Ditades sobre Internet, la societat de la informació, Catalunya i el apassionant futur que ens espera

Internet, crisi i la millor de les nostres cares

La nostra economia sembla estar ben tocada, especialment si li fem cas als mitjans de comunicació que només fan que accelerar una important crisi de confiança, fet que ens paralitza a les empreses d’invertir i els consumidors de consumir (desencadenant una vertadera crisi econòmica).

Però, ens hem de començar a tallar ja les venes? N’estic convençut que no i que el millor que podem fer és aprofitant aquests temps d’incertesa per prendre aquelles decisions que portem anys sense prendre, orientar millor el nostre discurs comercial i tornar a tenir aquella pressió que ens permeti sortir clarament enfortits d’aquests difícils mesos que sembla que tenim per endavant.

A títol personal, cadascú ha de fer la reflexió del valor que aporta en el seu lloc de treball a la companyia en la que treballa. A Catalunya hi ha massa gent preocupada del que guanya i dels seus drets i massa poc del que aporta i de les seves obligacions. Estem massa mal acostumats i hauríem de veure aquest moment fent cadascú clara autocrítica sobre el paper que desenvolupem en el nostre dia a dia.

Els que estem immersos en el món online, hem de veure clarament aquest moment de manera optimista ja que provocarà que Internet tingui en els pressupostos de les empreses l’espai que es mereix. Estudis com els d’IDC parlem que la publicitat a la xarxa tindrà un creixement anual acumulat d’un 14,9%.

Com podem llegir a l’article “Crisis, el gran trampolín para la publicidad digital”, el moment econòmic actual representa una grandíssima oportunitat per a anunciants i empreses en general entenguin que és el moment de moure grans partides pressupostàries d'altres mitjans a internet, buscant un claríssim millor retorn de la inversió.

Internet va – amb crisi o sense – i l'impacte que està tenint en els negocis és cada dia major. No adonar-se d'això i no invertir el necessari em semblaria un greu error. Internet és el veritable camí per fer-nos més eficients i optimitzar els nostres pressupostos de marketing i comunicació.

Per tant, a aquest mal temps la nostra millor cara.

Molta canya !

Nou Comentari 27/10/2008

7 tendències de la web 2.0

De l'estudi que vam realitzar a Multiplica sobre models de negocio i la web 2.0, vull compartir-vos 7 tendències en format resumit:

1. L'oferta d'aplicacions i presències 2.0 s'ampliarà clarament però serà cada cop més fragmentada i especialitzada. L’efervescència d’emprenedors digitals per tot arreu i uns costos de desenvolupament i posada en marxa tan baixos farà que l'aparició de comunitats, aplicacions o xarxes socials només farà que multiplicar-se en els propers mesos.
2. Les economies en xarxa que es produeixen en aquesta tipologia de webs farà que els que creixin més ràpid acabaran menjant-se (o comprant) els ‘seguidors’.
3. La gran majoria de grans empreses i grans marques acabarà fracassant si espera que la web 2.0 li permeti  tenir una relació que mai han tingut amb els seus públics objectius des de les seves respectives presències online. El fracàs de les comunitats virtuals de la web 1.0 es repetirà en la web 2.0 si esperen que aquestes relacions passin fora dels espais naturals de relació i contacte a la xarxa.
4. Les agències interactives i les mateixes xarxes socials seran les que hauran d’ajudar als seus anunciants a materialitzar campanyes amb sentit. Els anunciants acabaran entenent que el banner ha mort definitivament a la web 2.0 i haurien de volcar-se a crear aplicacions que convisquin a les xarxes socials i comunitats i aconsegueixin connectar d’una manera més rellevant e implicant a les audiències target.
5. Es començarà a aplicar la intel·ligència social a qualsevol site (siga de continguts, serveis, música, viatges,....
6. El behavioral targeting – pel qual contextualitzarem els nostres missatges en funció del comportament de l’usuari – mostrarà tot el seu potencial. Passar de webs planes a webs amb regles de negoci i intel·ligència que coneixen el perfil de l’usuari i el seu comportament per a a modificar la seva experiència d’usuari i els continguts que es mostren en primer terme.
7. La web 2.0 haurà de reinventar-se quan s’acabi popularitzant el mòbil com a punt  punt d'accés a la xarxa natural. El geoposicionament amplificarà les possibilitats de webs de contactes, classificats, comunitats o xarxes socials a mesura que el iPhone o similars ens permetin estar ‘sempre on’.

Nou Comentari 6/10/2008

Web 2.0 busca model de negoci sostenible

En les darreres setmanes he estat treballant en un estudi sobre models de negoci en webs 2.0 que tot just acabem de publicar a Multiplica. Hem analitzat les 100 webs amb major nivells d’audiència segons Alexa. Aquí us en detallo les conclusions més significatives:

1. Moltes webs 2.0 s'han creat al voltant d'una bona idea o una necessitat no resolta, però sense tenir un model de negoci clar i definit. Varies interpretacions al respecte:
   • Moltes iniciatives - en general - prioritzen tenir alts nivells de creixement i consideren que la monetitzación - en un escenari d'inversions relativament baixa o capitalitzacions molt elevades – pot esperar. 
   • Són vàries les iniciatives que s'han creat com servei social sense a priori un ànim de lucre (Craigslist, Wikipedia,....).
   • La facilitat d'arribar a un acord amb alguna central de mitjans que comercialitzi la teva publicitat o la inclusió del servei Adsense de Google (o similar) fa que la majoria de webs 2.0 tinguin publicitat en les seves pàgines independentment dels ingressos reals que els hi generen.
   • S’observa una clara mancada de creativitat i imaginació per provar models de pagament que vagin més enllà de la publicitat o el model de subscripció.
2. Gran nombre d'iniciatives 2.0 – encara que seguiran vives durant molts anys donat la baixa estructura de costos que tenen - difícilment aconseguiran ser verdaders negocis. L'èxit a la xarxa i el negoci no són sempre causa-efecte. Tenir èxit no significa necessàriament poder fer negoci i els obstacles a la monetització – especialment per part d'uns usuaris mal acostumats a pagar i amb un competidor a cada cantonada – són molt importants.
   
   Encara no s'ha descobert un model clar i diferencial i segueix sent la publicitat la font d'ingrés ‘estrella’ que es contempla per a treure'ns a tots les castanyes del foc. 
3. S'està sobreestimant la publicitat com font d'ingressos. Sense cap dubte, la publicitat online seguirà creixent en els pròxims anys però dubtem una vegada més que hagi pastís per a tots. Són més les webs que neixen cada dia que els increments dels pressupostos publicitaris que es destinen encara a la xarxa. Per a què hi hagi pastís per a tots, la web 2.0 haurà de trobar el que Google va trobar amb Adwords.
4. Mentre arribi aquest moment, seguirem pensant que les iniciatives més interessants són aquelles que puguin monetitzar a través d'un model de pagament basat en la subscripció per un compte premium, el pagament per determinades funcionalitats o comissionar per l'intercanvi comercial que es pugui produir entre els seus usuaris.
   
   No obstant això, el futur dels models freemium no és de color de rosa i el repte segueix sent considerable si ens atenim al 1-2% dels usuaris que com mitjana està disposats a pagar per un compte premium.
   
   Són varis els criteris que poden incrementar les possibilitats de monetització:
   • Comercialització de producte o servei. iStockPhoto és el millor exemple d'un bon model de negoci ja que s'ha convertit en una agència online de fotografies gràcies als milers i milers d'usuaris que les compren i venen.
   • Alt interès de contacte entre els usuaris. Adultfriendfinder o Match en són dos bons exemples de model de subscripció per l’alt interès dels seus usuaris de trobar mitja taronja o companyia.
   • Transaccionalitat. Qualsevol site de classificats com Craigslist o de subhastes com eBay tenen una elevadísima capacitat de monetització.
   • Nínxol i posicionament marcat. El fet que Linkedin s'hagi centrat a ser un espai per a professionals (i no una xarxa social més) li ha permès monetitzar a través dels contactes que es produeixen entre els seus usuaris o la publicació d'anuncis d'ocupació.

L’estudi complert el podeu demanar gratuïtament seguint aquest enllaç.

Nou Comentari 18/9/2008

L’iPhone i un nou món per descobrir

Quan un té a les seves mans un iPhone en pocs segons se n’adona que quelcom està canviant. I és que sempre he estat molt crític amb les PDA’s i el mòbils com a ordinadors personals de butxaca. De navegar per Internet des del mòbil ni parlar-ne. I el WAP va nàixer ja mort per les grans limitacions que té tant la seva navegació  com el seu model de negoci tancat en mans dels operadors i un nombre limitat de proveïdors de continguts.

Però, l’iPhone ho canvia tot i es converteix en el vertader punt d’inflexió que estàvem esperant per començar a creure amb el poder del ‘always on’ allà on estem amb una experiència d’ús absolutament excepcional.

Però, no us descobriré ara l’iPhone, però potser sí quelcom que m’ha sorprès més que l’iPhone: les aplicacions que es poden crear per l’iPhone i, sobre tot, el model de negoci que gira al voltat de l’ App Store.

L’App Store és la botiga que Apple ha inaugurat fa poques setmanes al més estil iTunes per descarregar-se tot tipus d’aplicacions que corren sobre l’iPhone (gratuïtes com de pagament).

En el primer mes s’han produït 60 milions de descàrregues i tot i que moltes eres gratuïtes Apple ja ha facturat 30 milions de dòlars i confia arribar a un nivell de facturació de 1.000 milions de dòlars anuals en ben poc temps.

El model és tan intel·ligent que ofereix la infraestructura de hosting, comercialització de publicitat i facturació per comercialitzar les aplicacions que qualsevol desenvolupador vulgui oferir als 12 milions de persones que acabaran tenint un iPhone al final d’aquest any o als 45 milions que el compraran durant l’any 2009.

I és que tots acabarem amb un iPhone (ens agradi o no). L’11 de juliol en només 3 dies s’havien venut 1 milió del nou iPhone. 74 dies es van necessitar per la primera versió arribés a aquesta xifra.

L’App Store li dona l’absolut control a Apple en el negoci de les aplicacions que vulguin córrer sobre l’iPhone i aconsegueix obviar als operadors de telecomunicacions ja que el billing el controla íntegrament Apple (qui reparteix el 70% amb l’empresa desenvolupadora que crea l’aplicació que es pretengui comercialitzar).

Sorprenent és l’article que llegia fa uns dies sobre el fons de capital risc iFund especialitzat en aplicacions per iPhone que en pocs mesos – amb només 100 milions de dòlars - ja ha rebut més de 2.500 plans de negocis i propostes d’aplicacions que desenvolupar per l’iPhone. I és que no dubto que moltes de les coses que fem per Internet des de l’ordinador les començarem a fer des de l’iPhone (ja sigui des de presències online navegables i optimitzades per l’iPhone com amb aplicacions gratuïtes o de pagament que ens descarregarem des del App Store).

La màgia i la força d’Internet es multiplica amb l’arribada de l’iPhone? S’obre un nou territori on tots tindrem quelcom que dir? Som conscients del impacte que els milers d’aplicacions que correran sobre l’iPhone pot tenir en la manera com vivim i ens relacionem?. Quelcom em diu que no n’haig de tenir cap dubte i que l’iPhone pot canviar-ne moltes de coses més aviat del que ens imaginem.

Per tant, i tu? Ja estàs pensant quina és l’aplicació que té sentit que ofereixes en un futur proper als milions d’usuaris que tenim o tindrem un iPhone?

Nou Comentari 24/8/2008

La persuabilitat, una disciplina que es consolida

No acostumo a parlar massa de mi als Ditades. Avui en faré una excepció i per tirar-me algunes floretes. Us en demano disculpes.

Ara fa 3 anys compartia amb els meus companys de Multiplica una doble intuïció:

• En primer lloc i entenent que havíem de centrar el nostre discurs i la nostra proposta de valor, intuïa que ens havíem de dedicar – com a eix central - a millorar els ratis de conversió de les presències online dels nostres clients, desenvolupant una disciplina que integrés algunes de les coses que ja estaven fent: marketing online, usabilitat, copys, mètriques,.... 
• En segon lloc, anomenaríem a aquesta disciplina Persuabilitat. ‘Persuabilitat? Van dir molts dels companys de Multiplica d’aquell moment’. Altres simplement amagaven un somriure als seus llavis.

La veritat és que en aquell moment no les tenia totes. Però, quelcom em deia que la persuabilitat (més detall del que és a la wikipedia o al blog persuabilidad.com ) és convertiria en una paraula més del vocabulari dels que treballem conceptualitzant presències a la xarxa i una disciplina que s’acabaria ensenyant a les universitats.

Després de participar al Practitioner Web Analytics aquest dies, m’he adonat que la persuabilitat - com a disciplina amb entitat pròpia - s’està consolidat. A més, són ja més de 13.000 les referències a Google de la paraula ‘persuabilidad’, algunes més que les 634 referències que hi havia al gener del 2006.

Hem arribat a un punt de maduració d’internet on la persuabilitat s’està convertint en l’eix central de les inquietuds de les grans companyies del país per maximitzar els seus resultats a la xarxa.

No obstant, segueix sense ensenyar-se a les universitats i encara hi ha molta gent del sector que no en coneix el significat. Per mostrar als escèptics el vertader contingut vull anunciar que l’Ester Pallarès i un servidor portem mesos treballant amb un llibre sobre la persuabilitat que confiem acabar en els propers dos mesos. Estic convençut que el llibre marcarà un abans i un després en el treball que estem fent a Multiplica i ens posicionarà com un referent internacional com a consultora d’internet.

Veurem si les intuïcions és converteix en fets consumats. Per ara, no en tinc cap dubte.

 

Nou Comentari 8/6/2008

Pornografia 2.0

El sexe és una de les prioritats vitals que la majoria tenim, tot i que ens costa reconeixeu-ho en públic. Curiosament, ben poc se’n parla més enllà dels típics estudis que diuen que a Espanya els homes preferim veure un partit de futbol a fer l’amor o que estem a la cua europea en nombre de relacions sexuals.

A la xarxa, succeeix el mateix tot i que el sexe és encara més protagonista doncs des dels nostres amagatalls més insospitats - alguns des de la feina - accedim a continguts de tipus pornogràfic. Són milers i milers les webs d’aquest tipus – amb fotos, vídeos i contactes - les que fins ara envaïen la xarxa amb iniciatives d’allò més agressives i sense marca (més enllà del totpoderós Private.com)

I ara arriba la web 2.0 – per posar més inquieta a la industria pornogràfica ja que encara que amplia la possible audiència, canvia les regles del negoci de la distribució tradicional de continguts per adults i a més li fa sorgir un nou i gran competidor: l’usuari o usuària, que webcam en mà no només gaudeix del seu sexe i les seves més variades perversions, si no que  a més les enregistra i les publica a Youporn.com (posició 35 a Alexa) o Pornotube.com (posició 286 a Alexa). Qualsevol semblança a Youtube és pura coincidència :).

Internet ja ha representat la reducció de la venda de DVDs en més d’un 50% des de l’any 2004 (segons dades proporcionades per Vivid video a la revista GQ). La web 2.0 només farà que desaparegui la compra física de DVDs. L’arribada de la banda ampla i la possibilitat de descarregar ràpidament i veure pel·lícules des de la xarxa modifica l’accés a aquest tipus de continguts. Ja no haurem de demanar a aquell bon amic, el vídeo pirata de Necromàntic II o Les delícies de les Piràmides. L’usuari es comporta diferent a la xarxa doncs prefereix vídeos – si pot ser amateurs – de poca durada a produccions amb models d’una hora i mitja. I a més, els vols veure sense pagar.

La web 2.0 en aquest tipus de sites integra una capa addicional ben interessant. Permet connectar, d’una banda, demanda amb oferta de scouts, dones de companyia o prostitutes i d’altra usuaris que busquen sexe real sense necessàriament pagar mitjançant webs de contacte com Adultfriendfinder.com (posició 42 a Alexa).

Iniciatives com Youporn.com, Pornotube.com o Adultfriendfinder.com no paren de créixer per les economies d’escala que tenen donat el rol tan important que té l’usuari. Ell és el contingut. Per tant, s’estan convertint amb marques cada cop més conegudes amb milions i milions d’usuaris que les visiten i amb models de negoci d’allò més interessant que tenen com a fonts d’ingressos des de la publicitat, als serveis premium passant per venda de productes o serveis de contacte pagats al més estil Adultfriendfinder.com amb un mix entre la gratuïtat i el pagament diria que quasi perfecte. La industria pornogràfica haurà de preocupar-se de la força que cada cop tenen aquests tipus d’actors.

Nou Comentari 25/5/2008

Negocis en la web 2.0?

La web 2.0 i la irrupció d’iniciatives com Myspace, Youtube o Facebook ha fet despertar ja fa temps la inquietud emprenedora de milers i milers de professionals que tornen a veure en la xarxa un nou món d’oportunitats.

Les webs 2.0 estan demostrant ser tot un èxit, però són o seran negocis rendibles?

Coincidim que les economies de xarxa en la web 2.0 són - en la majoria de casos - imprescindibles. No tenir massa crítica és pràcticament no aportar massa valor (O és que un Linkedin o un Facebook servirien d’alguna cosa si només hi tinguessin uns centenars d’usuaris?)

Obtenir massa crítica significa ‘ser gratuït’ (al menys per un bon període de temps). I encara que és cert - com diu Chris Anderson a Free! Why $0.00 Is the Future of Business – que els costos tendeixen a 0 i que la web ‘has become the land of the free’ (crec que jo més per necessitat que per altra cosa), les alternatives per fer negoci a la xarxa sota aquest nou paradigma en iniciatives de 2.0 són ben escasses: la publicitat o els serveis premium.

Per una banda, el parany de la publicitat és que es precisa d’una important base d’usuaris per aconseguir considerar-la com a font d’ingressos i sempre i quan tinguem la capacitat de tocar client (doncs fonts d’ingressos com l’Adsense de Google no acaba de funcionar en moltes de les webs que podem anomenar 2.0). Apareixen més iniciatives a la xarxa que pensen en la publicitat com a font d’ingressos que el que s’incrementen els pressupostos de marketing online i això només vol dir una cosa: No hi haurà pastís publicitari per tots.

Per un altra, els models basat en serveis premium quan parlem d’iniciatives basades en tecnologia (com Flickr amb el seu Flickr's Pro Account o Skype amb el seu SkypeIn) o en el negoci dels classificats (estil Idealista o Infojobs, sempre i quan tinguin una gran massa crítica) està demostrant ser factible però què succeeix amb la resta de xarxes socials o aplicacions 2.0 que no generen transacció o contacte entre els seus usuaris?

La avantatge d’aquestes nous projectes és que després de l’esforç inicial per crear i donar a conèixer l’aplicació en qüestió els costos de manteniment – si cal – poden ser ridículs. Així que la majoria sobreviurà. Però, seran negocis rendibles? En tinc els meus dubtes.

Nou Comentari 27/4/2008

15 aprenentatges per emprendre (2ª part).

