Ditades sobre Internet, la societat de la informació, Catalunya i el apassionant futur que ens espera

Maleïda complaença.

El món està canviant. El teu també. I probablement tens la temptació – jo també la tinc – de culpar bancs, empresaris i governants del moment de neguit que estem vivint.

Però, i tu? no n’ets també responsable?  Reconeguem-ho: La complaença ens envolta a totes hores. Vivim en una societat adormida, conformista, plena de drets i amb ben pocs deures. Exigim al pare Estat i als nostres governants el que no ens exigim a nosaltres mateixos. Exigim als nostres caps i directors el que tampoc ens exigim a nosaltres mateixos.

El món d’abundància al que ens havíem acostumat s’ha acabat o al menys s’ha acabat per una bona temporada. I quina és l’actitud que hem d’adoptar? Culpar als altres no ens portarà enlloc. Mirar al passat menys. I d’aquesta no ens en sortirem si no posem tots de la nostra part. Tampoc si no mirem endavant.

I el primer que hem d’eliminar és aquesta maleïda complaença que ens porta a no donar el millor de nosaltres mateixos com a treballadors,  ciutadans o persones. La felicitat difícilment ens vindrà per l’estabilitat, el confort o tenir més diners. Vindrà per la satisfacció d’haver estat partícips d’un canvi radical en les nostres empreses, la nostra administració pública i la nostra societat.

No és un tema de treballar més hores. No és un tema d’estar encara més ocupat.

És un tema de deixar de ser passiu i reactiu a ser protagonista i actor. Hem d’aprofitar aquesta crisi per reinventar-nos i això només ho aconseguirem si ens envaeix una verdadera sensació d’urgència que en porti a entendre quins són les prioritats de les empreses o entitats en les que treballem i del país al que formem part, tenir una actitud clarament proactiva i positiva que elimini obstacles i plantegi propostes concretes i activables que ens facin sentir que cada dia compta.

Ens ha d’envair a tots el sentiment d’actuar. Avui mateix. Ara.
Tot comença en tu. Tot comença ara.

Contagiem-nos uns als altres de positivisme, energia i ganes de lluitar aquest partit fins al final. Tenim l’oportunitat  de convertir aquesta crisi en una oportunitat única de canviar de xip – enterrant aquesta perniciosa complaença – i integrant en el nostre ADN el dinamisme, la vitalitat i la urgència que els temps d’avui exigeixen. El nostre futur empresarial, institucional i de país està plenament garantit si no desaprofitem aquest moment vital.

Nou Comentari (1 comentari) 1/5/2009

Internacionalitzar-se, ara més que mai

L’economia catalana no pot seguir emmirallant-se amb la resta de l’Estat espanyol pel que fa al seu grau d’internacionalització i creure que les coses no estan anant del tot malament (del 1990 al 2002 les exportacions catalanes passaven del 23,8% al 28,1% del total d’Espanya). A tort i a dret, les empreses s’estan tirant de cap a tenir una major presència internacional com a via per treure’n més profit a la globalització en forma d’accés a mercats amb major expansió, mercats amb mà d’obra menys costosa o amb clar incentius fiscals.

La internacionalització no és un procés gens fàcil (especialment per una petita o mitjana empresa) però el país – ara més que mai – necessita d’empresaris i emprenedors que no li tinguin por al món i vulguin obrir mercats nous.

Per sort, els catalans no partim de zero. Són molts els catalans que ja viuen i treballen a l’estranger, tenim un posicionament al món com a poble de seriosos, treballadors o creatius, la marca Barcelona és summament sexy i el Govern de Pujol va saber crear una xarxa d’oficines del Copca que haurien de representar una vertadera plataforma per ajudar i afavorir la internacionalització de l’empresa catalana.

El Copca – gràcies a les més de 40 oficines que té repartides per tot el món - podria assumir un rol importantíssim en aquest sentit. Però, les meves experiències amb les oficines de Santiago de Xile i de Miami em demostren que la seva aportació no és massa significativa. I ben segur que no és per les persones que hi treballen.

Però, sí pel model de negoci que tenen i els serveis que n’ofereixen. Una empresa quan acaba d’aterrar necessita orientació i networking i això és quelcom que el Copca hauria d’oferir a tot empresari catalana que se’ls hi acosta. Són al cap i a la fi un servei públic per donar resposta a una necessitat de país: internacionalitzar-se. L’any 1999 només un 27,5% de les vendes de les empreses catalanes es produeixin fora de l’Estat espanyol i en part gràcies a indústries com l’automobilística, de la qual no tenim massa garantia que d’aquí uns anys segueixi produint-se des de territori català.

El que no té sentit és que tot empresari en cada mercat comenci de zero i caigui en els mateixos errors i entrebancs.

Aquí, n’apunto algunes primers pensaments de les coses que haurien de passar al Copca per a què realment aportés molt més valor (per somiar que no es digui).

1. A Catalunya haurien de buscar sistemàticament empreses que tinguessin clares possibilitats d’obrir nous mercats amb èxit. Haurien de sortir a captar nous clients de manera molt més activa.
2. La xarxa d’oficines s’hauria de convertir en una vertadera empresa d’outsourcing comercial d’empreses catalans. El telèfon no hauria de parar de sonar en cadascuna de les 40 oficines. Ara, són la cosa més calmada que us pugueu imaginar.
3. Hauria de canviar radicalment el model de cobrament pels seus serveis. Més per resultats amb comissions per negoci generat i incentius per ambdues parts per comprometre’s i tirar endavant l’obertura de l’empresa en qüestió en aquell mercat.
4. La xarxa d’oficines hauria de fitxar persones del propi país on estan ubicades per maximitzar les possibilitats de contacte. Normalment, les persones que hi treballen hi porten poc temps i el seu coneixement del mercat és ben residual.
5. Tot emprenedor i empresari a l’instal·lar-se en una ciutat on el Copca té oficina hauria de rebre gratuïtament una formació de benvinguda i les facilitats de tenir espai haurien de ser majors a l'estil del que Barcelona Activa i la Cambra de Comerç de Barcelona están fent amb PlugandPlayTechCenter al Silicon Valley.
6. S’haurien de crear major relació dels empresaris catalans o les empreses catalanes que ja hi estan instal·lades. A Miami els catalans que he conegut ha estat quasi per casualitat.
7. El model retributiu de les persones que treballen a la xarxa d’oficines del Copca hauria de tenir un component de variable molt important. Si generen negoci que guanyin molt més del que guanyen ara, però un luxe que no ens podem permetre és que actuïn com a simples funcionaris.
8. Els resultats obtinguts haurien de ser més visibles i transparents. Cada oficina hauria de publicar cada trimestre els resultats que han generat en termes qualitatius però sobre tots qualitatius.
9. Tot empresa hauria de tenir un mentor d’internacionalització qui l’acompanya en tot el procés i hi té un dedicació pactada al llarg del temps (sempre i quan l’empresa en vegi el seu valor).
10. L’ús que el Copca fa d’internet amb iniciatives com L’anella s’haurien de replantejar. L’empresa catalana no vol informació macroeconómica. Vol contactes, oportunitats, networking. I això es diu un Linkedin dels catalans que hi viuen fora de Catalunya o volen fer negocis en l'estranger.

Nou Comentari (1 comentari) 6/1/2009

La generació Starbucks

Els atributs que expliquen la personalitat però també l’èxit d’una empresa (i marca) com Starbucks parlen d’una generació de professionals i emprenedors (en els que m’incloc) que tenim una determinada manera d’entendre la vida i els negocis i que ens caracteritzem (o al menys ho intentem) en:

1.       Tenir grans somnis i voler marcar la diferència. Sentir-nos que volem (i podem) fer quelcom del que ens sentim profundament orgullosos en aquesta vida sense pors ni limitacions prèvies i amb la clara vocació de marcar la diferència.

