Ditades sobre Internet, la societat de la informació, Catalunya i el apassionant futur que ens espera

Les TIC generen avantatge competitiva?

Fa pocs dies em preguntaven de la revista GTIC què ha de saber un CEO per a què la gestió de les TIC aportin avantatges competitives a l’empresa. Us en faig cinc cèntims de la meva resposta.

En primer lloc, dir-vos que no sóc tan optimista sobre el rol de les TIC en les empreses com a generadores d'avantatges competitius ja que els avanços tecnològics que són ràpidament emulats per la competència donant poc marge perquè els avantatges competitius basades en innovació i tecnologia tinguin massa validesa en el temps. En canvi, sí crec que no entendre cap a on va el món genera desavantatges competitives i el que a hores d'ara de la pel·lícula tenim tots clar és que el món serà digital o no serà.

Les TICs ho estan transformant tot. En alguns sectors o indústries d'una manera accelerada. En unes altres, encara podem estar més o menys tranquils. Però, el món va en una direcció i les empreses que no comencin a donar les passes cap a ella sembla que tenen els dies contats.

El món i la globalització a la qual assistim serà molt injusta amb aquelles empreses que no escoltin els seus mercats, no innovin i arrisquin, no s'internacionalitzin i no creixin. I escoltar, innovar, internacionalitzar i créixer és avui dia impossible sense tecnologia.

La sort – però - està del nostre costat ja que les TICs s'estan simplificant, s'estan abaratint i cada vegada tenen major sentit i un major retorn. La clau està a saber prioritzar i entendre per on començar o per on avançar més. Estem passant d'un marc de grans desenvolupaments i grans inversions a un model d'introducció de les TICs menys estructurat, amb més prova-i-error, amb plantejaments que sempre evolucionen i canvien més que comencen i acaben.

L'obstacle de les TICs no és de caire tecnològic. Són les persones que han de crear les condicions perquè la seva introducció formi part de la mateixa cultura de l'empresa el vertader obstacle. Cada vegada ens envoltarem de noves tecnologies i la seva introducció i assimilació s’ha de percebre com allò de lo més natural. Això no significa ser sempre el first-mover. Més aviat, en tecnologia és millor sempre ser el segon. Però, un segon que incorpora i assimila la tecnologia a una velocitat de vertigen.

La crisi només ha fet que accelerar un canvi de model on les TICs i Internet seran sens dubte una peça nuclear d’una manera diferent de fer les coses. Hem de desaprendre masses coses perquè la manera com crearíem una companyia ara en qualsevol indústria és ben diferent de la manera com s'havien de crear fa 20, 30 o 40 anys. I ara no queda una altra: reinventarse o morir.

Vivim en un món on sempre hi haurà més oferta que demanda. I això només vol dir una cosa: Òsties !. Ens veurem obligats a uns nivells de competitivitat increïbles on les comptes d’explotació patiran més del necessari. Només les empreses més talentoses en trobaran el camí. I el talent només s'aconsegueix quan la gent que treballa en una organització té l'entusiasme necessari per ajudar a la seva respectiva companyia a assumir els reptes que s'ha proposat. Avui més que mai aconseguir aquesta il·lusió en els nostres equips és clau. Avui més que mai hem de crear una veritable sensació d'urgència entre els nostres equips. Aquesta il·lusió i aquesta urgència no es poden deixar perdre per una cultura d'escepticisme, no canvi i escàs suport gerencial als canvis que estem vivint.

Visquem amb intensitat aquest gran repte de passar de crear empreses del segle XX a crear-les en el segle XXI.

Nou Comentari 24/2/2009

Seguir sent un referent (per alguns al menys)

Estar dos mesos a Barcelona – juny i juliol – després d’estar a Xile i Brasil quasi bé 2 anys m’ha permès relativitzar l’estrès que reconec que tenia per Barcelona i Catalunya pel que fa al grau d’avanç del seu caràcter innovador i el seu grau d’introducció en l’era del coneixement.

I és que postejar un ditades anant amb AVE i estant connectat amb 3g em positivitza d’una manera increïble.

Segurament,  Xile i Brasil no són Finlàndia o Califòrnia però us puc ben assegurar que són dues economies amb uns nivells de creixement impressionants i amb un futur ben potent. I ells ens tenen per ara encara com a referents.

I és que per molts països podem ser un referent – talment com per nosaltres ho és el Silicon Valley - en la mesura que ens ho creguem, traguem pit i desenvolupem lligams empresarials amb aquests països.

Precisament vaig anar a la sessió sobre el Silicon Valley que va organitzar Tertulia digital aquesta setmana  i vaig sortir-ne amb algunes idees clares de coses que han de canviar per convertir-nos també amb un referent:

• El govern català (i espanyol) han d’ajudar amb el seu pressupost a consolidar una indústria innovadora i tecnològica que precisa consolidar-se.  Som moltes les empreses que ens ho estem fent tots nosaltres. La demanda pública ens podria ajudar a donar el salt. La investigació de centres ja poderosos a Califòrnia com el SRI es va fer gràcies al pressupost de l’exèrcit nord-americà.
• L’empresari català ha de canviar de xip en temes com:
  • Hem d’estimar el risc empresarial per damunt de les coses.
  • Hem de pensar globalment: internacionalitzar-se o morir.
  • Hem de tenir una major mentalitat a col·laborar.
  • Ha de ser més agressiu, innovador i competitiu.
  • Hem de perdre la por al ridícul.
• La universitat ha de reinventar-se.
  • Ha de crear una mentalitat més emprenedora en l’alumnat.
  • Ha de fer-nos entendre que somiar és possible.
  • Ha de forçar gran part dels seus continguts en altres idiomes
  • La investigació que realitza ha d’orientar-se a la seva utilitat empresarial.
• El capital risc ha de potenciar-se, tenir professionals que hagin estat abans emprenedor i que puguin acostar-se a la tipologia d’emprenedoria que tenim a Catalunya i dotar-la de l’experiència empresarial que li manca. 

El Silicon Valley va iniciar-se perquè la qualitat de vida de la zona fa 40 anys era absoluta. No podem replicar el model Silicon Valley pensant en l’any 2025? Jo n’estic convençut que sí. Només depèn de tu i de mi.

Nou Comentari 19/6/2008

Bloguejo, ergo existeixo

Cada cop tinc més clar que viurem clavats a un ordinador o dispositiu que ens permeti interactuar amb el món exterior en forma de zeros i uns. I en aquesta addicció com a homo digitalis i ser social que som no podrem deixar d’interactuar amb els demés a través d’espais sigui blog personal, myspace o twitter.

El present encara no és ben bé així. Però, la ficció un cop més superarà la realitat. Un ja comença a pensar que el valor d’un – al menys des de l’òptica professional en l’economia del coneixement – és directament proporcional al que escriu i blogueja. I el fet d’escriure – del que sigui – converteix els teus pensaments en continguts que generen l’atenció dels demés. I en un món on l’atenció és el recurs escàs, tenir la capacitat d’estar present en els demés és la manera de connectar amb el teu entorn.

L’home – ser social per excel·lència – es relaciona i es relacionarà cada cop més escrivint i compartint continguts a través de la xarxa. Per això, deixeu-me ser una mica radical dient que: si no bloguejes, no existeixes.

Nou Comentari 8/11/2007

Generació post-click

La web 2.0 ha fet - entre d’altres coses – adonar-nos que hi ha un salt generacional important entre aquells que han nascut després d’internet i aquells que hem hagut d’aprendre a navegar sobre la marxa.

Els primers – als que anomeno generació post-click per motius evidents (em jugaria la vida que fer click és l’acció que més realitzen al llarg del dia) – tenen uns hàbits socials ben diferents que la resta de mortals. I el que hem d’imaginar és tots els que encara han de venir en el futur més immediat portaran a l’extrem un comportament social que a molts ja està deixant de pedra.

L’accés infinit a la informació però sobretot entendre internet com a vehicle central per aprofundir en les relacions presencials i en tenir nous amics (encara que virtuals) s’està convertint en un fenomen social que algun sociòleg ens hauria d’explicar quines futures conseqüències tindrà.

El fet de passar-se 3 o 4 hores davant myspace, facebook o el messenger ens descriu com els joves fan un ús de la xarxa com a laboratori social on poden expressar de manera ben diferent esquemes de comunicació i relació que en el món real no es podrien donar. La generació post-click sap que tot l’interessant està passant a la xarxa i cap d’ells no vol ser un pària marginat de l’entorn que els envolta i contribueix a així a accelerar la rellevància del món digital (molt més important ja que el món real). Hem de reconèixer que internet és la droga dels joves talment com ho va ser la televisió pels nostres pares i la cosa més interessant de sortir de l’escola és l’oportunitat d’anar a casa a connectar-se i dir-se amb els amics el que no t’has dit durant el dia.

L’home és un ser social i internet ens permet comunicar-nos amb tanta gent com fins ara a la Història mai havia estat possible. No obstant, les conseqüències més lògiques d’aquesta generació ens porten a una societat més individualista, més esquizofrènica, més impacient i menys reflexiva. Això hi ha que hi aturi? O és que no es tan dolent com a priori un es pot imaginar?

Nou Comentari (1 comentari) 20/8/2007

Email Free Fridays

Llegeixo estupefacte però amb admiració la iniciativa que alguna empresa als Estats Units - com Veritas Software - estan iniciant com convidar a l’organització els divendres a no enviar ni rebre emails.

La prohibició recorda als empleats l’absurd ús que molts cops fem del correu electrònic (posant per exemple amb còpia un nombre exagerat de persones o enviant un email per demanar-li una cosa a la persona que tenim davant). I també porta a exercitar sistemes de comunicació en perill d’extinció (com agafar el telèfon o acostar-nos a l’escriptori d’un company o una companya). Sense parlar, dels grams de deixem de perdre per tenir una vida sedentària al treball.

Els que treballem amb un ordinador al davant tot el dia, vivim amb una interrupció continua d’emails i emails que ens distreuen de las tasca important que hem de fer per enredar-nos en les mil i una tasques urgents – la majoria ben poc importants - del dia a dia. Tots acabem sent esclaus del correu electrònic.