Segueixo amb la relació de coses que he après com a emprenedor.

• 8. Construeix coses fàcils d’entendre. La vida ja és prou complexa per a què a més conceptes difícils d’entendre tinguin les mateixes probabilitats d’èxit que conceptes simples però potents. En molts negocis que escolto i moltes webs que visito la complexitat de la seva proposta de valor no s’aconsegueix entendre a la primera. Malament comencen. El mercat no ens donarà massa temps per poder-nos explicar.
  
  
• 9. Preocupa’t per tenir el millor producte i la millor experiència. Especialment, en projectes digitals el producte hi compte i molt. Quants classificats de feina s’han iniciat a la xarxa? Quantes xarxes socials? Per créixer és bàsic dedicar molta energia a entendre quines funcionalitats i continguts la teva audiència pot desitjar i quina pot ser la millor experiència d’ús. Hi dediquem prou temps a la millora continua del nostre producte o servei? Innovar és una necessitat, no un desig.
  
  
• 10. Defineix ara el teu model de negocio, però pensa ben bé quan activar-ho. A la xarxa, entendre – més enllà de la publicitat online que segueix no donant ni per pipes – quin pot ser la manera de monetitzar la nostra proposta de valor no és gens trivial. Però, més important que definir el model de negoci és tenir clar quan introduir-ho i com fer-ho gradualment. A Mybestplay ens hi estem trencant el cap i la conclusió és que quan més pressa i pressió tinguem majors són els riscos que assumirem.
  
  
• 11. Pregunta i escolta. Parla amb els teus usuaris. Que cada dia cada persona del teu equip parli per telèfon amb un usuari em sembla la idea més poderosa que he escoltat mai i parla de quan important és interactuar en tot moment amb els nostres usuaris i clients per descobrir què fem bé i què podem millorar sensiblement.
  
  
• 12. Viralitza el teu projecte. A Internet els nostres usuaris poden ser els nostres millors comercials. És clau que conceptualitzem els nostres projectes de tal manera que es viralitzi en ell mateix.
  
  
• 13. El teu equip és el més important. Mima’l. Per això, és clau entendre quin és l’equip ideal que has de tenir i entendre que si aconsegueixes que vegin que poden desenvolupar-se personal i professionalment a prop teu donaran el millor de sí mateixos. Sense un bon equip, emprendre és impossible.
  
  
• 14. Prepara’t per perdre-ho tot. Emprendre és ser valent i tenir coratge. És molt fàcil emprendre amb els calers d’un altre. O fer-ho quan tot va bé. Els bons emprenedors es demostren quan les adversitats sembla que et superin. En front d’elles, hi ha d’haver la convicció que te’n sortiràs. Però, sempre un ha d’estar prepara’t a perdre-ho tot. Sóc una mica kamikaze i reconec que les adversitats m’ajuden a créixer. Puc viure amb elles.
  
  
• 15. Entén que és una marató i no un sprint. Els negocis de curt termini no existeixen. Les grans empreses – amb poques excepcions – necessiten molts anys per trobar el codi genètic i la intel·ligència per poder donar grans salts. Aquesta paciència i entendre que emprendre s’assembla més a un marató que a un sprint la considero bàsica en els negocis de veritat.
  

Nou Comentari (1 comentari) 10/4/2008

15 aprenentatges per emprendre. 1ª part.

La setmana passada tenia la oportunitat de donar una xerrada davant de més de 300 emprenedors digitals a la ciutat de Santiago de Xile (on he estat vivint més d’un any i mig) i vaig compartir aquells 15 aprenentatges que més he interioritzat sent emprenedor des de Multiplica i Mybestplay. Aquí intento recollir-los (no és el mateix que en viu i directe J ):

1. Visualitza. Tingues un gran somni. En tots aquest anys, he après que somiar és imprescindible per tenir l’energia necessària per emprendre i per atraure els recursos i el talent que pugui fer que aquest somnis succeeixi. Les coses passen dos cops en aquesta vida: primer en la nostra ment, després en la realitat. Visualitzar el futur com si fos ja present és bàsic per tenir-hi èxit.

2. Pensa en gran. Actua en petit. Pensa en la teva estratègia de creixement. Per això, hem de pensar en gran. Però, anar pas a pas. I definir quines són les primeres passes que hem de donar. L’obsessió – un cop definides les següents passes – és donar-les. Deixem de pensar en la fi de la història, per escriure amb intensitat el proper capítol. I després el següent. I el següent. Fer el guió de tota la història i definir l’estratègia de creixement serà de gran ajuda per donar context a tot el que fem cada dia.
   
   
3. No pensis massa. Fes. Hi ha massa gent donant-li masses moltes a les coses. S’ha de fer. Llegiu un dels darrers llibres del Malcolm Gladwell: Blink i entendreu la importància i l’efectivitat de confiar en l’ instint d’un. Menys estudis de mercat i més sortir i anar a vendre.
    
   
4. Estima el risc i el desconegut i el poc confortable. Emprendre és estimar el risc i dormir tranquil quan els nervis estan a flor de pell. Les situacions que poden donar quelcom més que taquicàrdia es repeteix més sovint del que un voldria. Davant aquestes situacions, calma. Molta calma. Per altra banda, el desconegut i el poc confortable és inherent en el camí dels emprenedors que triomfen. És allà i només allà – en lo desconegut – on ens podrem desenvolupar personal i professionalment.
   
   
5. Ves al centre de les coses. És un tòpic però es repeteix. Deixa de fer l’urgent per fer l’important. Vés al centre de les coses. El 20% del nostre temps generarà el 80% del nostre valor. Paretto, un cop més. Quin és aquest 20%? Dediquem-hi temps per descobrir-ho cada dia.

6. Sigues honest amb tu mateix. Si no enamores, pensa-t’ho dos cops. Una cosa és estar apassionant pel teu projecte o per la teva idea i l’altre és no tenir la suficient clarividència per entendre – quan compartim les nostres emprenedories i les nostres visions – que no engresquem. Els projectes han d’engrescar per tenir futur.

7. No viatgis sol. Oblida els percentatges. Emprendre sol crec que és l’error més gran que hom pot cometre. Ser emprenedor avui en dia provoca per defecte un cert sentiment de solitud, solitud que només podem digerir si ens envoltem de persones i socis que puguin complementar-nos i compensar els nostres primers impulsos en front cada situació crítica que ens van sorgint pel camí.

(continuarà ...)

Nou Comentari (4 comentaris) 5/4/2008

Yahoosoft, l'inici de la fi?

La compra de Yahoo per part de Microsoft es pot convertir en la notícia més deliciosa que a Google han escoltat en molt temps. És probable que la decisió de Microsoft vingui més donada per la necessitat d'incorporar el talent ‘internetero’ de l'equip de Yahoo que l'impressionant pastís que representa el negoci publicitari en la xarxa.

No obstant, la compra probablement paralitzarà el desenvolupament d'ambdues companyies ja que el xoc de cultures està assegurat i no serà per res fàcil d'assimilar. A més, les fugides de professionals i usuaris cap a Google poden ser molt significatives. La marca Yahoo – fins a la data bastant sexy – serà percebuda molt menys atractiva. Els monopolis arrogants no acaben d'agradar a ningú. I Microsoft té molts detractors (entre ells, molts que hi treballen a Yahoo).

Per la seva banda, Google té molts avantatges per a seguir ampliant la seva distància sobre Yahoosoft (o el que vingui de la combinació Microsoft-Yahoo). Per ara, sempre ha posat a l'usuari abans que als seus resultats empresarials i això – els quals usem el seus serveis – ho sabem perfectament. Google té molt clara la seva visió empresarial (organitzar informació d’arreu del món i fer-la accesible i útil de manera universal. Microsoft juga a tot, simplement per a assegurar-se el seu futur.

Però, sens dubte el més important que té Google són els seus professionals, el seu talent i les seves ganes de menjar-se el món. Visiteu el Googleplex i us n’adonareu. Aquestes ganes no están a Yahoo, menys a Microsoft i poc probablement al futurible i fantàstic món de Yahoosoft.

Nou Comentari 5/2/2008

Prediccions pel 2008

He estat llegint pronòstics que es fan a la xarxa de les coses que passaran aquest 2008 i les que més m’ha agradat llegir i hi puc d’estar-hi d’acord han estat:

1. La mort de l’iPod o els dispositius exclusius per a música en favor de solucions integrades com els smartsphones.
2. La consulta més soviet del correu electrònic des dels nostres mòbils que des del nostre ordinador. La cerca des del mòbil – talment com la fem des de Google – començarà a ser rellevant i haurem de preocupar-nos de quin tipus de web tenim que tenir per a què es vegi des del mòbil o l’iPhone.
3. La fi de la televisió tal com la coneixem avui en dia. Cada cop farem més ús dels serveis sobre comanda i en línia, fins posar contra les cordes el model econòmic de les cadenes de TV que viuran una desesperant fragmentació de les audiències. Moltes cadenes començaren a oferir gratuïtament les seves programacions mitjançant la xarxa. Els jocs olímpics sobretot es seguiran a través d’Internet.
4. L’ampla de banda es col·lapsarà aquest any per la irrupció del vídeo a la xarxa i la connexió de cada cop més dispositius a internet. La inversió en infraestructura no es visualitzarà fins el 2010 o 2011, encara que ens podria salvar Google després de la compra d’espectre per la que està apostant fa relativament poc.
5.  No obstant, Google perdrà aquest any la seva aura de bo en les nostres ments i començarà a convertir-se en un gegant massa perillós i rellevant en les nostres vides.
6. La internet serà cada cop més comercialment intel·ligent. Arriben conceptes com el behavioral targeting o content targeting. Les cerques que realitzem tindran respostes més intel·ligents i seran més semàntiques.
7. Les xarxes socials actuals – com Facebook – es faran més mòbils i integraran més serveis i aplicacions d’altres iniciatives (mash-ups).
8. L’èxit de Radio Head portarà a cada cop més grups a autoeditar-se els seus discos. Les discogràfiques hauran de convertir-se en un altre cosa. El plàstic començarà a veure la seva fi.
9. La industria dels videojocs i internet començaran a viure una història d’amor que maximitzarà el seu negoci i l’ addicció dels seus usuaris i clients.
10. Les innovacions més rellevants a la xarxa no vindran només del Silicon Valley. China, Corea o el Japó apareixeran en escena. Algun projecte català i/o espanyol tindrà popularitat mundial.

Em deixo alguna predicció rellevant?

Nou Comentari (1 comentari) 11/1/2008

Futur optimista i clarament tecnològic

Tot just estic en els primers capítols d’un apassionant llibre que intenta entreveure com serà el futur en els propers 15 i 20 anys i no puc esperar a acabar-lo per compartir algunes de les coses que viurem d’aquí en ben poc. El llibre és ‘The Extreme Future’ d’una de les persones més reconegudes en visualitzar el futur: James Canton, futurista de professió i CEO de l’Institute for Global Futures.

Aquí les 10 previsions que per ara més m’ agradat llegir:
 

1. Tindrem internet sense fils arreu del planeta l’any 2020. I gratuïta.
2. La televisió i telèfon estaran plenament integrats a la xarxa l’any 2020.
3. La cibernètica i la connexió entre la robòtica i les neurones celebrals serà una realitat.
4. El 90% de les llars tindran robots l’any 2025.
5. El 60% dels individus en l’àmbit laboral seran robots l’any 2025.
6. 10 seran les hores que diàriament veurem TV mitjançant Internet l’any 2025.
7. La teletransportació d’objectes arreu del món serà una realitat l’any 2025 (que es prepari Fedex : )
8. Dubtarem entre anar a la Lluna o a Mart de vacances l’any 2025.
9. 4.000 milions de persones compraren habitualment a través de la xarxa l’any 2025.
10. El 90% de les nacions seran democràtiques i gaudiran d’absoluta llibertat comercial l’any 2040. La pobresa i la gana desapareixerà del planeta.

Amb frases com ‘What’s on your desktop today, you will wear tomorrow, James desperta l’ interès de viure ja aquest futur tan apassionant. Estimar la tecnologia en totes les seves formes i estar convençut que el futur serà molt millor (més democràcia, sense pobresa, sense contaminació ambiental, amb menys malalties o més tolerància cultural) són dos intuïcions que sempre he tingut i que The Extreme Future em porta ha creure-hi més que mai.

Nou Comentari 21/12/2007

L’efecte Digg

La xarxa està més mogudeta que mai. Especialment la xarxa dels usuaris que interactuen en mode 2.0 en milers de webs on els continguts són creats i prioritzats per ells mateixos.

Webs com Digg o Menéame van popularitzar un concepte de diari on les noticies més rellevants de la xarxa són proposades pels usuaris i són també aquests qui voten les més interessants. Les més votades guanyen protagonisme i visibilitat.

Aquest concepte tan senzill però poderós s’està estenent per la xarxa especialment des de que crear una web sota aquesta lògica no té cap tipus de dificultat tècnica gràcies a plataformes en codi obert com Pligg o Drupaligg. Així, estan apareixent a tort i a dret iniciatives de tot tipus.

En anglès troben iniciatives per seguir noticies dels sectors i temàtiques més diversos (el negoci dels mòbils, sector immobiliari, esports o marketing interactiu,....), però també iniciatives que utilitzen el mateix sistema per recollir propostes o idees sobre algun tema concret (medi ambient,...)

En aquest sentit, neix las1001ideas.com per recollir propostes i idees per fer una millor Administració Pública entre tots. Felicitats al Dani Lorente i el Carlos Guadián que des de Propolis i T·Systems ha sapigut recollir l’efecte Digg en un tema tan rellevant com aquest.

El més interessant és que moltes d’aquestes iniciatives s’estan convertint en vertaderes comunitats digitals. Som moltes les persones que hauríem de pensar com articulem aquest concepte en els nostres móns i negocis. Crec fervorosament amb la conveniència d’aquest sistema i en moltes organitzacions podrien complementar perfectament les seves intranets permetent compartir noticies, idees o reflexions. En prec bona nota.

Nou Comentari 2/12/2007

Bloguejo, ergo existeixo

Cada cop tinc més clar que viurem clavats a un ordinador o dispositiu que ens permeti interactuar amb el món exterior en forma de zeros i uns. I en aquesta addicció com a homo digitalis i ser social que som no podrem deixar d’interactuar amb els demés a través d’espais sigui blog personal, myspace o twitter.

El present encara no és ben bé així. Però, la ficció un cop més superarà la realitat. Un ja comença a pensar que el valor d’un – al menys des de l’òptica professional en l’economia del coneixement – és directament proporcional al que escriu i blogueja. I el fet d’escriure – del que sigui – converteix els teus pensaments en continguts que generen l’atenció dels demés. I en un món on l’atenció és el recurs escàs, tenir la capacitat d’estar present en els demés és la manera de connectar amb el teu entorn.

L’home – ser social per excel·lència – es relaciona i es relacionarà cada cop més escrivint i compartint continguts a través de la xarxa. Per això, deixeu-me ser una mica radical dient que: si no bloguejes, no existeixes.

Nou Comentari 8/11/2007

Lax’n’busto i converses en primera persona.

Fa anys vam poder llegir el famós The Cluetrain Manifesto on ens recorden que amb l’arribada d’Internet els mercats eren més que mai converses. A data d’avui, ho visc a diari.

Especialment amb experiències com la d’aquest cap de setmana amb l’excepcional arribada de Lax’n’busto a Santiago de Xile. Absolutament sorprès per poder anar a un concert en català a Xile, no vaig poder més que anar-hi encantat. La meva sorpresa va ser quan propers es van mostrar tots els components del grup amb els catalans que assistíem a la Batuta (una espècie de KGB a la xilena). Vam poder conversar amb ells fins a altes hores de la nit amb ells (al seu hotel inclòs). Aquí en teniu la prova:

 

Però, el que més em va sorprendre van ser les converses que es produeixen en la seva web. Lax’n’busto – com molts d’altres grup – tenen un blog a mode de diari de viatge on comparteixen amb els seus fans les peripècies del grup en primera persona, establint un diàleg excepcional amb els seus seguidors a través del seus comentaris.

Aquí en teniu un dels molts comentaris:

Hola Monica
Quines paraules més boniques. No saps la sort que vau tenir de veure als lax, i si, si que son propers, els que més. I sempre ens tenen al corrent de tot, si t’hi fixes porten alhora un myspace, un blog , un fotolog i a més escriuen al forum uuuuuuuuuuffffffff això reflecteix la seva proximitat. Com ens hagues agradat venir a Xile, no ho saps prou. Però no ens podem queixar nosaltres, el dia 16 estaran tocant a Lloret de Mar jeje Vas fer fotos del concert?

Comentari per carles — 30 Octubre 2007 @ 8:23

I és que avui en dia les empreses i entitats de tot tipus s’han de plantejar tirar a les escombraries les seves seccions de premsa o notícies de les seves webs i iniciar un diàleg amb la seva audiència en primera persona. A Multiplica fa temps que mantenim el nostre propi diari de viatge i n’és sens dubte un vehicle excepcional per la seva frescor per explicar amb un to ben proper què fem i quines són les coses més excepcionals que ens succeeixen o simplement ens sorprenen. L’ús que en fem del blog està aconseguint dues coses més summament rellevants: per una banda, el nostre equip s’assabenta de coses que difícilment podria assabentar-se amb tanta immediatesa i els seus continguts profunditzen la seva relació emocional amb l’empresa; per altre, connectem amb les persones que ens segueixen de manera excepcional. Sens dubte, tan Multiplica com Lax’n’busto – dues coses difícilment comparables - són més ‘sexys’ des de que tenen converses en primera persona.

(Fora de tema, deixeu-me agrair a Lax’n’busto com van fer bullir per les meves venes tones de catalanitat. No sempre un té la oportunitat d’escoltar un grup que canta i es presenta en català davant una audiència xilena expectant i acomiadar-los amb crits com ‘Visca la terra’ ‘Lliure’).

Nou Comentari (2 comentaris) 30/10/2007

Google, una empresa de persones

He tingut el luxe d’estar un parell de dies a Google a Mountain View i Google és d’un altre galàxia. Dubto que hi hagi empresa arreu del món més excitant on treballar-hi. Els motius són múltiples:

• L’empresa i els seus integrants respiren grans inquietuds per fer grans coses.
• El nivell intel·lectual dels seus professionals és sorprenent. Encara no conec persona a Google que no m’hagi sorprès per la seva empenta e intel·ligència.
• El Googleplex és un somni on treballar-hi (bon ambient, gent jove, multiculturalitat, menjar gratuït a tort i a dret, espais per la discussió i el diàleg, gimnasos, llum,...). Vegeu-ne la foto de les potes de crancs que servien en un dels menjadors:
  
  
• L’empresa s’orienta a les persones (i no al revés). Totes les persones poden – amb el vist-i-plau d’un mentor – dedicar el 20% del seu temps a investigar temes que els hi semblin rellevants.
• La proposta de valor de la companyia és inqüestionable: fer-nos la vida més fàcil en la cerca de qualsevol tipus d’informació a la xarxa ajudant al mateix temps a fer més rendible la companyia.