2.       Ser globals entenent els matisos locals. El món es fa petit cada dia més i no volem quedar-nos al marge. Estimem la globalització però respectant i emfatitzant les personalitats i identitats pròpies. Respectem les diferències i hi veiem només avantatges.

3.       La innovació i l’anticipar-se al futur és quelcom inherent al que fem. La millora continua observant contínuament els canvis que s’endevinen en el nostre entorn formen part de la nostra manera de viure i treballar.

4.       Amb ganes de créixer però de manera ben humana. ‘Stay small while growing big’ és la màxima d’una empresa de més de 100.000 treballadors per tot el món, però que aconsegueix en cada un dels seus establiments una aproximació molt humana i propera tant entre els seus treballadors com amb els que hi som clients habituals.

5.       Sent profundament ètics en els negocis. La franquesa, la honestedat i la noblesa en els negocis està sempre abans de qualsevol compte de resultats.

6.       Amb un clar compromís social. Els que tenim el luxe d’emprendre, creiem fervorosament que ho fem per crear una societat millor. El treball d'Starbucks per millorar les condicions dels recol.lectors de cafè és digna de felicitació.

7.       Implicació, responsabilitat i cerca continua de l'excel·lència. Intentem fer la nostra feina el millor que podem. Gaudim del que fem i només ens val ser excel·lents amb tot el que fem. En tot això, els petits detalls importen i molt.

8.       Sense regles, només principis vitals. Al mateix estil que la política de Starbucks expressada en el seu llibre de principis Green Apron Book que tot empleat té plenament interioritzat, les regles no ens agraden ja que coarten la flexibilitat i la proactivitat. Les úniques regles que valen són les que estan per trencar-se.

9.       La informalitat no està renyida amb la serietat. La nostra manera de ser informal, descarada i fins algun punt irreverent no està renyida amb la nostra professionalitat i serietat en el treball.

10.   Amb personalitat pròpia. Volem tenir caràcter propi i no s’hi val qualsevol cosa que no encaixi amb aquesta personalitat i caràcter únic.

L’Starbucks no només ja és per moltes persones el nostre tercer lloc (després de la casa i el lloc de treball). És també un reflex d’uns valors i una identitat d’una generació de professionals i emprenedors que tenim una manera ben diferent d’entendre els negocis i el nostre paper en la societat en la que vivim.

I tu? Et sents també generació Starbucks?

Nou Comentari (2 comentaris) 1/5/2008

15 aprenentatges per emprendre (2ª part).

Segueixo amb la relació de coses que he après com a emprenedor.

• 8. Construeix coses fàcils d’entendre. La vida ja és prou complexa per a què a més conceptes difícils d’entendre tinguin les mateixes probabilitats d’èxit que conceptes simples però potents. En molts negocis que escolto i moltes webs que visito la complexitat de la seva proposta de valor no s’aconsegueix entendre a la primera. Malament comencen. El mercat no ens donarà massa temps per poder-nos explicar.
  
  
• 9. Preocupa’t per tenir el millor producte i la millor experiència. Especialment, en projectes digitals el producte hi compte i molt. Quants classificats de feina s’han iniciat a la xarxa? Quantes xarxes socials? Per créixer és bàsic dedicar molta energia a entendre quines funcionalitats i continguts la teva audiència pot desitjar i quina pot ser la millor experiència d’ús. Hi dediquem prou temps a la millora continua del nostre producte o servei? Innovar és una necessitat, no un desig.
  
  
• 10. Defineix ara el teu model de negocio, però pensa ben bé quan activar-ho. A la xarxa, entendre – més enllà de la publicitat online que segueix no donant ni per pipes – quin pot ser la manera de monetitzar la nostra proposta de valor no és gens trivial. Però, més important que definir el model de negoci és tenir clar quan introduir-ho i com fer-ho gradualment. A Mybestplay ens hi estem trencant el cap i la conclusió és que quan més pressa i pressió tinguem majors són els riscos que assumirem.
  
  
• 11. Pregunta i escolta. Parla amb els teus usuaris. Que cada dia cada persona del teu equip parli per telèfon amb un usuari em sembla la idea més poderosa que he escoltat mai i parla de quan important és interactuar en tot moment amb els nostres usuaris i clients per descobrir què fem bé i què podem millorar sensiblement.
  
  
• 12. Viralitza el teu projecte. A Internet els nostres usuaris poden ser els nostres millors comercials. És clau que conceptualitzem els nostres projectes de tal manera que es viralitzi en ell mateix.
  
  
• 13. El teu equip és el més important. Mima’l. Per això, és clau entendre quin és l’equip ideal que has de tenir i entendre que si aconsegueixes que vegin que poden desenvolupar-se personal i professionalment a prop teu donaran el millor de sí mateixos. Sense un bon equip, emprendre és impossible.
  
  
• 14. Prepara’t per perdre-ho tot. Emprendre és ser valent i tenir coratge. És molt fàcil emprendre amb els calers d’un altre. O fer-ho quan tot va bé. Els bons emprenedors es demostren quan les adversitats sembla que et superin. En front d’elles, hi ha d’haver la convicció que te’n sortiràs. Però, sempre un ha d’estar prepara’t a perdre-ho tot. Sóc una mica kamikaze i reconec que les adversitats m’ajuden a créixer. Puc viure amb elles.
  
  
• 15. Entén que és una marató i no un sprint. Els negocis de curt termini no existeixen. Les grans empreses – amb poques excepcions – necessiten molts anys per trobar el codi genètic i la intel·ligència per poder donar grans salts. Aquesta paciència i entendre que emprendre s’assembla més a un marató que a un sprint la considero bàsica en els negocis de veritat.
  

Nou Comentari (1 comentari) 10/4/2008

Ser una mica Steve Jobs

Les muntanyes les movem persones com tu i com jo que amb els nostres somnis, la nostra empenta i el nostre dia a dia construïm realitats que abans no existíem.

Les muntanyes més altes, però, les mouen persones el magnetisme de les quals ens arrastren a seguir-los allà a on vagin. Per mi, una de les persones amb major magnetisme és sens dubte l'Steve Jobs qui any darrera any no deixa de sorprendre'm.

No podem saber la força que té un líder en el segle XXI sense escoltar el discurs que va fer fa 3 anys a la Universitat d’Stanford. Hagués donat la meva vida per haver-lo escoltat en directe. L’he escoltats n cops i encara se’m posa la pell de gallina.

[Versió a Youtube en anglès]
[Versió a Youtube subtítolada 1ª part] [2ª part]

"Stay hungry, stay foolish”

Poques són les empreses amb èxit que avui en dia aconsegueixen convertir els seus llançaments amb fenòmens de masses com ho fa Apple. La connexió emocional d’Apple i els seus productes li deu molt al seu líder carismàtic. Ben segur que la realitat d’Apple la provoquen persones del seu equip però és ell qui fa aquestes persones donin el millor d’elles mateixes per fer que Apple sigui el que és.

Amb el seu peculiar estil de vestir i les seves ulleres estil Lennon, Steve és un altre cosa. Un referent a seguir per la seva proximitat i el seu magnetisme que es riu de líders polítics o empresarials del país o d’arreu del món.

El món precisa de líders com l’Steve Jobs. Catalunya també.