Els que vivim amb una blackberry a la mà, a més hem d’incórrer amb una absurda addicció que ens porta a mirar la nostra safata d’entrada cada 2 minuts. I el món dels blogs i els RSS o l’ús de messenger o skype només ha fet que empitjorar el nostre panorama laboral. Les preguntes que em venen al cap són: Som més productius? Aquest nivell de productivitat i estrès ens porta a algun lloc? Quin és el proper estadi neuròtic en el que entrarem?

Nou Comentari 18/7/2007

Seny en la Societat de la Informació

Fa un parell de mesos vaig reunir amb el Jordi Bosch, secretaria de la Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i la veritat és que les meves inquietuds patriòtiques i digitals es van calmar després d’escoltar el sentit comú i seny que està posant per avançar en la digitalització del país.

Tot i l’important obstacle pressupostari, les prioritats són clares:

-          Major cohesió digital

o        Connectivitat

o        Oferta més atractiva i competitiva

o        Formació intel·ligent amb segments clars.

o        Incentivació de la demanda

o        Tecnificació de gestors administratius.

o        Sang jove (becaris) sensibilitats digitalment a les pimes.

o        Digitalització de continguts.

-          Enfortiment del sector TIC

o        Unificació d’organs decisors

o        Major valor afegit del sector

o        Especialització en àrees on internacionalment podem sobreeixir i en els sectors claus de l’economia catalana: salut, educació, infraestructures de telecomunicacions i media.

o        Acreditació de proveïdors i coneixements TICs

-          eGovern com a motor digital

o        Coordinació eGovern.

o        Digitalització de processos.

El plantejament és més que raonable. 5 coses que li demanaria:

1. Definir i compartir fites concretes i quantitatives.
2. Capacitat d’execució.
3. Contundència amb els polítics de dalt per a què millorin el seu pressupost.
4. Transparència i comunicació amb el sector.
5. Imaginació i creativitat en les accions a materialitzar.

Nou Comentari 31/5/2007

Una Societat de la Informació descafeïnada

Mai hem dubtat que la connectivitat i la banda ampla és ben necessària per fer-nos avançar en la societat del coneixement. Però, també tenim ben clar que no és ni de bon tros suficient. Catalunya necessita pensar en polítiques d’evangelització que facilitin i ‘forcin’ a la ciutadania a fer un major ús de les noves tecnologies. Catalunya necessita continguts en català i serveis en línia. Catalunya necessita empreses petites i mitjanes de base tecnològica que empenyin al país. Catalunya necessita atraure les principals puntcom i empreses tecnològiques d’arreu del món. Catalunya necessita imaginació en plantejar polítiques que facin que la innovació i les tecnologies siguin realment presents en l’agenda política,  la societat i l’economia.

I això no s’aconsegueix col·locant la Secretària de la Societat de la Informació en el departament de Governació (desvinculat d’Innovació, Universitats i Empresa) i triant una persona amb un bagatge principalment tecnològic com el sr. Jordi Bosch (amb tots els respectes per la seva persona i per la seva bona tasca en el govern anterior) com a secretari. Necessitem gestors que fugin expressament dels cables i les telecomunicacions per centrar-se en les persones i les polítiques que fan que es comportin d’una o d’una altra manera, lluny del hippisme digital al que ens han acostumat fins ara i fent que d’aquí a 4 anys no pensem que tenim una Societat de la Informació absolutament descafeïnada.

Nou Comentari 27/12/2006

Masses anys sense fer balanç

Quelcom de la política a Catalunya no m’agrada (especialment en la societat de la informació que segueixo en detall en els darrers anys). Al començament, molt paper escrit i moltes il·lusions posades però cap balanç formal pocs dies abans de deixar el càrrec. Primer, va ser el Catalunya en xarxa de CiU, després l’entrada en escena d’ERC amb l’Oriol Ferran amb el pla de continguts, el software lliure ..... (i simbòlicament de la Marta Continente del PSC) i ningú s’ha sentit obligat a explicar públicament quina ha estat la feina feta i els resultats obtinguts després d’anys de propostes i actuacions.

Els polítics haurien d’explicar els seus programes en detall abans dels primers 100 dies de gràcia, però sobre tot què han aconseguit i què no en els darrers 10 dies abans de deixar les seves responsabilitats (independentment del motiu que l’hagi fet sortir del govern). Aquí estem massa acostumats a no haver de donar explicacions un cop acaba la seva tasca de govern.

La secretària de la societat de la informació – en mans un cop més d’ERC - hauria de fer el balanç que no ha fet en la darrera legislatura i proposar-nos quines seran les  directrius i els objectius que es proposen en la propera per tal de que puguem passar comptes al final de la legislatura. En cas contrari, molts perdrem l’ interès i la paciència.

Nou Comentari (1 comentari) 2/12/2006

1 de 500 en TICS a Europa

Societat del coneixement i l'educació dels nostres fills

Un oportú Javier Martínez - basc instal·lat a Xile des de fa temps i bon coneixedor del món de l’elearning – em consultava fa unes setmanes quins eren els 5 aspectes claus que tot sistema educatiu havia de considerar per preparar els nostres fills en l’era de la societat del coneixement que ens ha tocat viure. La consulta la feia a prop de 100 persones de les més diferents ocupacions i països.

Els 15 elements més citats van ser (el nombre significa el percentatge de gent que el va citar): 

Sens dubte, els resultats no poden ser més depriments pel sistema educatiu català. El model educatiu que vaig poder viure d’estudiant a universitari i en altres ocasions com a professor i pare no està actualment massa orientat a la intel·ligència emocional, la capacitat d’adaptació, el treball en equip o l’ aprendre a aprendre. El model ‘El professor ensenya, l’alumna escolta’ està clarament esgotat i hem de tenir a un model molt més pragmàtic on els alumnes viuen i comparteixen experiències on aprendre de memòria els noms dels rius o els planetes no porta en lloc i on la clau està en mostrar el món en el que vivim i on els nostres fills hauran de competir.

I si el sistema educatiu no dóna de més, nosaltres com a pares haurem de crear en els nostres fills l’entorn apropiat perquè entenguin que vivim en un món molt petit, on ja res és per sempre, el futur no ve sinó un se’l crea, on la incorporació de noves tecnologies és quelcom natural i agraït, on parlar 3 idiomes perfectament des de petits és una obligació, on la clau no està en aprendre, sinó en despertar en els nostres fills la curiositat, la proactivitat i la imaginació. Felicitats, Javier, per l’exercici !.

Nou Comentari (1 comentari) 25/9/2006

El renéixer de les persones

Nou Comentari 10/7/2006

Suècia, Finlàndia i els motius que els han portar a estar on estan.

1. Una insistència d’un govern que des del primer dia a posat l’accelerador en la creació d’infraestructures de caire tecnològic (Suècia està en 85% de la població connectada en ampla banda d’alta qualitat en un país amb una població ben dispersa geogràfica i grans extensions de boscos i llacs).
   
2. Una actitud absolutament global dels nòrdics. Suècia i Finlàndia són països  petits amb grans mires internacionals i clares connexions familiars amb països on hagut d’emigrar en el passat (s. XIX) per gaudir d’unes terres no tot lo prou fèrtils que haguessin desitjats. Els finesos i els suecs viatgen i molt. Parlen un anglès perfecte.
   
3. Haver consolidat des de fa ja molt anys grans empreses 100% internacionalitzades (només Suècia té 40 grans multinacionals com Volvo, Saab o Ericsson) que entenen perfectament que l’única manera de competir és innovar més que ningú. Aquests grans empreses poden invertir prop del 20% de la seva facturació en I+D. L’I+D és una inversió (no una despesa que no precisa de deduccions fiscals per potenciar-la). Són dels pocs països que incrementen productivitat amb sous cada cop més alts per tenir una economia intensiva en capital (i no en mà d’obra).
   
4. Un actitud per especialitzar-se en àrees molt clares de treball (seguretat en la indústria de l’automòbil o mobilitat en el sector de les comunicacions i les TIC).
   
5. Una cultura de l’ètica, l’eficàcia i l’obertura de ment inigualable.
   
6. Un model educatiu eminentment pragmàtic i participatiu on l’alumne aprèn a pensar abans que a saber o conèixer.
   
7. Una estructuració del finançament (business angels, capital risc,...) que possibilita la continua aparició de noves start-ups amb un rol proactiu del govern (El 70% dels diners que ajuden a finançar start-ups venen directa o indirectament del govern! ). Les grans empreses mentoritzen start-ups. Els alumnes o professors que investiguen tenen els drets intel·lectuals dels invents o innovacions que generen.
   
8. Unes condicions climàtiques que han fet les media i internet un recurs on invertir-hi moltes i moltes hores en els gèlids hiverns.
   
9. Una connexió absoluta entre universitats, empreses i institucions governamentals.
   
10. Una confiança extrema amb les seves possibilitats com a poble en un món cada cop més global i competitiu.
    
    N’aprendrem alguna lliçó i actuarem amb conseqüència en la nostra estimada Catalunya?

Nou Comentari (2 comentaris) 10/6/2006

Una nova pedra en el camí

Nou Comentari 12/5/2006

L’administració, el sector TIC i 7 idees

La inquietud central del sector TIC davant un polític passa per recordar-li el mal ús que fan dels seus pressuposts públics contractant grans corporacions com T-Systems, IBM o Accenture abans que donar la oportunitat a les pimes TIC catalanes per guanyar en dimensió i projecció nacional i internacional. La frase que resumeix aquest sentiment seria: ‘L’administració no confia en nosaltres i així no creixerem mai’.

1. Ubicar-nos en el món, posicionant Barcelona amb un eix de diferenciació clar (la meva proposta, ‘Barcelona, the imaginative city’);
2. Crear ponts de relació (entre el sector, entre l’empresa i la universitat, amb projectes i oportunitats amb la Unió Europea, amb llocs del món on passen coses (per exemple, el Silicon Valley),
3. Treballant per millorar l’autoestima i confiança de les empreses d’aquí (molts ens creiem petits i poca cosa al món quan això no és veritat),
4. Plantejant formules creatives i incentius per aconseguir que les entitats financeres siguin més comprensibles amb negocis d’intangibles com les TIC,
5. Amb més polítiques d’oferta que de demanda (el problema no és que la gent no estigui connectada; el problema està en l’oferta de continguts i serveis d’interès),
6. Buscant majors línies de col·laboració entre els diferents agents públics (Cidem, Barcelona Activa, Cambra de Comerç,...)
7. I utilitzar Internet com a vehicle per acostar-nos més uns als altres, facilitar el contacte o donar-nos a conèixer.

