nou Comentari 29/7/2005

Jo vull sang d’immigrant !

Probablement la immigració és el repte més gran que tenim a Catalunya en els propers anys. El procés és absolutament imparable i s’ha promès canviar algunes de les coses més ‘paisatgístiques’ del nostre territori. No obstant, tot i la seva importància no dóna la sensació que tinguem un pla que reculli les receptes pujolianes de deslocalització proactiva i ordenada en l’origen i actuacions que facilitin la integració en el destí.

La immigració actual irromp en un mal moment doncs es barreja amb un col·lectiu (el català) excessivament – segons la meva opinió – acomodat i contemplatiu. Amb molts estudis i post-graus, però amb molt poques ganes de treballar i deixar-se la pell. Massa ‘senyorito’ en un món cada cop més ferotge i agressiu on anem de cap a la mediocritat absoluta en termes de competitivitat.

I aquí és on crec que la immigració a Catalunya juga un paper clau doncs les seves ganes de prosperar i lluitar poden ajudar a canviar l’acomodament generalitzat. Però, per això hem de crear mecanismes que contribueixin a integrar-los en la dinàmica econòmica del país.

I en el capítol d’internet poc estem fent per integrar. Ni des de bcn.es o d’iniciatives de recolzament empresarial tant interesants com Barcelon Activa o Cibernarium no hi ha ni una coma per orientar a un col·lectiu tant determinant com els immigrants en com emprendre al nostre país. No hauríem d’utilitzar internet en el seu propi llenguatge per facilitar la seva socialització i integració?

Mentrestant, jo voldré sang d’immigrant corrent per les meves venes.

Nou Comentari 21/6/2005

Tu no vols tenir usuaris !

La Internet on l’usuari és el centre de les postres preocupacions ha arribat a la seva fi. O hauria. I és que portem massa temps desaprofitant excessives energies i esforços per satisfer a un desagraït i infidel usuari. El focus no pot seguir sent l’usuari i ha de desviar-se des d’ell fins a la seva convertibilitat. Convertibilitat en client.

Reneix el marketing pur a la xarxa com art per a convertir els nostres usuaris en clients on la usabilitat se’ns presenta com a disciplina necessària però superada a on el nucli de la nostra energia no està en altre cosa que no sigui seduir. És el moment de convèncer, persuadir i vendre. De ser més agressiu en els postres plantejaments e impulsar al nostre usuari en la seva visita a la nostra presència online d’una pàgina a una altra fins a convertir-lo en client. Neix la persuabilitat.

La persuabilitat entesa com ‘la capacitat (persuasiva) d’una presència online de portar a l’acció a l’usuari i convertir-lo en subscriptor, lead o client. Una disciplina interioritza els desitjos, necessitats racionals i emocionals, el momentum de l’internauta, la nostra proposta de valor i la millor de les postres estratègies de marketing online en un tot, utilitzant la medició en temps real per monitoritzar els ratis de conversió i permetre’ns jugar al ‘tunning’ en un procés de millora continua de la nostra persuabilitat.

Nou Comentari 7/6/2005

Made in Catalunya

Aconseguir quelcom a la vida – tant a nivell individual com col·lectiu - és ben senzill. Només n’has d’estar convençut que realment ho aconseguiràs. Però, per estar-ne convençut has d’haver treballat l’autoestima, la confiança i la convicció. Així, si volem un país d’emprenedors que apostin pel coneixement i la innovació i amb ambició mundial hem de treballar en la sensibilització dels col·lectius més adolescents per ajudar-los a entendre que això no només ja ho estan fent molts altres catalans en les matèries més diverses, ells també ho podran fer i pot acabar sent l’aventura més divertida i deliciosa de les seves vides.

Doncs, això és exactament el que pretén i crec que aconsegueix la darrera genialitat de l’Alfons Cornella: ‘Made in Catalunya’, 39 minireportatges de 3 minuts que s’emeten al 33 entre setmana a les 20.20h on se’ns parla d’emprenedors i empresaris catalans d’una manera fresca, amena i engrescadora.

La intenció de la sèrie és familiaritzar, de manera divertida i dinàmica, l' espectador més jove amb el món de l' empresa i la creació, i donar a conèixer la quantitat de gent creativa i activa que des de Catalunya ha fet arribar les seves idees i iniciatives a tot el món.

Des d’en Jordi Vaquer qui amb nomes 29 anys s'ha convertit en l'introductor i el primer productor de biodièsel de l'Estat o el Josep Maria Pujol va demanar al seu pare que li obrís un taller mecànic per no haver-se de complicar gaire la vida i actualment presideix una de les empreses més potents del sector de l' automòbil proporcionant components a gairebé tots els cotxes del món. O el Josep Maria Llado qui va començar a rebre encàrrecs per construir globus de tot el món, després d’haver-se construït un per fer un viatge a l’Àfrica.

Veure’ls m’ha fet creure que és possible una altre Catalunya. Especialment, si seguim explicant als més joves que és possible. Només hi han de creure. Altres ja ho han fet abans.

Nou Comentari 12/5/2005

El sector TIC com a target de l'administració

Aquest passat dimarts vaig assistir a la sessió que organitzava Tertulia Digital amb el suggerent títol “El peix gran es menja al petit” i amb l’impressionant poder de convocatòria al que ens té acostumat el peculiar Tomàs Cascante. El tema central era la complexitat de l’empresa petita front les grans que tots tenim al cap per treballar amb l’administració pública en temes de TIC. En l’ambient es respirava un cert mal rotllo pel concurs d’homologació que va fer el CTTI fa uns mesos i on molts dels petits (jo inclòs) ni ens vam poder presentar a la homologació per no complir els mínims necessaris.

Quan vaig llegir el plec de la homologació em vaig indignar moltíssim. No era l’únic. Molts esperàvem amb il·lusió la promesa del nou govern de donar-nos a d’altres empreses la oportunitat de treballar per la Generalitat de Catalunya sense passar per T-Systems. La promesa no s’havia complert. Al menys en aquell moment. I el temps ens va fer oblidar l’enrabiada.

Ahir, la meva percepció de la jugada canviava radicalment després d’escolar un seré Jordi Bosch, responsable del CTTI de la Generalitat de Catalunya, que ens va argumentar les limitacions amb temps, la complexitat del procés, els obstacles legals i el període de transició que obrien amb aquesta primera homologació de tenir només un proveïdor a tenir més de 170 homologacions (que no empreses) pels propers dos anys.

I això em va fer pensar la importància que té per qualsevol responsable de l’administració de mimar el sector al que s’adrecen i informar-lo sobre les decisions que es prenen en el moment que es prenen. No es tracta d’assistir com a ponents responent a invitacions d’altres. Es tracta d’interioritzar una mecànica que ens permeti conèixer millor la funció pública a aquells que n’estem interessats. S’estalviarien moltes crítiques del sector. I el concurs d’homologació n’és un bon exemple. Per això, jo dic: el sector TIC com a target de la nostra comunicació.

Nou Comentari 5/5/2005

La interadministració, (encara que obvi) clau de l’egovern

L’administració per ser eficaç i ser electrònic (dos conceptes ben diferents) té un vertader coll d’ampolla: la interoperabilitat o la seva capacitat per intercanviar dades amb altres administracions de manera fiable i segura. Sense ella, prop del 25% de ciutadans seguiran sol·licitant físicament un volant del padró al seu ajuntament cada any per poder realitzar gestions principalment amb altres administracions. I un 10% viuran cada any una odissea en el moment que canviïn de domicili i comencin a comunicar a totes les administracions (seguretat social, agència tributària, dni,...) la seva nova adreça.