Amb l’ànim de ser-ne un d'ells algun dia (ho confeso), jo vull ser una mica Steve Jobs.

Nou Comentari 22/1/2008

A call a day

Fa unes setmanes assistia a una conferència on es parlava d’un tema repetit fins a la sacietat: la importància de l’orientació als clients. En mig d’una intervenció gris on el meu pensament estava més fora de la sala que a dintre, la meva vista va fixar l’atenció amb una encara més trista presentació en powerpoint on posava: A CALL A DAY.

Eureka, vaig dir ! I en vaig prendre nota.

Què senzill. Una trucada al dia. I poder tenir una conversa agradable cada dia amb un dels nostres clients per parlar uns minuts de tot i de res.

I és que en un món tan competitiu qui no corre no vola. Però, cap a on córrer? Doncs, cap a la direcció que els nostres clients poden estar més receptius. I aquesta crec que és una de les claus més poderoses per triomfar avui en dia en els negocis.

Ja tinguis una empresa de serveis com Multiplica o una puntcom com Mybestplay (en breu us en parlaré d’aquest projecte), la única manera d’entendre com evolucionar la teva proposta de valor passa per tocar el client. El problema és que o bé ens tanquem a la oficina tot el dia o bé quan sortim no hi ha manera que parlem amb el client sobre cap a on creu que hem de tirar.

Per això, crec que és tan poderós posar-se com a objectiu fer una trucada cada dia. Però, no una trucada per veure quan et pagaran aquella factura o per saber si ha sortit aquell projecte o per apagar aquell foc urgent, una trucada amb un objectiu ben clar: entendre com ens percep el client, quines coses podem millorar, quins actors i moviments creu que hauríem de tenir present o cap a on creu que hauríem d’orientar la nostra energia.

Perdoneu que ho digui jo mateix però simplement brillant. Feu-ne la prova.

Nou Comentari 23/11/2007

L’hora dels patriotes

A poques hores de la Diada, deixeu-me trencar la temàtica del Ditades per un dia i expressar-vos els meus sentiments sobre el moment que vivim a Catalunya.

Com a sobiranista que sóc des de que tinc ús de raó, la figura del ‘català emprenyat’ es converteix en la meva persona en ‘català superemprenyat’: l’estadi al que hem d’arribar tots per dir que ja n’hi ha prou. I tot i que estic convençut que els problemes de Catalunya no en són només culpa de la relació que tenim a Espanya, la situació actual només ens farà entrar en K.O. tècnic com a país en un món cada cop més exigent i salvatge. Sense ambició de país i sense els recursos adients, no tindrem el futur que un poble com el català (treballador, honest, formigueta, empàtic,...) es mereix.

Per això, des d’aquest humil columna us convido a creure que després de 300 anys d’humiliacions i injustícies com a poble s’acosta l’hora de dir: Fins aquí hem arribat !

I mentre esperem que aparegui el líder que ens faci donar el gran pas, crec que són moltes les coses que podem fer els catalans a títol individual per crear les condicions que ens portin a la independència. Són molts els amics que em diuen i ‘què vols que fem nosaltres?’. Aquí les meves 10 petites recomanacions:

1. Pren-te el catalanisme i la identitat nacional com un tema profundament important. Viatjant pel món t’adonaràs del problema d’identitat que tenim els que venim d’un país sense Estat.
2. Sigues optimisme i no dubtis que veurem en vida la independència de Catalunya.
3. Viu el català amb la seva màxima expressió: quan demanis un cafè amb llet en un bar, quan escullis un diari al quiosc, perfeccionant cada dia el nostre català (mal après per tenir professors nascuts en el franquisme),...
4. Oblida la dicotomia dreta-esquerres. No existeix a aquestes alçades de la pel·lícula. La dicotomia real és independència- autonomia simètrica.
5. Treu pit i explica allà on vagis arreu del món els nostres trets diferencials.
6. Engresca a la nova immigració a aprendre el català i a conèixer la cultura catalana.
7. Estudia la Història de Catalunya. Vés a una llibreria, compra alguns llibres i coneix què va passar realment l’any 1640, el 1707 o el 1931.
8. Vincula’t al catalanisme. Pren partit i descobreix quina associació, moviment o partit polític t’engresca el suficient com per posar-hi el teu granet de sorra.
9. Parla amb els amics i familiars de política i Catalunya. Canvia les seves pors i incerteses i ajuda’ls a entendre que com a poble serem el que realment voldrem ser.
10. Radicalitza’t. No podem viure entre colors grisos tota la vida. O blanc o negre. O espanyol (opció que respecto completament) o català.

Catalunya m’importa i molt. Per això, us vull comunicar que he decidit anteposar-la als meus interessos personals. Als meus 33 anys no sé que vol dir això exactament. La vida com sempre em sorprendrà i li donarà una resposta a aquest interrogant. Mentrestant, m’ofereixo per ajudar en aquelles iniciatives catalanistes que vulguin comptar amb la meva humil ajuda.

Nou Comentari (16 comentaris) 10/9/2007

Grau vs. Prat

Avui 21 de maig es celebra a Xile el Dia de les Glòries Navals, efemèride xilena que commemora el Combat naval d’Iquique, ocorregut al 21 de maig del 1879 a on va morir el xilè Artur Prat Chacón (de besavi català) a l’enfonsar-se l’Esmeralda, vaixell de guerra xilè a mans de la flota naval peruana el capità del qual era Miguel Grau Seminario (d’avi català d’origen de Sitges).

Ambdós són considerats vertaders herois a Xile i Perú. Miguel Grau va ser triat a finals del segle XX el peruà del mil·lenni. Artur Prat – per lliurar sense dubtar – la seva vida per Xile és l’heroi nacional per excel·lència.

Com a patriota que sóc, aquests passatges de la Història a milers i milers de quilòmetres de Catalunya, em fan sentir-me encara més català i més cosmopolita. Perquè més enllà de si Catalunya algun dia serà independent o no, el que ningú ens podrà treure és l’orgull i la satisfacció de sentir-te de la teva terra. I jo em sento català per sobre de tot i posaré el meu petit gra de sorra per mantenir l’excel·lent imatge que es té dels catalans arreu del món.

En un món cada cop més globalitzat, els catalans hem de prendre nota d’avis i besavis de Graus i Prats i gaudir de les oportunitats que arreu del món estan sorgint pels agosarats i aventurers.

Nou Comentari (1 comentari) 21/5/2007

Catalonia vs. Silicon Valley

M’he permès el luxe d’estar una setmaneta al Silicon Valley. Amb l’Ariel Guerzensvaig– soci i company a Multiplica- hem pogut presentar un estudi que hem fet sobre com persuadeixen a la xarxa les principals botigues online a la mateixa Universitat d’Stanford dintre del Persuasive Technology 2007

He tinc també la possibilitat de passar-me per l’Ad-Tech (uns dels principals esdeveniments de publicitat interactiva) i el HCI (probablement el més rellevant esdeveniment en experiència d’usuari i usabilitat). També he tingut reunions a diferents tipus d’organitzacions i professionals.

M’ha sobtat dues coses:

1. Amb l’excepció de la gent d’Xperiencie consulting (excel·lents competidors de Multiplica), no m’he trobat cap més català o espanyol amb 3 esdeveniments rellevants que hi ha sobre el món d’Internet al món. He conegut suïssos, finlandesos, holandesos, austriacs, francesos o anglesos. I una conclusió a la que un arriba és que els catalans ens passegem ben poc i perdem la oportunitat d’adonar-nos quan senzill és internacionalitzar-se i fer negocis amb una perspectiva global.
   