Nou Comentari 12/12/2005

2 anys fent ditades !

Avui fa tot just dos anys que vaig iniciar Ditades. Ditades sobre administració electrònica, societat de la informació i Catalunya. I no només m’he cansat de fer-ho sinó que m’he proposat renovar el meu compromís amb la meva reduïda – però qualitativament important - audiència per dos anys més. Us puc assegurar que més d’una setmana m’ha fet més que mandra.

Però, el meu propòsit inicia’l ben pagava la pena. La veritat és que – i encara que sembli presumptuós – fa quelcom més de dos anys em vaig proposar un objectiu ben a llarg termini: fer quelcom GRAN per Catalunya. I la millor manera de començar a donar passes era posant-me les piles. I la millor manera, haver d’escriure periòdicament per saber-ne més.

En aquests dos anys he après moltes coses. En els propers 2 n’aprendré moltes més. Però, vull fer un petit gir de 15% i fer un major esforç per entendre el futur que ens espera. I per això a partir d’avui m’he proposat fer més ditades, però aquest cop sobre Internet, la societat de la informació, Catalunya i el BRILLANT futur que ens espera. En breu veureu nou format de blog (gràcies, Santi). Seguiré posant el meu petit gra de sorra per fer del meu país un millor lloc on viure. Encara que sigui, amb moltes ditades.

Nou Comentari (1 comentari) 15/11/2005

Don’t be evil !

Com bé els musulmans han d’anar un cop a la vida a la Meca, tots els ‘internautes de pro’ haurien de visitar les oficines centrals de Google. Encara que sigui per entendre que una altra tipus d’empresa és possible. I Google no només és possible sinó és d’allò més rendible com ho demostren els 317 milions d’euros que va guanyar en aquest tercer trimestre (7 cops més que l’any passat) amb una facturació per sobre del 1.312 milions d’euros.

Només al arribar les primeres imatges et transporten als teus millors dies d’universitaris: moltes cares ben adolescents, uns xerrant a la gespa, altres jugant a vòlei a la sorra, uns més passejant els diferents gossos corporatius...

Google Talk, Google Maps, Google Desktop, Google Base,... no són casualitat. I és que Google no només s’està equipant amb els millors enginyers del Silicon Valley i en breu del món (està planejant crear un centre per exemple de 800 enginyers a Europa), sinó està creant la cultura empresarial més idònia per provocar - entre els seus prop de 5.000 empleats - la màxima imaginació i creativitat possible:

• donant la màxima llibertat a l’empleat (el 20% del temps un el dedica a projectes propis que puguin ajudar d’alguna manera a la companyia),

• donant les màximes comoditats (els busos des de San Francisco tenen connexió a Internet Wi-Fi),

• creant l’entorn més idoni per treballar a gust al llarg de tot el Googleplex (cadascú es decora el seu espai a la seva manera, espais oberts, sales per tot arreu, cafeteries on tot es gratuÏt...)

• i creant tota una cultura corporativa que treballa pel benestar comú de la humanitat per sobre del benestar individual de la companyia,

• sense parlar de la motivació que representa poder arribar a tenir stock-options de la companyia (quelcom que ha fet que més de 1000 treballadors siguin a data d’avui milionaris).

Com bé diu el lema de Google, “dont’t be evil!”

Nou Comentari 28/10/2005

Ciberactivisme català

En diferents ocasions, he fet referència al poder de la xarxa com a mobilitzador social. Tots recordem l’èxit de campanyes com les d’Amnistiaporsafiya.org, Bushin30seconds.org o Feedmebetter.org i ja les principals organitzacions no governamentals estan articulant d’una manera sistemàtica el ciberactivisme de milers de voluntaris com element de pressió i mobilització. Només cal passejar-se per la web de Greenpeace i se’ns proposarà moure’ns per salvar el port de Ciutadella, animals com les foques o l’Amazones.

L’aprovació de l’estatut en el Parlament precisa d’un recolzament i d’un nivells de mobilització sense precedents per part de la ciutadania. I Internet hauria de ser un vehicle natural per aconseguir-ho. A Espanya comencen a aparèixer primeres campanyes de boicot con Catalunya com Stopnacionalismo.com que precisen d’algun tipus de respostes.

I el principal problema amb que ens trobem és que no hi ha mecanisme per articular d’una manera àgil, seria i professional aquest ciberactivisme. No tenim un Moveon català i el necessitem si volem aprofitar la força de la xarxa. Ho vam fer amb el PuntCat però no tinc la sensació de que el debat de l’Estatut a Madrid tingui vehicles de mobilització digital. Ni el Govern ni les entitats socials més rellevants tenen la sensibilitat digital per aconseguir-ho.

Fins i tot, els valencians amb valencianisme.org comencem a articular-se. Propostes per aconseguir adhesions online a l’actual text o per a què un català pugui explicar d’una manera senzilla i amena a un espanyol els principals punts de l’estatut podrien tenir molt de sentit. Però, no tenim ningú que ho faci realitat i aconsegueixi l’atracció necessària per a que aquestes accions tinguin impacte.

Nou Comentari (1 comentari) 10/10/2005

Barcelona, the imaginative city

Després d’un missatge amb un cert to de pessimisme, intento escriure’n un amb una certa nota d’optimisme. La publicitat mai ha acceptat missatges negatius. L’opinió tampoc en excés.

En aquest sentit, podíem llegir aquest mes un article de la Business Week que ens omplia d’esperança com a col·lectiu: ‘Get Creative! How to build innovative companies’. I és que l’economia del coneixement està sent superada per quelcom nou on la creativitat i l’ imaginació passen a estar al centre de totes les nostres preocupacions. I amb imaginació als catalans no ens guanya ningú. Imagini’ns si som imaginatius doncs portem prop de 300 anys imaginant que algun dia serem un país lliure! :)

En el disseny, la moda, en la cuina o en la publicitat hem demostrat al món que no deixem indiferent. I aquest – la imaginació – ha de ser el vector pel que ens hem de seguir venent arreu del planeta.

Tan és així que des de Multiplica volem obsequiar la ciutat de Barcelona amb el millor claim que mai una ciutat com Barcelona podria tenir: ‘Barcelona, the imaginative city’. Claim que hem utilitzat per signar 100daysofthanks.com, una iniciativa de Multiplica i WiWiW en la que es proclama a la comunitat internauta la necessitat d’agraïr a aquelles persones que - amb l’esforç que realitzen en el seu dia-a-dia - han fet possible l’internet del qual alguns ens sentim tan orgullosos.

Nou Comentari 2/8/2005

Per què mai serem un Silicon Valley?

Aquests darrers dies he tingut l’oportunitat d’anar amb la missió comercial - ben organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona – al cor mundial de les tecnologies de la informació: el Silicon Valley a Califòrnia. I me’n vaig amb una sensació de clara excitació per com està evolucionant el món, al mateix temps que m’emporto una tristor pel difícil futur de Catalunya que no s’acosta al present californià ni per casualitat

Perdoni el lector el meu pessimisme però són molts els obstacles que ens separen d’ells. Aquí hi teniu alguns dels més representatius:

• inexistència de capital risc ‘de veritat’ (1),
• nul·la assumpció de risc per part d’inversors privats catalans en projectes de caire tecnològic (2), dimensió de les empreses tecnològiques – pensem en petit i serem petits (3),
• paper reactiu de les universitats catalanes com a màquines per a generar idees/projectes susceptibles de rebre inversions del món privat (4),
• limitacions en la capacitat d’atracció de talent (5),
• plantejaments locals amb un món cada cop més global (6), por al fracàs (7),
• velocitat en la manera de fer negocis (el temps a Catalunya no és or; al Silicon Valley, sí) (8),
• paper de les institucions d’escàs valor afegit i on el món privat hi confia ben poc (9),
• inexistència de plantejaments per part de la banca que permetin a l’emprenedor de base tecnològica aconseguir finançament tou (10),
• comprensió de la situació crítica que vivim - necessitem entendre que el nivell de competència global no se’n compadirà de ningú (11),
• nul·la actitud del país per crear una actitud d’emprenedoria entre la gent jove (12),
• la innovació per la innovació en els centres d’investigació enfront la innovació entesa en clau de negoci (13),
• existència de plataformes que permetin el networking i la col·laboració entre empreses (14),
• manca d’una marca que cridi mundialment l’atenció de ningú (15),
• inexistència de ponts permanents que et permetin connectar amb empreses en els principals focus tecnològics del món i internacionalitzar-te de manera el més senzilla possible (16),
• ajudes fiscals orientades a la innovació escasses, amb temps de resposta incomprensiblement lents i poc intel·ligents (17),
• institucions públiques excessivament polititzades, sense ganes de col·laborar entre elles i amb una incomprensible obsessió per sortir només a la foto (18),
• un país global on el biligüisme s’ha de convertir en trilingüisme i on el català no pot ser vist com un fre o un obstacle (19)
• i una confiança individual i col·lectiva dubtosa (20)

Mai serem el Silicon Valley si no ens posem les piles.

Nou Comentari 29/7/2005

Tu no vols tenir usuaris !

La Internet on l’usuari és el centre de les postres preocupacions ha arribat a la seva fi. O hauria. I és que portem massa temps desaprofitant excessives energies i esforços per satisfer a un desagraït i infidel usuari. El focus no pot seguir sent l’usuari i ha de desviar-se des d’ell fins a la seva convertibilitat. Convertibilitat en client.

Reneix el marketing pur a la xarxa com art per a convertir els nostres usuaris en clients on la usabilitat se’ns presenta com a disciplina necessària però superada a on el nucli de la nostra energia no està en altre cosa que no sigui seduir. És el moment de convèncer, persuadir i vendre. De ser més agressiu en els postres plantejaments e impulsar al nostre usuari en la seva visita a la nostra presència online d’una pàgina a una altra fins a convertir-lo en client. Neix la persuabilitat.

La persuabilitat entesa com ‘la capacitat (persuasiva) d’una presència online de portar a l’acció a l’usuari i convertir-lo en subscriptor, lead o client. Una disciplina interioritza els desitjos, necessitats racionals i emocionals, el momentum de l’internauta, la nostra proposta de valor i la millor de les postres estratègies de marketing online en un tot, utilitzant la medició en temps real per monitoritzar els ratis de conversió i permetre’ns jugar al ‘tunning’ en un procés de millora continua de la nostra persuabilitat.