El ‘certificat zero’ (o l’administració sense certificats de paper) passa a un primer terme en el procés de digitalització de l’administració pública. Només cal ensumar els aires que pren el programa europeu Europe2010 per adonar-se de la importància d’un tema que - en molts llocs - se n’omplen la boca però on les experiències són quasi bé inexistents. Catalunya n’és una excepció.

El quid de la interoperabilitat passa per trobar algú que se’n faci responsable. I en territoris no-centralitzats i amb poca cultura de col·laborar entre administracions les coses poden complicar-se d’allò més. Per sort, a Catalunya - i tot i els entrebancs inicials- tenim el consorci de l’Administració Oberta de Catalunya (representada per la Generalitat i Localret (que a la seva vegada representa diputacions i ajuntaments), peça clau per fer realitat a curt termini l’administració sense certificats.

Per debatre de la realitat de la qüestió us convido a la jornada que el proper dijous organitzem des de Propolis i Infonomia a Barcelona.

Nou Comentari 15/4/2005

Croada en l’administració pública pel software lliure

L’administració pública ja ha mogut fitxa. Quasi totes, per no dir totes, ha decidit implementar software lliure a les seves corporacions. O, al menys, això és el que s’extreu del II Informe Ándago on el 98% de les entitats enquestades afirma posar-s’hi en breu les piles.

I és que són moltes les raons per donar-li canya al sr. Gates. Avantatges com la independència tecnològica, la capacitat de personalització, la qualitat o el cost estan desencadenant els fets i estan arrastrant tota la indústria a entendre que el negoci passa de vendre software propietari a oferir serveis al voltant del codi obert.

Internet ens fa pensar de manera repetida que les regles de joc poden canviar. Ho hem vist amb el peer-to-peer i la música. Amb els drets d’autor i els creative commons. I ara també amb el software lliure. El desinterès de l’individu en favor del col·lectiu està replantejant la indústria del software, molt més que el mal que pot haver fet la pirateria informàtica situant el 44% del software il·legal a Espanya.

Però, el tempus del codi obert en l’administració serà lent. Tothom se n’omple la boca però pocs tenen clar les passes a seguir i el codi obert sobre el que treballar en cada moment. Manca una estructura que permeti un millor aprofitament i col·laboració entre administracions que desenvolupen aplicacions lliures. Identificar productes i solucions no és trivial. I passa a ser una de les principals claus d’èxit. El Programa IDA (Intercanvi de Dades entre Administracions) és un primer bon punt de partida. Però, haurà d’evolucionar i mostrar-se més digerible i facilitar el contrast i l’intercanvi d’experiències.

Desenvolupar des de zero o comprar llicències sense més s’ha acabat. Amb o sense software lliure, comença a haver software de tot sobre el que és pot treballar amb uns costos sensiblement inferiors. I el valor de les empreses de serveis passa per saber identificar, parametritzar i millorar per respondre les necessitats úniques dels nostres clients.

Nou Comentari 1/4/2005

Modernitat i vot electrònic

Avui s’inicia a Espanya el primera prova de vot electrònic d’àmbit nacional. Durarà fins el dia 18 i servirà per experimentar electoralment amb els nous mitjans d’electrònic aprofitant el referèndum de la Constitució Europea. 52 municipis, un per província, estan cridades a votar electrònicament. Balaguer, Reus, Sant Coloma de Gramanet i Figueres són les representants catalanes. Els resultats esperats ja els avanço jo (contradient el que després en digui el Ministeri d’Interior): un fracàs.

Totes i les experiències anterior de Jun, Zamora, Catalunya o Madrid Participa, el vot electrònic té molt d’experimental. No tant en quan a la tecnologia. Gràcies a empreses com la catalana Scytl el problema no és tecnològic. És, segons el meu paper, conceptual i pedagògic.

Conceptual perquè el vot electrònic trigarà molt de temps en poder substituir el vot amb papereta. Haurà de ser complementari. I fins que no tinguem DNI digital, el vot electrònic haurà de tenir un component presencial. Fet que li resta important atractiu per tots aquells que per motius de discapacitat o ubicació en l’estranger se’n podrien veure més beneficiat. El vot és universal i la fractura digital ens portarà a duplicar durant molt anys esforços.

Pedagògic perquè el ciutadà de peu no sap què és el vot electrònic i adopta un actitud a priori d’escepticisme i desconfiança. La manipulació és la primera paraula que li ve al cap. Si un hacker pot copiar-se el meu número de tarja de crèdit, què no farà un polític maliciós? :)

Sóc del paper que no cal que experimentem en tot i que hauríem de deixar que el vot electrònic madurès en un altre indret. Al ser un negoci global on només triomfaran poques empreses per les economies d’escala que presenta, des del poder públic només invertiria en un escenari: si volgués potenciar empreses del territori com Scytl. En cas contrari no intentaria ser més modern que ningú.

Nou Comentari 1/2/2005

Ready4growth: iniciativa de bandera

El dimarts passat es tancava un dels programes que més m’ha impactat en el darrers anys sobre com facilitar el camí a nous emprenedors en l’entorn digital. Es tracta del Ready4growth organitzat per Barcelona Activa, un conjunt de seminari molt pràctics per promoure el creixement i consolidació d’empreses del sector digital facilitant l’accés d’aquestes empreses a finançament. Probablement un dels principals obstacles al que ens trobem els emprenedors quan volem donar peu a les nostres inquietuds empresarials.

Una de les principals conclusions que es van comentar és que els inversors consideren que manquen projectes, mentre els emprenedors creuen que manca finançament. Si em permeteu la meva opinió, crec que tots i cap té raó. Els problemes que identifico són:

• Manca de mecanismes senzills per identificar i contactar amb business angels i empreses de capital risc.
• Excessiu conservadorisme (per altra banda lògic) de l’inversor català.
• Plantejaments excessivament embrionaris i poc ambiciosos per part dels emprenedors catalans.
• Limitacions empresarials i de negoci d’un col·lectiu d’emprenedors eminentment tecnològic (sense una excessiva capacitat de venta dels seus respectius projectes).
• Manca de polítiques que faciliten l’aparició d’inversors privats en projectes d’alta tecnologia. Si hi ha incentius als plans de pensions o la compra d’habitatge, com no poden haver incentius fiscals als que s’arrisquen per invertir en empreses de base tecnològica?

Programes com el Ready4growth són una plataforma perfecte per superar en major o menor mesura els 5 problemes que plantejo. Felicitats un cop més als de Barcelona Activa

Nou Comentari 2/12/2004

Al.leluia: Internet ha tornat a nàixer !

Després d’iniciar a mitjans de l’any 2000 un període d’autèntica crisis tecnològica en que ningú volia ni sentir a parlar d’invertir en noves tecnologies i molt menys d’un cosa tan poc exòtica com Internet, podem afirmar que aquest mes de setembre i octubre s’ha iniciat un període on les empreses i institucions públiques no només no discuteixen la rellevància que pot tenir la xarxa en els seus negocis, sinó que entenen que és moment de moure fitxa i començar a entendre quin joc hi juga un mitjà com Internet en les seves lògiques de negoci.