   
2. No hi ha color entre la manera de fer negocis dels nord-americans i els catalans. Al Silicon Valley es va al gra i les reunions serveixen per encarar directament l’objecte de la reunió. El temps és or i la puntualitat és un requisit indispensable per fer negocis. L’actitud no és ‘de veure que m’explica aquest tio’. No estan a la defensiva i l’actitud és clarament engrescadora. No dubten en felicitar-te pel que estàs fent o per dir-te les ganes que tenen de fer negocis amb tu. Els negocis són negocis i van directes a aconseguir el que es proposen. Això de ja m’ho pensaré o ‘dona’m temps’ no existeix. M’interessa o no m’interessa. Si m’interessa, la pregunta és: quan pots començar?. Els projectes són clarament global i han de ser ambiciosos. No interessen, en cas contrari.

Això em recorda quan important són els aspectes culturals per competir en un món electritzant. Els catalans no ens quedem enrere. Uns mesos a Xile m’han fet conèixer una cultura que es troba a les Antípodes de la cultura de fer negocis al Silicon Valley. Això, tindrà les seves conseqüències en el futur. O competeixes per costos. O competeixes per imaginació, globalitat i VELOCITAT.

Nou Comentari 8/5/2007

Club Bilderberg i el futur que ens espera

Aquests darrers dies he estat absolutament amb dos llibres que qualsevol persona inquieta pel món en que vivim hauria de llegir:

-          La vertadera història del Club Bilderberg (Daniel Estulin, 2005)

-          Els secrets del Club Bilderberg (Daniel Estulin, 2006).

Tot i que aquest llibres no parlen centralment de tecnologia, no puc evitar escriure sobre el club de poderosos banquers, empresaris i polítics que any darrera any es reuneixen des de meïtat del segle XX per decidir – per sobre d’estats i nacions – el devenir i futur del món. Les 10 coses que el sr. Estulin (www.danielestulin.com) treu a la llum amb una argumentació més que convincent que més m’han sorprés:

1. Son ells qui van assessinar J.F. Kennedy, John Lennon o el primer ministre italià Aldo Moro.
2. Són ells qui van fer caure Nixon, Margaret Thatcher,
3. Són ells qui han fet president del Estats Units gent com Bill Clinton,
4. Són ells qui van ensorrar l’economia argentina amb el ‘corralito’ o van provocar el crack del 73.
5. Són ells qui van provocat la guerra de Kosovo pel control del mar Egeo.
6. Són ells qui van crear la contracultura que van caracteritzar Woodstock i l’LSD per desviar l’atenció de l’opinió pública.
7. Són ells qui ha provocat un autoatac – capitanejat per Dick Cheney – l’11 de setembre per justificar l’atac a l’Afganistan (per construir un oleoducte) i l’Iraq (pel seu petroli).
8. Són ells qui van crear l’MTV per controlar les ments de joves i adolescents.
9. Són ells qui faran que acabem volent instal·lar-nos microxips a la pell.
10. Són ells que faran una realitat MATRIX, una gran base de dades mundial on ens puguin controlar al més estil orwelià de 1984.

El Club Bilderberg pretén crear un govern planetari amb un mercat únic, una moneda única, un banc únic i un únic exèrcit on puguin fer i desfer sense més obstacles. Sembla ciència ficció. Quan llegeixes els llibres, crua realitat.

Nou Comentari 26/2/2007

5 anys i alguns aprenentatges

Fa unes setmanes escrivia un article que us engresco a llegir on resumeixo en 15 punts els aprenentatges més rellevants després de 5 anys de tirar – conjuntament amb el Jacobo i el Santi – del carro de Multiplica.

5 aprenentatges sobre Internet, 5 sobre Multiplica i 5 com a persona

Vull llegir-lo

Nou Comentari 5/12/2005

2 anys fent ditades !

Avui fa tot just dos anys que vaig iniciar Ditades. Ditades sobre administració electrònica, societat de la informació i Catalunya. I no només m’he cansat de fer-ho sinó que m’he proposat renovar el meu compromís amb la meva reduïda – però qualitativament important - audiència per dos anys més. Us puc assegurar que més d’una setmana m’ha fet més que mandra.

Però, el meu propòsit inicia’l ben pagava la pena. La veritat és que – i encara que sembli presumptuós – fa quelcom més de dos anys em vaig proposar un objectiu ben a llarg termini: fer quelcom GRAN per Catalunya. I la millor manera de començar a donar passes era posant-me les piles. I la millor manera, haver d’escriure periòdicament per saber-ne més.

En aquests dos anys he après moltes coses. En els propers 2 n’aprendré moltes més. Però, vull fer un petit gir de 15% i fer un major esforç per entendre el futur que ens espera. I per això a partir d’avui m’he proposat fer més ditades, però aquest cop sobre Internet, la societat de la informació, Catalunya i el BRILLANT futur que ens espera. En breu veureu nou format de blog (gràcies, Santi). Seguiré posant el meu petit gra de sorra per fer del meu país un millor lloc on viure. Encara que sigui, amb moltes ditades.

Nou Comentari (1 comentari) 15/11/2005

Don’t be evil !

Com bé els musulmans han d’anar un cop a la vida a la Meca, tots els ‘internautes de pro’ haurien de visitar les oficines centrals de Google. Encara que sigui per entendre que una altra tipus d’empresa és possible. I Google no només és possible sinó és d’allò més rendible com ho demostren els 317 milions d’euros que va guanyar en aquest tercer trimestre (7 cops més que l’any passat) amb una facturació per sobre del 1.312 milions d’euros.

Només al arribar les primeres imatges et transporten als teus millors dies d’universitaris: moltes cares ben adolescents, uns xerrant a la gespa, altres jugant a vòlei a la sorra, uns més passejant els diferents gossos corporatius...

Google Talk, Google Maps, Google Desktop, Google Base,... no són casualitat. I és que Google no només s’està equipant amb els millors enginyers del Silicon Valley i en breu del món (està planejant crear un centre per exemple de 800 enginyers a Europa), sinó està creant la cultura empresarial més idònia per provocar - entre els seus prop de 5.000 empleats - la màxima imaginació i creativitat possible:

• donant la màxima llibertat a l’empleat (el 20% del temps un el dedica a projectes propis que puguin ajudar d’alguna manera a la companyia),

• donant les màximes comoditats (els busos des de San Francisco tenen connexió a Internet Wi-Fi),

• creant l’entorn més idoni per treballar a gust al llarg de tot el Googleplex (cadascú es decora el seu espai a la seva manera, espais oberts, sales per tot arreu, cafeteries on tot es gratuÏt...)

• i creant tota una cultura corporativa que treballa pel benestar comú de la humanitat per sobre del benestar individual de la companyia,

• sense parlar de la motivació que representa poder arribar a tenir stock-options de la companyia (quelcom que ha fet que més de 1000 treballadors siguin a data d’avui milionaris).

Com bé diu el lema de Google, “dont’t be evil!”

Nou Comentari 28/10/2005

I wanna study at Stanford University

Abans d’ahir vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una sessió de treball del Stanford Persuasive Technology Lab – encarregat de reflexionar com les noves tecnologies canvien la manera que pensen i actuem les persones - al mateix cor del Silicon Valley i em vaig poder adonar en persona perquè l’internet que coneixem i la que veurem en els propers anys només pot venir d’aquest frenètic i intens lloc del món.