Nou Comentari 7/6/2005

Encara en l’era de pedra en l'ús d'internet en promoció econòmica !

En una economia cada cop més dinàmica, el paper de l’administració local és clau per ajudar a crear les condicions que ens permetin competir en un entorn cada cop més agressiu i global. Analitzant les estratègies digitals en promoció econòmica de ciutats com Kansas City, Londres o Nova York, veiem com Internet s’està convertint en un indiscutible vector en el que recolzar-se per crear noves propostes de valor que aconsegueixin espais informativament més perfectes. I la informació i la velocitat a la que es transmet és vital en aquest nou context.

Doncs, tot i estar ja al 2005 i veure les deslocalitzacions amb quelcom més que preocupació, veiem com les 20 principals ciutats espanyoles per PIB fan un ús mediocre de la xarxa per donar joc a les seves àrees de desenvolupament local i promoció econòmica. Al menys, aquesta és la conclusió d’un estudi realitzat des de Multiplica que amb les excepcions de Barcelona (amb 3,4 punts sobre 5), A Corunya (2,5) i Madrid (2,5), suspèn a la resta de municipis amb actuacions sorprenents com Sevilla (amb només 1,5 sobre 5) o València (amb només 1 punt). La mitjana parla per ella mateixa: 1,7 sobre 5.

Les presències online de promoció econòmica són - en general - excessivament institucionals, principalment informatives, sense vocació d’atracció i captació d’empreses i talent, amb un discurs poc comercial, pensades sota un plantejament excessivament endogàmic, sense plantejar cap tipus d’acció de promoció exterior de productes i empreses del municipis, amb escassa visibilitat a la xarxa, amb continguts poc atractius, amb poca voluntat de servei i atenció online i, sobre tot, amb escassa imaginació en com fer ús d’internet per crear noves línies de servei i valor per empreses, emprenedors i ciutadans

Entre les principals línies de treball d’interès està l’ús d’internet per promocionar les empreses i productes del territori, l’atracció d’empreses, talent i inversors, l’ orientació online a emprenedors, les borses de treball en línia, la capacitació i autodiàgnosi online, la localització d’oficines i espais industrials, espais de trobada d’oferta i demanda, els observatoris econòmics o iniciatives de col·laboració sectorials o territorials fent ús de les noves tecnologies.

Només una comprensió autèntica del mitjà, una certa dosis d’imaginació i l’assumpció de determinats riscos per part de l’administració són alguns dels ingredients indispensables per treure-li profit a la xarxa per desenvolupar i promocionar econòmicament les nostres ciutats.

Nou Comentari 30/5/2005

El futur d'internet serà mòbil o no serà

Ahir vaig tenir la oportunitat d’assistir a Barcelona a les xerrades de la Mobile Location Services – un dels esdeveniments internacionals sobre telefonia més importants que reuneix cada any a la flor i nata de les comunicacions mòbils mundials.

I vaig quedar sorprès sobre el grau de maduració de les funcionalitats que ens esperen a casa nostra en un futur ben proper amb l’arribada de les possibilitats de localització geogràfica que ofereix els sistemes GPS i A-GPS. I és encara que a Catalunya i Espanya hi ha hagi més telèfons mòbils que persones, l’ús que encara en fem és ben limitat. Només cal veure algunes de les aplicacions que l’operadora Vivo de Telefònica Movistar i Portugal Telecom està desenvolupant al Brasil.

Un dels serveis més fascinants són les possibilitats del GPS en serveis de seguretat personal. I és que en països com Colombia, Mèxic o Brasil la psicosis de ser en qualsevol moment segrestat (encara que sigui a mode de fer una ronda per caixers automàtics a cop de pistola) és ben present. Fins i tot, més enllà de les classes adinerades. El negoci del segrest porta a l’ esgarrifosa xifra de 1470 segrests a Colombia l’any passat. Doncs, Vivo ja ofereix la possibilitat als seus clients de contractar Vivolocaliza un servei que et pot costar dels 100 als 240 dòlars l’any per tal de poder saber en tot moment on està amb total exactitud la teva filla petita de 10 anys o el teu Chevrolet nou de trinca.

El servei no acaba aquí i va més enllà del mòbil començant a interioritzar nous dispositius que puguin posar-se a la sola de la sabata, al rellotge o incrustant-ho a la mateixa pell. Al Brasil ja són 200 les persones que tenen un sistema de localització geogràfica en el seu cos. En Espanya, Racc – de la mà de Tempos21 – ja ha fet les seves primeres passes amb tecnologia GSM amb més de 12.000 usuaris del servei.

La telefonia mòbil i les aplicacions que susciten ens canviaran la vida. I tots hem de començar a posar-nos les piles per treure’n el màxim profit.

Nou Comentari 19/5/2005

Made in Catalunya

Aconseguir quelcom a la vida – tant a nivell individual com col·lectiu - és ben senzill. Només n’has d’estar convençut que realment ho aconseguiràs. Però, per estar-ne convençut has d’haver treballat l’autoestima, la confiança i la convicció. Així, si volem un país d’emprenedors que apostin pel coneixement i la innovació i amb ambició mundial hem de treballar en la sensibilització dels col·lectius més adolescents per ajudar-los a entendre que això no només ja ho estan fent molts altres catalans en les matèries més diverses, ells també ho podran fer i pot acabar sent l’aventura més divertida i deliciosa de les seves vides.

Doncs, això és exactament el que pretén i crec que aconsegueix la darrera genialitat de l’Alfons Cornella: ‘Made in Catalunya’, 39 minireportatges de 3 minuts que s’emeten al 33 entre setmana a les 20.20h on se’ns parla d’emprenedors i empresaris catalans d’una manera fresca, amena i engrescadora.

La intenció de la sèrie és familiaritzar, de manera divertida i dinàmica, l' espectador més jove amb el món de l' empresa i la creació, i donar a conèixer la quantitat de gent creativa i activa que des de Catalunya ha fet arribar les seves idees i iniciatives a tot el món.

Des d’en Jordi Vaquer qui amb nomes 29 anys s'ha convertit en l'introductor i el primer productor de biodièsel de l'Estat o el Josep Maria Pujol va demanar al seu pare que li obrís un taller mecànic per no haver-se de complicar gaire la vida i actualment presideix una de les empreses més potents del sector de l' automòbil proporcionant components a gairebé tots els cotxes del món. O el Josep Maria Llado qui va començar a rebre encàrrecs per construir globus de tot el món, després d’haver-se construït un per fer un viatge a l’Àfrica.

Veure’ls m’ha fet creure que és possible una altre Catalunya. Especialment, si seguim explicant als més joves que és possible. Només hi han de creure. Altres ja ho han fet abans.

Nou Comentari 12/5/2005

Mr. Ballmer, go back home!

Ballmer, go back home!

Aquest dimecres gràcies a la bona feina de la Fundació Barcelona Digital he tingut l’oportunitat d’assistir a la conferència que el president executiu de Microsoft Steve Ballmer donada al Liceu. La sessió prometia. No tenim la oportunitat cada dia que ens visiti a Barcelona algú de la importància i trajectòria del sr. Ballmer (i la butxaca: és l’home número 12 més ric del món amb una quarta part del patrimoni del sr. Gates).

L’expectació era alta. El títol de la sessió no donava per menys ‘Competitiveness and Innovation’. Moltes cares conegudes i moltes de renom en l’administració catalana i les més importants empreses de TIC a Catalunya. Era fins i tot morbós veure l’expectació de tanta gent que li ha promès obertament la guerra a Microsoft a favor del software lliure però que quedava encongida pel magnetisme i la força d’una de les persones més influents en el negoci del software a escala mundial.

Doncs, després de poc més d’una hora d’intervenció, el missatge que sobresortia a la seva exposició va ser: la innovació és clau en els negocis. No sabeu quan tercermundista em va fer sentir. El sr. Ballmer feia perdre el temps (3 hores) de més de 400 executius i polítics del país (no vull ni imaginar ni el cost que representa!) per dir-nos que la innovació és clau en els negocis. Com si no haguéssim escoltat mai en la vida la paraula innovació. Per molt meritòria que sigui la trajectòria de Microsoft, és inadmissible que aquest magnat dels negocis es passegi per la perifèrica i endarrerida Europa per recordar-nos que innovem o morim. Per això i sense rancor (i emulant el crit de 'green go' dels mexicansdavant l'arriba desoldats americans vestidets de verd) li dic sr. Ballmer, go back home!

Nou Comentari 28/4/2005

Després de més de 10 anys treballant en projectes digitals i treballar per les empreses i institucions de primer nivell en tot el país, Em pensava alguna cosa. Em pensava que en sabia. Que tenia experiència en projectes d’una certa complexitat.

Ahir en la I Trobada de eGovernment d’Infonomia i Propolis la meva ‘fictícia’ realitat va caure per terra al comprovar com l’Hospital Son Llàtzer en poc més de 4 anys ha donat un salt de gegant digitalitzant integrament el seu sistema d’informació (proves mèdiques, radiografies, analítiques, gestió hospitalària...).

Si l’ historial clínic de pacients electrònic per ell mateix és fascinant en quant a les seves possibilitats i el seu retorn, la incorporació de dispositius mòbils amb connexions inalàmbriques amb PDA i Tablets PC et transporten al món televisiu de CSI i veus el futur fet realitat. I és que a Son LLátzer metges i infermers consulten i entren dades al sistema des de la font: el pacient evitant duplicacions, errades i podent treballar amb temps real i amb un nivell d’eficiència i control extraordinaris.

I és que el futur del nostre sector passa per la sanitat on la inversió en noves tecnologies de la informació augmentarà fins el 2008 un 52% cada any segons IDC. Haurem de posar-nos les piles !

Nou Comentari 22/4/2005

La interadministració, (encara que obvi) clau de l’egovern

L’administració per ser eficaç i ser electrònic (dos conceptes ben diferents) té un vertader coll d’ampolla: la interoperabilitat o la seva capacitat per intercanviar dades amb altres administracions de manera fiable i segura. Sense ella, prop del 25% de ciutadans seguiran sol·licitant físicament un volant del padró al seu ajuntament cada any per poder realitzar gestions principalment amb altres administracions. I un 10% viuran cada any una odissea en el moment que canviïn de domicili i comencin a comunicar a totes les administracions (seguretat social, agència tributària, dni,...) la seva nova adreça.