I aquesta és la seva gran força: les persones. Persones inquietes, valors absoluts, projectes que representen un clar repte, innovació per tot arreu i una clara contribució per construir un món millor.

L’èxit continuat de Google no és pura casualitat. I és deu clarament a la seva actitud en front les persones. Les empreses – petites o grans – hem de fer el possible per orientar-nos a les persones que hi treballen. Un equip cohesionat, engrescat i valent és la fórmula idònia per combatre nivells de competitivitat tan alts com els que ens ha tocat viure.

Nou Comentari (1 comentari) 16/10/2007

Filantropia 2.0

La Web 2.0 posa de relleu que les persones no sempre actuem egoistament. I són moltes les persones que publiquen continguts a la xarxa de tots tipus entrant en un diàleg global sempre precedents.

Així és com són ja milers els webs que conviden als seus usuaris a compartir tot tipus d’idees, suggeriments o interessos comuns. I el món de la filantropia no podia quedar enrere i de manera ben intel·ligent apareixent projectes virals que fan que l’important col·lectiu de persones que volen viure en un món millor i que a més volen posar-hi el seu granet de sorra troben un espai on trobar-se i participar en projectes comuns.

Els que més em criden l’atenció són:

• Mycommitment.org, la nova iniciativa que Bill Clinton va llançar la setmana passada que permet fer propostes sobre com comprometre’s per construir un món millor i sobretot explicitar tal compromís.
• Tupatrocinio.com, un espai on ONGs o entitats similars principalment poden fer propostes i cercar patrocinadors. Actualment amb més de 15.000 projectes i 10.000 patrocinadors.
• Hacesfalta.org, la web més històrica i de major èxit per afavorir el voluntariat que ha provocat ja més d’1 milió i mig de contactes entre actors del món social.
• Kiva.org, un espai per posar en contacte microempresaris que necessiten un préstec per un projecte concret i potencials finançadors, amb la característica que el microempresari té un diari on va explicant el desenvolupament del treball que va realitzant gràcies al préstec que ha rebut.
• I Favorville.com, una web 100% 2.0 per fer qualsevol tipus de favor els uns amb els altres (aquest no us el perdeu).

Per què un nou món és possible, celebrem l’existència d’Internet per aconseguir que persones d’arreu del món contactin i s’inspirin per ajudar a crear una vida millor pels nostres fills i nets.

Aprofito per compartir la deliciosa iniciativa que està capitanejant la meva estimada parella i companya de viatje en aquesta vida - la Sara - que s'ha proposat que cap nen a la terra deixi de ser-ho sense haver provat abans un caramel. Més informació per si li voleu donar un cop de mà a Caramelossolidarios.org.

Nou Comentari 5/10/2007

Noves experiències d'ús i d'interactivitat

Si teniu uns minuts lliures, us convido a que veieu una selecció de vídeos que he estat veient a Youtube i que confirmen que actualment encara vivim a la prehistòria de com els humans interactuarem amb tot tipus de dispositius digitals en el futur.

Són molts els centres d’investigació i les empreses arreu del món que estan experimentant amb tot tipus de tecnologies – com el touchscreen, visualització d’hologrames en 3D, sensors que converteixen el moviment en accions, reconeixement de veu o els sistemes multitouch - que canviaran les regles de joc de la interactivitat. Ratolins i teclats seran els enginys més divertits que els nostres nets veuran als museus.

No em creieu? Aquí unes primeres píndoles dels millors vídeos que he vist:

1. Eon Touchlight, a mig camí entre el món digital i la realitat.  

 
2. Panasonic ens mostra com serà la TV del futur:

3. Taules multitouch per gaudir d'una experiència de navegació completament diferent

4. Terres interactius

  

5. Minority reality fet realitat

Nou Comentari 19/9/2007

L’efecte Youtube i el youtubeig

Avui de casualitat he buscat a Youtube per la paraula ‘Boronat’ i m’ha sorprès tant començar a veure vídeos de tot tipus de Boronats que òbviament no conec. I això m’ha fet pensar sobre quin és l’efecte que Youtube està tenint en les nostres vides.

En primer lloc, ja no només Déu es omnipresent. Milions i milions de persones publicant vídeos arreu del món (soldats a l’Iraq, alpinistes filmant la matança de tibetans per soldats xinos a 6.000 metres d’alçada, ciutadans esperant als aeroports quan hi ha caos i problemes...) permeten compartir imatges amb tots els matisos i punts de vista possible de tot tipus de fets. Cap canal de televisió – ni la CNN ni la BBC juntes – mai podran tenir la capilaritat de Youtube. La inclusió d’una càmara al mòvils només multiplica el potencial present i futur de Youtube.

En segon lloc, el planeta es fa encara més petit del que era, permetent-nos veure imatges de qualsevol fet en qualsevol lloc en qualsevol moment. Podem quasi teletransportar-nos a través de les imatges en moviment a qualsevol lloc del planeta. Ben poc li costaria a Youtube  crear una aplicació per la que - utilizant Google Earth - poguéssim veure els vídeos més recents del que està passant a qualsevol indret del món.

En tercer lloc, les possibilitats de ‘connectar’ amb gent i conèixer gent amb interessos semblants als teus s’incrementa sensiblement a través del vídeos. Digues-me quins vídeos veus, publiques i comentes i et diré qui ets. Sens dubte, Youtube evolucionarà cap el concepte de xarxa social talment facebook o myspace.

En conclusió, fascinant el moment que ens està tocant viure.

Per començar si es que encara no us ha fet, youtubeja’t. T’emportaràs una sorpresa.

 

Nou Comentari (1 comentari) 12/8/2007

Mass media descafeïnats.

Fa ja força anys que es parla de quan intervinguts estan els mitjans de comunicació i com alguns poder fàctics en fan ús i desús en funció dels seus interessos estratègics i econòmics. Manipulacions - com les que mitjans com la CNN ben sovint han fet com convidar als periodistes que estan a Iraq en l’inici de la guerra a trobar les imatges més poguessin mostrar la cara més amarga i opressora d’un Sadam Hussein o les absurdes imatges d’afganesos afaitant-se amb l’alliberament nord-americà com a mostra de llibertat - tindran en el temps menor impacte.

I és que Internet ens està proposant un consum ben diferent dels mass media i veiem com espais amb continguts creats pels mateixos usuaris (com YouTube) comencen a guanyar la guerra de l’audiència a Internet (a mitjans del renom com la BBC). Estan naixent a tort i dret blogs (cada segon s’escriuen 17 articles als mes de 70 milions de blogs) o espais de denúncia com Loprometidoesdeuda.com o Denunciachile.cl.

Sempre he cregut que 1+1 no són 2, així que els mitjans de tota la vida tindran en el temps menys influència que sistemes intel·ligents que fan que els continguts guanyin rellevància en funció del parer de milers i milers d’usuaris. Manipular a la massa des de la massa és prou més complicat que fer-ho des d’un mitjans de comunicació fàcilment controlables.

Les noves generacions viuen a Myspace o Facebook i els telediaris o els diaris en papers deixen de tenir cap interès. Amb aquest escenari futur, sóc clarament optimista sobre la democratització de la informació i les llibertats d’expressió a la xarxa.

Nou Comentari 7/8/2007

Això només ha fet que començar

Aquests dies he vist dos vídeos que m’han fet entendre i recordar que això de les tecnologies de la informació i internet no han fet més començar.

No podeu deixar de saber què té Microsoft entre mans amb el seu Surface. Pur present.

I una mica d’imaginació i futur que ens ajuda a entendre cap a on poden anar les coses i en què es pot convertir Google l’any 2051.

Sigui Prometeus, Place o Spirit allà l’any 2051, jo m’he promès ser-hi principalment per explicar als meus nets que jo utilitzava un ordinador per connectar-me a internet, feia ús d’un teclat per escriure i havia de buscar connexió Wifi oberta per connectar-me a la xarxa.

No s’ho creuran que visquéssim de manera tan rupestre i arcaica.

 

Nou Comentari (3 comentaris) 2/7/2007

Especulació digital

Fa pocs dies vaig llegir un interessant article que feia referència a la escassetat a la que estem arribant amb el número d’IPs (que amb només 4.000 milions de combinacions de números possibles no dóna pels milions i milions que cada mes nous ordinadors, màquines i telèfons que es connecten a la xarxa). . Fet que està portant a algunes empreses que tenen importants rangs d’IPs – com Apple, HP o General Electric - a contemplar la seva venta especulativa. Sens dubte, és temptador però des del meu punt de vista absolutament poc ètic i que va en contra de tot el que representa internet.

Però, una de l’especulacions ‘digitals’ més sorprenent i de les que mai he sentit a ningú denunciar és la compra-venta de dominis. Mai he cregut en els negocis que no aporten valor afegit en el procés. Mai hi he invertit en ells i mai ho faré. Tot els calers que més d’un n’ha guanyat només aprofitant el moment. En el negoci del 'totxo' desgraciadament n’hi ha molts que han guanyat masses diners només comprant i venent. I ara el problema el té una 'generació perduda de joves' que difícilment podrà comprar-se un pis i que si ho fa seran els seus fills (no nascuts) qui probablement hauran de pagar les darreres quotes de les seves respectives hipoteques.

Doncs, amb la compra de dominis, s’ha comès absolutes animalades. Probablement, rendibles des del comprador per tràfic que generen, però igualment absurdes: com els 14 milions de dòlars que es van pagar per Sex.com, els 10.7 milions per Games.com o els 7.5 milions per Business.com: els més cars de la història.

Però, això no treu que siguis diners bruts d’aprofitats que no tenen cap projecte al darrera dels dominis que compren. I això és del que m’exclamo. Reservar i comprar un domini és legítim si tens un projecte present o futur que et porta a comprar aquell domini. Com també és legítim vendre’l al màxim preu si pel camí algú te n’ofereix uns diners per ell i prefereixes vendre’l a tirar endavant el futurible projecte. Però, comprar per vendre dominis em sembla deporable. Veiem sites com Sedo.com o Snapnames.com que faciliten fins i tot la subhasta de dominis. T’ofereixen parkings de dominis (pel qual posen publicitat textual a aquells dominis que has comprat i no estàs utilitzant. Podeu veure l’exemple d' Auto.es)  Fins i tot, tenim espais com Forumdominios.com, per discutir a quin preu has de vendre un determinat domini.

L’ètica en els negocis és clau i personalment l’especulació digital amb compra-venda de dominis o IPs la considero inacceptable. Per mi, al menys Internet és – o hauria de ser – una altra cosa.

Nou Comentari (1 comentari) 21/6/2007

Euforia.com 2.0

En el món d’internet es torna a respirar un renovat aire d’eufòria puntcom. I Google en té molt la culpa. Principalment, per haver reanimat una publicitat a la xarxa en estat de coma. Però, especialment pels diners que ha posat a la taula per comprar empreses i projectes a la xarxa (entre ells, l’espanyol Panoramio) i pels diners que ha reactivat al Silicon Valley. Allà és on tot comença. Aquí només anem a remolc. I fa mesos que en qualsevol esdeveniment es veu l’eufòria 2.0 del finals dels 90.

Twitter lidera una eufòria inusual per crear aplicacions i projectes online que connecten persones i fan ús de les propostes d’ús més senzilles i interneteres. Moltes d’elles – com Loomia o Technorati- és concentren amb el que s’anomena South Park, una zona ben curiosa de la ciutat de San Francisco.

Aquesta eufòria s’està estenent al nostre país. I són molts els emprenedors que s’estan abocant a llançar projectes i més projectes amb la gorra de 2.0. Només cal veure els projectes presentats al StartUp 2.0.

De tota aquesta fornada de projectes i idees, naixerà un nou internet que ens farà encara més addictes a la xarxa però molts d’ells difícilment es convertiran en vertaders negocis. Tots ells, necessiten massa crítica i són diferents els que competeixen pel mateix espai. No obstant, les baixes barreres d’entrada i uns costos de manteniment molt bàsics – són els usuaris el que generen els continguts en molts casos – farà que durant molt de temps veiem noves i noves iniciatives i les existents probablement tindran llarga vida.

A tot això, hem d’afegir que ja són moltes les empreses que mouen molts diners a la xarxa. Ja siguin puntcom com Atrapalo.com com actors offline com Iberia. El resultat: una sensació absoluta que estem entrant en els pitjors moments de la bombolla d’internet que vam viure fa uns anys. Per complicar-ho encara més, els First Tuesday tornen a ser un èxit i són molts els joves que volen crear el proper Myspace.

Veurem què passa però - tot i que no podem comparar el 2000 amb l’any 1999 o 2000 – hi ha importants incerteses sobre quant de temps podrà durar tant Euforia.com 2.0.

Nou Comentari 11/6/2007

Experiències que et marquen

He viscut diferents experiències que m’han fet anar donant salts significatius en la manera d’entendre com Internet i la tecnologia ens canvia la vida. Recordo, per exemple, el primer cop que vaig parlar amb una aplicació MIRC per xatejar, el primer cop que vaig utilitzar l’assistent virtual de DKV Seguros, el primer cop que vaig trucar a un portal de veu o el primer cop que vaig xatejar amb una showgirl amb webcam a Private.com.

En cadascun d’aquests moments experimentava una sensació estranya que quelcom estava succeint i que Internet no seria el mateix.

Fa pocs dies – gràcies al companys de Multiplica – vaig viure una experiència encara més substancial. M’agraden els videojocs, especialment perquè em recorden quan lluny estem els que ens dediquem a internet en front a un món on tecnològicament estan a l’avantguarda del que la tecnologia ens pot proporcionar. Però, aquesta industria m’ha sorprès un cop més el mateix moment en què l’Ivan, l’Oriol, el David o la Gaby de Multiplica em deixaven experimentar amb la Wii de Nintendo.

Veure en el mercat una màquina de videojocs que per poc més de 240 € et permet jugar a tennis, a golf o beisbol talment jugaries en el món real però en lloc de raqueta, pal de golf o bat de beisbol fent ús d’un comandament detectat per un sensor que entén la trajectòria del teu moviment i l’integra en un videojoc és una experiència única que em recorda quan encara la tecnologia ens ha de sorprendre en els propers anys. Minority Report no està tan lluny com ens pensem.

Val la pena que entengueu què és la Wii amb aquest vídeo.

 

 

Només us puc dir: Compreu-la !

Nou Comentari 11/4/2007

30 consells per emprendre en l'era digital

La setmana passada vaig tenir la oportunitat de parlar – gràcies a l’ATI – sobre l’art de microemprendre en el món digital, i vaig donar alguns consells alhora de com emprendre:

1. No ho facis sol.
2. No t’obsessionis per la participació.
3. Vigila amb el capital risc i els inversors econòmics
4. Entén les claus de l’èxit en el teu negoci i les vertaderes amenaces i debilitats.
5. Estigues boig pel que fas (si no, a les dolentes, tiraràs la tovallola).
6. Sigues honest amb el projecte: Si no enamores, pensa-t’ho bé.
7. Sigues ambició (Somia !) i agafa l’avió.
8. Posa límits al teu risc personal.
9. No facis tants estudis de mercat, surt a vendre.
10. Fes un pilot i no tants business plans.
11. Parla amb gent i aprèn a escoltar.
12. Coneix bé el negoci en el que vols entrar.
13. Utilitza més l’excel i menys el powerpoint.
14. Planteja’t objectius i hipòtesi creïbles.
15. Gestiona bé les teves necessitats de finançament i de tresoreria.

I alguns de com fer-ho a internet (amb el risc de generalitzar). 

1. Obsessiona’t en la dinamització o promoció (no en la tecnologia).
2. Construeix models de negoci on i offline.
3. Basa’t en l’economia de guerra.
4. Tingues personalitat pròpia: diferencia’t.
5. Fes propostes globals.
6. Viralitza el teu projecte.
7. Menys és més.
8. Ves a favor d’internet.
9. Ataca segment compactes i concrets.
10. Planteja experiències d’ús de darrera generació.
11. Ves a buscar l’usuari en lloc d’esperar-lo i fes push les teves propostes.
12. No intentis canviar les regles del mercat en el que t’endinses.
13. Construeix coses fàcils d’entendres.
14. Aposta per l’àrees de major potencial (projectes amb economies de xarxa, hubs sectorials o adreçat a un col·lectiu ben concret, funcionalitats que generin audiència o agregadors-comparadors qüasi automàtics,...)
15. Pensa que tot això només ha fet que començar: hi ha milers d’oportunitats encara per explorar.

Nou Comentari 3/4/2007

Tindrem segones vides?

Tots sabíem que Internet - per més d’un - representava posar en escena el seu segon Jo i convertir-se per exemple en el seu Jo més idealitzat idealitzat. L’arribada de Second Life només feia que confirmar aquest fet. Però els 4 milions de residents que ha aconseguit en poc més de 3 anys desborda tot expectativa.

Què és realment Second Life? D’entrada, molt més que un joc multiusuari ja que ens permet crear un món paral·lel amb vida pròpia on construir una casa o bé guanyar-se la vida . Second Life presenta algunes avantatges: es pot volar i fins i tot teletransportar-se i adoptar un físic més agradable del que Déu t’ha donat en la primera vida (la real)

Més enllà de si l’experiència d’ús és l’òptima, el ressò de Second Life en els mitjans és inqüestionable. I reprodueix el que molts autors com futuristes com William Knoke auguren com el món on la variable espai es converteix en irrellevant (“un mundo sin lugar”). I és que encara que sembli ciència ficció més d’un científic ja està treballant en la teletransportació al més estil Star Trek.

Veurem com en un futur proper aquestes noves personalitats que adoptem en espais virtuals – aquestes segones vides - com a Second Life s’incorporen en el nostre dia a dia o no van més enllà de ser un passa temps. Però, realment no podem quedar-nos més que bocabadats quan llegim com entitats com el govern suec es prenen tan seriosament aquest tipus d’iniciatives com per crear una ambaixada a Second Life per poder informar sobre com aconseguir vises o passaports en el món real.

Nou Comentari 5/3/2007

Què li demano a una botiga de música online?

Internet ha deixat a més d’un – en la industria discogràfica – una mica descol·locat. I és que més enllà dels Napster, Kazaa&companyia que les xifres comença a fer ‘pupa’. Segons l’IFPI, el negoci de la música digital ja representa el 10% de les vendes i no més enllà del 2010 superarà el 25%.

Algunes coses òbvies però que no podem oblidar:

• La industria discogràfica – especialment la distribució - encara es resisteix a vendre Cds quan el mercat demanda cançons.
• En poc temps, el mòbil es pot convertir en el central dispositiu alhora d’escoltar música (El llançament d’Apple d’iPhone no és casual. És una estratègia de defensa de l’iPod. O és que algú es comprarà un iPod quan Nokia o  Samsung posin la funcionalitat de mp3 a tots els seus mòbils?)
• Tot i que a data d’avui només el 0,5% de les cançons que posem amb els nostres iPods es comprada, ens començarem a acostumar a pagar per la nostra música.
• El consumidor de música és impulsiu: vol la cançó que li agrada al vol.
• Els nous dispositius amb Wifi com el Zune de Microsoft ens proposa una manera diferent de conèixer i compartir música.