En la sessió, es definien possibles línies d’investigació i el grup el conformaven estudiants que no arribarien a la vintena d’edat i en poc més de 30 minuts i a mode de brainstorming els assistents van plantejar la necessitat d’investigar i reflexionar sobre temes tan apassionants i innovadors com

• la importància de les neveres per fer-nos menjar millor en el futur (increïble però cert).
• com els mòbils ens poden ajudar a lligar mentre estem a la discoteca
• com la veu ens hauria d’ajudar a demanar-li al nostra mòbil que ens busques determinada informació a la xarxa
• com el telèfon mòbil ens podria ajudar a gastar millors els calers al llarg del mes.
• o què hauríem d’inventar per tal que un usuari que visita la nostra web ens doni feedback quasi bé sense enterar-se.

La sessió em va transportar als meus anys universitaris i a algunes de les classes que donc al llarg de l’any i com de lluny és l’ensenyament universitari català on l’alumne assisteix tot el dia a classe, pren notes, estudia abans de l’examen i aprova i el model d’Stanford on l’alumne té clars incentius per preocupar-se ben poc dels professors i les classes i centrar-se en quin nou coneixement pot crear que li permeti ser reclamat per un teixit d’empreses molt vinculades al món universitari que estan buscant el proper Larry Page o Sergey Brin (creadors de Google mentre encara estaven a la universitat d’Stanford.

Nou Comentari 21/10/2005

‘Hagan juego, señores’

El negoci de les apostes i el joc en línia està aquí i cap escàndol esportiu (àrbitres brasilers acceptant suborns en partits de primera divisió) o prohibició legal aconseguirà aturar-lo. Algunes xifres que ho corroboren: 23 milions de clients al món o 8.200 milions de dòlars en apostes l’any 2004 (Christiansen Capital Advisors), 1,5 milions d’espanyolets visitant sites de joc i apostes un mes com el d’agost (Nielsen Netratings) i més de 2000 iniciatives a la xarxa que intenten competir per atraure la cobdícia de qualsevol internauta amb uns euros a la seva targeta de plàstic.

Apostes (42%), jocs de casino (26), loteries (16%) i el pòquer(13%) es reparteixen un pastís que promet arribar als 23.500 milions de dòlars l’any 2009. I Aixa no es d’estranyar que els betandwin.com, miapuesta.com o unibet.com a Espanya o els bettingmarket.com, 888.com o partygaming.com a Europa i Estats Units han salvat en els darrers temps el negoci de la publicitat online i han posat en ‘jaque’ Loterías y Apuestas del Estado (LAE), doncs s’han proposat canviar la manera com decidim jugar-nos els calerons.

L’experiència que ens donen aquestes cases d’apostes al permetre’ns fer apostes de llarga durada (qui diria que guanyarà el proper Tour o Mundial a data d’avui?) o apostes durant el mateix partit supera amb escreix tota Quiniela per molt que si posi. Però, la irrupció del mòbil amb tot això promet portar-nos a fer les nostres apostes mentre ens mengem l’entrepà al Camp Nou a la mitja part

Què no? Temps al temps. L’oci cada cop és més interactiu i digital i la simpatia d’omplir una Quiniela amb paper i llapis d’aquí a uns anys només farà que riure als nostres fillets.

Nou Comentari 13/10/2005

Ciberactivisme català

En diferents ocasions, he fet referència al poder de la xarxa com a mobilitzador social. Tots recordem l’èxit de campanyes com les d’Amnistiaporsafiya.org, Bushin30seconds.org o Feedmebetter.org i ja les principals organitzacions no governamentals estan articulant d’una manera sistemàtica el ciberactivisme de milers de voluntaris com element de pressió i mobilització. Només cal passejar-se per la web de Greenpeace i se’ns proposarà moure’ns per salvar el port de Ciutadella, animals com les foques o l’Amazones.

L’aprovació de l’estatut en el Parlament precisa d’un recolzament i d’un nivells de mobilització sense precedents per part de la ciutadania. I Internet hauria de ser un vehicle natural per aconseguir-ho. A Espanya comencen a aparèixer primeres campanyes de boicot con Catalunya com Stopnacionalismo.com que precisen d’algun tipus de respostes.

I el principal problema amb que ens trobem és que no hi ha mecanisme per articular d’una manera àgil, seria i professional aquest ciberactivisme. No tenim un Moveon català i el necessitem si volem aprofitar la força de la xarxa. Ho vam fer amb el PuntCat però no tinc la sensació de que el debat de l’Estatut a Madrid tingui vehicles de mobilització digital. Ni el Govern ni les entitats socials més rellevants tenen la sensibilitat digital per aconseguir-ho.

Fins i tot, els valencians amb valencianisme.org comencem a articular-se. Propostes per aconseguir adhesions online a l’actual text o per a què un català pugui explicar d’una manera senzilla i amena a un espanyol els principals punts de l’estatut podrien tenir molt de sentit. Però, no tenim ningú que ho faci realitat i aconsegueixi l’atracció necessària per a que aquestes accions tinguin impacte.

Nou Comentari (1 comentari) 10/10/2005

Arriben els blogs corporatius

‘El mercat són converses. Els mercats es produeixen entre ser humans. Les converses entre ser humans sonen humanes... Internet fa possible tenir converses entre sers humans que simplement eren impossibles en l’era dels mitjans massius de comunicació’ ens recorda el Cluetrain Manifest (llibre imprescindible per entendre cap a on van les organitzacions).

Arriben els blogs corporatius. O així ho entenen ja 2,5 milions d’empreses nord-americanes (el 10% de les empreses d’allà) que segons un estudi de Hewlett Packard estan apostant aquest any pels blogs per tal de millorar la seva imatge de marca, promoure els seus serveis, vendre directament productes o oferir un nou canal d’atenció al client.

Empreses de renom com Google, Microsoft, Nokia, Siemens o General Motors fa temps que estan donant veu als seus empleats per a què estableixin un diàleg directe amb els seus consumidors. No amb l’ensurt de comentaris i crítiques dels seus clients, però amb la màgia de tenir un contacte tan directe i real amb el consumidor i mostrar la cara més humana de les seves organitzacions.

A Catalunya, algunes ja hem entès el valor dels blogs per posicionar-nos en àrees de coneixement diferencials. Aquest és el cas d’Innovationforgrowth.com de Node, empresa puntera en innovació de productes o el mateix Multiplica amb Persuabilidad.com, territori nou que parla sobre com maximitzar la convertibilitat d’una presència online. L’exercici, més enllà de les audiències que un pugui tenir, és més que vàlid per un mateix per estructurar discurs i profunditzar amb temes claus de la companyia o l’àrea de l’expertise. Doni veu a la seva companyia !

Nou Comentari 29/9/2005

Per fi, ditades.cat

Si Infopista (actualment Vilaweb) fa més de 10 anys – per molts - representava l’inici de la primera era digital catalana daurada, l’aprovació fa poques hores per part de l’ICANN del domini .CAT representa, sens dubte, el reconeixement definitiu– si es que calia – d’una presència catalana a la xarxa indiscutible que ens situa en la llengua número 23 més utilitzada a la xarxa.

El valor del .CAT és incalculable perquè ens ubica en el món digital com a col·lectiu amb un comú denominador: la llengua i la cultura catalana, amb una proposta que podria fer renàixer el mateix Jaume I anant més enllà de Catalunya i recuperant el concepte de Països Catalans molt oblidat ja per molt.