El ‘certificat zero’ (o l’administració sense certificats de paper) passa a un primer terme en el procés de digitalització de l’administració pública. Només cal ensumar els aires que pren el programa europeu Europe2010 per adonar-se de la importància d’un tema que - en molts llocs - se n’omplen la boca però on les experiències són quasi bé inexistents. Catalunya n’és una excepció.

El quid de la interoperabilitat passa per trobar algú que se’n faci responsable. I en territoris no-centralitzats i amb poca cultura de col·laborar entre administracions les coses poden complicar-se d’allò més. Per sort, a Catalunya - i tot i els entrebancs inicials- tenim el consorci de l’Administració Oberta de Catalunya (representada per la Generalitat i Localret (que a la seva vegada representa diputacions i ajuntaments), peça clau per fer realitat a curt termini l’administració sense certificats.

Per debatre de la realitat de la qüestió us convido a la jornada que el proper dijous organitzem des de Propolis i Infonomia a Barcelona.

Nou Comentari 15/4/2005

Croada en l’administració pública pel software lliure

L’administració pública ja ha mogut fitxa. Quasi totes, per no dir totes, ha decidit implementar software lliure a les seves corporacions. O, al menys, això és el que s’extreu del II Informe Ándago on el 98% de les entitats enquestades afirma posar-s’hi en breu les piles.

I és que són moltes les raons per donar-li canya al sr. Gates. Avantatges com la independència tecnològica, la capacitat de personalització, la qualitat o el cost estan desencadenant els fets i estan arrastrant tota la indústria a entendre que el negoci passa de vendre software propietari a oferir serveis al voltant del codi obert.

Internet ens fa pensar de manera repetida que les regles de joc poden canviar. Ho hem vist amb el peer-to-peer i la música. Amb els drets d’autor i els creative commons. I ara també amb el software lliure. El desinterès de l’individu en favor del col·lectiu està replantejant la indústria del software, molt més que el mal que pot haver fet la pirateria informàtica situant el 44% del software il·legal a Espanya.

Però, el tempus del codi obert en l’administració serà lent. Tothom se n’omple la boca però pocs tenen clar les passes a seguir i el codi obert sobre el que treballar en cada moment. Manca una estructura que permeti un millor aprofitament i col·laboració entre administracions que desenvolupen aplicacions lliures. Identificar productes i solucions no és trivial. I passa a ser una de les principals claus d’èxit. El Programa IDA (Intercanvi de Dades entre Administracions) és un primer bon punt de partida. Però, haurà d’evolucionar i mostrar-se més digerible i facilitar el contrast i l’intercanvi d’experiències.

Desenvolupar des de zero o comprar llicències sense més s’ha acabat. Amb o sense software lliure, comença a haver software de tot sobre el que és pot treballar amb uns costos sensiblement inferiors. I el valor de les empreses de serveis passa per saber identificar, parametritzar i millorar per respondre les necessitats úniques dels nostres clients.

Nou Comentari 1/4/2005

Internet 2020

Llegint autors com John L. Petersen, Pär Strömen o el recent estudi realitzat perPew Internet & American Life Project y Elon University, titulat “The Future of the Internet”, un comença a veure com es poden fet realitat algunes de les prediccions més futuristes de la ciència ficció que abans de l’arribada de la xarxa eres absolutament inversemblants.

Algunes obvietats: internet anirà ràpid, molt ràpid. El ‘always on’ serà una realitat. I tot dispositiu electrònic – com electrodomèstics, rellotges o cotxes - es repensarà per treure’n profit d’estar connectat a la xarxa. Alguns ben poc electrònics es faran electrònics per la mateixa raó. Hi hauran més dispositius connectats entre ells que internautes online. I tot amb menys espai i menys cables per mig.

Però, què podem arribar a imaginar darrera de tanta lògica aplastant? Per exemple, quines implicacions tindrà la substitució del codi de barres per microxips permetent entre d’altres coses la lectura de la caducitat i la vida útil dels productes? Quines implicacions tindrà la videoconferència en la manera com treballem o ens relacionem? I en el canvi de les dimensions de les empreses i les seves estructures organitzatives?. Quines implicacions tindran les xarxes socials estructurades fent ús d’internet per no perdre mai més el contacte amb ningú que haguem conegut en el passat o fent que la principal font per trobar amics o parella sigui una gegantina base de dades d’usuaris amb interessos i afinitats?

Quines implicacions tindrà la banda ampla amb la necessitat de desplaçar-nos per veure o experimentar determinades coses? Quin paper tindran els nostres governants si les decisions les podran prendre els ciutadans directament? Quanta informació i control podran exercir els nostres governs sobre el que fem o deixarem de fer? Quins agents ens ajudaran en el nostre dia a dia i com canviarà això la nostra jornada laboral? Com serà l’educació a la universitat quan tothom pugui accedir al millor pensament de qualsevol matèria? Com serà la vida en família quan marxar uns dies de feina ja no sigui excusa per no passar una estona a la tarda amb els nens? I com seran les reunions familiars del dia de Nadal?

Digueu-me futurista, però el futur està aquí i no ens estem donant compte.

Nou Comentari 20/1/2005

El comerç electrònic ha mort

Internet com a sector ha deixat de tenir sentit per ell mateix i ha passat a integrar-se d’una forma natural com a mitjà al servei de les persones i les organitzacions. El concepte de ‘comerç electrònic’ ja no serveix. Resulta caduc i obsolet. Que més ens dóna que hagi representat a Espanya 1.530 milions d’euros l’any passat si el 70% dels internautes americans recerca ja per Internet abans de comprar un producte (Forrester Research)? Què més ens dóna si es gasten ja 5 dòlars fora de la xarxa per cada dòlar que es gasten online (Jupiter Research)?.

Quina és la rellevància d’internet en productes informacionals com les hipoteques o l’assegurances, d’elevades possibilitats i alternatives com els viatges o els productes d’electrònica o d’un valor econòmic important com els cotxes? Què més dóna que és venin per internet si les decisions es veuen clarament condicionades per internet?

El comerç electrònic ha passat a descriure només una part de la realitat. Per tant, entendre i dimensionar l’impacte de la xarxa en la presa de decisions dels nostres consumidors i, per tant, en el comerç en general és el quid de la qüestió. És a dir, on, com i perquè es produeixen les decisions de compra i el retorn de les inversions que fem en aquest mitjà.

El comerç electrònic ha mort. Visca el comerç !

Nou Comentari 21/12/2004

Ready4growth: iniciativa de bandera

El dimarts passat es tancava un dels programes que més m’ha impactat en el darrers anys sobre com facilitar el camí a nous emprenedors en l’entorn digital. Es tracta del Ready4growth organitzat per Barcelona Activa, un conjunt de seminari molt pràctics per promoure el creixement i consolidació d’empreses del sector digital facilitant l’accés d’aquestes empreses a finançament. Probablement un dels principals obstacles al que ens trobem els emprenedors quan volem donar peu a les nostres inquietuds empresarials.

Una de les principals conclusions que es van comentar és que els inversors consideren que manquen projectes, mentre els emprenedors creuen que manca finançament. Si em permeteu la meva opinió, crec que tots i cap té raó. Els problemes que identifico són:

• Manca de mecanismes senzills per identificar i contactar amb business angels i empreses de capital risc.
• Excessiu conservadorisme (per altra banda lògic) de l’inversor català.
• Plantejaments excessivament embrionaris i poc ambiciosos per part dels emprenedors catalans.
• Limitacions empresarials i de negoci d’un col·lectiu d’emprenedors eminentment tecnològic (sense una excessiva capacitat de venta dels seus respectius projectes).
• Manca de polítiques que faciliten l’aparició d’inversors privats en projectes d’alta tecnologia. Si hi ha incentius als plans de pensions o la compra d’habitatge, com no poden haver incentius fiscals als que s’arrisquen per invertir en empreses de base tecnològica?

Programes com el Ready4growth són una plataforma perfecte per superar en major o menor mesura els 5 problemes que plantejo. Felicitats un cop més als de Barcelona Activa

Nou Comentari 2/12/2004

Economies de xarxa i nous monopolis

Una de les coses més fascinants que té Internet és la potencial aparició d’una nova forma de monopoli, provocat per les economies de xarxa que gaudeixen totes aquelles propostes el valor de les quals incrementa a mesura que en són més els usuaris que les utilitzen. Exemples mundials en tenim molts: eBay, Monster, Linkedin, Realtor.com,... En tots ells es produeix el que es coneix com a llei de Metcalfe: el seu valor és proporcional al quadrat del nombre d’usuaris que té.

Fins aquí, tot perfecte. El problema sorgeix quan aquestes iniciatives són suficient madures per ser absolutament imbatibles pels seus adversaris presents i futurs i es converteixen en un monopoli ‘de facto’ que utilitza la seva posició de força en el seu (lògicament a priori) interès particular. Als Estats Units ja són molts els que alerten de la força desmesurada que té Monster en la recerca de llocs de treball o Realtor.com en la recerca d’immobles i s’adverteix al Govern Federal de les dificultats futures de reconduir aquestes situacions de monopoli.

A l’Estat espanyol ben segur que arribarem a una situació similar amb projectes com Infojobs.net que s’acosten ja a un 80% de quota d’audiència (i pujant) o iniciatives com Vivendum o Idealista que lluiten per convertir-se en el principal referent en la recerca de pisos, un mercat fins ara poc madur però que comença a tenir suficient massa crítica com per madurar en poc temps.

Nou Comentari 1/12/2004

Con la Iglesia nos hemos topado

Que l’Esglèsia està més lluny de la societat que el meu entranyable Espinete de les matemàtiques no és cap descobriment. Només cal seguir la dada que podíem veure al CIS com la confiança que societat espanyola li dóna a aquesta institució és en el 61,5% dels casos escassa o nul·la.

Doncs, ara resulta que l’Esglèsia italiana ha decidit crear una pàgina web per cadascuna de les 26.000 parròquies del país veí. "El sitio web de una parroquia, su página internet, si es utilizada de forma dinámica y se actualiza de manera constante puede ser un gran instrumento para la evangelización de las personas", afirmen els bisbes en un document titulat Comunicació i Ensenyança.