Què li demano a la meva botiga online de música?

1. Una botiga que em permet conèixer i descobrir música que encaixi amb mi.
2. Una botiga que em permeti escoltar les cançons (al menys una vegada).
3. Una botiga que sigui intel·ligent i en funció del meu comportament em faci promocions i ofertes que no pugui renunciar.
4. Una botiga on el nucli central de cerca siguin les cançons (i no els Cds).
5. Una botiga que em doni totes les alternatives:
   • Comprar el CD
   • Comprar la cançó
   • Baixar ringtones, backstones,...
   • Crear el meu propi CD personalitzat
   • Enviar-lo al meu mòvil
   • Etc
6. Una botiga que des de la cançó i el grup, pugui conèixer fàcilment tota la seva discografia, les seves lletres,...
7. Una botiga que on pugui crear les meves alertes a nous àlbums, preus més baixos o la venta online d’entrades al concert del grup.
8. Una botiga que em permeti conèixer gent amb gustos semblants a través de les valoracions i recomanacions que fan altres usuaris.
9. Una botiga amb un catàleg completíssim (amb música que està descatalogada disponible digitalment).
10. Una botiga on l’experiència de compra presencial sigui més digital i em permeti poder escoltar qualsevol cançó passant el codi de barres del CD pel dispositiu musical i em permeti comprar les cançons també en format digital (Mireu la maquineta que ens proposa Inspired Broadcast Network.

Nou Comentari 26/1/2007

Què li demano a un diari online?

No sóc expert en premsa online, però els meus anyets com a usuari i consultor em porten a tenir ben clar que m’agradaria que el meu diari m’oferís a la xarxa.

1. Un diari que em destaca les notícies més rellevants en funció:
   • Dels tags de les noticies que finalment clickejo.
   • De les meves pròpies valoracions (en el cas de que voti una determinada notícia en el passat.
   • De les valoracions de la resta d’usuaris.
2. Un diari on puc llegir les opinions i comentaris de la resta d’usuaris.
3. Un diari amb menys columnes i un major scroll vertical.
4. Un diari que excel·leix amb les notícies de darrera hora i es converteix amb els meus ulls a internet (apuntant-me enllaços a webs que em poden permetre a estar vertaderament a la última).
5. Un diari que em permet publicar notícies i fins i tot em compensa econòmicament per fer-ho (quan realment es mereix) a l’estil de Scoopt.
6. Un diari que des de la noticia en text em permet veure mini-vídeos sobre el tema.
7. Un diari que em permet definir alertes sobre temes ben concrets.
8. Un diari sense excessiu soroll visual (l’estrictament necessari) i amb una mida de lletra raonable i digerible.
9. Un diari on relacionen notícies amb posts de blogs (no necessàriament del lectors del mateix diari).
10. Un diari que em diu de manera clara, ràpida i intuïtiva – en esquema folksonomic - quins són els temes més rellevants del moment.

 Moltes d’aquestes coses les té NewsVine.com. Algú sap quin altre diari online s’hi acosta més?

Nou Comentari 15/1/2007

Les meves 10 aplicacions i webs 'estrella' del 2006

Aquest any ha servit per confirmar un cop més que no podrem viure mai més sense Internet i hem començant a utilitzar múltiples aplicacions (en destaco 10) que podríem classificar en:

1. Projectes que ens fan més fàcil la vida
   • Protopage o Pageflakes [1], eines genials a mode d’escriptori online amb RSS, tasques, favorits,...
   • Joe’s Goals [2], una eina per fer un bon seguiment dels teus objectius personals
   • Linkedin [3], el millor sistema de contactes professionals per a identificar oportunitats.
2. Webs on la participació de l’usuari (encara que escassa) genera valor.
   • Digg [4], un sistema de valoració de noticies per estar a la última amb més de 200.000 aportacions diàries.
   • Myspace [5], la comunidad virtual por excel·lència ocupant ja la sisena posició mundial a Alexa.
   • Last.FM [6], una excel·lent radio online que combina el concepte de comunitat per ajudar-te a descobrir la nova música segons els teus gustos i conèixer gent propera a tu.
3. Aplicacions que ens portaran a necessitar només un navegador per fer-ho tot.
   • Google Docs&Spreadssheets [7], un revolucionari sistema per editar textos i excel (amb la possibilitat de treballar amb altres usuaris en temps real contra el mateix document).
   • Zoho Show [8] per crear presentacions (visuals i interactives) i poder presentar-les remotament
   • Meebo [9], per accedir via web al messenger, google talk,...

I el rei de reis aquest any ha estat sens dubte YouTube [10].
Veurem si PornoTube el supera l’any vinent :)

Quines són les teves?

Nou Comentari 11/1/2007

Microsoft, per una bona estona

Aquesta setmana vaig poder assistir a una de les pre-estrenes mundials que Microsoft està organitzant davant el proper llançament del nou Microsoft Vista. Ha estat el primer cop a la meva vida que he desitjat realment un producte Microsoft. Abans simplement me’ls trobava instal·lats a la meva màquina.

I és que Vista és la solució a molts dels mals de cap que m’és d’un tenim. És més intuïtiu, visualment exquisit, per fi soluciona de manera immediata la cerca de documents, mails i programes, gaudeix d’eines senzilles per connectar-se amb dispositius i xarxes, és més ràpid, permet còpies de seguretat, un millor treball en equip i gestió compartida de documents, una millor administració de perfils i protecció de continguts i una experiència d’ús molt més gratificant. I incorpora un navegador millorat amb una integració des de l’escriptori del seu cercador Search (que pretén competir amb Google).

Potser perquè entre el 10 i 15% del temps que treballem el perdem buscant informació, però el 85% dels 3,8 milions d’usuaris betatesters que ja l’han utilitzant diuen que millora clarament la seva productivitat i a mi se m’ha posat entre cella i cella que vull seguir sent usuari Microsoft per força més temps.

Nou Comentari 16/11/2006

El microemprenedor digital

Darrerament estic coneixement moltes persones que – segons em diuen - porten ‘masses’ anys treballant a les seves respectives empreses i tenen ganes de crear per elles mateixes projectes propis. L’objectiu no és tan crear una gran empresa, sinó un modus vivendi que els permeti ser més lliures però sobre tot que els permeti crear quelcom que els faci sentir-se professionalment satisfets. Aquest fet s’està repetint en qualsevol indret del món occidental i es comença ja a conformar un nou tipus d’emprenedor gràcies principalment a l’aparició d’Internet (i no m’estic referint al pluriempleat que es guanya la vida comprant i venent a eBay, aposta en cases esportives o inverteix en borsa en línea).

M’estic referint a un nou emprenedor del segle XXI que serà ben diferent del que coneixem fins a la data. Serà microemprenedor. No serà excepcional com en el segle XX, ni vist com un bitxo estrany. Serà una espècie d’emprenedor menys arriscat, ja que iniciarà la seva activitat manteniment el seu lloc de treball i amb una inversió reduïda i ben controlada i esperarà que el projecte comenci a agafar forma i funcionar per donar el salt. Serà clarament digital ja que serà internet el pretext per iniciar una activitat, una presència online o una aplicació per donar resposta a un nínxol de mercat amb una necessitat desatesa.

Et consideres un microemprenedor digital en potència?

Nou Comentari (2 comentaris) 12/10/2006

La internet en moviment ha arribat !

L’internet que vam conèixer fa uns anys poc té a veure amb l’Internet que ens imaginem que viurem en els propers mesos. L’aparició de la integració natural del vídeo en pàgines web n’ és un dels culpables. I és que les imatges en moviment representen un codi de comunicació inigualable. D’aquí no és d’estranyar l’aparició d’actors com Youtube.com que superen diàriament els 100 milions de vídeos visualitzats i els 65.000 nous vídeos penjats  (tot i ser un projecte que data del febrer de l’any passat). Fa només 3 mesos eren 35.000 els vídeos nous diaris.

Això, ha fet que actors como Google (amb Google Video) o Microsoft (amb Soapboax) vulguin ocupar un espai prou atractiu que promet ingressos publicitaris important ja que la inclusió de publicitat en vídeos a mode de capa sembla ser tecnològicament 100% assumible.

La industria cinematogràfica ha d’entendre l’impacte d’Internet i d’actors com Youtube en la distribució de materials audiovisuals com sembla haver entès la industria discogràfica. I és que aquesta setmana es produïa un acord sense precedents entre YouTube i la quarta companyia de música més gran del món: Warner Music, pel qual els usuaris de Youtube podran visualitzar gratuïtament els seus vídeos musicals amb un model d’ingressos publicitaris compartit. Aquest moviment haurà de ser seguit per noves discogràfiques si vol aprofitar YouTube com a plataforma de promoció i font de nous ingressos a la xarxa.

El negoci de l’entreteniment amb Internet i sense Internet no pot ser el mateix. La creació de materials per part de l’usuari, la creació de comunitats entorn determinats materials audiovisuals i el diàleg entre productor i consumidor que amb internet es produeix no pot deixar indiferent una industria com la cinematogràfica que haurà de prendre partida ben aviat si no vol seguir els passos que la industria musical ha viscut després de l’aparició d’actors com Napster o AudioGalaxy fa ben pocs anys.

Nou Comentari 21/9/2006

El meu inseparable telèfon mòbil

Mai he cregut massa amb els ordinadors de butxaca. Quan ja tens un ordinador portàtil suficientment prim, les PDAs i els notebooks se’t fan gegant especialment si els compares amb els telèfons mòbils d’última generació.

L’aparició dels pendrive USB intel·ligents m’han donat llum de cap a on va el futur. I és que els USB amb tecnologia U3. Aquesta tecnologia dóna un pas més enllà del concepte de pendrive per emmagatzemar arxius i ens dóna la possibilitat de dur-hi aplicacions. D’aquesta manera, el software et pertany a tu i no a l’ordinador. I en pocs centímetres pots tenir el teu sudoku, els teus contactes d’skype o el teu programa per escoltar música preferit. Cada cop seran més els programes que seran portables.

L’ evident pas és que la tecnologia U3 convisqui en el mòbil. Amb el meu mòbil no només podré fer fotos, escoltar la ràdio o accionar el meu televisor. Serà el meu ordinador portàtil doncs em permetrà connectar-lo directament via USB a qualsevol ordinador i convertir-lo amb el meu ordinador de sempre. Ja no haurem d’anar amb el nostre ordinador de la feina a la casa i de casa a la feina. El portarem incrustat amb el nostre cervell central: el nostre inseparable telèfon mòbil.

Nou Comentari 6/9/2006

La terra és plana i l'aventura xilena

Nou Comentari (1 comentari) 25/7/2006

Escac als mitjans de comunicació

Nou Comentari (1 comentari) 19/5/2006

9 factors per l’èxit a Internet

Nou Comentari 2/5/2006

Viatjar amb internet sota el braç

• despertar-me escolant el meu programa preferit de ràdio: Minoria Absoluta gràcies al servei a la carta de Rac1.
• parlar amb l’skype out amb els meus familiars i amics a un cost absolutament ridícul.
• prescindir de qualsevol guia de viatge i utilitzar la xarxa per buscar i reservar hotel, llogar cotxe o veure els llocs claus que hauria de visitar en un moment donat.
• veure com l’Oriol – el meu company de viatge – anés reportant en el seu deliciós blog sobre gastronomia Buenoparacomer tot allò que ens hem anat menjant aquests dies.
• utilitzar el mail com a central vehicle de comunicació amb les empreses i persones amb les que estem interactuant aquí. Poder rebre mails a mode de sms a la Blackberry és increïblement útil quan ningú sap on localitzar-te. Especialment és xocant rebre mails quan estàs dinant en un ‘xiringuito’ qüasi sense electricitat- estar lògicament al dia i seguir els resultats esportius en temps real.
• i poder postejar a amics i familiars vídeos des de Valparaiso o l’Estadi Nacional veient l’eufòria de les ‘hinchadas chilenas’.

Nou Comentari (1 comentari) 13/4/2006

Google i la medició online

Nou Comentari 6/4/2006

Primer estudi de persuabilidad i companyies aèries

L 'enlairament online del sector turístic és cosa del passat i ara més que mai el que preval és l'art de persuadir. I per a constatar el llarg camí per recórrer que a Espanya tenim encara per fer, des de Multiplica hem realitzat una comparativa de 46 factors que condicionen les persuabilitat de les 20 companyies aèries més representatives del país i sota el títol ‘Persuabilitat 2005 en les companyies aèries’ (consultable una versió resumida clickant aquí i es pot sol·licitar en http://www.multiplica.com) es constata – en primer lloc - l'aprovat generalitzat que obtenen les presències online de les companyies aèries en termes de persuasió online, encara que amb puntuacions per sota del 3,5 sobre 5 (amb les excepcions de Easyjet (4,07) i Vueling (3,52), grans guanyadors de l'estudi) i – en segon lloc – una valoració sensiblement molt més positiva entre companyies low-cost enfront de les tradicionals companyies aèries. Les primeres han vist en Internet el seu principal canal de comercialització (si no l'únic) i les seves apostes per crear experiències de compra més suggeridores han estat clarament més decidides.

Les companyies aèries en el 2006 tenen un gran repte: incrementar sensiblement els seus ratis de conversió. Per a això, hauran de tirar del manual de la persuabilitat i començar a treballar en

- L' experiència dels seus cercadors de vols, permetent emprar recerques més flexibles per dates per exemple circumdants (calendari o format +/- 3 dies per a donar més opcions a l'usuari), donant major control de recerca a l'usuari, prevenint errors i permetent refer accions i possibilitant alternatives quan una recerca no té èxit

- La visualització de vols formatant el text segons l'escaneig de l'usuari, destacant millor la informació rellevant com preus o horaris, posant preus (a poder ser amb taxes incloses) des de l'inici, evitant així frustrar les expectatives dels usuaris amb preus que van augmentant en cada pas del procés.

- L' experiència de compra anticipant frens de l'usuari mitjançant el procés de compra amb continguts contextuals d'ajuda, sense amagar informació crítica com devolucions, garanties o canvis de vol i amb un major equilibri entre un menor nombre de passos i una absoluta consistència del procés

- El look&feel molt més treballat i compacte per a generar la màxima seguretat, confiança i empatia possible.

- Creant major sensació d'urgència amb ofertes més contextualitzades segons la tipologia de l'usuari i el seu comportament de compra i amb una visualització més atractiva de les promocions i els descomptes.

Nou Comentari 2/2/2006

Escriure per persuadir

Nou Comentari 19/1/2006

10 tendències pel sector Internet

1. Tot serà IP.
2. Apareixeran milers d’aplicacions que amb molts pocs euros (si és que no són gratuïts) ens permetran amb un simple copy-paste integrar-los a les nostres webs.
3. Per no parlar de l’impacte de la moda del Web 2.0 que està fent aparèixer propostes i serveis per convertir tot internauta en un vertader publicador de contingut a la xarxa. En aquest sentit, cada cop costarà justificar més pagar per llicències, doncs en qualsevol racó del món podrem trobar la llibreria/aplicació que necessitem.
4. La clau estarà en crear experiències cada cop més senzilles amb la màgia d’entorns basats amb AJAX i amb grans dosis de persuabilitat.
5. Les bases de dades estaran el cor de les webs (algú, s’atrevit a dir que l’SQL serà el proper HTML).
6. Tot estarà integrat (així, els ERPs s’internetitzaran).
7. Les aplicacions hauran de ser multicanals i treballar amb qualsevol tipus de dispositiu PC i mòvil.
8. Tothom es posarà les piles: les empreses més tecnològiques acabaran saben d’internet o les empreses comptaran amb professionals amb coneixements solvents en el mitjà.
9. Les empreses del sector Internet hauran de pensar clarament en termes d’avantatge competitiva i buscar els nostres eixos de diferenciació. L’especialització serà un camí natural a seguir.
10. No tindrà sentit seguir sent tots tan petit i hi haurà una clara tendència a la consolidació.

Nou Comentari 30/12/2005

Carta al Reis Mags d'Orient

1. on Internet transpiri en cada cantonada;
2. on Google posa vertaderament a prova a Déu Microsoft (comprovarem si el seu nou sistema operatiu Vista torna a posar a cadascú al seu lloc);
3. un Internet amb menys textos i més multimèdia on la descarrega online de pel·lícules posi contra les cordes els sistemes actual de distribució;
4. un Internet més mòbil amb dispositius a tort i a dret per connectar-nos a Internet i revisar el nostre correu electrònic;
5. una blogosfera més intensa amb un vertader Technorati local;
6. Catalunya amb les bases d’un operador neutre;
7. amb punt CATs per tot arreu;
8. amb una administració electrònica realment accessible abocada a crear propostes de valor més atractives amb més tràmits en línia;
9. amb noves maneres alhora de desenvolupar (Web 2.0, Ajax,…);
10. amb la persuabilitat com art de seduir per convertir en boca de tots;
11. un Mundial’06 més seguit que mail per internet amb una gran popularització de les apostes online;
12. amb un capital risc més disposat a invertir en empreses tecnològiques i punt coms;
13. on el comerç electrònic comença a no ser marginal;
14. on les empreses creuen en internet i inverteixen ‘calers’ d’una manera substancial
15.  i amb un Next i un Tertulia 12x12 amb vertader contingut sobre el que passarà en el 2007.

Per demanar que no quedi :)

Nou Comentari 22/12/2005

10 anys d’aprenentatges de l’Alfons Cornella

Aquest dimarts assistia als sempre interessants esmorzars del 22@ network on l’Alfons Cornella mai ens deixa indiferents. Aquest cop per resumir-nos les coses més rellevants que segons ell ha passat en els darrers 10 anys. Us en faig cinc cèntims:

• Internet és una realitat com ho demostren els 600 milions d’internautes (16,5 M a l’estat espanyol) i les dones ja suposen el 52% de la població connectada.
• El comerç electrònic és encara baix, situant-se per sobre del 2,4% del comerç minorista americà, lluny encara del 10% que es va preveure fa 10 anys.
• La tecnologia ja no és un problema. El problema es centra en el seu ús.
• Vivim en un excés d’informació amb més de 600.000 milions de pàgines web, 100 per habitant, 1000 per cada internauta !
• Internet és eminentment informacional amb un ús que es centra – al menys als Estats Units – en l’ús del correu electrònic, cerques a la xarxa, ús de mapes, cerca d’informació de producte abans de la seva compra, seguiment de la informació del temps, cerca d’informació de hobbys, cerca d’informació turística, lectura de notícies i, en darrer terme, la compra de productes.
• L’internet està convertir-se en la nostra memòria, permetent-nos que en lloc de memoritzar dades, cites o reflexions només haguem de recordar coordenades que podem cercar a Google ràpidament.
• Els grans guanyadors d’internet són les grans connectors de persones (p2p) com és el cas d’eBay, sectors sobreservits que utilitzen internet com a central canal de comercialització com són les companyies aèries de baix cost, espais d’informació turística, informació difícil de trobar a la xarxa i empreses de clients com Amazon.
• Els reptes de futur s’ubiquen en múltiples sectors (especialment els mitjans de comunicació després de l’irrupció del món dels blogs amb una nova incorporació a la blogosfera cada 2 segons), en la desagregació de l’empresa, amb la mort de la mitjana i el riquesa de les cues i en la cerca de la rendibilitat d’aquells models de negoci que actualment no són sostenibles.
• Passem d’un consumidor passiu a un buscador actiu, de la convergència de mitjans a les múltiples pantalles, de proveïdors a partners, on l’empresa viu i decideix en temps real, de la informació a la intel·ligència,...