No menys ‘mogudet’ està el sector de l’administració electrònica, especialment a Catalunya amb l’enrenou que està ocasionant la convocatòria de subvencions de Governació per a la introducció de les noves tecnologies en el món local. I és que molta feina tindran els que participin en la decisió de com s’han de repartir les subvencions, doncs es respira un ambient absolutament esbojarrat per presentar projectes de tot tipus a la convocatòria que s’acaba el proper divendres 15 d’octubre per part d’ajuntaments grans i petits, consells comarcals i diputacions. Sens dubte, positiva segur que ha estat la convocatòria – que durant tants de mesos hem estat esperant – per provocar la inventiva i la imaginació de l’administració pública catalana per avançar en la introducció de l’administració electrònica.

Al·leluia: Internet ha tornat a nàixer !!!

Nou Comentari 7/10/2004

Si us plau, prejubilis !

Si vostè és polític, empresari, directiu o exerceix algun tipus d’influència en col·lectiu, empresa o entitat. Si vostè té el cabell ple de canes o de calvície d’anys ben ancorada i gaudeix de menys sensibilitat digital que el meu pobret fill de dos anys. Si a vostè li preocupa només la seva imatge i la seva cadira. Si us plau, prejubilis ! La societat catalana del segle XXI ja no precisa que faci de motor. Ara moment de gaudir de nets, casa a la Cerdanya o dies de golf o muntanya. Ens conformarem amb els seus savis consells.

Som molts els joves que sense tenir l’experiència que vostè té, tenim l’energia, la preparació, l’actitud, la sensibilitat i la convicció per crear una Catalunya prospera, innovadora, competitiva, digital, amb principis, responsable socialment i amb el nostre entorn, amb un concepció nova del món i dels negocis, però alhora també ingenus, temeraris, idealistes, arriscats, inconscients, políticament incorrectes,...

Catalunya només donarà un salt qualitatiu si arrisca, imagina, somia, s’equivoca, ambiciona,... i vostè (sense ànims d’ofendre) ja ens ha demostrat que ja ha fet tot el que podia.. Ara només li demanen una cosa més: aparti’s del nostre camí i deixi’ns tenir la influència que té i que necessitem per construir la Catalunya del futur. El nostre model econòmic i social està en joc.

Nou Comentari 29/9/2004

De la fractura digital a la promoció econòmica

Feia temps que ho tenia bastant clar. Però, necessitava un copet a l’esquena per estar-ne convençut. I és que mai he cregut amb la lluita contra la fractura digital per part de les administracions públiques. I no perquè no sigui important. Sinó perquè el que vertaderament em preocupa no és la fractura digital a Catalunya. Em preocupa més la fractura digital entre Catalunya i el món (només cal veure – com exemple - com el Center for Public Policy de la Universidad de Brown (EE UU) situa Espanya en la posició 77 de 198 països en eGovernement) I aquesta no es pot afrontar amb ‘polítiques d’esquerres’ centrades en les poblacions més marginades per l’arribada de la societat de la informació. Això no canviarà el país econòmicament. No ens farà més competitius. No ens donarà de menjar.

En canvi, sí crec que hem d’implementar ‘polítiques de dretes’, centrades en la dinamització de les empreses fent ús de les noves tecnologies i en els innovadors. I aquí la promoció econòmica ‘innovadora’ des de les administracions pot ser un vector de treball molt interessant. On posem la màquina del tren? Empenyent els vagons des del darrera (la fractura digital) o des del davant (promoció econòmica)? Jo ho tinc molt clar.

Nou Comentari 23/9/2004

Destinats a ser petits

El canvi de govern m’engrescava a pensar que moltes coses canviarien. I una d’elles era la omnipresència que T-systems tenia en el desenvolupament d’aplicacions de la Generalitat de Catalunya. Creia que en un govern progressista i d’esquerres s’obria la oportunitat de la pime tecnològica catalana a accedir a projectes d’administració electrònica. I per sorpresa meva i de molts altres, he quedat perplex amb el procediment d’homologació que la Generalitat de Catalunya ha iniciat fa poques setmanes.

Perplex perquè s’ha fet amb la mà fosca de la empresa gran que planteja un concurs a mida només d’empreses grans on les petites no hi pintem absolutament res. Un servidor interessat en homologar-se en alguns dels lots veu amb resignació com no hi pot optar perquè es precisa estar en disposició d’adscriure un mínim de 50 tècnics. I d’on volen que els tregui?

Amb aquest plantejament seguirem veient com principalment empreses multinacionals com DMR, Accenture, PricewaterhouseCoopers i el propi T-systems seguiran no donant-nos la oportunitat a les petites a fer-los una mica d’ombra.

Nou Comentari 10/9/2004

Nou temps per Cat365.net (i 2)

Com dèiem al comentari anterior, tot ha portat al projecte a ser qüestionat sense encara haver pogut demostrar amb dades massa cosa. I en un escenari de canvi polític on allò no consolidat utilitzat políticament per un govern anterior es preferit ser qüestionat i clarament replantejat.

Confio que en el canvi s’aprengui de les primeres lliçons que aquest complicat viatge ofereix i es tingui en compte les opinions de les persones que han viscut amb primera persona aquest primer trajecte.

Entenent també que el focus de l’AOC haurà d’estar en el back-office (i no en el front-office com havia estat principalment fins ara). I en un doble sentit: la interadministració i la recerca d’economies d’escala en la creació de serveis electrònics per les administracions locals. No té sentit que amb les noves tecnologies de la informació, seguim necessitant certificats contínuament. Com tampoc té sentit que cada ajuntament o consell comarcal desenvolupi eines pròpies amb el sobrecost pel país que d’això se’n pot derivar.

I el cat365.net ha de jugar un paper ben diferent de l’actual i s’ha de convertir en la barreta de Google que acompanyi tota administració publica catalana. No té tampoc sentit que un ajuntament faci l’esforç d’informar-me sobre el que puc fer o no puc fer en altres administracions publiques. En canvi, si te sentit que les presencies online dels ajuntaments siguin la porta d’entrada a tota aquesta informació si aquesta es generada de manera centralitzada per l’AOC i oferta de manera descentralitzada amb el nom de Cat365 o el que sigui. Cat365 s’hauria incrustar en les presencies local i no pretendre competir en protagonisme mai amb elles. I aquest es el gran repte de l’AOC: oferir valor al ciutadà sense ferir –encara mes- les sensibilitats de les administracions que poden seguir veient com el Cat365 o l’AOC els hi pugui resta visibilitat.

Seguirem atents als nous temps de l’AOC !!!

Nou Comentari 6/9/2004

Nous temps per Cat365.net

Després d’unes merescudes vacances torno a la càrrega personal que representa entendre que està passant en l’administració digital al nostre país i un dels temes dels que haurem d’estar més atents és el nou cicle de Cat365.net.

Només cal entrar a les oficines de l’Administració Oberta de Catalunya (l’AOC), el consorci de la Generalitat de Catalunya i Localret per promoure l’administració digital a Catalunya, per adonar-se’n que s’ensumen nous temps. Nous temps que pretenen superar la primera etapa d’un projecte tan fascinant com ambiciós i complicat com es relacionar entre sí les administracions publiques catalanes fent ús de les noves tecnologies per facilitar-li al ciutadà la seva relació amb l’administració pública.

Tot i trobar-nos ja encarrilant el segle XXI, l’administració pública encara no ha aconseguit ser tot lo entenedora i comprensible pel ciutadà com hagués estat d’esperar. No masses han estat els esforços fets per l’administració en aquest sentit, que ja n’ha tingut prou en modernitzar-se i apropar-se al ciutadà, encara que no amb un llenguatge senzill I entenedor. El resultat: un ciutadà molts cops despitat que no sap on dirigir-se i es troba passant de la cua d’una administració a un altre sense entendre massa be el perquè.