El .CAT – per la seva força com a marca – enterra el .CT per poc identificatiu i ja-no-necessari i traspassa el món digital creant un element de distinció únic. Per això, com a patriota i boig i apassionat de la Xarxa, només puc agrair l’esforç de tots aquells que ho han fet possible. Els 65.469 individus i les 2.613 entitats que es manifestar clarament al seu favor a http://www.puntcat.org/ però especialment als seus impulsors: el Jordi, el Vicent, el Francesc, l’Amadeu, el Salvador i el Manel. Mil gràcies. No només per l’empenta sinó per la intel·ligència que heu tingut al fer el menor soroll possible (recordeu el tema de les seleccions catalanes? I us sona quelcom que es diu nou estatut?) i fer el .CAT una realitat. Només us demanaré que em deixeu seguir fent moltes més ditades en el futur. Però només: ditades.cat.

Nou Comentari 16/9/2005

Catalans del món, uniu-vos !

Probablement, un dels fenòmens a Internet que més ens ha deixat sorpresos a tots és el de les xarxes socials, enteses com a mapes que descriuen les relacions socials entre individus, considerant contactes entre simples coneguts fins a íntims enllaços familiars. Exemples com Friendster amb més de 17 milions d’usuaris que cerquen amics o els ja més de 3 milions d’usuaris que busquen networking a nivell professional a Linkedin parlen per ells mateixos. Com també el fenomen que s’està vivint al Brasil amb Orkut, un de les grates sorpreses que Google va llançar fa poc més d’un any i que porta de cap a milers i milers de brasilers.

Poc a poc ens anem convencent de la determinació d’internet per canviar la manera com coneixem altres persones i ens relacionem. I l’aparició en només dos anys de prop de 300 iniciatives de xarxes socials online és un fet absolutament imparable.

En aquest sentit, deliciosa és la iniciativa KEA – Kiwi Expat Associationque pretén facilitar el contacte entre els nova zelandesos que fan negocis o volen fer-los arreu del món. A mode de locate, identify i engage, permet conèixer compatriotes en les principals ciutats de món. Emulant, per no dir copiant, necessitem una iniciativa similar que permeti als catalanets del món fer pinya i fer negocis plegats. Catalans del món, uniu-vos. M’ofereixo per construir-ho.

Nou Comentari 28/6/2005

Tu no vols tenir usuaris !

La Internet on l’usuari és el centre de les postres preocupacions ha arribat a la seva fi. O hauria. I és que portem massa temps desaprofitant excessives energies i esforços per satisfer a un desagraït i infidel usuari. El focus no pot seguir sent l’usuari i ha de desviar-se des d’ell fins a la seva convertibilitat. Convertibilitat en client.

Reneix el marketing pur a la xarxa com art per a convertir els nostres usuaris en clients on la usabilitat se’ns presenta com a disciplina necessària però superada a on el nucli de la nostra energia no està en altre cosa que no sigui seduir. És el moment de convèncer, persuadir i vendre. De ser més agressiu en els postres plantejaments e impulsar al nostre usuari en la seva visita a la nostra presència online d’una pàgina a una altra fins a convertir-lo en client. Neix la persuabilitat.

La persuabilitat entesa com ‘la capacitat (persuasiva) d’una presència online de portar a l’acció a l’usuari i convertir-lo en subscriptor, lead o client. Una disciplina interioritza els desitjos, necessitats racionals i emocionals, el momentum de l’internauta, la nostra proposta de valor i la millor de les postres estratègies de marketing online en un tot, utilitzant la medició en temps real per monitoritzar els ratis de conversió i permetre’ns jugar al ‘tunning’ en un procés de millora continua de la nostra persuabilitat.

Nou Comentari 7/6/2005

El futur d'internet serà mòbil o no serà

Ahir vaig tenir la oportunitat d’assistir a Barcelona a les xerrades de la Mobile Location Services – un dels esdeveniments internacionals sobre telefonia més importants que reuneix cada any a la flor i nata de les comunicacions mòbils mundials.

I vaig quedar sorprès sobre el grau de maduració de les funcionalitats que ens esperen a casa nostra en un futur ben proper amb l’arribada de les possibilitats de localització geogràfica que ofereix els sistemes GPS i A-GPS. I és encara que a Catalunya i Espanya hi ha hagi més telèfons mòbils que persones, l’ús que encara en fem és ben limitat. Només cal veure algunes de les aplicacions que l’operadora Vivo de Telefònica Movistar i Portugal Telecom està desenvolupant al Brasil.

Un dels serveis més fascinants són les possibilitats del GPS en serveis de seguretat personal. I és que en països com Colombia, Mèxic o Brasil la psicosis de ser en qualsevol moment segrestat (encara que sigui a mode de fer una ronda per caixers automàtics a cop de pistola) és ben present. Fins i tot, més enllà de les classes adinerades. El negoci del segrest porta a l’ esgarrifosa xifra de 1470 segrests a Colombia l’any passat. Doncs, Vivo ja ofereix la possibilitat als seus clients de contractar Vivolocaliza un servei que et pot costar dels 100 als 240 dòlars l’any per tal de poder saber en tot moment on està amb total exactitud la teva filla petita de 10 anys o el teu Chevrolet nou de trinca.

El servei no acaba aquí i va més enllà del mòbil començant a interioritzar nous dispositius que puguin posar-se a la sola de la sabata, al rellotge o incrustant-ho a la mateixa pell. Al Brasil ja són 200 les persones que tenen un sistema de localització geogràfica en el seu cos. En Espanya, Racc – de la mà de Tempos21 – ja ha fet les seves primeres passes amb tecnologia GSM amb més de 12.000 usuaris del servei.

La telefonia mòbil i les aplicacions que susciten ens canviaran la vida. I tots hem de començar a posar-nos les piles per treure’n el màxim profit.

Nou Comentari 19/5/2005

Made in Catalunya

Aconseguir quelcom a la vida – tant a nivell individual com col·lectiu - és ben senzill. Només n’has d’estar convençut que realment ho aconseguiràs. Però, per estar-ne convençut has d’haver treballat l’autoestima, la confiança i la convicció. Així, si volem un país d’emprenedors que apostin pel coneixement i la innovació i amb ambició mundial hem de treballar en la sensibilització dels col·lectius més adolescents per ajudar-los a entendre que això no només ja ho estan fent molts altres catalans en les matèries més diverses, ells també ho podran fer i pot acabar sent l’aventura més divertida i deliciosa de les seves vides.

Doncs, això és exactament el que pretén i crec que aconsegueix la darrera genialitat de l’Alfons Cornella: ‘Made in Catalunya’, 39 minireportatges de 3 minuts que s’emeten al 33 entre setmana a les 20.20h on se’ns parla d’emprenedors i empresaris catalans d’una manera fresca, amena i engrescadora.

La intenció de la sèrie és familiaritzar, de manera divertida i dinàmica, l' espectador més jove amb el món de l' empresa i la creació, i donar a conèixer la quantitat de gent creativa i activa que des de Catalunya ha fet arribar les seves idees i iniciatives a tot el món.

Des d’en Jordi Vaquer qui amb nomes 29 anys s'ha convertit en l'introductor i el primer productor de biodièsel de l'Estat o el Josep Maria Pujol va demanar al seu pare que li obrís un taller mecànic per no haver-se de complicar gaire la vida i actualment presideix una de les empreses més potents del sector de l' automòbil proporcionant components a gairebé tots els cotxes del món. O el Josep Maria Llado qui va començar a rebre encàrrecs per construir globus de tot el món, després d’haver-se construït un per fer un viatge a l’Àfrica.

Veure’ls m’ha fet creure que és possible una altre Catalunya. Especialment, si seguim explicant als més joves que és possible. Només hi han de creure. Altres ja ho han fet abans.