Reflexions que requereixen de pàgines senceres de tinta però que ens evoquen que en 10 anys no hem perdut el temps i n’han passat un grapat de coses.

Nou Comentari 23/11/2005

Google reinventa internet de nou

Si Google havia reinventat la manera com buscàvem informació a la xarxa, aquest setmana - amb Google Base - ens ha demostrat que no només pot tornar a reinventar Internet, sinó que més val que ens acostumem a nous internets cada x temps. I és que Google Base representa un canvi radical del que fins ara enteníem per publicar continguts a la xarxa. Fins a la data, o bé ens fèiem la nostra pàgina web, blog o semblant o bé havíem d’anar a una web determinada a publicar el contingut pertinent. Si volíem vendre el nostre cotxe anàvem a una web d’anuncis de cotxes; si volíem llogar el nostre pis anàvem a un portal immobiliari, si volíem compartir una recepta de cuina anàvem a una web de cuina. Això, s’ha acabat. Ho farem el Google Base. Per què? Perquè Google ens dóna la major massa crítica a la xarxa per a què el nostre anunci de cotxe, pis en lloguer o recepta de cuina sigui vista. I és que el negoci de les economies de xarxa com Monster, eBay o Graigslist només precisen de massa crítica. I Google la té tota i encaixa perfectament aquest nou servei amb el cercador que ha fet famós a Google i el servei d’Adwords que l’ha fet ric. Així que actors amb situació monopolística com els abans citats, ja tremolen al veure que el seu negoci daurat es pot veure perillar per la simplicitat i creativitat de les propostes googlianas.

Nou Comentari 16/11/2005

2 anys fent ditades !

Avui fa tot just dos anys que vaig iniciar Ditades. Ditades sobre administració electrònica, societat de la informació i Catalunya. I no només m’he cansat de fer-ho sinó que m’he proposat renovar el meu compromís amb la meva reduïda – però qualitativament important - audiència per dos anys més. Us puc assegurar que més d’una setmana m’ha fet més que mandra.

Però, el meu propòsit inicia’l ben pagava la pena. La veritat és que – i encara que sembli presumptuós – fa quelcom més de dos anys em vaig proposar un objectiu ben a llarg termini: fer quelcom GRAN per Catalunya. I la millor manera de començar a donar passes era posant-me les piles. I la millor manera, haver d’escriure periòdicament per saber-ne més.

En aquests dos anys he après moltes coses. En els propers 2 n’aprendré moltes més. Però, vull fer un petit gir de 15% i fer un major esforç per entendre el futur que ens espera. I per això a partir d’avui m’he proposat fer més ditades, però aquest cop sobre Internet, la societat de la informació, Catalunya i el BRILLANT futur que ens espera. En breu veureu nou format de blog (gràcies, Santi). Seguiré posant el meu petit gra de sorra per fer del meu país un millor lloc on viure. Encara que sigui, amb moltes ditades.

Nou Comentari (1 comentari) 15/11/2005

Don’t be evil !

Com bé els musulmans han d’anar un cop a la vida a la Meca, tots els ‘internautes de pro’ haurien de visitar les oficines centrals de Google. Encara que sigui per entendre que una altra tipus d’empresa és possible. I Google no només és possible sinó és d’allò més rendible com ho demostren els 317 milions d’euros que va guanyar en aquest tercer trimestre (7 cops més que l’any passat) amb una facturació per sobre del 1.312 milions d’euros.

Només al arribar les primeres imatges et transporten als teus millors dies d’universitaris: moltes cares ben adolescents, uns xerrant a la gespa, altres jugant a vòlei a la sorra, uns més passejant els diferents gossos corporatius...

Google Talk, Google Maps, Google Desktop, Google Base,... no són casualitat. I és que Google no només s’està equipant amb els millors enginyers del Silicon Valley i en breu del món (està planejant crear un centre per exemple de 800 enginyers a Europa), sinó està creant la cultura empresarial més idònia per provocar - entre els seus prop de 5.000 empleats - la màxima imaginació i creativitat possible:

• donant la màxima llibertat a l’empleat (el 20% del temps un el dedica a projectes propis que puguin ajudar d’alguna manera a la companyia),

• donant les màximes comoditats (els busos des de San Francisco tenen connexió a Internet Wi-Fi),

• creant l’entorn més idoni per treballar a gust al llarg de tot el Googleplex (cadascú es decora el seu espai a la seva manera, espais oberts, sales per tot arreu, cafeteries on tot es gratuÏt...)

• i creant tota una cultura corporativa que treballa pel benestar comú de la humanitat per sobre del benestar individual de la companyia,

• sense parlar de la motivació que representa poder arribar a tenir stock-options de la companyia (quelcom que ha fet que més de 1000 treballadors siguin a data d’avui milionaris).

Com bé diu el lema de Google, “dont’t be evil!”

Nou Comentari 28/10/2005

‘Hagan juego, señores’

El negoci de les apostes i el joc en línia està aquí i cap escàndol esportiu (àrbitres brasilers acceptant suborns en partits de primera divisió) o prohibició legal aconseguirà aturar-lo. Algunes xifres que ho corroboren: 23 milions de clients al món o 8.200 milions de dòlars en apostes l’any 2004 (Christiansen Capital Advisors), 1,5 milions d’espanyolets visitant sites de joc i apostes un mes com el d’agost (Nielsen Netratings) i més de 2000 iniciatives a la xarxa que intenten competir per atraure la cobdícia de qualsevol internauta amb uns euros a la seva targeta de plàstic.

Apostes (42%), jocs de casino (26), loteries (16%) i el pòquer(13%) es reparteixen un pastís que promet arribar als 23.500 milions de dòlars l’any 2009. I Aixa no es d’estranyar que els betandwin.com, miapuesta.com o unibet.com a Espanya o els bettingmarket.com, 888.com o partygaming.com a Europa i Estats Units han salvat en els darrers temps el negoci de la publicitat online i han posat en ‘jaque’ Loterías y Apuestas del Estado (LAE), doncs s’han proposat canviar la manera com decidim jugar-nos els calerons.

L’experiència que ens donen aquestes cases d’apostes al permetre’ns fer apostes de llarga durada (qui diria que guanyarà el proper Tour o Mundial a data d’avui?) o apostes durant el mateix partit supera amb escreix tota Quiniela per molt que si posi. Però, la irrupció del mòbil amb tot això promet portar-nos a fer les nostres apostes mentre ens mengem l’entrepà al Camp Nou a la mitja part

Què no? Temps al temps. L’oci cada cop és més interactiu i digital i la simpatia d’omplir una Quiniela amb paper i llapis d’aquí a uns anys només farà que riure als nostres fillets.

Nou Comentari 13/10/2005

Arriben els blogs corporatius

‘El mercat són converses. Els mercats es produeixen entre ser humans. Les converses entre ser humans sonen humanes... Internet fa possible tenir converses entre sers humans que simplement eren impossibles en l’era dels mitjans massius de comunicació’ ens recorda el Cluetrain Manifest (llibre imprescindible per entendre cap a on van les organitzacions).

Arriben els blogs corporatius. O així ho entenen ja 2,5 milions d’empreses nord-americanes (el 10% de les empreses d’allà) que segons un estudi de Hewlett Packard estan apostant aquest any pels blogs per tal de millorar la seva imatge de marca, promoure els seus serveis, vendre directament productes o oferir un nou canal d’atenció al client.

Empreses de renom com Google, Microsoft, Nokia, Siemens o General Motors fa temps que estan donant veu als seus empleats per a què estableixin un diàleg directe amb els seus consumidors. No amb l’ensurt de comentaris i crítiques dels seus clients, però amb la màgia de tenir un contacte tan directe i real amb el consumidor i mostrar la cara més humana de les seves organitzacions.

A Catalunya, algunes ja hem entès el valor dels blogs per posicionar-nos en àrees de coneixement diferencials. Aquest és el cas d’Innovationforgrowth.com de Node, empresa puntera en innovació de productes o el mateix Multiplica amb Persuabilidad.com, territori nou que parla sobre com maximitzar la convertibilitat d’una presència online. L’exercici, més enllà de les audiències que un pugui tenir, és més que vàlid per un mateix per estructurar discurs i profunditzar amb temes claus de la companyia o l’àrea de l’expertise. Doni veu a la seva companyia !

Nou Comentari 29/9/2005

Per què Google Earth?

Qui vulgui experiències religioses no ha de dubtar en utilitzar una de les darreres entremaliades del tot poderós Google: Google Earth, un sistema que ens permet visitar a vista d’ocell (o millor dit falcó ja que per ara arriba als 300 metres d’altitud) virtualment qualsevol indret del món.

Amb una bona connexió i una bona targeta gràfica, la sensació de caure del cel és ben real i ens porta a entendre un món cada cop més accessible i global. Però, el més sorprenent és l’aplicabilitat futura de tan bon servei. I dic futura perquè aquest servei encara ha d’evolucionar molt. Sense anar més lluny, l’actualització de les fotografies via satèl·lit potser de fa més d’un any. Però la sana rivalitat amb el Virtual Earth de Microsoft i l’interessant negoci de vincular cerques geogràfiques amb publicitat local d’hotels, botigues o restaurants farà en pocs anys aquests 300 metres es redueixin més del que pensem i l’actualització de fotografies sigui en temps prop al real. Per què no imaginar vídeo en lloc de fotografies estàtiques?

Estudiar geografia amb Google Earth, mirar el recorregut de les nostres vacances o l’emplaçament del nostre hotel o mirar el terreny que ens agradaria comprar ja és una realitat. Però, el futur ens portarà a acabar mirant el trànsit abans de sortir de casa, per no parlar de fer el seguiment d’espectables com les carreres de Fòrmula 1 o el mateix Tour a través d’Internet o jugar el Gran Hermano amb més d’un conegut o familiar.

Què no? Temps al temps.

Nou Comentari 31/8/2005

Per què Google Talk?

Google no deixa de sorprendre’ns. Abans d’ahir, Google Earth. Ahir, Google Desktop 2.0. Avui. Google Talk: el nou servei de missatgeria instantània i en breu de veu per IP de Google: senzill, gratuït i obert

Un servei que denota que Google vol ocupar més espai dels nostres escriptoris del que ens pensàvem. I és que ningú dubte del futur de la veu per IP. O si no que li diguin als més de 60 milions d’usuaris que només en dos anys ha aconseguit Skype. Però, per què Google - l’ADN del qual es facilitar-nos les cerca de qualsevol informació que hi pugui haver en el planeta – entra a competir de front amb AOL, Yahoo o Microsoft?

No ho tinc gens clar. Potser creu que hem de voler fer cerques en les converses de text o telefòniques que tenim? Ens pensa posar enllaços patrocinats en funció del contingut de les converses que tinguem? Vol facilitar que compartim o cerquem documents o fotografies amb companys i amics?

O és que entén que la vertadera batalla passa per dominar la interfície de l’usuari i oferir serveis captius que perpetuï Google més enllà del 2011 (any fins el que té la patent del seu sistema d’ordenació que l’ha portat a revolucionar el negoci de les cerques)?

Si és així, Google Talk és només un pas més per derrocar Windows i ens esperen un mesos mogudets amb més d’una sorpresa. Seguirem atents !

Nou Comentari 24/8/2005

Barcelona, the imaginative city

Després d’un missatge amb un cert to de pessimisme, intento escriure’n un amb una certa nota d’optimisme. La publicitat mai ha acceptat missatges negatius. L’opinió tampoc en excés.

En aquest sentit, podíem llegir aquest mes un article de la Business Week que ens omplia d’esperança com a col·lectiu: ‘Get Creative! How to build innovative companies’. I és que l’economia del coneixement està sent superada per quelcom nou on la creativitat i l’ imaginació passen a estar al centre de totes les nostres preocupacions. I amb imaginació als catalans no ens guanya ningú. Imagini’ns si som imaginatius doncs portem prop de 300 anys imaginant que algun dia serem un país lliure! :)

En el disseny, la moda, en la cuina o en la publicitat hem demostrat al món que no deixem indiferent. I aquest – la imaginació – ha de ser el vector pel que ens hem de seguir venent arreu del planeta.

Tan és així que des de Multiplica volem obsequiar la ciutat de Barcelona amb el millor claim que mai una ciutat com Barcelona podria tenir: ‘Barcelona, the imaginative city’. Claim que hem utilitzat per signar 100daysofthanks.com, una iniciativa de Multiplica i WiWiW en la que es proclama a la comunitat internauta la necessitat d’agraïr a aquelles persones que - amb l’esforç que realitzen en el seu dia-a-dia - han fet possible l’internet del qual alguns ens sentim tan orgullosos.

Nou Comentari 2/8/2005

Per què mai serem un Silicon Valley?

Aquests darrers dies he tingut l’oportunitat d’anar amb la missió comercial - ben organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona – al cor mundial de les tecnologies de la informació: el Silicon Valley a Califòrnia. I me’n vaig amb una sensació de clara excitació per com està evolucionant el món, al mateix temps que m’emporto una tristor pel difícil futur de Catalunya que no s’acosta al present californià ni per casualitat

Perdoni el lector el meu pessimisme però són molts els obstacles que ens separen d’ells. Aquí hi teniu alguns dels més representatius:

• inexistència de capital risc ‘de veritat’ (1),
• nul·la assumpció de risc per part d’inversors privats catalans en projectes de caire tecnològic (2), dimensió de les empreses tecnològiques – pensem en petit i serem petits (3),
• paper reactiu de les universitats catalanes com a màquines per a generar idees/projectes susceptibles de rebre inversions del món privat (4),
• limitacions en la capacitat d’atracció de talent (5),
• plantejaments locals amb un món cada cop més global (6), por al fracàs (7),
• velocitat en la manera de fer negocis (el temps a Catalunya no és or; al Silicon Valley, sí) (8),
• paper de les institucions d’escàs valor afegit i on el món privat hi confia ben poc (9),
• inexistència de plantejaments per part de la banca que permetin a l’emprenedor de base tecnològica aconseguir finançament tou (10),
• comprensió de la situació crítica que vivim - necessitem entendre que el nivell de competència global no se’n compadirà de ningú (11),
• nul·la actitud del país per crear una actitud d’emprenedoria entre la gent jove (12),
• la innovació per la innovació en els centres d’investigació enfront la innovació entesa en clau de negoci (13),
• existència de plataformes que permetin el networking i la col·laboració entre empreses (14),
• manca d’una marca que cridi mundialment l’atenció de ningú (15),
• inexistència de ponts permanents que et permetin connectar amb empreses en els principals focus tecnològics del món i internacionalitzar-te de manera el més senzilla possible (16),
• ajudes fiscals orientades a la innovació escasses, amb temps de resposta incomprensiblement lents i poc intel·ligents (17),
• institucions públiques excessivament polititzades, sense ganes de col·laborar entre elles i amb una incomprensible obsessió per sortir només a la foto (18),
• un país global on el biligüisme s’ha de convertir en trilingüisme i on el català no pot ser vist com un fre o un obstacle (19)
• i una confiança individual i col·lectiva dubtosa (20)

Mai serem el Silicon Valley si no ens posem les piles.

Nou Comentari 29/7/2005

Catalans del món, uniu-vos !

Probablement, un dels fenòmens a Internet que més ens ha deixat sorpresos a tots és el de les xarxes socials, enteses com a mapes que descriuen les relacions socials entre individus, considerant contactes entre simples coneguts fins a íntims enllaços familiars. Exemples com Friendster amb més de 17 milions d’usuaris que cerquen amics o els ja més de 3 milions d’usuaris que busquen networking a nivell professional a Linkedin parlen per ells mateixos. Com també el fenomen que s’està vivint al Brasil amb Orkut, un de les grates sorpreses que Google va llançar fa poc més d’un any i que porta de cap a milers i milers de brasilers.

Poc a poc ens anem convencent de la determinació d’internet per canviar la manera com coneixem altres persones i ens relacionem. I l’aparició en només dos anys de prop de 300 iniciatives de xarxes socials online és un fet absolutament imparable.

En aquest sentit, deliciosa és la iniciativa KEA – Kiwi Expat Associationque pretén facilitar el contacte entre els nova zelandesos que fan negocis o volen fer-los arreu del món. A mode de locate, identify i engage, permet conèixer compatriotes en les principals ciutats de món. Emulant, per no dir copiant, necessitem una iniciativa similar que permeti als catalanets del món fer pinya i fer negocis plegats. Catalans del món, uniu-vos. M’ofereixo per construir-ho.

Nou Comentari 28/6/2005

Tu no vols tenir usuaris !

La Internet on l’usuari és el centre de les postres preocupacions ha arribat a la seva fi. O hauria. I és que portem massa temps desaprofitant excessives energies i esforços per satisfer a un desagraït i infidel usuari. El focus no pot seguir sent l’usuari i ha de desviar-se des d’ell fins a la seva convertibilitat. Convertibilitat en client.

Reneix el marketing pur a la xarxa com art per a convertir els nostres usuaris en clients on la usabilitat se’ns presenta com a disciplina necessària però superada a on el nucli de la nostra energia no està en altre cosa que no sigui seduir. És el moment de convèncer, persuadir i vendre. De ser més agressiu en els postres plantejaments e impulsar al nostre usuari en la seva visita a la nostra presència online d’una pàgina a una altra fins a convertir-lo en client. Neix la persuabilitat.

La persuabilitat entesa com ‘la capacitat (persuasiva) d’una presència online de portar a l’acció a l’usuari i convertir-lo en subscriptor, lead o client. Una disciplina interioritza els desitjos, necessitats racionals i emocionals, el momentum de l’internauta, la nostra proposta de valor i la millor de les postres estratègies de marketing online en un tot, utilitzant la medició en temps real per monitoritzar els ratis de conversió i permetre’ns jugar al ‘tunning’ en un procés de millora continua de la nostra persuabilitat.

Nou Comentari 7/6/2005

Encara en l’era de pedra en l'ús d'internet en promoció econòmica !

En una economia cada cop més dinàmica, el paper de l’administració local és clau per ajudar a crear les condicions que ens permetin competir en un entorn cada cop més agressiu i global. Analitzant les estratègies digitals en promoció econòmica de ciutats com Kansas City, Londres o Nova York, veiem com Internet s’està convertint en un indiscutible vector en el que recolzar-se per crear noves propostes de valor que aconsegueixin espais informativament més perfectes. I la informació i la velocitat a la que es transmet és vital en aquest nou context.