Com si això servís d’alguna cosa. La Internet agnòstica no necessita d’una màquina per fer webs com a xurros que poc valor aporten. Precisa d’un plantejament més neuronal nascut des de la sensibilitat i actitud dels públics més propers per a què facin arribar el missatge de Déu als que no hi creiem. L’Esglèsia hauria d’analitzar com – i salvant les distàncies – grups islamistes com Al Qaeda facilita el contacte entre els seus per a la propagació de les idees. L’existència de 26.000 noves webs de escassa utilitat en un mar de 4.000 milions de webs té poc retorn, si no es fa des de les persones amb un plantejament que segueix ritmes diferents i doni eines als avançats per evangelitzar online i sensibilitzi als que presentin símptomes de fractura digital.

En Peter Drucker, pare del management modern, posa ‘en jaque’ l’Esglèsia a l’afirmar que l’èxit de tota empresa és basa en la innovació i el marketing. I l’Esglèsia va de mal en pitjor en ambdues funcions, per molt internet que hi posi.

Nou Comentari 3/11/2004

Si us plau, prejubilis !

Si vostè és polític, empresari, directiu o exerceix algun tipus d’influència en col·lectiu, empresa o entitat. Si vostè té el cabell ple de canes o de calvície d’anys ben ancorada i gaudeix de menys sensibilitat digital que el meu pobret fill de dos anys. Si a vostè li preocupa només la seva imatge i la seva cadira. Si us plau, prejubilis ! La societat catalana del segle XXI ja no precisa que faci de motor. Ara moment de gaudir de nets, casa a la Cerdanya o dies de golf o muntanya. Ens conformarem amb els seus savis consells.

Som molts els joves que sense tenir l’experiència que vostè té, tenim l’energia, la preparació, l’actitud, la sensibilitat i la convicció per crear una Catalunya prospera, innovadora, competitiva, digital, amb principis, responsable socialment i amb el nostre entorn, amb un concepció nova del món i dels negocis, però alhora també ingenus, temeraris, idealistes, arriscats, inconscients, políticament incorrectes,...

Catalunya només donarà un salt qualitatiu si arrisca, imagina, somia, s’equivoca, ambiciona,... i vostè (sense ànims d’ofendre) ja ens ha demostrat que ja ha fet tot el que podia.. Ara només li demanen una cosa més: aparti’s del nostre camí i deixi’ns tenir la influència que té i que necessitem per construir la Catalunya del futur. El nostre model econòmic i social està en joc.

Nou Comentari 29/9/2004

De la fractura digital a la promoció econòmica

Feia temps que ho tenia bastant clar. Però, necessitava un copet a l’esquena per estar-ne convençut. I és que mai he cregut amb la lluita contra la fractura digital per part de les administracions públiques. I no perquè no sigui important. Sinó perquè el que vertaderament em preocupa no és la fractura digital a Catalunya. Em preocupa més la fractura digital entre Catalunya i el món (només cal veure – com exemple - com el Center for Public Policy de la Universidad de Brown (EE UU) situa Espanya en la posició 77 de 198 països en eGovernement) I aquesta no es pot afrontar amb ‘polítiques d’esquerres’ centrades en les poblacions més marginades per l’arribada de la societat de la informació. Això no canviarà el país econòmicament. No ens farà més competitius. No ens donarà de menjar.

En canvi, sí crec que hem d’implementar ‘polítiques de dretes’, centrades en la dinamització de les empreses fent ús de les noves tecnologies i en els innovadors. I aquí la promoció econòmica ‘innovadora’ des de les administracions pot ser un vector de treball molt interessant. On posem la màquina del tren? Empenyent els vagons des del darrera (la fractura digital) o des del davant (promoció econòmica)? Jo ho tinc molt clar.

Nou Comentari 23/9/2004

L'hora dels emprenedors digitals

Que Catalunya no és un mar d’optimisme en quant a l’ús i introducció de les noves tecnologies ja no ho dubta ningú. Però, una combinació del aquí-no-passa-res des de l’administració, amb un punt de deslocalitzacions industrials i unes gotetes de desídia empresarial (adversa al risc i la innovació) ens poden portar de ple a viure en un pessimisme crònic sobre el nostre futur digital com a país.

Podem evitar caure en aquest pessimisme digital? Sí, si confiem en la capacitat per emprendre noves aventures amb altes dosis de tecnologia i coneixement de les generacions més joves. Però, moltes són les coses que han de canviar perquè aquesta capacitat tan necessària pugui desenvolupar-se.

Entre elles, podem citar :

• el canvi d’aproximació de formar professionals de grans organitzacions a joves emprenedors per part de les principals escoles de negoci del país,
• la comprensió de les entitats financeres (tan adverses a assumir més riscos dels necessaris) a donar préstecs tous,
• el tractament diferenciat per part de les administracions recaudatòries amb els emprenedors intensius en tecnologies de la informació (per exemple, no es podria endarrerir un trimestre el pagament de l’IVA? O no s’hauria de plantejar un subsidi per l’emprenedor digital que fracassa?),
• o un major recolzament anímic per part de la societat sobre el mèrit de ser emprenedor. Especialment, emprenedor digital. Tan necessari per renovar el país.

Molts ja ens hem adonat que no podem confiar en l’empresariat que supera de manera avançada els quaranta anys. Només, hi ha esperança a partir de la generació que va passar-se hores i hores davant d’un Spectrum, un Siclair o un Amstrad. Són només ells els que tindran la clau de digitalització del país.

Com a emprenedor digital només demano als senyors de canes amb escassa sensibilitat sobre la importància de la innovació tecnològica i porucs d’arriscar el més mínim en incorporar-se a l’era digital: Deixin la pista d’enlairament lliure. Que venim !!!

Nou Comentari 23/7/2004

eParticipació ciutadana: mite o realitat?

Els governs actuals s’han proposat fer ús de les noves tecnologies de la informació per aconseguir una major participació ciutadana. O al menys se n’omplen la boca proclamant-ho. A vegades crec que és com una nova “moda-virus” llastrada per una manca de reflexió profunda.

I és que en aquest bon propòsit de participació electrònica les administracions estan deixant de banda els importants obstacles que està tenint la e·participació. Com a mínim això és el que reflecteixen les diferents experiències que coneixem i els resultats que estan obtenint. Només cal passejar-se i veure l’escassa activitat d’espais com Consensus (http://www.e-consensus.org/), Consulta Justícia Global (http://www.justiciaglobal.org/) o la Plataforma Ciutadania.cat de Sant Feliu del Llobregat (http://racocatala.com/ciutadania.cat/).

Els polítics han d’entendre que per a què la participació electrònica funcioni ha d’haver cultura de participació. No pot existir e·participació sense participació. I els agents públics no es que s’hagin caracteritzat mai per provocar la participació (més enllà de demanar per activa i per passiva que anem a votar cada 4 anys).

Veurem com se’n surten la recent estrenada campanya de la Generalitat de Catalunya ‘L’Estatut és de tothom’ (http://www.gencat.net/nouestatut) que pretén promoure la participació ciutadana en la reforma de l'estatut català o la important aposta de l’Ajuntament de Madrid que amb la campanya ‘Madrid participa’ (http://www.madridparticipa.org/) pretén fer una consulta popular en el districte Centre sobre possibles actuacions, prioritats i millores d’equipaments.

Els hi desitgem les millors de les sorts però els hi recordem que la

e·participació ha de tenir una finalitat. El ciutadà participarà quan cregui que la seva participació tindrà un impacte molt real en la presa de decisions. I d’això n’estem encara molt lluny. Res fa indicar que els nostres representants cedeixin poder en favor d’una hipotètica democràcia directa.

Nou Comentari 23/6/2004

« 1984 » 2.0: els teus veïns et vigilen

Tot i que les pitjors profecies del sr. George Orwell no s’han fet realitat (tot i l’intent televisiu de ‘Gran Hermano’ d’Endemol), sembla que podríem reviure en el futur part d’aquella angoixant novel·la futurista amb la irrupció del programa Eupolis liderat sorprenentment per l'Ajuntament de Jun, municipi de poc més de 2.500 habitants que s’ha proposat des de fa ja alguns anys donar lliçons al món sobre com fer ús de les noves tecnologies per construir una societat on tots siguem més iguals en oportunitats, on la transparència pública sigui absoluta, on l’administració sigui propera i on els ciutadans puguin opinar en temps real sobre tot tipus d’esdeveniments que succeeixen en el municipi.

Jun ha estat el primer municipi a Europa en declarar ja a l’any 1999 la xarxa de xarxes com a Dret Universal dels Ciutadans en majúscules i tenir una penetració d’internet en la seva població superior al 80% i del 98% en telèfons mòbils.

Amb aquesta base s’ha permès el luxe d’inventar la teledemocràcia, permetent el primer plenari municipal online de la història o experimentar amb èxit amb el vot electrònic. I tot des de terres granadines on més d’un podria pensar que no corre ni un sol bit.

Però la reinterpretació dels pensaments d’Orwell per part de José Antonio Rodríguez Salas, el tinent-alcalde de Jun ha vingut per la posada en escena del programa PoliciaNet, on els habitants del municipi es converteixen en policies virtuals, podent advertir de totes aquelles incidències que percebin en el seu entorn més proper, ja siguin relatives al trànsit, seguretat vial com aspectes urbanístics, de medi ambient, ...

Els avisos es poden fer per correu electrònic, mitjançant missatges multimèdia i/o GPRS a un número de telèfon de noves 4 xifres completament gratuït o fent ús de la seva pàgina.

Així, que aneu amb compte perquè en un futur proper el veí més simpàtic i amable pot ser el delator més menyspreable :). Al menys, a Jun ja és tota una realitat.

Nou Comentari 28/5/2004

Pedagogia en l’egovern

En un recent i interessant article que publicava l’Alfons Cornella a Infonomia es tractaven els punts crítics que en el marc del projecte Prelude es van discutir per futurs desenvolupaments de projectes d’administració electrònica. Es parla de crear iniciatives des de l’usuari. De la re- enginyeria de processos. De la col·laboració interadministrativa. De la necessitat d’intercanvis d’experiències entre administracions públiques. De la importància del mesurament del retorn de les inversions. O del rol de les empreses privades en el desenvolupament de l’administració electrònica.