D’aquí la necessitat d’iniciar un projecte amb el suport de tot l’arc parlamentari per tal de treballar - des de la Generalitat com des del mon local - amb un doble propòsit: facilitar la interconnexió entre administracions per arribar en un futur proper al certificat zero (1) i facilitar la relació entre el ciutadà i l’administració publica a través de la creació del portal Cat365.net (2).

Però, com diuen els nostres amics castellans del ‘dicho al hecho hay un trecho’ i l’AOC - tot i ser un referent internacional indiscutible per la valentia per posar d’acord administracions de diferent entitat i color - ha estat menystinguda a casa nostra per molts durant els seus primers anys de gestació.

Segons la meva opinió, quatre en podrien ser els motius:

1. Un pes massa excessiu que ha hagut de suportar – tant econòmic com tecnològic - dels senyors de T-Systems.
2. Un ús excessivament polític i partidista de l’ anterior govern.
3. Un enfocament poc sensible amb les administracions locals que han vist com una amenaça l’aparició de Cat365.net, capitalitzada principalment per la Generalitat de Catalunya.
4. I un temps d’execució per la seva complexitat conceptual i tecnològica dels serveis interadministracions (per exemple, el canvi de padró) o la creació de serveis administratius en línia pel mon local (per exemple, el TRAM) que encara no han vist la llum del tot.

Tot ha portat al projecte a ser qüestionat sense encara haver pogut demostrar... (continuarà)

Nou Comentari 2/9/2004

Ciutat del Coneixement, balanç d’un any

Assistia ahir amb perplexitat a la presentació que feia l’Ajuntament de Barcelona ‘Ciutat del Coneixement, balanç d’un any’ on en clau clarament de partit (lògicament el d’Esquerra Republicana) l’apreciat Portabella inaugurava el treball de tot un any realitzat en favor de la societat del coneixement a la ciutat de Barcelona. Com si convertir Barcelona en la Ciutat del Coneixement fos un tasca de partit (o d’un partit) i no de tota una ciutat.

L’exposició de les línies de treball recollia els temes més hippys que un es pugui imaginar (temes que es repeteixen allà on el binomi Societat de la Informació i ERC coincideixen). Entre ells (com no?) el món del WIFI, el software lliure, la recuperació de la memòria històrica fent ús de les noves tecnologies o la normalització lingüística. I d’altres molt més – des del meu punt de vista – crítics com la lluita contra la fractura digital, la promoció del sector aeroespacial o el suport a les universitats, però amb plantejaments molt superficials o encara molt poc madurs. I em pregunto: és que fa més d’un any ningú no treballava a l’Ajuntament per convertir Barcelona en una Ciutat del Coneixement?

Les polítiques de promoció de la societat de la informació a la ciutat de Barcelona es caracteritzen per ser molt poc imaginatives, que no enfronten els vertaders problemes que tenim, amb propostes molt allunyades de la ciutadania, amb polítiques sempre de demanda (l’accés) o molt tecnològiques i normalment preocupats per aspectes d’infraestructura i no d’infoestructures.

En la societat del coneixement, què es primer l’oferta o la demanda? Jo sóc dels convençuts que - amb l’excepció del perill de la fractura digital - de demanda ja n’hi massa. Sí, massa !. El problema de fons està en la manca de continguts i serveis de valor. La escassa oferta de qualitat és el vertader límit de l’avanç de la societat del coneixement a Barcelona. O és que algú dubte que si hi haguessin més Infojobs, Atrapalos o Vilawebs el grau d’introducció de la ciutadania a la xarxa seria més rellevant? Les polítiques de la ciutat han d’anar orientades al foment de la oferta de continguts i serveis i la seva projecció. I això s’ha de fer des d’una perspectiva empresarial: amb objectius, amb indicadors d’èxit, amb clars referents, amb estratègies concretes i compactes, amb terminis,... i no amb un poti-poti de hippisme digital. I ho dic sense ànim d’ofendre a ningú i amb vocació de construcció. En properscomentaris em proposo concretar polítiques d’infoestructures que crec que la ciutat hauria d’iniciar.

Nou Comentari 16/7/2004

Escasa promoció econòmica local des de la xarxa

Els 20 ajuntaments amb major producte interior brut de la província de Barcelona no estan fent un intel·ligent i efectiu de la xarxa per complementar i millorar les polítiques municipals d’impuls i promoció econòmica local. Al menys, aquesta és la conclusió d’un estudi realitzat des de Multiplica (estudi disponible clickant aquí) que amb les excepcions de Barcelona (amb 69,6 punts sobre 100) o Sabadell (56), suspèn a la resta de municipis amb actuacions sorprenents com Mataró (26,9), El Prat del Llobregat (17,8), Granollers (16,1) o Terrassa (1,7 sobre 100).

Les presències online de promoció econòmica són - en general - excessivament institucionals, principalment informatives, sense vocació d’atracció i captació d’empreses i talent, amb un discurs poc comercial, pensades sota un plantejament excessivament endogàmic, sense plantejar cap tipus d’acció de promoció exterior de productes i empreses del municipis, amb escassa visibilitat a la xarxa, amb continguts poc atractius, amb poca voluntat de servei i atenció online i, sobre tot, amb escassa imaginació en com fer ús d’internet per crear noves línies de servei i valor per empreses, emprenedors i ciutadans. I aquesta és la verdadera oportunitat que tenen els municipis: fer ús d’internet per connectar empreses que compren i empreses que volen vendre, treballadors que busquen feina i empreses que necessiten reclutar personal, persones o empreses amb inquietuds afins,...

Podeu trobar una mica d'insperació infonòmica llegint un benchmark interessant de ciutats innovadores fet per l'Alfons Cornella perl'Ajuntament de Manresa.

Nou Comentari 9/7/2004

Com pot ser que no hi hagi ningú !!!

Fa uns dies lamalla.net publicava un article que amb el títol ‘Què hi ha algú?’ recollia la conclusió més sorprenent de l’estudi ‘Els Ajuntaments de Catalunya i Internet (2000-2003)’, realitzat per la UPF on es mostrava com el 69,1% dels 902 municipis consultats via correu electrònic demanant informació sobre, per exemple, allotjaments de la vila decidien simplement no respondre la consulta realitzada. Ara això sí, el 90% del municipis ja disposa a data d’avui d’email. Pocs dies després El Pais feia una consulta similar entre els 221 diputats del Congrés que han fet públic el seu email (del total de 350 diputats). Un 84% tampoc havia contestat la qüestió que se’ls hi plantejava. I jo em pregunto: per què volen ajuntaments i diputats tenir correu electrònic si no es prenen la molèstia de contestar les consultes que els hi puguin fer els ciutadans? Sense ganes de fer sang, podem avançar en la societat de la informació si el nostre món local i els nostres representants no tenen la sensibilitat digital necessària?

Nou Comentari 18/6/2004

Poca llum entre massa foscor

Diumenge anirem a votar. Probablement – amb el sol que prometen les nostres platges – menys dels que esperen els més pessimistes. Especialment si fem cas al poc ressò que han tingut entre la ciutadania les campanyes electorals dels diferents partits polítics i la caiguda en picat que han tingut les audiències de les webs dels principals partits polítics si les comparem amb dades de les eleccions autonòmiques i – especialment - les generals. Pel que hem vist en les campanyes online d’aquestes generals reduït ha estat el pressupost que s’ha pogut permetre la majoria de les formacions.