Doncs, tot i estar ja al 2005 i veure les deslocalitzacions amb quelcom més que preocupació, veiem com les 20 principals ciutats espanyoles per PIB fan un ús mediocre de la xarxa per donar joc a les seves àrees de desenvolupament local i promoció econòmica. Al menys, aquesta és la conclusió d’un estudi realitzat des de Multiplica que amb les excepcions de Barcelona (amb 3,4 punts sobre 5), A Corunya (2,5) i Madrid (2,5), suspèn a la resta de municipis amb actuacions sorprenents com Sevilla (amb només 1,5 sobre 5) o València (amb només 1 punt). La mitjana parla per ella mateixa: 1,7 sobre 5.

Les presències online de promoció econòmica són - en general - excessivament institucionals, principalment informatives, sense vocació d’atracció i captació d’empreses i talent, amb un discurs poc comercial, pensades sota un plantejament excessivament endogàmic, sense plantejar cap tipus d’acció de promoció exterior de productes i empreses del municipis, amb escassa visibilitat a la xarxa, amb continguts poc atractius, amb poca voluntat de servei i atenció online i, sobre tot, amb escassa imaginació en com fer ús d’internet per crear noves línies de servei i valor per empreses, emprenedors i ciutadans

Entre les principals línies de treball d’interès està l’ús d’internet per promocionar les empreses i productes del territori, l’atracció d’empreses, talent i inversors, l’ orientació online a emprenedors, les borses de treball en línia, la capacitació i autodiàgnosi online, la localització d’oficines i espais industrials, espais de trobada d’oferta i demanda, els observatoris econòmics o iniciatives de col·laboració sectorials o territorials fent ús de les noves tecnologies.

Només una comprensió autèntica del mitjà, una certa dosis d’imaginació i l’assumpció de determinats riscos per part de l’administració són alguns dels ingredients indispensables per treure-li profit a la xarxa per desenvolupar i promocionar econòmicament les nostres ciutats.

Nou Comentari 30/5/2005

Mr. Ballmer, go back home!

Ballmer, go back home!

Aquest dimecres gràcies a la bona feina de la Fundació Barcelona Digital he tingut l’oportunitat d’assistir a la conferència que el president executiu de Microsoft Steve Ballmer donada al Liceu. La sessió prometia. No tenim la oportunitat cada dia que ens visiti a Barcelona algú de la importància i trajectòria del sr. Ballmer (i la butxaca: és l’home número 12 més ric del món amb una quarta part del patrimoni del sr. Gates).

L’expectació era alta. El títol de la sessió no donava per menys ‘Competitiveness and Innovation’. Moltes cares conegudes i moltes de renom en l’administració catalana i les més importants empreses de TIC a Catalunya. Era fins i tot morbós veure l’expectació de tanta gent que li ha promès obertament la guerra a Microsoft a favor del software lliure però que quedava encongida pel magnetisme i la força d’una de les persones més influents en el negoci del software a escala mundial.

Doncs, després de poc més d’una hora d’intervenció, el missatge que sobresortia a la seva exposició va ser: la innovació és clau en els negocis. No sabeu quan tercermundista em va fer sentir. El sr. Ballmer feia perdre el temps (3 hores) de més de 400 executius i polítics del país (no vull ni imaginar ni el cost que representa!) per dir-nos que la innovació és clau en els negocis. Com si no haguéssim escoltat mai en la vida la paraula innovació. Per molt meritòria que sigui la trajectòria de Microsoft, és inadmissible que aquest magnat dels negocis es passegi per la perifèrica i endarrerida Europa per recordar-nos que innovem o morim. Per això i sense rancor (i emulant el crit de 'green go' dels mexicansdavant l'arriba desoldats americans vestidets de verd) li dic sr. Ballmer, go back home!

Nou Comentari 28/4/2005

Croada en l’administració pública pel software lliure

L’administració pública ja ha mogut fitxa. Quasi totes, per no dir totes, ha decidit implementar software lliure a les seves corporacions. O, al menys, això és el que s’extreu del II Informe Ándago on el 98% de les entitats enquestades afirma posar-s’hi en breu les piles.

I és que són moltes les raons per donar-li canya al sr. Gates. Avantatges com la independència tecnològica, la capacitat de personalització, la qualitat o el cost estan desencadenant els fets i estan arrastrant tota la indústria a entendre que el negoci passa de vendre software propietari a oferir serveis al voltant del codi obert.

Internet ens fa pensar de manera repetida que les regles de joc poden canviar. Ho hem vist amb el peer-to-peer i la música. Amb els drets d’autor i els creative commons. I ara també amb el software lliure. El desinterès de l’individu en favor del col·lectiu està replantejant la indústria del software, molt més que el mal que pot haver fet la pirateria informàtica situant el 44% del software il·legal a Espanya.

Però, el tempus del codi obert en l’administració serà lent. Tothom se n’omple la boca però pocs tenen clar les passes a seguir i el codi obert sobre el que treballar en cada moment. Manca una estructura que permeti un millor aprofitament i col·laboració entre administracions que desenvolupen aplicacions lliures. Identificar productes i solucions no és trivial. I passa a ser una de les principals claus d’èxit. El Programa IDA (Intercanvi de Dades entre Administracions) és un primer bon punt de partida. Però, haurà d’evolucionar i mostrar-se més digerible i facilitar el contrast i l’intercanvi d’experiències.

Desenvolupar des de zero o comprar llicències sense més s’ha acabat. Amb o sense software lliure, comença a haver software de tot sobre el que és pot treballar amb uns costos sensiblement inferiors. I el valor de les empreses de serveis passa per saber identificar, parametritzar i millorar per respondre les necessitats úniques dels nostres clients.

Nou Comentari 1/4/2005

Aquesta Setmana Santa prometo córrer menys

Un de les avantatges d’envoltar-se de freakys de la xarxa (i us asseguro que a Multiplica n’hi ha més d’un) és que arribes a conèixer presències sorprenent que et recorden una i altre vegada la manca d’imaginació de l’administració pública a Catalunya.

Aquí us proposo només 3 exemples de salut i internet que m’han sorprès significativament:

• Talktofrank.com, una iniciativa del Department of Health del Reino Unido que pretén parlar sense complexes sobre drogues amb una aproximació molt teenager i on el jove pot fer consultes de les drogues que pren o deixa de prendre sense que ningú li faci cap sermó.
• Smallstep.gov, una iniciativa del Department of Health and Human Services nord-americà que enlloc d’atabalar-nos amb massa informació sobre com portar una vida més saludable es limita a donar-nos 118 petits passos que podem fer per estar millor.
• Feedmebetter.com, una deliciosa iniciativa que pretén conscienciar la societat anglesa i, especialment el govern britànic, per tal de revisar els dinars que es proporcionen a les escoles. Quasi 200.000 internautes ja s’han involucrat amb la campanya.

En la mateixa línia i recordant l’operació de sortida d’aquesta Setmana Santa, em semblaria una bona proposta la creació d’una web per part del Servei Català de Trànsit que servís per prometre de manera voluntària i pública la reducció futura de la nostra velocitat al volant (prometocorrermenys.com) i per demanar a un familiar o amic proper que ens prometi públicament córrer menys (prometemcorrermenys.com). Una acció que podria aprofitar la viralitat de la xarxa de manera senzilla i compacta per conscienciar d’un problema que ens costa més d’una vida i on la principal solució passa per incrementar la voluntat dels ciutadans per córrer menys.

Nou Comentari 22/3/2005

L’era d’internet tanca el gran capítol de Terra

La fusió total de Terra a Telefónica s’ha consumat, tancant així de manera més que lamentable el llarg capítol de la història financera d’Espanya que s’inicia amb l’espectacular sortida a borsa de l’empresa el mes de novembre del 1999 introduint-nos de ple en l’era de l’economia digital.

No només ens vam tornar bojos per adquirir algunes de les seves accions, sino que ens vam arribar a creure el potencial de Terra, especialment després de la compra de l’americana Lycos mesos després.

No puc evitar posar-me nostàlgic i recordar l’estat d’eufòria col·lectiva que vam viure quan creiem que estàvem destinats a canviar l’economia, quan fèiem cua als First Tuesday, quan llegíem atentament la revista webbusiness i seguíem atentament cadascun dels extranet de l’Alfons Cornella.

A Terra li debem molt. Fa fer – per exemple - que per mi la meva mare deixés d’incordiar-me i preguntar-me en quin sector m’havia posat. En canvi, als petits inversors - que van arribar a comprar accions a 139 quan ara superen de ben poc els 3,50 euros.- i que només pensaven en especular pena no ens en fan. A excepció, de la pobra senyora que li van aconsellar que compres ‘terres’ sense tenir massa idea d’on s’estava posant.

Però, l’episodi de la fusió ens recorda el joc brut que el goliat telefónica ha fet als accionistes minoritaris: amb conseller independents poc independents, el no acompliment del dret legal de Terra d’explotar tot el negoci d’internet, continguts i accés del grup Telefónica i el frau de la llei de societats anònimes al plantejar una fusió total via intercanvi d’accions, quan encara s’està pendent d’una sentència judicial a l’audiència nacional.

Nou Comentari 24/2/2005

Internet 2020

Llegint autors com John L. Petersen, Pär Strömen o el recent estudi realitzat perPew Internet & American Life Project y Elon University, titulat “The Future of the Internet”, un comença a veure com es poden fet realitat algunes de les prediccions més futuristes de la ciència ficció que abans de l’arribada de la xarxa eres absolutament inversemblants.

Algunes obvietats: internet anirà ràpid, molt ràpid. El ‘always on’ serà una realitat. I tot dispositiu electrònic – com electrodomèstics, rellotges o cotxes - es repensarà per treure’n profit d’estar connectat a la xarxa. Alguns ben poc electrònics es faran electrònics per la mateixa raó. Hi hauran més dispositius connectats entre ells que internautes online. I tot amb menys espai i menys cables per mig.

Però, què podem arribar a imaginar darrera de tanta lògica aplastant? Per exemple, quines implicacions tindrà la substitució del codi de barres per microxips permetent entre d’altres coses la lectura de la caducitat i la vida útil dels productes? Quines implicacions tindrà la videoconferència en la manera com treballem o ens relacionem? I en el canvi de les dimensions de les empreses i les seves estructures organitzatives?. Quines implicacions tindran les xarxes socials estructurades fent ús d’internet per no perdre mai més el contacte amb ningú que haguem conegut en el passat o fent que la principal font per trobar amics o parella sigui una gegantina base de dades d’usuaris amb interessos i afinitats?

Quines implicacions tindrà la banda ampla amb la necessitat de desplaçar-nos per veure o experimentar determinades coses? Quin paper tindran els nostres governants si les decisions les podran prendre els ciutadans directament? Quanta informació i control podran exercir els nostres governs sobre el que fem o deixarem de fer? Quins agents ens ajudaran en el nostre dia a dia i com canviarà això la nostra jornada laboral? Com serà l’educació a la universitat quan tothom pugui accedir al millor pensament de qualsevol matèria? Com serà la vida en família quan marxar uns dies de feina ja no sigui excusa per no passar una estona a la tarda amb els nens? I com seran les reunions familiars del dia de Nadal?

Digueu-me futurista, però el futur està aquí i no ens estem donant compte.

Nou Comentari 20/1/2005

Tsunamis i alguns canvis de paradigma

Davant esdeveniments tan excepcionals com el tsunami viscut fa ben pocs dies, un se n’adona dels canvis de paradigma que provoca Internet.

1. Canvi de paradigma d’una comunicació de masses a una comunicació personal (i si no només cal veure alguns dels vídeos dels molts turistes sorpresos en ple bany: http://bstn.free.fr/).
2. D’un món que triga a despertar-se (només cal veure la Unió Europea i les seves comissions per decidir què fer) a un món que viu en temps real i que es mobilitza a gran escala. Empreses con Yahoo, Apple, eBay, Microsoft o el mateix Google comencen a redreçar internautes a webs on participar en la campanya internacional de captació de donatius sense precedents a la Història. Amazon aconsegueix la mateixa tarda de canviar la seva homepage per permetre fer donatius a la Creu Roja més de 50.000 donatius que superen els 3 milions de dòlars. O AuctionDrop.com amb UPS comença a acceptar donatius en forma d’objectes de segona de mà que després subhastarà a eBay.
3. D’un món cada cop més global però igual de llunyà a un món global alhora que proper (que porta a poder localitzar familiars i coneguts amb el servei familylinks.icrc.org de la Creu Roja o on milers de veus descriuen - a mode de blogs - els fets en temps real i en primera persona (un bon exemple és tsunamihelp.blogspot.com, iniciat per 30 estudiants de Bombai que rep missatges cada 5-10 minuts ).

Nou Comentari 4/1/2005

El comerç electrònic ha mort

Internet com a sector ha deixat de tenir sentit per ell mateix i ha passat a integrar-se d’una forma natural com a mitjà al servei de les persones i les organitzacions. El concepte de ‘comerç electrònic’ ja no serveix. Resulta caduc i obsolet. Que més ens dóna que hagi representat a Espanya 1.530 milions d’euros l’any passat si el 70% dels internautes americans recerca ja per Internet abans de comprar un producte (Forrester Research)? Què més ens dóna si es gasten ja 5 dòlars fora de la xarxa per cada dòlar que es gasten online (Jupiter Research)?.

Quina és la rellevància d’internet en productes informacionals com les hipoteques o l’assegurances, d’elevades possibilitats i alternatives com els viatges o els productes d’electrònica o d’un valor econòmic important com els cotxes? Què més dóna que és venin per internet si les decisions es veuen clarament condicionades per internet?

El comerç electrònic ha passat a descriure només una part de la realitat. Per tant, entendre i dimensionar l’impacte de la xarxa en la presa de decisions dels nostres consumidors i, per tant, en el comerç en general és el quid de la qüestió. És a dir, on, com i perquè es produeixen les decisions de compra i el retorn de les inversions que fem en aquest mitjà.

El comerç electrònic ha mort. Visca el comerç !

Nou Comentari 21/12/2004

Economies de xarxa i nous monopolis

Una de les coses més fascinants que té Internet és la potencial aparició d’una nova forma de monopoli, provocat per les economies de xarxa que gaudeixen totes aquelles propostes el valor de les quals incrementa a mesura que en són més els usuaris que les utilitzen. Exemples mundials en tenim molts: eBay, Monster, Linkedin, Realtor.com,... En tots ells es produeix el que es coneix com a llei de Metcalfe: el seu valor és proporcional al quadrat del nombre d’usuaris que té.

Fins aquí, tot perfecte. El problema sorgeix quan aquestes iniciatives són suficient madures per ser absolutament imbatibles pels seus adversaris presents i futurs i es converteixen en un monopoli ‘de facto’ que utilitza la seva posició de força en el seu (lògicament a priori) interès particular. Als Estats Units ja són molts els que alerten de la força desmesurada que té Monster en la recerca de llocs de treball o Realtor.com en la recerca d’immobles i s’adverteix al Govern Federal de les dificultats futures de reconduir aquestes situacions de monopoli.

A l’Estat espanyol ben segur que arribarem a una situació similar amb projectes com Infojobs.net que s’acosten ja a un 80% de quota d’audiència (i pujant) o iniciatives com Vivendum o Idealista que lluiten per convertir-se en el principal referent en la recerca de pisos, un mercat fins ara poc madur però que comença a tenir suficient massa crítica com per madurar en poc temps.

Nou Comentari 1/12/2004

Neix Propolis, l’espai on pensar sobre egovernment

Confio que em permeteu el luxe de fer un xic de publicitat d’un projecte que amb ja pocs dies apunta a convertir-se en un espai de referència en la reflexió de l’e·governança, e·administració i e·participació.

És una iniciativa conjunta entre Tao Gedas i Multiplica i es dirigeix a tots aquells professionals de l’administració pública sensibilitzats per informar-se’n i compartir experiències sobre e-administració. Neix com a iniciativa privada però amb una vocació d’anar incorporant agents i entitats de l’àmbit públic que sumin esforços en desvetllar quin és el vertader impacte de la xarxa en la relació entre les administracions i els ciutadans, així com la seva dinàmica de treball intern.

El projecte pretén desenvolupar una presència online que es complementi amb diferents sessions presencials que permetin aprofundir sobre temes molt concrets de l’administració electrònica. La vocació del projecte és clarament pràctica, mostrant els actors i els projectes de referència i amb un decàleg de principis on la independència i l’obertura tant de Tao Gedas com de Multiplica estiguin garantides.

Ens veiem a http://www.propolisclub.net/

Nou Comentari 26/10/2004

L’arruga d’en Bush i internet

Aquesta propera matinada tindrem una darrera oportunitat no només per veure si el sr.Bush només tenia una arruga en la seva americana sinó per comprovar com els responsables de campanya electoral americans entenen el paper clau d’internet en aquestes eleccions presidencials del proper 2 de novembre. En aquest sentit, un recent estudi de PQ Media ja apunta com la inversió online d’aquestes eleccions es situarà al voltant dels 25.3 milions de dòlars, un 853,8% més que en les eleccions del 2000.

I és que mentre a Espanya després de l’atemptat més gran viscut a la història amb el 11 M, els partits espanyols només podien desactivar les seves webs o afegir-hi un crespó negre, les webs d’en Bush i en Kerry comentaran en temps real segon a segon tot el que estigui passant en el debat televisiu per aflorar mentires, contradiccions o pífies dels seus respectius contrincants i condicionar l’opinió pública. Sens dubte, una nova manera d’entendre l’encaix de la xarxa en plena campanya.

Nou Comentari 13/10/2004

Destinats a ser petits

El canvi de govern m’engrescava a pensar que moltes coses canviarien. I una d’elles era la omnipresència que T-systems tenia en el desenvolupament d’aplicacions de la Generalitat de Catalunya. Creia que en un govern progressista i d’esquerres s’obria la oportunitat de la pime tecnològica catalana a accedir a projectes d’administració electrònica. I per sorpresa meva i de molts altres, he quedat perplex amb el procediment d’homologació que la Generalitat de Catalunya ha iniciat fa poques setmanes.

Perplex perquè s’ha fet amb la mà fosca de la empresa gran que planteja un concurs a mida només d’empreses grans on les petites no hi pintem absolutament res. Un servidor interessat en homologar-se en alguns dels lots veu amb resignació com no hi pot optar perquè es precisa estar en disposició d’adscriure un mínim de 50 tècnics. I d’on volen que els tregui?

Amb aquest plantejament seguirem veient com principalment empreses multinacionals com DMR, Accenture, PricewaterhouseCoopers i el propi T-systems seguiran no donant-nos la oportunitat a les petites a fer-los una mica d’ombra.