Però, en lloc es parlava d’una de les coses que considero que seran més rellevant en els propers anys: la PEDAGOGIA. La pedagogia com a mitjà per aconseguir que el ciutadà entengui d’una vegada per totes l’administració pública.El ciutadà no entens res quan es relaciona presencialment. I sort del funcionari. Però, què passa quan s’ho ha de fer tot online? Que l’enrenou i la no-comprensió tant de terminologia com de processos és absoluta. I aquest és un dels grans obstacles de l’administració electrònica avui en dia.

L’administració suposa que els ciutadans entenem com funciona. I ni ho entenem, ni ho volem entendre. D’aquí, que confiem que farà un esforç en aquesta evolució digital per fer-se entenedor. I el copy (com els continguts estan escrits a la web) serà una peça fonamental per aconseguir-ho. I feina n’hi ha molta encara per fer.

Més enllà del copy, haurem de veure quines iniciatives hem de plantejar de país per aconseguir que la gent utilitzi més l’administració electrònica. En aquest sentit, és interessant destacar la brillant aposta del govern de Singapur http://www.ecitizen.gov.sg/ que dóna un pas arriscat però summament atractiu com es proposar a entitats públiques i privades per tal de que siguin punts d’accés i assessorament en com utilitzar la administració electrònica amb incentius econòmics de 30 cèntims de dòlar per usuari que s’informi d’algun servei públic electrònic fins arribar als dos dòlars per una transacció degudament complimentada. Podeu veure el programa eCitizen Helper People – Private – Public (or 3P) Partnership a http://www.ecitizen.gov.sg/eCitHelp/eCitHelp_register.htm

Estaré encantat de que compartiu amb mi projectes i iniciatives que considereu clarament pedagògics.

Nou Comentari 7/5/2004

Mort a ‘CAT-Sistemas’

Sí, Mort amb majúscules. I m’explicaré. Són poques les coses que vaig aprendre en els meus estudis universitaris en l’assignatura de macroeconomia, però una d’elles va ser que amb els pressupostos del govern és pot fer política de país. Sorprenent, no? Suposo que no. Però, personalment no li vaig donar importància fins que he vist en carn viva el greu problema que suposa que la Generalitat de Catalunya hagi centrat tant el seu pressupost en desenvolupaments tecnològics en una empresa com ‘CAT-Sistemas’. Suposo que l’antic govern els seus motius haurà tingut per prendre aquesta decisió. Tots sabem que la Generalitat es va vendre el Centre Informàtic a una empresa que va acabar passant a la seva vegada a mans de ‘CAT-Sistemas’. Però, aquest fet ha de limitar el creixement d’una oferta d’empreses catalanes dinàmiques i innovadores? Empreses - moltes d’elles - d’una mida mitjana que necessiten de l’empenta que podria representar la Generalitat per poder donar un salt qualitatiu i quantitatiu molt important i posicionar-se com a empreses de referència en tot l’estat espanyol o, fins i tot, fora d’ell.

A una pregunta formulada pel grup PSC-CpC el passat 25 de febrer de 2002, el llavors conseller Mas-Colell va afirmar: “Els imports contractats l'any 2000 va ser de 9.551.689.275 ptes i l'any 2001 va ser de 16.903.406.099 ptes”. En una nota publicada a Maragall.org s’afirmava “Aquestes quantitats van representar el 75% del volum de negoci de l'empresa l'any 2000 i el 100% del volum de negoci l'any 2001. L'any 2000, any en que l'empresa va comprar el consorci informàtic de la Generalitat, va multiplicar per 10 el volum de negoci”. Dades que posen la pell de gallina a qualsevol.

I ara li pregunto al govern actual: Quina serà la política que tindrà amb ‘CAT-Sistemas’? Entendrà per fi que amb aquests pressupostos es pot finançar el creixement d’empreses com GeC, NexTReT, Isoco, Lavinia, Ste Consulting i un llarg etcètera?

O és que no s’entén que Catalunya – ara més que mai – necessita d’aquestes empreses per tirar del país, perquè són elles les que en el seu dia a dia sedueixen a les empreses catalanes de que el camí és innovar des de les noves tecnologies o morir sense elles. I abans de morir sense elles, prefereixo cridar: Mort a ‘CAT-Sistemas’ o com es digui !!!

Nou Comentari 22/4/2004

Digitalització, sentiment d’urgència i mass media

Aquest passat dijous vaig assistir a una xerrada on – després dels 100 dies de gràcia - se li preguntava al Secretari per la Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya Oriol Ferran quines accions es plantejaven realitzar des de l’administració pública catalana. Es va parlar de moltes temes: cable, wi-fi, fractura digital, ajudes públiques, AOC, administració electrònica, continguts, formació,...

Però, vaig trobar a faltar un eix de treball – gens trivial – però que crec que és vital per aconseguir que Catalunya entri de ple en l’era de la informació i el coneixement. El principal motiu pel que encara no hi estem – segons el meu parer - no és d’infrastructures, ni d’ajudes ni de continguts o formació: el vertader problema és de sensibilitat. La societat, les entitats i les empreses no són conscients sobre la rellevància de les tecnologies de la informació en un món cada cop més globalitzat i més deslocalitzat on no podem seguir competint amb models industrials basats en preu. Les empreses segueixen pensant: ‘puc viure sense internet’. I és veritat (ara) amb un potencial cost de país en futur proper.

Sense sensibilitat, no hi ha actitud. Sense actitud no hi ha acció. És com quan creus que el teu fill estudiarà més perquè li compris més llibres, li prometis una pilota si aprova matemàtiques, l’enviïs a una escola sense patí o l’autocar que el porta té direcció assistida. La clau està en despertar en ell l’interès. L’interès a aprendre.

I, en aquest sentit, crec que s’haurien de plantejar polítiques enginyoses des del DURSI per despertar la sensibilitat digital del país. I no amb més conferències o lliçons morals sobre la importància de la societat de la informació. Polítiques que facin que es creï un sentiment d’urgència en la societat sobre la rellevància de posar-se les piles. Sentiment d’urgència que ens porti a cadascú a invertir temps i recursos per avançar en el procés de digitalització al que estem obligats a submergir-nos.

Fàcil de dir i difícil d’aconseguir. Algun suggeriment? Jo en faig un: fer un descarat ús dels mitjans de comunicació propers a la Generalitat de Catalunya (TV3, C33, Catalunya Ràdio,...) o aquells que vulguin gaudir de pressupostos publicitaris de la Generalitat per a què donin un ressò mediàtic a aquelles notícies o experiències que parlem de l’èxit de les empreses (amb noms i cognoms) que es digitalitzen i de la mort i el fracàs d’aquelles que no han entès en quin segle ens trobem. Ser digital ha d’estar de moda. I els mass media poden jugar un paper clau (condicionat des de la Secretària). El país ho necessita.

Nou Comentari 5/4/2004

Les compres de les administracions com a motor d'innovació

Des de fa un temps ens trobem immersos en el debat sobre el futur competitiu de Catalunya. Ara ja tenim clar que el creixement de la nostra economia està canviant cap a un model més intensiu en coneixement i orientat a la innovació. El tancament de certes companyies subsidiàries de multinacionals que prenen les decisions lluny de casa nostra ens mostren un país que ha canviat el seu posicionament competitu: sabem que al nord d’Àfrica i a l’est d’Europa hi ha zones en una situació més avantatjosa que la nostra a l’hora d’atraure inversions per a activitats manufactureres tradicionals.

Així mateix, el pes del les administracions públiques sobre el conjunt de l’economia és d’aproximadament la meitat d’aquesta.

Doncs bé, si la nostra economia ha d’avançar en aquest període de transició cap a posicions que ara mateix encara no tenim definides del tot però que de ben segur que respondran a activitats diferents de les que ara mateix desenvolupem, el paper dels governs per a impulsar i accelerar aquest moment de canvi, i ajudar a que la nostra economia pugui ser més sòlida en un context cada vegada més globalitzat i competitiu és clau. En aquest sentit, l’anunci que el Govern pretén adaptar les compres de serveis tecnològics de manera que més empreses, i empreses de menor tamany (com les que són de capital català) puguin optar a poder prestar serveis a l’administració en condicions més fàcils que fins ara, doncs és una bona notícia. Ens en felicitem.

Nou Comentari 1/4/2004

L’estupidesa de la política

Trist – encara que humà – és el comportament dels polítics que pensen més en cicles electorals que no pas en clau de ciutat, país o estat. L’administració electrònica i la societat de la informació – per important que siga - no ha pogut fugir d’aquesta temptació tan poc racional com comuna i així, hem pogut veure com iniciatives - que han hagut de trobar col·laboracions entre entitats públiques de color polític ben diferent - no han anat a la velocitat esperada. Només cal veure la relació poc propera que han tingut en els darrers anys entitats (que tant haurien d’haver treballat plegats) com el Cidem o Barcelona Activa o la relació no sempre còmode que hi ha hagut entre la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments (representats per Localret) en el projecte de l’Administració Oberta de Catalunya.

El passat mes de novembre el color vermell (no de sang, sinó dels socialistes) per primera vegada impregnava la Generalitat facilitant un camí de major sintonia i relació entre entitats tant importants com l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona o la mateixa Generalitat de Catalunya.

La gran noticia del diumenge no va ser només la caiguda estrepitosa del PP. La pujada del sr. Zapatero ens omple a tots d’esperança sobre el nou període de relació que s’obre entre Barcelona, Catalunya i Espanya. I aquest fetserà vital per l’acceleració de l’administració electrònica del país, tant necessitada de relacions interadministratives entre entitats públiques per tal de donar vertader valor als ciutadans.

Al menys, aquest cop els polítics no tindran la oportunitat de ser tant estúpids d’anar contracorrent pel fet de defensar colors polítics de caire advers.

Nou Comentari 16/3/2004

Suspens electoral a Internet

Tot i que oficialment fa només unes hores que ha començat la campanya electoral, tinc poques esperances que algun partit polític em sorprengui en aquestes eleccions generals.

Per ara, sembla que els polítics segueixin sense aprendre la lliçó que destil·lava la campanya electoral als Estats Units. No han entès que una pàgina web per un partit polític en campanya té moltes similituds a la figura del míting. Massa. En ambdós casos, només hi assisteixen militants i mitjans de comunicació. No s’ha entès la força que pot tenir aquest nou concepte de míting virtual continu que és Internet per aconseguir que la pròpia militància influeixi en l’electoral, així com per fer soroll perquè els mitjans de comunicació parlin millor de nosaltres.