Poques coses a destacar a excepció de la original campanya d’Ignasi Guardans de CiU que - no només ens ha presentat una presència online (http://www.guardansxeuropa.org/) moderna, dinàmica i amb un contingut clar i entenedor – ha llançat 3 campanyes (dins de la seva campanya) per tres temes que preocupen al líder de Galeusca: la defensa del català a Europa, l’Europa sense fums i la promoció del cinema europeu. I en aquest sentit ha creat: http://www.europaencatala.org/, http://www.europasensefums.org/ i http://www.pelcinemaeuropeu.org/ amb un objectiu de connectar millor amb la ciutadania interessada per la lluita i defensa de cadascun d’aquests temes i plantejant l’adhesió a un manifest que dóna suport a cadascun dels temes.

Alguna d’aquestes campanyes ha anat acompanyada d’alguna acció fora de la xarxa com la creació de la ‘Nit del Cinema Europeu’ on es podien veure pel·lícules de producció europea per només 1 euro a les diferents sales dels cinemes Renoir-Les Corts. Al menys, hem pogut veure una mica de llum entre massa foscor. Ben segur, que el 2007 serà un any ben diferent en com els partits polítics catalans utilitzin internet per acostar els seus discursos a la ciutadania.

Nou Comentari 11/6/2004

Cansats d'esperar

Digueu-me observador però no ens haurem adonat i haurà passat un any des de que no passa absolutament res. Sí, senyors. No passa ABSOLUTAMENT RES des de l’administració pública catalana en el seu obligat-i-necessari impuls de la societat de la informació i de l’administració electrònica. Primer perquè era estiu (l’estiu del 2003), després perquè havíem d’esperar a què passessin les eleccions. Més tard, les negociacions post-electorals. Després, la recerca de les persones que haurien de tirar endavant carteres com la Secretaria de la Societat de la Informació o el mateix Cidem. Després, vingueren les auditories per conèixer quina mida tenien exactament les banyes del ‘toro’. I darrerament els acords i les negociacions pertinents perquè tothom estigui més o menys content. I en poques setmanes l’estiu se’ns tirà a sobre (l’estiu del 2004).

Senyors del Govern: Entenem que la seva feina no és fàcil. Però, per això estan vostès (i no altres). Els hi demanem en benefici del país que moguin fitxa. La que vulguin. L'equivocada, si volen. No ens importa. Però, moguin fitxa !

Nou Comentari (2 comentaris) 4/6/2004

Pedagogia en l’egovern

En un recent i interessant article que publicava l’Alfons Cornella a Infonomia es tractaven els punts crítics que en el marc del projecte Prelude es van discutir per futurs desenvolupaments de projectes d’administració electrònica. Es parla de crear iniciatives des de l’usuari. De la re- enginyeria de processos. De la col·laboració interadministrativa. De la necessitat d’intercanvis d’experiències entre administracions públiques. De la importància del mesurament del retorn de les inversions. O del rol de les empreses privades en el desenvolupament de l’administració electrònica.

Però, en lloc es parlava d’una de les coses que considero que seran més rellevant en els propers anys: la PEDAGOGIA. La pedagogia com a mitjà per aconseguir que el ciutadà entengui d’una vegada per totes l’administració pública.El ciutadà no entens res quan es relaciona presencialment. I sort del funcionari. Però, què passa quan s’ho ha de fer tot online? Que l’enrenou i la no-comprensió tant de terminologia com de processos és absoluta. I aquest és un dels grans obstacles de l’administració electrònica avui en dia.

L’administració suposa que els ciutadans entenem com funciona. I ni ho entenem, ni ho volem entendre. D’aquí, que confiem que farà un esforç en aquesta evolució digital per fer-se entenedor. I el copy (com els continguts estan escrits a la web) serà una peça fonamental per aconseguir-ho. I feina n’hi ha molta encara per fer.

Més enllà del copy, haurem de veure quines iniciatives hem de plantejar de país per aconseguir que la gent utilitzi més l’administració electrònica. En aquest sentit, és interessant destacar la brillant aposta del govern de Singapur http://www.ecitizen.gov.sg/ que dóna un pas arriscat però summament atractiu com es proposar a entitats públiques i privades per tal de que siguin punts d’accés i assessorament en com utilitzar la administració electrònica amb incentius econòmics de 30 cèntims de dòlar per usuari que s’informi d’algun servei públic electrònic fins arribar als dos dòlars per una transacció degudament complimentada. Podeu veure el programa eCitizen Helper People – Private – Public (or 3P) Partnership a http://www.ecitizen.gov.sg/eCitHelp/eCitHelp_register.htm

Estaré encantat de que compartiu amb mi projectes i iniciatives que considereu clarament pedagògics.

Nou Comentari 7/5/2004

Mort a ‘CAT-Sistemas’

Sí, Mort amb majúscules. I m’explicaré. Són poques les coses que vaig aprendre en els meus estudis universitaris en l’assignatura de macroeconomia, però una d’elles va ser que amb els pressupostos del govern és pot fer política de país. Sorprenent, no? Suposo que no. Però, personalment no li vaig donar importància fins que he vist en carn viva el greu problema que suposa que la Generalitat de Catalunya hagi centrat tant el seu pressupost en desenvolupaments tecnològics en una empresa com ‘CAT-Sistemas’. Suposo que l’antic govern els seus motius haurà tingut per prendre aquesta decisió. Tots sabem que la Generalitat es va vendre el Centre Informàtic a una empresa que va acabar passant a la seva vegada a mans de ‘CAT-Sistemas’. Però, aquest fet ha de limitar el creixement d’una oferta d’empreses catalanes dinàmiques i innovadores? Empreses - moltes d’elles - d’una mida mitjana que necessiten de l’empenta que podria representar la Generalitat per poder donar un salt qualitatiu i quantitatiu molt important i posicionar-se com a empreses de referència en tot l’estat espanyol o, fins i tot, fora d’ell.

A una pregunta formulada pel grup PSC-CpC el passat 25 de febrer de 2002, el llavors conseller Mas-Colell va afirmar: “Els imports contractats l'any 2000 va ser de 9.551.689.275 ptes i l'any 2001 va ser de 16.903.406.099 ptes”. En una nota publicada a Maragall.org s’afirmava “Aquestes quantitats van representar el 75% del volum de negoci de l'empresa l'any 2000 i el 100% del volum de negoci l'any 2001. L'any 2000, any en que l'empresa va comprar el consorci informàtic de la Generalitat, va multiplicar per 10 el volum de negoci”. Dades que posen la pell de gallina a qualsevol.

I ara li pregunto al govern actual: Quina serà la política que tindrà amb ‘CAT-Sistemas’? Entendrà per fi que amb aquests pressupostos es pot finançar el creixement d’empreses com GeC, NexTReT, Isoco, Lavinia, Ste Consulting i un llarg etcètera?

O és que no s’entén que Catalunya – ara més que mai – necessita d’aquestes empreses per tirar del país, perquè són elles les que en el seu dia a dia sedueixen a les empreses catalanes de que el camí és innovar des de les noves tecnologies o morir sense elles. I abans de morir sense elles, prefereixo cridar: Mort a ‘CAT-Sistemas’ o com es digui !!!

Nou Comentari 22/4/2004

Un país de persones

Darrerament m’estic adonant que el progrés d’un país és qüestió de persones. Especialment, amb temes com la societat de la informació, on la capacitat per avançar-se als nous temps i on el paper de l’administració pública en la dinamització de determinats àmbits geogràfics és absolutament determinant.