Nou Comentari 10/9/2004

L'hora dels emprenedors digitals

Que Catalunya no és un mar d’optimisme en quant a l’ús i introducció de les noves tecnologies ja no ho dubta ningú. Però, una combinació del aquí-no-passa-res des de l’administració, amb un punt de deslocalitzacions industrials i unes gotetes de desídia empresarial (adversa al risc i la innovació) ens poden portar de ple a viure en un pessimisme crònic sobre el nostre futur digital com a país.

Podem evitar caure en aquest pessimisme digital? Sí, si confiem en la capacitat per emprendre noves aventures amb altes dosis de tecnologia i coneixement de les generacions més joves. Però, moltes són les coses que han de canviar perquè aquesta capacitat tan necessària pugui desenvolupar-se.

Entre elles, podem citar :

• el canvi d’aproximació de formar professionals de grans organitzacions a joves emprenedors per part de les principals escoles de negoci del país,
• la comprensió de les entitats financeres (tan adverses a assumir més riscos dels necessaris) a donar préstecs tous,
• el tractament diferenciat per part de les administracions recaudatòries amb els emprenedors intensius en tecnologies de la informació (per exemple, no es podria endarrerir un trimestre el pagament de l’IVA? O no s’hauria de plantejar un subsidi per l’emprenedor digital que fracassa?),
• o un major recolzament anímic per part de la societat sobre el mèrit de ser emprenedor. Especialment, emprenedor digital. Tan necessari per renovar el país.

Molts ja ens hem adonat que no podem confiar en l’empresariat que supera de manera avançada els quaranta anys. Només, hi ha esperança a partir de la generació que va passar-se hores i hores davant d’un Spectrum, un Siclair o un Amstrad. Són només ells els que tindran la clau de digitalització del país.

Com a emprenedor digital només demano als senyors de canes amb escassa sensibilitat sobre la importància de la innovació tecnològica i porucs d’arriscar el més mínim en incorporar-se a l’era digital: Deixin la pista d’enlairament lliure. Que venim !!!

Nou Comentari 23/7/2004

Ciutat del Coneixement, balanç d’un any

Assistia ahir amb perplexitat a la presentació que feia l’Ajuntament de Barcelona ‘Ciutat del Coneixement, balanç d’un any’ on en clau clarament de partit (lògicament el d’Esquerra Republicana) l’apreciat Portabella inaugurava el treball de tot un any realitzat en favor de la societat del coneixement a la ciutat de Barcelona. Com si convertir Barcelona en la Ciutat del Coneixement fos un tasca de partit (o d’un partit) i no de tota una ciutat.

L’exposició de les línies de treball recollia els temes més hippys que un es pugui imaginar (temes que es repeteixen allà on el binomi Societat de la Informació i ERC coincideixen). Entre ells (com no?) el món del WIFI, el software lliure, la recuperació de la memòria històrica fent ús de les noves tecnologies o la normalització lingüística. I d’altres molt més – des del meu punt de vista – crítics com la lluita contra la fractura digital, la promoció del sector aeroespacial o el suport a les universitats, però amb plantejaments molt superficials o encara molt poc madurs. I em pregunto: és que fa més d’un any ningú no treballava a l’Ajuntament per convertir Barcelona en una Ciutat del Coneixement?

Les polítiques de promoció de la societat de la informació a la ciutat de Barcelona es caracteritzen per ser molt poc imaginatives, que no enfronten els vertaders problemes que tenim, amb propostes molt allunyades de la ciutadania, amb polítiques sempre de demanda (l’accés) o molt tecnològiques i normalment preocupats per aspectes d’infraestructura i no d’infoestructures.

En la societat del coneixement, què es primer l’oferta o la demanda? Jo sóc dels convençuts que - amb l’excepció del perill de la fractura digital - de demanda ja n’hi massa. Sí, massa !. El problema de fons està en la manca de continguts i serveis de valor. La escassa oferta de qualitat és el vertader límit de l’avanç de la societat del coneixement a Barcelona. O és que algú dubte que si hi haguessin més Infojobs, Atrapalos o Vilawebs el grau d’introducció de la ciutadania a la xarxa seria més rellevant? Les polítiques de la ciutat han d’anar orientades al foment de la oferta de continguts i serveis i la seva projecció. I això s’ha de fer des d’una perspectiva empresarial: amb objectius, amb indicadors d’èxit, amb clars referents, amb estratègies concretes i compactes, amb terminis,... i no amb un poti-poti de hippisme digital. I ho dic sense ànim d’ofendre a ningú i amb vocació de construcció. En properscomentaris em proposo concretar polítiques d’infoestructures que crec que la ciutat hauria d’iniciar.

Nou Comentari 16/7/2004

Cap a on ha d’anar l’administració electrònica?

L’experiència d’aquests primers anys conceptualitzant i desenvolupant projectes d’administració electrònica ens han de permetre aprendre d’alguns errors que hauríem de començar a superar en aquesta nova etapa de la administració pública a la xarxa.

Us presento 12 principis que hauríem d’interioritzar tots plegats en com passar de l’administració digital a la administració digital ‘de veritat’:

1. De l’administració pública al ciutadà: el camí equivocat.
   En general, les administracions públiques es miren el melic quan plantegen les seves presències online, creant una estructuració de continguts i serveis que respon més a l’estructura organitzativa de l’entitat que no pas a les necessitats d’informació del ciutadà.
2. Més enllà de donar informació: donar servei i transaccionar.
   Les webs de les entitats públiques han de donar el gran salt i convertir-se en finestretes virtuals en les que donar servei al ciutadà.
3. Perfils diferents amb necessitats diferents: propostes diferents.
   S’han de fer propostes que responguin necessitats de perfils diferents. Per exemple, en determinats casos una empresa no pot tenir el mateix tractament que un ciutadà.
4. La transversalitat com a principi.
   Les entitats públiques ha de d’estructurar els seus continguts a la xarxa entenent que l’estructuració departamental física ha de ser trasllada a internet des de la transversalitat (pensant sempre en l’usuari).
5. Multicanalitat com a comunicació natural de l’entitat
   Internet ha de conviure amb la resta de canals de manera natural
6. Menys és més.
   A Internet molts cops no es tracte de tenir de tot. En menys pots fer més.
7. Usabilitat com a prioritat.
   La simplicitat és un element clau en la navegació.
8. Simplificació dels processos, simplificació dels missatges.
   Els processos i tràmits s’han de simplificar a l’extrem.
9. Pedagogia en el llenguatge.
   El llenguatge ha de ser clar amb un to proper i clarament pedagògic.
10. Re-enginyeria de processos.
    S’ha d’aprofitar tota oportunitat de creació de nous continguts i serveis per a la web per replantejar la manera de fer les coses.
11. El correu electrònic (sms,...), com a mitjà de relació.
    Hem de donar la possibilitat de comunicar determinats aspectes per correu electrònic o d’altres mitjans.
12. Mesurar per aprendre.
    A Internet és clau mesurar com es comporten els usuaris en la web per veure com hem d’evolucionar i millorar en el temps.

Nou Comentari 2/7/2004

« 1984 » 2.0: els teus veïns et vigilen

Tot i que les pitjors profecies del sr. George Orwell no s’han fet realitat (tot i l’intent televisiu de ‘Gran Hermano’ d’Endemol), sembla que podríem reviure en el futur part d’aquella angoixant novel·la futurista amb la irrupció del programa Eupolis liderat sorprenentment per l'Ajuntament de Jun, municipi de poc més de 2.500 habitants que s’ha proposat des de fa ja alguns anys donar lliçons al món sobre com fer ús de les noves tecnologies per construir una societat on tots siguem més iguals en oportunitats, on la transparència pública sigui absoluta, on l’administració sigui propera i on els ciutadans puguin opinar en temps real sobre tot tipus d’esdeveniments que succeeixen en el municipi.

Jun ha estat el primer municipi a Europa en declarar ja a l’any 1999 la xarxa de xarxes com a Dret Universal dels Ciutadans en majúscules i tenir una penetració d’internet en la seva població superior al 80% i del 98% en telèfons mòbils.

Amb aquesta base s’ha permès el luxe d’inventar la teledemocràcia, permetent el primer plenari municipal online de la història o experimentar amb èxit amb el vot electrònic. I tot des de terres granadines on més d’un podria pensar que no corre ni un sol bit.

Però la reinterpretació dels pensaments d’Orwell per part de José Antonio Rodríguez Salas, el tinent-alcalde de Jun ha vingut per la posada en escena del programa PoliciaNet, on els habitants del municipi es converteixen en policies virtuals, podent advertir de totes aquelles incidències que percebin en el seu entorn més proper, ja siguin relatives al trànsit, seguretat vial com aspectes urbanístics, de medi ambient, ...

Els avisos es poden fer per correu electrònic, mitjançant missatges multimèdia i/o GPRS a un número de telèfon de noves 4 xifres completament gratuït o fent ús de la seva pàgina.

Així, que aneu amb compte perquè en un futur proper el veí més simpàtic i amable pot ser el delator més menyspreable :). Al menys, a Jun ja és tota una realitat.

Nou Comentari 28/5/2004

Qui no pagui que surti a la foto

Mai podrem dir que els nord-americans no ens han ensenyat coses. Algunes bones. Altres bastant dolentes. Però, avui serem positius i felicitarem les iniciatives que estan realitzant ja un bon nombre d’estats nord-americans fent-ne ús d’Internet com a mitjà per avergonyir aquelles persones i empreses que no paguen degudament els seus impostos.

La idea no és nova. Alguns estats abans de la irrupció d’internet ja publicaven llistes en diaris i butlletins. Però, la màgia d’internet fa que això sigui poc costos i molt pràctic. I es converteix en una bona mesura (d’última instància) de coerció per tal de que tothom es porti una mica millor amb l’erari públic. Tan senzill com comunicar al ciutadà que si no realitza el pagament apareixerà el seu nom en una llista com les que podem veure a Louisiana amb el nom de Cybershame, a Minnesota amb el nom de DelingNet o a Sur de Carolina amb el nom de Debtor’s Corner.

Sabent com de morosos que som al tenir tant a prop el Mediterrani i com ens importa la imatge social ben segur que la mesura seria positiva. I parlo amb carn pròpia que per fi tindria un motiu clar per liquidar alguna multa que tenim pendent (dic alguna perquè quedaria bastant malament si confesses les 10 o 12 que dec tenir pendent) i algun que altra impost que l’Agència Tributària em reclama.

Qui no pagui que surti a la foto !!!

Nou Comentari 24/5/2004

The revolution will not be televised

Amb aquest frase - que empaperava les parets de les oficines electorals de Joe Trippi, responsable de la campanya electoral del ex-candidat Howard Dean – tancava la meva intervenció a la Internet Global Congress per transmetre la serietat amb els que els polítics s’han de prendre la irrupció de les noves tecnologies i, en especial, internet.

Algunes dades que aportava parlen per elles mateixes:

• 70 milions de missatges curts en només un dia mobilitzen la gent a Filipines l’any 2001 per posar pressió al Senat en contra del President Estrada, convertir-lo en el primer president de la Història enderrocat per un SMS.
• Amb més de 180.000 simpatitzants, Roh Moo-hyun és el primer president del món catapultat pel poder mobilitzador de la xarxa a Corea del Sud l’any 2002.
• L’any 2003 DraftWesleyClark.com convenç al general a presentar-se a les primàries americanes després de rebre més de 50.000 cartes de suport.
• Meetup.com – plataforma online per facilitar trobades entre persones amb interessos afins – amb més d’1.260.000 usuaris canvia la manera en que els polítics nord-americans realitzen la convocatòria dels seus esdeveniments presencials.
• Howard Dean acosta la política als americans amb una campanya que serà recordada com el detonant de la irrupció d’internet a la política. El 70% de les persones que contribueixen econòmicament a la seva candidatura a través d’internet mai abans havien posar un dòlar abans a un candidat polític.
• John Kerry bat tots els records possibles aconseguint 2,4 milions de dòlars en contribucions online en només un dia: el 4 de març.
• Neix un nou contrapoder polític als Estats Units: Moveon.org – plataforma de ciberactivisme - amb 1 de cada 146 nord-americans.

Seguirem atents per veure qui serà el proper Howard Dean català. Jo ja m’ofereixo per ser el seu Joe Trippi.

Nou Comentari 14/5/2004

Pedagogia en l’egovern

En un recent i interessant article que publicava l’Alfons Cornella a Infonomia es tractaven els punts crítics que en el marc del projecte Prelude es van discutir per futurs desenvolupaments de projectes d’administració electrònica. Es parla de crear iniciatives des de l’usuari. De la re- enginyeria de processos. De la col·laboració interadministrativa. De la necessitat d’intercanvis d’experiències entre administracions públiques. De la importància del mesurament del retorn de les inversions. O del rol de les empreses privades en el desenvolupament de l’administració electrònica.

Però, en lloc es parlava d’una de les coses que considero que seran més rellevant en els propers anys: la PEDAGOGIA. La pedagogia com a mitjà per aconseguir que el ciutadà entengui d’una vegada per totes l’administració pública.El ciutadà no entens res quan es relaciona presencialment. I sort del funcionari. Però, què passa quan s’ho ha de fer tot online? Que l’enrenou i la no-comprensió tant de terminologia com de processos és absoluta. I aquest és un dels grans obstacles de l’administració electrònica avui en dia.

L’administració suposa que els ciutadans entenem com funciona. I ni ho entenem, ni ho volem entendre. D’aquí, que confiem que farà un esforç en aquesta evolució digital per fer-se entenedor. I el copy (com els continguts estan escrits a la web) serà una peça fonamental per aconseguir-ho. I feina n’hi ha molta encara per fer.

Més enllà del copy, haurem de veure quines iniciatives hem de plantejar de país per aconseguir que la gent utilitzi més l’administració electrònica. En aquest sentit, és interessant destacar la brillant aposta del govern de Singapur http://www.ecitizen.gov.sg/ que dóna un pas arriscat però summament atractiu com es proposar a entitats públiques i privades per tal de que siguin punts d’accés i assessorament en com utilitzar la administració electrònica amb incentius econòmics de 30 cèntims de dòlar per usuari que s’informi d’algun servei públic electrònic fins arribar als dos dòlars per una transacció degudament complimentada. Podeu veure el programa eCitizen Helper People – Private – Public (or 3P) Partnership a http://www.ecitizen.gov.sg/eCitHelp/eCitHelp_register.htm

Estaré encantat de que compartiu amb mi projectes i iniciatives que considereu clarament pedagògics.

Nou Comentari 7/5/2004

L’hora de la política feta de zeros i unsL’hora de la política feta de zeros i uns

Pocs dies després que el sr. Zapatero es convertís en el nou president del govern espanyol i després de l’empatx de tanta campanya electoral (des de les municipals, passant per les autonòmiques fins les generals - tot i que encara ens queden les eleccions europees del 13 de juny), és hora en el sí dels partits polítics d’entendre de que cony van les noves tecnologies de la informació i entenguin quin és el vertader impacte d’un mitjà com internet en la reinterpretació organitzativa dels seus partits en un món plenament connectat on la informació i el coneixement flueixen a cops de zeros i uns.

La vertadera cursa electoral d’aquí a 4 anys passa per utilitzar internet en diferents fronts (interns molts d’ells). A destacar, la millora de la seva cohesió i la seva comunicació interna [1], la millora de l’eficiència organitzativa [2], la vertadera gestió del coneixement del partit [3], la relació i l’acostament de l’estructura del partit amb la militància (i entre la militància) [4], la recollida d’opinions i la participació de la militància [5], la captació de militants, voluntaris i recursos [6] i – en darrer terme – l’apropament dels seus discursos programàtics amb la ciutadania i la gestió de programes efectius de màrqueting polític digital [7].

Més enllà dels SMS amb les consignes del dia entre els seus dirigents, pàgines web de campanya, intranets ben poc explotades i un ús raonable del correu electrònic, són poques les experiències que podríem destacar arrel de l’estudi sobre partits polítics fet pocs dies abans de les eleccions generals.

És, per això, que creiem que ha arribat el moment de l’ebusiness en el sí dels partits polítics per deixar de ser partits del segle XX i començar a entendre en quin segle estem.

Nou Comentari 20/4/2004

Un país de persones

Darrerament m’estic adonant que el progrés d’un país és qüestió de persones. Especialment, amb temes com la societat de la informació, on la capacitat per avançar-se als nous temps i on el paper de l’administració pública en la dinamització de determinats àmbits geogràfics és absolutament determinant.

I és que de l’empenta de persones amb noms i cognoms - que cobren exactament el mateix que els que no s’ho mereixerien – ens trobem exemples tan fascinants com la presència online i el grau d’ús de l’Ajuntament de la Roca del Vallès que amb a prop de 9.000 habitants ocupa una digna posició 300.000 al ranking d’Alexa (ranking mundial de webs). Posició que molts ajuntaments amb 5 i 10 vegades la seva ciutadania ja voldrien tenir. O comarques com el Pla de l’Estany que no només entén el rol que juguen les noves tecnologies de la informació en el progrés econòmic de la comarca, sinó que és capaç d’agafar un avió per anar a Madrid i aconseguir finançament per crear projectes com una incubadora virtual per empreses de base tecnològica, promocionar el turisme fent un ús intensiu d’internet o plantejar-se crear un observatori de la societat de la informació en entorns no-urbans. Finançament que moltes diputacions ja voldrien tenir. Exemples com la Tinet tarragonina, iniciativa absolutament pionera de xarxa ciutadania a tot l’estat espanyols que molts madrilenys, barcelonins, valencians o sevillans ja voldrien tenir. O com des d’un municipi de menys de 1.000 habitants com Callús s’estan inventant la societat de la informació i portant-la a cada casa, amb conceptes com el ‘confessionari digital’, obrint les aules de l’escola i convertint-la en el café-internet per tot el poble o atraient petits projectes empresarials intensius en coneixement que estan transformant la població.

D’aquí que arribi a la clara conclusió que la dinamització - fins a la data - de Catalunya i les seves diferents unitats geogràfiques en quant a l’avenç cap a l’era de la informació es sustenta en petits herois ‘públics’ de la societat del coneixement que - amb el seu dia a dia - poden fer que Catalunya creï les bases per ser realment una societat moderna que trobi un model econòmic i social clar en el món. Felicitats a totes les persones que fan gran aquest país. Un país de PERSONES amb majúscules.

Nou Comentari 13/4/2004

Les compres de les administracions com a motor d'innovació

Des de fa un temps ens trobem immersos en el debat sobre el futur competitiu de Catalunya. Ara ja tenim clar que el creixement de la nostra economia està canviant cap a un model més intensiu en coneixement i orientat a la innovació. El tancament de certes companyies subsidiàries de multinacionals que prenen les decisions lluny de casa nostra ens mostren un país que ha canviat el seu posicionament competitu: sabem que al nord d’Àfrica i a l’est d’Europa hi ha zones en una situació més avantatjosa que la nostra a l’hora d’atraure inversions per a activitats manufactureres tradicionals.

Així mateix, el pes del les administracions públiques sobre el conjunt de l’economia és d’aproximadament la meitat d’aquesta.