Basar l'estratègia electoral en una web de campanya té un retorn electoral en vots molt baix. El ciutadà no-militant o simpatitzant no té el grau d’involucració suficient per esperar que visiti la web d’un partit polític determinat. Les webs del PP o PSOE –per meravelloses que fossin (i que no ho són)– no arribarien a aconseguir gaires més vots a favor d’un o d’un altre.

Els partits polítics han de treballar en una altra direcció: agitació, mobilització, punts de reunió, militància, màrqueting viral, correu electrònic, ciberactivisme... són paraules que s’haurien de barrejar a mode de còctel molotov per revolucionar la xarxa i condicionar realment el vot de l’internauta polític indecís.

Nou Comentari 29/2/2004

La gestió del coneixement i els governs

Les administracions públiques són complexes, amb múltiples capes, tipus d'organitzacions, escales territorials, especialitzacions sectorials, i........plenes de funcionaris. Avui tots compartim que les administracions públiques, en la societat de la informació generen valor a partir del coneixement.

Existeixen dos tipus de coneixement que són molt útils per a poder tirar endavant projectes des de les administracions públiques: l'accés a la informació rellevant i el coneixement de les xarxes d'experts.

Els governs es mouen a partir d'agendes establertes de manera més o menys explícita i en una dinàmica a doble escala, global i local. Conèixer-la i mirar d'implementar-la és la feina d'un funcionari des de qualsevol àmbit públic. D'altra banda sabem també que entre els milers de funcionaris que existeixen a les administracions públiques hi ha molts experts en diverses matèries, múltiples interlocutors per a tirar endavant iniciatives o també moltes persones que es poden trobar en una situació semblant a la que es troba un a l'hora de definir i impulsar un projecte.

Aquests tipus de coneixement són fàcilment gestionables, amb l'ús de tecnologies no massa cares i molt flexibles es poden desenvolupar plataformes que facilitin molt la feina dels funcionaris per mitjà de posar en valor coneixements que que estan dispersos en el magma de l'administració.

Imaginem un cas. Algú que assumeix responsabilitats com a tècnic de mediambient en un ajuntament. Perquè aquest nou tècnic pugui desenvolupar correctament la seva missió haurà de conèixer quines són les polítiques de sanejament que s'estan aplicant, les de gestió de residus,quines possibilitats té per a sensibilitzar la població del seu municipi a partir de la promoció ambiental. També haurà de conèixer l'estat dels debatsinternacionals en matèria de limitació d'emissió de gasos, o bé les reflexions per a promoure la riquesa que suposa la biodiversitat i la necessitat de la seva presevació.Això entre d'altres tipus d'informació. I tot aquest coneixement de fet està dipositat de maneres diferents en molts àmbits de l'administració.

Així mateix aquest nou tècnic podrà trobar-se molts interlocutors que poden ser palanques per a impulsar la seva feina. En algun cas interlocutors necessaris. I en trobarà a la Generalitat (Agència Catalana de l'Aigua, Junta de Residus, Direcció General de Qualitat Ambiental...), a les Diputacions, en Organismes consorciats, al Consell Comarcal i en molts ajuntaments on hi haurà altres tècnics amb qui podria compartir experiències a l'hora de plantejar projectes (i fins i tot compartir recursos).

Pensar en solucions d'aquest tipus és clarament apostar una administració que fixa el coneixement i el posa a la disposició de qui el necessita quan el necessita. És apostar per les administracions pròpies de la societat de la informació.

Nou Comentari 29/1/2004

L’hora de la política feta no-política

Estic absolutament cagat. Ahir, Philips. Avui, Samsung. Demà, probablement Sony i tants d’altres. La deslocalització és absolutament imparable. I el que més em preocupa és que tot això ens està agafant a contrapeu quan ben segur que fa més de 10 anys aquest hagués estat un escenari més que plausible. I què hem fet? Posicionar-nos al mig.

Quan estudiava marketing, els professors sempre em recordaven que el pitjor que una marca podia fer era posicionar-se al mig, és a dir, ni ser una cosa ni ser-ne una altre. I aquest concepte és altament exportable a un país com Catalunya on amb el tema de noves tecnologies i innovació tecnològica de ben tros no entrarem a la primera divisió d'honor.

Si la fuga d’empreses és inevitable. Quin plan B tenim per competir globalment? Quedar-nos amb els processos industrials amb major valor afegit? Atraure empreses internacionals de caire tecnològic? Això no s’ho creu ningú. Ningú perquè ni tenim els costos laborals més baixos (veure el cas de la Índia), ni som millors que ningú ni tenim les capacitats o sensibilitats tecnològiques que es requereixen per a aquest propòsit. Ens estem posicionant ben bé al mig (si és que no fem res per canviar-ho).

I mentres seguint fent política. Política de partit. I hem d’esperar més de dos mesos a tenir un nou secretari de la Societat de la Informació a Catalunya (amb alarmants disputes polítiques), més de dos mesos per tenir clar d'on penjarà l'AOC, i molts mésmesos per començar a conèixer quines seràn les línies estratègiques del país en un dels temes que tots ens fem un fart d'omplir-nos la boca com és la digitalització del país.

Però, què no entenem que hi ha temes com aquest que poden jugar un paper clau en l’economia catalana dels propers vint anys i que no poden tenir color polític?.

Els partits polítics haurien d’entendre que hi ha coses amb les que no es juga i el futur dels nostres fills n’és una. Aquest missatge va tant pelgovern que ja ha començat a fer política de partit (i no de país) com per la oposició (especialmente CiU) que ha d'entendre que amb aquest tema no hauria de fer altra cosa que sumar i fer pinya.

Ara és l'hora de la política (de partit) feta no-política. Millor dit feta polítiques (amb plural i clarament de país).

Nou Comentari 22/1/2004

De l'administració pública al ciutadà: el camí equivocat.

Aquests dos últims anys estem experimentant un avanç imparable en el número d'apostes que l'administració pública espanyola fa en món electrònic - encara que sols sigui en alguns casos por pur mimetisme - retallant terreny a països més avançats com Canadà, Singapur o Estats Units.

El camí no està sent gens fàcil: sensibilitat dubtosa del funcionariat pels nous mitjans electrònics, inversions en desenvolupaments afegides, infrastructures tecnològiques desfasades, personal poc preparat, inexistència d'un ABC de l'administració electrònica.

Però, no per això hem de deixar de felicitar l'esforç que s'està realitzant. Amb una important excepció: s'està recorrent el camí en un sentit equivocat al plantejar projectes a la xarxa que van des de l'administració al ciutadà
quan el camí hauria de ser invers: del ciutadà a l'administració.

Cada administració - ja sigui ajuntament o ministeri - s'ha concebut organitzativament d'una manera ben diferent a com s'hauria d'haver tingut que estructurar en un principi si Internet sempre hagués existit.

L'administració mai es va pensar per que el ciutadà pogués tenir accés directe a ella, sense la necessitat mitjancera del funcionariat. I el repte que Internet planteja a l'administració pública no és un altre que la seva complicada reinvenció des del prisma del ciutadà. Això implica: simplificació dels processos, transversalitat entre departaments, llenguatge més senzill i amb un clar component pedagògic, intercanvi d'informació entre
administracions ben diferents.

Nou Comentari 31/12/2003

La gestió del capital intel•lectual dels territoris

Des de fa uns anys molts governs estan fent apostes decidides per a gestionar el nou entorn que suposa la societat del coneixement. Amb la voluntat d’aprofitar els avantatges socials i econòmics que ha de comportar el nou paradigma social, així com fer front als reptes que es plantegen als territoris, s’han desenvolupat diferents vectors d’actuació.

La planificació estratègica ha estat, com no, una metodologia abastament usada i amb resultats prou positius. Han estat diversos els projectes aixecats pel sector públic amb la voluntat de trobar noves formes de promoció econòmica, desenvolupar accions d’inclusió social o convertir les administracions públiques en les pròpies de la societat de la informació a partir d’estratègies d’egovern.

Recentment la ciutat de Mataró ha fet una aportació nova a l’acció pública enfocada a la societat del coneixement: ha desenvolupat una metodologia per a la gestió del capital intel·lectual (gci) de Mataró.

Sobre la base d’assumir els intangibles com a principal font de creació de valor en la societat d’avui, la gestió del capital intel·lectual es centra en la mesura dels intangibles que generen valor per a una organització, empresa o territori, per tal de poder monitoritzar-los i enfocar el seu comportament de tal manera que es maximitzi el valor que se n’obté.

És una disciplina que té moltes coses a dir amb la gestió del coneixement (gc). Des d’una mateixa perspectiva estratègica, la gc pretén adoptar mètodes i tecnologies que han de permetre compartir i posar en valor el coneixement que és útil per una organització. Mentre que la gci s’enfoca a mesurar els intangibles i mirar d’augmentar-ne el seu stock. Segons com es miri, dues cares d’una mateixa moneda.

Nou Comentari 1/12/2003

Satisfacció del ciutadà, mesurament i administració pública

Del segon estudi que realitzem des de Multiplica sobre l'estat del mesurament online a Espanya vam obtenir una conclusió important. L'àrea de mesurament més cobejada per les empreses i en especial per l'administració pública és sense dubte el grau de satisfacció dels ciutadans sobre les seves propostes online.

Malgrat això, la implantació de sistemes d'observació que avaluïn el grau de satisfacció es situa a la cua respecte a la d'altres àrees menys rellevants però en canvi més mesurades, com ara l'operativa interna, la usabilitat o la monitorització tècnica.

Clarament i més enllà de la importància o interès d'altres aspectes, es mesura el que es sap mesurar. L'administració pública ha experimentat poc amb eines d'enquestes online, com InsightExpress, SurveyMonkey.com, WebSurveyor, Zoomerang, Confirmit, QuestBack, ResponseTek o SatMetrix. Eines que, ben utilitzades, poden donar-li una visió molt clara del que opina el ciutadà a un cost molt baix.

Hem d'esperar molt per veure com es trenca el gap entre el desig i la realitat? Encara que no ho sabem, tampoc veiem mostres clares de què el panorama canviï molt el proper any d'acord a la realitat existent entre els principals projectes de l'administració pública a Espanya.

Nou Comentari 15/11/2003