I és que de l’empenta de persones amb noms i cognoms - que cobren exactament el mateix que els que no s’ho mereixerien – ens trobem exemples tan fascinants com la presència online i el grau d’ús de l’Ajuntament de la Roca del Vallès que amb a prop de 9.000 habitants ocupa una digna posició 300.000 al ranking d’Alexa (ranking mundial de webs). Posició que molts ajuntaments amb 5 i 10 vegades la seva ciutadania ja voldrien tenir. O comarques com el Pla de l’Estany que no només entén el rol que juguen les noves tecnologies de la informació en el progrés econòmic de la comarca, sinó que és capaç d’agafar un avió per anar a Madrid i aconseguir finançament per crear projectes com una incubadora virtual per empreses de base tecnològica, promocionar el turisme fent un ús intensiu d’internet o plantejar-se crear un observatori de la societat de la informació en entorns no-urbans. Finançament que moltes diputacions ja voldrien tenir. Exemples com la Tinet tarragonina, iniciativa absolutament pionera de xarxa ciutadania a tot l’estat espanyols que molts madrilenys, barcelonins, valencians o sevillans ja voldrien tenir. O com des d’un municipi de menys de 1.000 habitants com Callús s’estan inventant la societat de la informació i portant-la a cada casa, amb conceptes com el ‘confessionari digital’, obrint les aules de l’escola i convertint-la en el café-internet per tot el poble o atraient petits projectes empresarials intensius en coneixement que estan transformant la població.

D’aquí que arribi a la clara conclusió que la dinamització - fins a la data - de Catalunya i les seves diferents unitats geogràfiques en quant a l’avenç cap a l’era de la informació es sustenta en petits herois ‘públics’ de la societat del coneixement que - amb el seu dia a dia - poden fer que Catalunya creï les bases per ser realment una societat moderna que trobi un model econòmic i social clar en el món. Felicitats a totes les persones que fan gran aquest país. Un país de PERSONES amb majúscules.

Nou Comentari 13/4/2004

Digitalització, sentiment d’urgència i mass media

Aquest passat dijous vaig assistir a una xerrada on – després dels 100 dies de gràcia - se li preguntava al Secretari per la Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya Oriol Ferran quines accions es plantejaven realitzar des de l’administració pública catalana. Es va parlar de moltes temes: cable, wi-fi, fractura digital, ajudes públiques, AOC, administració electrònica, continguts, formació,...

Però, vaig trobar a faltar un eix de treball – gens trivial – però que crec que és vital per aconseguir que Catalunya entri de ple en l’era de la informació i el coneixement. El principal motiu pel que encara no hi estem – segons el meu parer - no és d’infrastructures, ni d’ajudes ni de continguts o formació: el vertader problema és de sensibilitat. La societat, les entitats i les empreses no són conscients sobre la rellevància de les tecnologies de la informació en un món cada cop més globalitzat i més deslocalitzat on no podem seguir competint amb models industrials basats en preu. Les empreses segueixen pensant: ‘puc viure sense internet’. I és veritat (ara) amb un potencial cost de país en futur proper.

Sense sensibilitat, no hi ha actitud. Sense actitud no hi ha acció. És com quan creus que el teu fill estudiarà més perquè li compris més llibres, li prometis una pilota si aprova matemàtiques, l’enviïs a una escola sense patí o l’autocar que el porta té direcció assistida. La clau està en despertar en ell l’interès. L’interès a aprendre.

I, en aquest sentit, crec que s’haurien de plantejar polítiques enginyoses des del DURSI per despertar la sensibilitat digital del país. I no amb més conferències o lliçons morals sobre la importància de la societat de la informació. Polítiques que facin que es creï un sentiment d’urgència en la societat sobre la rellevància de posar-se les piles. Sentiment d’urgència que ens porti a cadascú a invertir temps i recursos per avançar en el procés de digitalització al que estem obligats a submergir-nos.

Fàcil de dir i difícil d’aconseguir. Algun suggeriment? Jo en faig un: fer un descarat ús dels mitjans de comunicació propers a la Generalitat de Catalunya (TV3, C33, Catalunya Ràdio,...) o aquells que vulguin gaudir de pressupostos publicitaris de la Generalitat per a què donin un ressò mediàtic a aquelles notícies o experiències que parlem de l’èxit de les empreses (amb noms i cognoms) que es digitalitzen i de la mort i el fracàs d’aquelles que no han entès en quin segle ens trobem. Ser digital ha d’estar de moda. I els mass media poden jugar un paper clau (condicionat des de la Secretària). El país ho necessita.

Nou Comentari 5/4/2004

Internet existeix !!!

Darrerament he tingut la oportunitat de participar en diferents iniciatives que m’han recordat que Internet existeix. Sí, INTERNET EXISTEIX. I no perquè mai hagués deixat d’existir. Però, en els darrers dies està posant-se de moda l’aparició de projectes de manifestació virtual col·lectiva, caracteritzats per la velocitat de la seva propagació per la xarxa.

I, sens dubte, puntcat.org s’està convertint en una de les experiències més delicioses per demostrar les ganes que la comunitat internauta catalana té d’expressar la seva opinió sobre la necessitat d’aconseguir gaudir d’un domini .CAT (en defensa de la realitat cultural i lingüística del català, demostrada per l’estudi realitzat per Jordi Mas de Softcatalà que situa el català com a llengua en la posició número 23 a la xarxa).

Doncs, puntcat.org ha aconseguit més de 25.000 adhesions en només 7 dies i encarrila superar en pocs dies la xifra dels 50.000 internautes que donen suport a la iniciativa. Són els mateixos internautes catalans de tot el món (de Vancouver, Mèxic D.F, de Eivissa o de Banyoles) els que es reenvien un i un altre cop missatges per engrescar nous manifestants. Les claus de l’èxit de la web (ja citades en un anterior article) són tres: vinculació emocional de la mateixa reivindicació (defensem el català !), participació i visibilitat en l’adhesió online al manifest i simplicitat de l’acció (en pocs segons t’has manisfestat).

Una mostra més que els internautes - més que mai - volen tenir veu sobre aquells temes que els importa. Felicitats als integrants de l’Associació PuntCAT per un projecte ben plantejat.

Nou Comentari 30/3/2004

L’estupidesa de la política

Trist – encara que humà – és el comportament dels polítics que pensen més en cicles electorals que no pas en clau de ciutat, país o estat. L’administració electrònica i la societat de la informació – per important que siga - no ha pogut fugir d’aquesta temptació tan poc racional com comuna i així, hem pogut veure com iniciatives - que han hagut de trobar col·laboracions entre entitats públiques de color polític ben diferent - no han anat a la velocitat esperada. Només cal veure la relació poc propera que han tingut en els darrers anys entitats (que tant haurien d’haver treballat plegats) com el Cidem o Barcelona Activa o la relació no sempre còmode que hi ha hagut entre la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments (representats per Localret) en el projecte de l’Administració Oberta de Catalunya.

El passat mes de novembre el color vermell (no de sang, sinó dels socialistes) per primera vegada impregnava la Generalitat facilitant un camí de major sintonia i relació entre entitats tant importants com l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona o la mateixa Generalitat de Catalunya.

La gran noticia del diumenge no va ser només la caiguda estrepitosa del PP. La pujada del sr. Zapatero ens omple a tots d’esperança sobre el nou període de relació que s’obre entre Barcelona, Catalunya i Espanya. I aquest fetserà vital per l’acceleració de l’administració electrònica del país, tant necessitada de relacions interadministratives entre entitats públiques per tal de donar vertader valor als ciutadans.