Nou Comentari 12/5/2005

Aquesta Setmana Santa prometo córrer menys

Un de les avantatges d’envoltar-se de freakys de la xarxa (i us asseguro que a Multiplica n’hi ha més d’un) és que arribes a conèixer presències sorprenent que et recorden una i altre vegada la manca d’imaginació de l’administració pública a Catalunya.

Aquí us proposo només 3 exemples de salut i internet que m’han sorprès significativament:

• Talktofrank.com, una iniciativa del Department of Health del Reino Unido que pretén parlar sense complexes sobre drogues amb una aproximació molt teenager i on el jove pot fer consultes de les drogues que pren o deixa de prendre sense que ningú li faci cap sermó.
• Smallstep.gov, una iniciativa del Department of Health and Human Services nord-americà que enlloc d’atabalar-nos amb massa informació sobre com portar una vida més saludable es limita a donar-nos 118 petits passos que podem fer per estar millor.
• Feedmebetter.com, una deliciosa iniciativa que pretén conscienciar la societat anglesa i, especialment el govern britànic, per tal de revisar els dinars que es proporcionen a les escoles. Quasi 200.000 internautes ja s’han involucrat amb la campanya.

En la mateixa línia i recordant l’operació de sortida d’aquesta Setmana Santa, em semblaria una bona proposta la creació d’una web per part del Servei Català de Trànsit que servís per prometre de manera voluntària i pública la reducció futura de la nostra velocitat al volant (prometocorrermenys.com) i per demanar a un familiar o amic proper que ens prometi públicament córrer menys (prometemcorrermenys.com). Una acció que podria aprofitar la viralitat de la xarxa de manera senzilla i compacta per conscienciar d’un problema que ens costa més d’una vida i on la principal solució passa per incrementar la voluntat dels ciutadans per córrer menys.

Nou Comentari 22/3/2005

L’era d’internet tanca el gran capítol de Terra

La fusió total de Terra a Telefónica s’ha consumat, tancant així de manera més que lamentable el llarg capítol de la història financera d’Espanya que s’inicia amb l’espectacular sortida a borsa de l’empresa el mes de novembre del 1999 introduint-nos de ple en l’era de l’economia digital.

No només ens vam tornar bojos per adquirir algunes de les seves accions, sino que ens vam arribar a creure el potencial de Terra, especialment després de la compra de l’americana Lycos mesos després.

No puc evitar posar-me nostàlgic i recordar l’estat d’eufòria col·lectiva que vam viure quan creiem que estàvem destinats a canviar l’economia, quan fèiem cua als First Tuesday, quan llegíem atentament la revista webbusiness i seguíem atentament cadascun dels extranet de l’Alfons Cornella.

A Terra li debem molt. Fa fer – per exemple - que per mi la meva mare deixés d’incordiar-me i preguntar-me en quin sector m’havia posat. En canvi, als petits inversors - que van arribar a comprar accions a 139 quan ara superen de ben poc els 3,50 euros.- i que només pensaven en especular pena no ens en fan. A excepció, de la pobra senyora que li van aconsellar que compres ‘terres’ sense tenir massa idea d’on s’estava posant.

Però, l’episodi de la fusió ens recorda el joc brut que el goliat telefónica ha fet als accionistes minoritaris: amb conseller independents poc independents, el no acompliment del dret legal de Terra d’explotar tot el negoci d’internet, continguts i accés del grup Telefónica i el frau de la llei de societats anònimes al plantejar una fusió total via intercanvi d’accions, quan encara s’està pendent d’una sentència judicial a l’audiència nacional.

Nou Comentari 24/2/2005

Tsunamis i alguns canvis de paradigma

Davant esdeveniments tan excepcionals com el tsunami viscut fa ben pocs dies, un se n’adona dels canvis de paradigma que provoca Internet.

1. Canvi de paradigma d’una comunicació de masses a una comunicació personal (i si no només cal veure alguns dels vídeos dels molts turistes sorpresos en ple bany: http://bstn.free.fr/).
2. D’un món que triga a despertar-se (només cal veure la Unió Europea i les seves comissions per decidir què fer) a un món que viu en temps real i que es mobilitza a gran escala. Empreses con Yahoo, Apple, eBay, Microsoft o el mateix Google comencen a redreçar internautes a webs on participar en la campanya internacional de captació de donatius sense precedents a la Història. Amazon aconsegueix la mateixa tarda de canviar la seva homepage per permetre fer donatius a la Creu Roja més de 50.000 donatius que superen els 3 milions de dòlars. O AuctionDrop.com amb UPS comença a acceptar donatius en forma d’objectes de segona de mà que després subhastarà a eBay.
3. D’un món cada cop més global però igual de llunyà a un món global alhora que proper (que porta a poder localitzar familiars i coneguts amb el servei familylinks.icrc.org de la Creu Roja o on milers de veus descriuen - a mode de blogs - els fets en temps real i en primera persona (un bon exemple és tsunamihelp.blogspot.com, iniciat per 30 estudiants de Bombai que rep missatges cada 5-10 minuts ).

Nou Comentari 4/1/2005

El comerç electrònic ha mort

Internet com a sector ha deixat de tenir sentit per ell mateix i ha passat a integrar-se d’una forma natural com a mitjà al servei de les persones i les organitzacions. El concepte de ‘comerç electrònic’ ja no serveix. Resulta caduc i obsolet. Que més ens dóna que hagi representat a Espanya 1.530 milions d’euros l’any passat si el 70% dels internautes americans recerca ja per Internet abans de comprar un producte (Forrester Research)? Què més ens dóna si es gasten ja 5 dòlars fora de la xarxa per cada dòlar que es gasten online (Jupiter Research)?.

Quina és la rellevància d’internet en productes informacionals com les hipoteques o l’assegurances, d’elevades possibilitats i alternatives com els viatges o els productes d’electrònica o d’un valor econòmic important com els cotxes? Què més dóna que és venin per internet si les decisions es veuen clarament condicionades per internet?

El comerç electrònic ha passat a descriure només una part de la realitat. Per tant, entendre i dimensionar l’impacte de la xarxa en la presa de decisions dels nostres consumidors i, per tant, en el comerç en general és el quid de la qüestió. És a dir, on, com i perquè es produeixen les decisions de compra i el retorn de les inversions que fem en aquest mitjà.

El comerç electrònic ha mort. Visca el comerç !

Nou Comentari 21/12/2004

Visca l’Exèrcit espanyol !!! Visca !!!

Las Forçes Armades Espanyoles em tenen ben sorprès i m’han demostrat que tot i ser administració pública es pot fer marketing de primer nivell. No només per crear un stand en la fira del tunning que va haver a Barcelona fa pocs dies o participar en el Dakar 2005 (fort, però ben real) sinó per crear una presencia online sense precedents en quant a la seva excel·lència gràfica, la seva experiència d’ús, el seu llenguatge entenedor i una clara aproximació des de l’usuari que recull des de testimonials a materials multimèdia sobre l’exèrcit. Ja se sap: una imatge diu més que mil paraules. I amb un domini ben clarificador: http://www.soldados.com/.

Un bon exemple a seguir per molts dels ministeris que amb dominis tan clars com fàcils de recordar com mfom.es, mma.es, mineco.es o msc.es ens sedueixen amb presencials exageradament institucionals, recargolades, amb un llenguatge desagraït i poc clar i nul·la vocació de comunicació.

Per això, jo dic: Visca l’Exèrcit espanyol !!!Visca !!!