Doncs bé, si la nostra economia ha d’avançar en aquest període de transició cap a posicions que ara mateix encara no tenim definides del tot però que de ben segur que respondran a activitats diferents de les que ara mateix desenvolupem, el paper dels governs per a impulsar i accelerar aquest moment de canvi, i ajudar a que la nostra economia pugui ser més sòlida en un context cada vegada més globalitzat i competitiu és clau. En aquest sentit, l’anunci que el Govern pretén adaptar les compres de serveis tecnològics de manera que més empreses, i empreses de menor tamany (com les que són de capital català) puguin optar a poder prestar serveis a l’administració en condicions més fàcils que fins ara, doncs és una bona notícia. Ens en felicitem.

Nou Comentari 1/4/2004

L'egovern com a oportunitat competitiva

La construcció de l’egovern suposa que sobre la base de la inversió intensiva en TIC, es desenvolupen noves formes de gestió i interacció entre les administracions i aquestes amb els ciutadans, empreses i entitats. El resultat final és que les administracions es reinventen de tal manera que aconsegueixen aportar un major valor a la societat. En matèria de qualitat de servei, rapidesa i eficiència en l’ús dels recursos de tots.

L’esforç que en els darrers anys s’està fent a casa nostra en el sentit d’adaptar les administracions a la societat de la informació és enorme. Des de l’impuls del projecte de l’Administració Oberta de Catalunya per part del Govern de la Generalitat i Localret, amb la singularitat del portal CAT 365 i l’Agència de certificació electrònica CAT CERT. O el mateix projecte PECAT que sobre la base de compres amb ús intensiu de tecnologia i coneixement està impulsant per als ajuntaments el mateix Localret. O l’esforç important que les Diputacions estan realitzant: el que en matèria de gestició tributària estan fent les diputacions de Barcelona i Tarragona, o la de Lleida amb la novedosa incorporació de la signatura electrònica que en el seu moment va significar el projecte FREDO, per exemple. En definitiva en molt poc temps s’està fent un esforç rellevant que comporta, sense cap mena de dubte, un aprenentatge molt qualificat.

Si entre tots plegats som capaços de desenvolupar els adequats vectors d’acumulació de coneixement podem estar establint les bases d’una futura especialització del nostre país en el desenvolpament d’estratègies d’e-govern. La proposta que fem és la de creació d’un Institut de l’egovern que sàpiga aglutinar diferents agents públic/privat per tal que des de la formació, la reflexió i la prestació de serveis a tercers esdevingui un repositori potent de coneixement per a poder esdevenir en el mig termini una font d’activitat de l’economia del coneixement de Catalunya.

Nou Comentari 26/3/2004

Converses i emocions a flor de pell

Cada cop tinc més clar que no estem aprofitant el potencial d’internet com a mitjà per comunicar-nos. En general, quan plantegem una presència la fem amb un model ‘jo parlo i tú escoltes’. Això s’ha demostrat per activa i passiva en l’estudi sobre les eleccions que us vaig comentar en el darrer article i que ara teniu la oportunitat de sol.licitar (si és del vostre interès). En alguns casos, arribem al ‘parlem’ i afegim algun element d'interacció. Però, són comptats els casos en els que entenem que la gent el que vol és comunicar-se. Comunicar-se entre elles mateixes. I el que hem de fer és crear espais que donin peu a aquest tipus de conversacions: ‘jo els hi proposo que ells parlin entre ells’. I crec que aquest és el camí que han de seguir els partits polítics, utilitzant la base de militants i simpatitzant per iniciar un diàleg que acabi arribant a l’electorat.

La clau del èxit d’aquesta nova manera d’entendre internet podria representar-se en una fórmula com la que segueix: [Vinculació emocional x (interactivitat + simplicitat)]. La interactivitat com element de comunicació entre persones plantejat de manera senzilla però apalancant-se en un component emocional. I la política té molt d'emocions. En aquest sentit, un projecte en carn pròpia que em dóna la raó de la fórmula propusada és http://www.100diesdegracies.com/, una iniciativa de Multiplica en la que es proclama a la comunitat internauta la necessitat d’agraïr a aquelles persones que - amb l’esforç que realitzen en el seu dia-a-dia - han fet possible l’internet del qual alguns ens sentim tan orgullosos.

En només 3 dies s’han aconseguit 271 agraïments isegueix pujant sense parar...

Nou Comentari 10/3/2004

Suspens electoral a Internet (segona part)

En els darrers dies he tingut la oportunitat de participar en una observació malaltissa (conjuntament amb la Neus Arqués) – a petició d’un estudi encarregat per l’Internet Global Congress i que es publicarà aquest diumenge 7 al suplement de tecnologies de El Mundo - sobre les propostes electorals a la xarxa dels diferents partits polítics que es presenten a les eleccions generals de la propera setmana.

La conclusió és ben clara: ‘La campanya electoral a Internet: una oportunitat perduda’. Per deu clars motius:

1. Entendre internet com un monòleg (i no com un diàleg).
2. Basar l’estratègia a Internet en tenir pàgina web (i poc més).
3. No utilitzar la presència online com una extensió natural del discurs offline.
4. No trobar un equilibri entre la simplicitat i la profunditat de contingut.
5. No aprofitar el potencial de la militància com eix per fer ciberactivisme.
6. No desenvolupar una relació en continu (més pensada en termes de correu electrònic que de pàgina web).
7. Tenir una presència online poc flexible a integrar moments calents (p.e. el cas Carod).
8. Explotar de manera limitada les possibilitats multimedia (amb excepcions)
9. No acostar-se a col.lectius molt concrets (p.e. gent jove).
10. No tenir cap tipus de sensibilitat idiomàtica.

Una de les correccions sobre el comentari de la darrera setmana és l’aprovat justet que l’estudi dóna a les presències de CiU i del PP, amb un suspens clamorós del PSOE, Izquierda Unida, PNV i Coalició Canaria.

Nou Comentari 4/3/2004

El no-sexappeal de la Societat de la Informació

Aquesta tarda he assistit a la segona trobada anual sobre la Societat de la Informació organitzada pel Col.legi de Periodistes de Catalunya. El tema ho valia. La presentació la feia l’Oriol Ferran, nou secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i la cloenda anava a càrrec d’en Carles Solà, conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. Pel mig intervenien persones tan reconegudes com en Vicent Partal (Vilaweb), en Vicenç Gasulla (Fundació Barcelona Digital), en Joan Coscubiela (Comissions Obreres) o l’Artur Serra (UPC).

Lògicament, la meva expectació inicial era gran. ‘La Societat de la Informació ha de jugar un rol rellevant a Catalunya per tal de construir un model econòmic de futur’ em vaig dir a mi mateix. Haurem d’escoltar que tenen a dir.

Però, les coses no començaven prou bé. Tot just quan hi arribava em vaig endur la meva primera sorpresa: Només 20 persones ocupaven la sala. 20 persones. Increïble però cert. És que només hi ha 20 persones a Catalunya que consideren important debatre sobre com s’ha d’articular la Societat de la Informació?

No tot acabaria aquí. A mesura que els ponents anaven succeint-se s’anava – amb excepcions – consolidant en l’ambient un discurs teòric, global, macroeconòmic i absolutament avorrit sobre la rellevància de la societat del coneixement en el moment econòmic actual. Amb perdó, a aquestes alçades una total obvietat. No es poden aprofitar aquests espais per llançar i debatre propostes concretes i pragmàtiques sobre com hem d’articular el país per a que entri de ple en l’era digital? On raó el problema? En l’impuls de l’administració? En l’apatia de l’empresariat? En la manca de formació? En la manca d’espais de sensibilització i comunicació sobre el paper de les noves tecnologies en la societat? És un problema d’infrastructures? Quin rol ha de tenir el Dursi? I el Cidem? I les universitats? I...?

Masses preguntes per tan poques respostes.

I mentre barrinava sobre tot això em preguntava: és que la societat de la informació no té prou sex-appeal per interessar al gran col·lectiu d’infonomistes que volem ajudar a donar un salt qualitatiu al país?

Si la societat de la informació és un ‘rotllo’, podem revisar el seu paper en la societat i l’economia? Si la societat de la informació com a tema no engresca, podem aconseguir que el sector s’involucri en el nou pla de la Societat de la Informació?

I aquí llanço un primer gran repte per l’Oriol Ferran i el seu equip. Crec que és clau fer un marketing fosc – però amb clar retorn - per engrescar als principals implicats del sector de la Societat de la Informació a tornar a interessar-se per com es pot fer política de país per avançar en l’era digital. Sense aquest pas, serà difícil que s’identifiquin propostes concretes, realistes i pragmàtiques nascudes des del propi sector.

Nou Comentari 25/2/2004

Crònica d’una mort anunciada

Sense ser cap expert en firma electrònica intueixo que l’anunci del sr. Acebes de portar a terme la introducció del DNI digital en tres anys ens porta a la fi de tanta empresa o entitat certificadora de firmes digitals.

I com en els negocis, qui té el canal de distribució gaudeix d’un poder substancial alhora d’imposar les seves regles del joc. I qui millor per donar firma electrònica que el Ministeri de l’Interior que gestiona els DNI. Al cap i a la fi, què és una firma digital? Quelcom que t’identifica com el DNI en el món digital. Doncs, des del moment en que el DNI digital és converteix en la clau privada que tot sistema d’encriptació precisa, la necessitat d’altres firmes electròniques es dilueix.

I arribem a aquesta situació i no és que sigui un problema greu, perquè les diferents entitats certificadores – tot i gaudir d’una de les primeres lleis de firma electrònica d’Europa – s’han volgut complicar la vida. Principalment, per confondre el mercat amb tanta tecnologia i tecnicismes. L’internauta no vol saber res de 1024 bits, claus públiques i privades o sistemes d’encriptació. Només vol un sistema plug&play que sigui fàcil d’aconseguir i fàcil d’utilitzar. I què més fàcil que quan et renovis el DNI, et donguin ja tot el que necessites per gaudir de firma electrònica? Les entitats certificadores han desaprofitat la finestra d’oportunitat que el Ministeri de l’Interior els havia donat fins que s’ha posat les piles i ha entès que se li podia escapar un parcel·la de poder que clarament no podia renunciar. I el problema de les agències de certificació ha estat sobre tot de comunicació. No ens han convençut. I parlo com a ‘internauta empedernit’ que en més de 10 anys no m’ha compensat mai l’esforç-retorn de tenir firma digital. Ara, en canvi, la proposta és ben diferent. Estem en un moment dolç de l’administració electrònica (cada cop la oferta de serveis amb firma serà més generalitzada) i obtindré la firma digital coincidint amb la renovació del meu DNI.

Entitats com Agencia de Certificación Electrónica o CAT Cert hauran d’adaptar la seva proposta de valor al nou contexte que la presentació del DNI digital ens plantejar o seran els protagonistes de la crònica d’una mort anunciada.

Nou Comentari 23/2/2004

Es busca sabadellenc per lloc de treball interessant

Hem de felicitar als sabadellencs perquè un cop més el seu ajuntament ens ha sorprès en una iniciativa digital que la situa en l'avantguarda del país en l'ús de les noves tecnologies en favor de la seva ciutadania. Ens referim al projecte que s'ha presentat recentment amb el nom de Sabadelltreball.net i que pretén convertir-se en un referència en la recerca de treball a través de la xarxa. La iniciativa té sentit en clau a les possibilitats demostrades d'internet com a mitjà per casar oferta i demanda de treball (què li diguin a actors com Monster.com o Infojobs.net).

Però el dubte està en saber si Sabadelltreball.net tindrà la suficient massa crítica per a què l’eina sigui efectiva. Recordem que la oferta necessita demanda i la demanda necessita oferta. Sabadelltreball.net parteix d’un bon punt de partida: el seu model és gratuït i pot fer que empreses sabadellences no s’ho pensis dos cops alhora de posar-hi una oferta de treball. Però, cau en un error important: voler anar més enllà de Sabadell. La massa crítica l’aconseguirà abans quan més i millor tanqui la seva proposta. I Sabadelltreball.net s’ha de centrar principalment en la ciutat de Sabadell i voltants.

Sabadelltreball.net ha donat un primer gran pas: existir. Ara, ha de donar a conèixer el projecte de manera intensa entre les empreses que estan a Sabadell i veure com ha d’evolucionar la seva proposta de valor. D’entrada juga amb desavantatge a tenir altres actors que ja hi porten més temps. A data d’avui, Infojobs.net guanya 64 ofertes de treball a la ciutat de Sabadell enfront les només 5 de Sabadelltreball.net. Seguirem atents a veure què passa en els propers mesos.

Endavant Sabadell !!! Endavant Catalunya !!!

Nou Comentari 11/2/2004

La gestió del coneixement i els governs

Les administracions públiques són complexes, amb múltiples capes, tipus d'organitzacions, escales territorials, especialitzacions sectorials, i........plenes de funcionaris. Avui tots compartim que les administracions públiques, en la societat de la informació generen valor a partir del coneixement.

Existeixen dos tipus de coneixement que són molt útils per a poder tirar endavant projectes des de les administracions públiques: l'accés a la informació rellevant i el coneixement de les xarxes d'experts.

Els governs es mouen a partir d'agendes establertes de manera més o menys explícita i en una dinàmica a doble escala, global i local. Conèixer-la i mirar d'implementar-la és la feina d'un funcionari des de qualsevol àmbit públic. D'altra banda sabem també que entre els milers de funcionaris que existeixen a les administracions públiques hi ha molts experts en diverses matèries, múltiples interlocutors per a tirar endavant iniciatives o també moltes persones que es poden trobar en una situació semblant a la que es troba un a l'hora de definir i impulsar un projecte.

Aquests tipus de coneixement són fàcilment gestionables, amb l'ús de tecnologies no massa cares i molt flexibles es poden desenvolupar plataformes que facilitin molt la feina dels funcionaris per mitjà de posar en valor coneixements que que estan dispersos en el magma de l'administració.

Imaginem un cas. Algú que assumeix responsabilitats com a tècnic de mediambient en un ajuntament. Perquè aquest nou tècnic pugui desenvolupar correctament la seva missió haurà de conèixer quines són les polítiques de sanejament que s'estan aplicant, les de gestió de residus,quines possibilitats té per a sensibilitzar la població del seu municipi a partir de la promoció ambiental. També haurà de conèixer l'estat dels debatsinternacionals en matèria de limitació d'emissió de gasos, o bé les reflexions per a promoure la riquesa que suposa la biodiversitat i la necessitat de la seva presevació.Això entre d'altres tipus d'informació. I tot aquest coneixement de fet està dipositat de maneres diferents en molts àmbits de l'administració.

Així mateix aquest nou tècnic podrà trobar-se molts interlocutors que poden ser palanques per a impulsar la seva feina. En algun cas interlocutors necessaris. I en trobarà a la Generalitat (Agència Catalana de l'Aigua, Junta de Residus, Direcció General de Qualitat Ambiental...), a les Diputacions, en Organismes consorciats, al Consell Comarcal i en molts ajuntaments on hi haurà altres tècnics amb qui podria compartir experiències a l'hora de plantejar projectes (i fins i tot compartir recursos).

Pensar en solucions d'aquest tipus és clarament apostar una administració que fixa el coneixement i el posa a la disposició de qui el necessita quan el necessita. És apostar per les administracions pròpies de la societat de la informació.

Nou Comentari 29/1/2004

Not content, not context. Just trust.

En els darrers dies he iniciat la lectura d’una llibre absolutament sensacional: La Confiança de Francis Fukuyama on explica entre d'altres coses com el model que ens prometen les noves tecnologies del treball organitzatiu en xarxa que molts auguren tindrà vertaders obstacles en instaurar-se en aquells païssoso societats amb baix capital social.

No havia pensant mai que la clau en el treball en xarxa no es troba en la tecnologia (capital tecnològic) ni en les persones (capital humà), si no amb el grau de confiança que tenen aquestes persones o empreses entre elles (capital social).

Dedueixo d’això quan d’important és per Catalunya que la seva gent i les seves empreses incrementin els seus nivells de confiança els uns amb els altres per a què aprofitem els nous paradigmes als que la societat de la informació ens porta. Al menys, si perdem el tren que no sigui per desconfiança.

Nou Comentari 13/1/2004

De l'administració pública al ciutadà: el camí equivocat.

Aquests dos últims anys estem experimentant un avanç imparable en el número d'apostes que l'administració pública espanyola fa en món electrònic - encara que sols sigui en alguns casos por pur mimetisme - retallant terreny a països més avançats com Canadà, Singapur o Estats Units.

El camí no està sent gens fàcil: sensibilitat dubtosa del funcionariat pels nous mitjans electrònics, inversions en desenvolupaments afegides, infrastructures tecnològiques desfasades, personal poc preparat, inexistència d'un ABC de l'administració electrònica.

Però, no per això hem de deixar de felicitar l'esforç que s'està realitzant. Amb una important excepció: s'està recorrent el camí en un sentit equivocat al plantejar projectes a la xarxa que van des de l'administració al ciutadà
quan el camí hauria de ser invers: del ciutadà a l'administració.

Cada administració - ja sigui ajuntament o ministeri - s'ha concebut organitzativament d'una manera ben diferent a com s'hauria d'haver tingut que estructurar en un principi si Internet sempre hagués existit.

L'administració mai es va pensar per que el ciutadà pogués tenir accés directe a ella, sense la necessitat mitjancera del funcionariat. I el repte que Internet planteja a l'administració pública no és un altre que la seva complicada reinvenció des del prisma del ciutadà. Això implica: simplificació dels processos, transversalitat entre departaments, llenguatge més senzill i amb un clar component pedagògic, intercanvi d'informació entre
administracions ben diferents.

Nou Comentari 31/12/2003

Per una vegada, cal aprendre de Bush

Sembla que no tot el que ha fet l'administració Bush ha estat dolent. Almenys, es poden rescatar iniciatives online tan interessants com GovBenefits.gov, concebuda per ajudar als nord-americans a conèixer els diferents ajuts que els ofereix la seva administració pública, tant federal com estatal. Aquesta proposta, en funcionament des d'abril del 2002, ha fet un pas més enllà i dirigeix a l' internauta cap els ajuts que més l' interessen en funció de les seves característiques i necessitats per mitjà de diferents preguntes (potser massa extenses).

A casa nostra, no hi ha dubte de què iniciatives com administracion.es o cat365.net tenen sentit donada laconfusió que generen les múltiples administracions amb les que un ciutadà es veu obligat a entendre's cada dia. Però l'atracció que exerceixen aquestes iniciatives transversals és sense dubte menys intensa que la de GovBenefits.

Qui vol relacionar-se amb l'administració pública? No conec cap persona seduïda amb la idea d'haver de demanar un certificat online o realitzar el pagament d'una multa per Internet. Tot i així, ningú es vol perdre un ajut del govern per pur desconeixement. Aquí a Catalunya ja triguem en tenir el nostre Ajuts365.net, per cert, amb domini lliure i susceptible de ser comprat per qualsevol. Qui s'anima?

Nou Comentari 2/12/2003