Al menys, aquest cop els polítics no tindran la oportunitat de ser tant estúpids d’anar contracorrent pel fet de defensar colors polítics de caire advers.

Nou Comentari 16/3/2004

Suspens electoral a Internet (segona part)

En els darrers dies he tingut la oportunitat de participar en una observació malaltissa (conjuntament amb la Neus Arqués) – a petició d’un estudi encarregat per l’Internet Global Congress i que es publicarà aquest diumenge 7 al suplement de tecnologies de El Mundo - sobre les propostes electorals a la xarxa dels diferents partits polítics que es presenten a les eleccions generals de la propera setmana.

La conclusió és ben clara: ‘La campanya electoral a Internet: una oportunitat perduda’. Per deu clars motius:

1. Entendre internet com un monòleg (i no com un diàleg).
2. Basar l’estratègia a Internet en tenir pàgina web (i poc més).
3. No utilitzar la presència online com una extensió natural del discurs offline.
4. No trobar un equilibri entre la simplicitat i la profunditat de contingut.
5. No aprofitar el potencial de la militància com eix per fer ciberactivisme.
6. No desenvolupar una relació en continu (més pensada en termes de correu electrònic que de pàgina web).
7. Tenir una presència online poc flexible a integrar moments calents (p.e. el cas Carod).
8. Explotar de manera limitada les possibilitats multimedia (amb excepcions)
9. No acostar-se a col.lectius molt concrets (p.e. gent jove).
10. No tenir cap tipus de sensibilitat idiomàtica.

Una de les correccions sobre el comentari de la darrera setmana és l’aprovat justet que l’estudi dóna a les presències de CiU i del PP, amb un suspens clamorós del PSOE, Izquierda Unida, PNV i Coalició Canaria.

Nou Comentari 4/3/2004

Suspens electoral a Internet

Tot i que oficialment fa només unes hores que ha començat la campanya electoral, tinc poques esperances que algun partit polític em sorprengui en aquestes eleccions generals.

Per ara, sembla que els polítics segueixin sense aprendre la lliçó que destil·lava la campanya electoral als Estats Units. No han entès que una pàgina web per un partit polític en campanya té moltes similituds a la figura del míting. Massa. En ambdós casos, només hi assisteixen militants i mitjans de comunicació. No s’ha entès la força que pot tenir aquest nou concepte de míting virtual continu que és Internet per aconseguir que la pròpia militància influeixi en l’electoral, així com per fer soroll perquè els mitjans de comunicació parlin millor de nosaltres.

Basar l'estratègia electoral en una web de campanya té un retorn electoral en vots molt baix. El ciutadà no-militant o simpatitzant no té el grau d’involucració suficient per esperar que visiti la web d’un partit polític determinat. Les webs del PP o PSOE –per meravelloses que fossin (i que no ho són)– no arribarien a aconseguir gaires més vots a favor d’un o d’un altre.

Els partits polítics han de treballar en una altra direcció: agitació, mobilització, punts de reunió, militància, màrqueting viral, correu electrònic, ciberactivisme... són paraules que s’haurien de barrejar a mode de còctel molotov per revolucionar la xarxa i condicionar realment el vot de l’internauta polític indecís.

Nou Comentari 29/2/2004

El no-sexappeal de la Societat de la Informació

Aquesta tarda he assistit a la segona trobada anual sobre la Societat de la Informació organitzada pel Col.legi de Periodistes de Catalunya. El tema ho valia. La presentació la feia l’Oriol Ferran, nou secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i la cloenda anava a càrrec d’en Carles Solà, conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. Pel mig intervenien persones tan reconegudes com en Vicent Partal (Vilaweb), en Vicenç Gasulla (Fundació Barcelona Digital), en Joan Coscubiela (Comissions Obreres) o l’Artur Serra (UPC).

Lògicament, la meva expectació inicial era gran. ‘La Societat de la Informació ha de jugar un rol rellevant a Catalunya per tal de construir un model econòmic de futur’ em vaig dir a mi mateix. Haurem d’escoltar que tenen a dir.

Però, les coses no començaven prou bé. Tot just quan hi arribava em vaig endur la meva primera sorpresa: Només 20 persones ocupaven la sala. 20 persones. Increïble però cert. És que només hi ha 20 persones a Catalunya que consideren important debatre sobre com s’ha d’articular la Societat de la Informació?

No tot acabaria aquí. A mesura que els ponents anaven succeint-se s’anava – amb excepcions – consolidant en l’ambient un discurs teòric, global, macroeconòmic i absolutament avorrit sobre la rellevància de la societat del coneixement en el moment econòmic actual. Amb perdó, a aquestes alçades una total obvietat. No es poden aprofitar aquests espais per llançar i debatre propostes concretes i pragmàtiques sobre com hem d’articular el país per a que entri de ple en l’era digital? On raó el problema? En l’impuls de l’administració? En l’apatia de l’empresariat? En la manca de formació? En la manca d’espais de sensibilització i comunicació sobre el paper de les noves tecnologies en la societat? És un problema d’infrastructures? Quin rol ha de tenir el Dursi? I el Cidem? I les universitats? I...?

Masses preguntes per tan poques respostes.

I mentre barrinava sobre tot això em preguntava: és que la societat de la informació no té prou sex-appeal per interessar al gran col·lectiu d’infonomistes que volem ajudar a donar un salt qualitatiu al país?

Si la societat de la informació és un ‘rotllo’, podem revisar el seu paper en la societat i l’economia? Si la societat de la informació com a tema no engresca, podem aconseguir que el sector s’involucri en el nou pla de la Societat de la Informació?

I aquí llanço un primer gran repte per l’Oriol Ferran i el seu equip. Crec que és clau fer un marketing fosc – però amb clar retorn - per engrescar als principals implicats del sector de la Societat de la Informació a tornar a interessar-se per com es pot fer política de país per avançar en l’era digital. Sense aquest pas, serà difícil que s’identifiquin propostes concretes, realistes i pragmàtiques nascudes des del propi sector.

Nou Comentari 25/2/2004

Els darrers 30 segons de glòria del sr. Aznar

Sens dubte, Internet està canviant la manera de fer marketing polític. No tant per les propostes que els partits polítics catalans i espanyols hagin fet fins a la data. Sinó per tot el que podem anar seguir sobre els plantejaments online dels presidenciables americans. Però amb Internet sobre tot el que està canviant és la manera de fer marketing contrapolític. I una experiència fascinant un cop més ens ha vingut de la gent de Moveon.org que amb una iniciativa sense precedents ha aconseguit desacreditar – si és que calia una mica més – la desastrosa legislatura del sr. Bush. I ho ha fet per la porta gran amb bushin30seconds.org: una pàgina web que engrescava als internautes a enviar anuncis de 30 segons que parlessin del paper de Bush aquests darrers quatre anys. La iniciativa ha estat un èxit i en poc més de dos mesos s’han rebut més de 1.500 anuncis, alguns d’una qualitat extraordinària. En una votació frenètica el guanyador ha vist com la seva obra mestra apareixia en antena a la CNN. Tot lògicament amb el suport financer d’una gran simpatitzant del sr. Bush: l’empresari George Soros. Això és activisme i del bo.

I com que els catalans no podem ser menys, uns periodistes barcelonesos s’han llançat a reproduir l’experiència amb l’irrepetible sr. Aznar: Aznaren30segundos.org. Crec que el pacifista i crea-bon-rotllo Aznar es mereix que utilitzem tot el potencial creatiu català per fer que aquesta iniciativa sigui també tot un èxit. Per això em permeto fer una doble crida: 1. Catalunya: Utilitza el teu talent per recordar-nos algunes de les innombrables coses que ha aconseguit el sr. Aznar. (entre elles, que sortíssim al balcó a picar amb les caçoles, que ens possessim els guants per treure ‘hilitos de petróleo’ i que ens sentíssim (alguns) més anti-espanyols que mai. 2. Necessitem el George Soros català que tingui els diners per treure en antena abans de les eleccions els darrers 30 segons de glòria del sr. Aznar.

Nou Comentari 18/2/2004

L’efecte Bifidus o agafar el bou per les banyes

Dec a un col·lega – l’Ignasi Guitart – un d’aquells mots que des d’un punt de vista d’story-telling tenen un impacte exquisit: l’efecte bifidus o el renovar-se per dins per a què es noti per fora). I crec que en l’administració pública – en el seu camí cap a l’administració electrònica - hem d’adoctrinar sobre la importància de l’efecte bifidus o sobre l’agafar vertaderament el bou per les banyes.

M’explicaré: La gran majoria d’entitats, en lloc de plantejar-se com afrontar el repte digital en les seves respectives organitzacions de manera integrada, prefereixen aïllar el problema creant una presència a la xarxa poc (per no dir res) vinculada amb la seva dinàmica interna. La conseqüència més clara és el grau d’utilitat limitat de les seves propostes a Internet. El valor està en el servei. I el servei ha de conviure de manera integrada a l’organització per a ser efectiu.

El model ja ha estat seguit abans per moltes altres empreses del món privat com La Vanguardia o El Periódico que en lloc d’integrar van decidir aïllar, creant empreses com La Vanguardia Digital o Zeta Zeta Digital, amb els conseqüents problemes de desvinculació entre el món real i el món digital.

D’aquí, que afirmen: Visca l’efecte bifidus: atacar el problema des de dintre per aconseguir resultats de cara en fora.

Nou Comentari 3/2/2004

La gestió del coneixement i els governs

Les administracions públiques són complexes, amb múltiples capes, tipus d'organitzacions, escales territorials, especialitzacions sectorials, i........plenes de funcionaris. Avui tots compartim que les administracions públiques, en la societat de la informació generen valor a partir del coneixement.

Existeixen dos tipus de coneixement que són molt útils per a poder tirar endavant projectes des de les administracions públiques: l'accés a la informació rellevant i el coneixement de les xarxes d'experts.

Els governs es mouen a partir d'agendes establertes de manera més o menys explícita i en una dinàmica a doble escala, global i local. Conèixer-la i mirar d'implementar-la és la feina d'un funcionari des de qualsevol àmbit públic. D'altra banda sabem també que entre els milers de funcionaris que existeixen a les administracions públiques hi ha molts experts en diverses matèries, múltiples interlocutors per a tirar endavant iniciatives o també moltes persones que es poden trobar en una situació semblant a la que es troba un a l'hora de definir i impulsar un projecte.

Aquests tipus de coneixement són fàcilment gestionables, amb l'ús de tecnologies no massa cares i molt flexibles es poden desenvolupar plataformes que facilitin molt la feina dels funcionaris per mitjà de posar en valor coneixements que que estan dispersos en el magma de l'administració.

Imaginem un cas. Algú que assumeix responsabilitats com a tècnic de mediambient en un ajuntament. Perquè aquest nou tècnic pugui desenvolupar correctament la seva missió haurà de conèixer quines són les polítiques de sanejament que s'estan aplicant, les de gestió de residus,quines possibilitats té per a sensibilitzar la població del seu municipi a partir de la promoció ambiental. També haurà de conèixer l'estat dels debatsinternacionals en matèria de limitació d'emissió de gasos, o bé les reflexions per a promoure la riquesa que suposa la biodiversitat i la necessitat de la seva presevació.Això entre d'altres tipus d'informació. I tot aquest coneixement de fet està dipositat de maneres diferents en molts àmbits de l'administració.

Així mateix aquest nou tècnic podrà trobar-se molts interlocutors que poden ser palanques per a impulsar la seva feina. En algun cas interlocutors necessaris. I en trobarà a la Generalitat (Agència Catalana de l'Aigua, Junta de Residus, Direcció General de Qualitat Ambiental...), a les Diputacions, en Organismes consorciats, al Consell Comarcal i en molts ajuntaments on hi haurà altres tècnics amb qui podria compartir experiències a l'hora de plantejar projectes (i fins i tot compartir recursos).

Pensar en solucions d'aquest tipus és clarament apostar una administració que fixa el coneixement i el posa a la disposició de qui el necessita quan el necessita. És apostar per les administracions pròpies de la societat de la informació.

Nou Comentari 29/1/2004

Not content, not context. Just trust.

En els darrers dies he iniciat la lectura d’una llibre absolutament sensacional: La Confiança de Francis Fukuyama on explica entre d'altres coses com el model que ens prometen les noves tecnologies del treball organitzatiu en xarxa que molts auguren tindrà vertaders obstacles en instaurar-se en aquells païssoso societats amb baix capital social.

No havia pensant mai que la clau en el treball en xarxa no es troba en la tecnologia (capital tecnològic) ni en les persones (capital humà), si no amb el grau de confiança que tenen aquestes persones o empreses entre elles (capital social).

Dedueixo d’això quan d’important és per Catalunya que la seva gent i les seves empreses incrementin els seus nivells de confiança els uns amb els altres per a què aprofitem els nous paradigmes als que la societat de la informació ens porta. Al menys, si perdem el tren que no sigui per desconfiança.

Nou Comentari 13/1/2004

La gestió del capital intel•lectual dels territoris

Des de fa uns anys molts governs estan fent apostes decidides per a gestionar el nou entorn que suposa la societat del coneixement. Amb la voluntat d’aprofitar els avantatges socials i econòmics que ha de comportar el nou paradigma social, així com fer front als reptes que es plantegen als territoris, s’han desenvolupat diferents vectors d’actuació.

La planificació estratègica ha estat, com no, una metodologia abastament usada i amb resultats prou positius. Han estat diversos els projectes aixecats pel sector públic amb la voluntat de trobar noves formes de promoció econòmica, desenvolupar accions d’inclusió social o convertir les administracions públiques en les pròpies de la societat de la informació a partir d’estratègies d’egovern.

Recentment la ciutat de Mataró ha fet una aportació nova a l’acció pública enfocada a la societat del coneixement: ha desenvolupat una metodologia per a la gestió del capital intel·lectual (gci) de Mataró.

Sobre la base d’assumir els intangibles com a principal font de creació de valor en la societat d’avui, la gestió del capital intel·lectual es centra en la mesura dels intangibles que generen valor per a una organització, empresa o territori, per tal de poder monitoritzar-los i enfocar el seu comportament de tal manera que es maximitzi el valor que se n’obté.

És una disciplina que té moltes coses a dir amb la gestió del coneixement (gc). Des d’una mateixa perspectiva estratègica, la gc pretén adoptar mètodes i tecnologies que han de permetre compartir i posar en valor el coneixement que és útil per una organització. Mentre que la gci s’enfoca a mesurar els intangibles i mirar d’augmentar-ne el seu stock. Segons com es miri, dues cares d’una mateixa moneda.

Nou Comentari 1/12/2003