Nou Comentari 16/12/2004

Spam nostre de cada dia

L’spam s’ha convertit en els darrers mesos en una veritable preocupació per la comunitat internauta creixent la recepció de emails no sol.licitats d’un 7% l’any 2001, fins el 49% l’any passat i situant-se segons l’estudi fins a un 70% del mail que reben aquest any 2004, amb un total de 2,3 bilions (amb b) de missatges d’spam cada dia i un cost total que es situarà per sobre del 20.000 milions de dòlars.

Però, per què creix tant l’spam? Perquè funciona. Amb poc més de 100 dòlars pots fer un enviament a 1 milió d’adreces. En un producte que tingui un marge de 4 dòlars només que 1 de cada 40.000 impactes ens compri començarem a guanyar diners. Fascinant, no? Però, que hauria de passar per a què es reduís sensiblement l’spam a la xarxa? En primer lloc, buscar un cert consens entre la Unió Europea i els Estats Units en què entenem per spam i com hem de combatre’l conjuntament. Mentre els europeus parlem de correu comercial no sol·licitat, els americans parlen de correus fraudulents. Difícilment, els europeus deixarem de rebre spam si no acostem posicions amb els nord-americans. Més del 50% d’spam que rebem ve d’aquell país.

Una legislació més complerta i amb majors penes ha de venir acompanyada de majors controls de seguretat en els proveïdors d’internet i les empreses, una major conscienciació de la societat i les empreses i importants avenços tecnològics en els sistemes d’antispam com , Mdaemon, Sophos, Symantec o Sybari. Però, probablement la radicació de l’spam necessitarà d’un canvi de paradigma – per altre banda poc probable - de l’ús del correu electrònic ja que ‘feta la llei, feta la trampa’. I haurem de veure com avança la idea xocant però interessant de fer desaparèixer l’spam l’any 2006 per part del totpoderós Bill Gates que proposa que enviar un correu electrònic tingui un cost per l’emissor, ja sigui en forma de resolució d’una simple equació matemàtica, temps de CPU o un reduït cost econòmic. Estarem atents a veure com aquest plantejaments tan radical evolucionen.

Nou Comentari 11/11/2004

Con la Iglesia nos hemos topado

Que l’Esglèsia està més lluny de la societat que el meu entranyable Espinete de les matemàtiques no és cap descobriment. Només cal seguir la dada que podíem veure al CIS com la confiança que societat espanyola li dóna a aquesta institució és en el 61,5% dels casos escassa o nul·la.

Doncs, ara resulta que l’Esglèsia italiana ha decidit crear una pàgina web per cadascuna de les 26.000 parròquies del país veí. "El sitio web de una parroquia, su página internet, si es utilizada de forma dinámica y se actualiza de manera constante puede ser un gran instrumento para la evangelización de las personas", afirmen els bisbes en un document titulat Comunicació i Ensenyança.

Com si això servís d’alguna cosa. La Internet agnòstica no necessita d’una màquina per fer webs com a xurros que poc valor aporten. Precisa d’un plantejament més neuronal nascut des de la sensibilitat i actitud dels públics més propers per a què facin arribar el missatge de Déu als que no hi creiem. L’Esglèsia hauria d’analitzar com – i salvant les distàncies – grups islamistes com Al Qaeda facilita el contacte entre els seus per a la propagació de les idees. L’existència de 26.000 noves webs de escassa utilitat en un mar de 4.000 milions de webs té poc retorn, si no es fa des de les persones amb un plantejament que segueix ritmes diferents i doni eines als avançats per evangelitzar online i sensibilitzi als que presentin símptomes de fractura digital.

En Peter Drucker, pare del management modern, posa ‘en jaque’ l’Esglèsia a l’afirmar que l’èxit de tota empresa és basa en la innovació i el marketing. I l’Esglèsia va de mal en pitjor en ambdues funcions, per molt internet que hi posi.

Nou Comentari 3/11/2004

Neix Propolis, l’espai on pensar sobre egovernment

Confio que em permeteu el luxe de fer un xic de publicitat d’un projecte que amb ja pocs dies apunta a convertir-se en un espai de referència en la reflexió de l’e·governança, e·administració i e·participació.

És una iniciativa conjunta entre Tao Gedas i Multiplica i es dirigeix a tots aquells professionals de l’administració pública sensibilitzats per informar-se’n i compartir experiències sobre e-administració. Neix com a iniciativa privada però amb una vocació d’anar incorporant agents i entitats de l’àmbit públic que sumin esforços en desvetllar quin és el vertader impacte de la xarxa en la relació entre les administracions i els ciutadans, així com la seva dinàmica de treball intern.

El projecte pretén desenvolupar una presència online que es complementi amb diferents sessions presencials que permetin aprofundir sobre temes molt concrets de l’administració electrònica. La vocació del projecte és clarament pràctica, mostrant els actors i els projectes de referència i amb un decàleg de principis on la independència i l’obertura tant de Tao Gedas com de Multiplica estiguin garantides.

Ens veiem a http://www.propolisclub.net/

Nou Comentari 26/10/2004

La fi d’Enredando.com

Amb aquest títol el mateix Luis Ángel Fernández Hermana anunciava el passat 11 de setembre l’adéu definitiu d’un projecte pioner i innovador que ens ha inspirat a tots per poder entendre com la xarxa està canviant les nostres vides. Amb un cert ressentiment (lògic, per un altre banda) per haver anat - durant tant de temps - contracorrent, ens descriu alguns dels ingredients que han contribuït a la desaparició d’aquest espai de referència. Sense deixar d’assumir responsabilitats pròpies, ens recorda com l’administració no ha vetllat per aquest tipus d’espais digitals tan necessaris per la sensibilització i la reflexió que en generen, sense oblidar la projecció al món de Barcelona com a ciutat referent en societat del coneixement.

Tot i no ser amant del paper de l’Estat com interventor i gran salvador de la iniciativa privada que no se’n pot sortir sola (per exemple, mai he entès moltes manifestacions de col·lectius privats que esperen que l’Estat els hi solucioni el que ells no han previst que passi), sí que crec que l’administració catalana hauria de protegir aquelles iniciatives que creen informació i reflexió de qualitat sobre la societat del coneixement, que han de nàixer – per a què funcionin – des de la iniciativa privada i amb un lideratge intel·lectual clar i on el model de negoci – com per activa i passiva s’ha demostrat – és complicat. Espais com Enredando o el mateix Infonomia són serveis públics que haurien de gaudir de la comprensió i el recolzament incondicional de l’administració pública. En forma que sigui (subvenció, anunciant, mecenes o accionista).

Nou Comentari 16/9/2004

Cap a on ha d’anar l’administració electrònica?

L’experiència d’aquests primers anys conceptualitzant i desenvolupant projectes d’administració electrònica ens han de permetre aprendre d’alguns errors que hauríem de començar a superar en aquesta nova etapa de la administració pública a la xarxa.

Us presento 12 principis que hauríem d’interioritzar tots plegats en com passar de l’administració digital a la administració digital ‘de veritat’:

1. De l’administració pública al ciutadà: el camí equivocat.
   En general, les administracions públiques es miren el melic quan plantegen les seves presències online, creant una estructuració de continguts i serveis que respon més a l’estructura organitzativa de l’entitat que no pas a les necessitats d’informació del ciutadà.
2. Més enllà de donar informació: donar servei i transaccionar.
   Les webs de les entitats públiques han de donar el gran salt i convertir-se en finestretes virtuals en les que donar servei al ciutadà.
3. Perfils diferents amb necessitats diferents: propostes diferents.
   S’han de fer propostes que responguin necessitats de perfils diferents. Per exemple, en determinats casos una empresa no pot tenir el mateix tractament que un ciutadà.
4. La transversalitat com a principi.
   Les entitats públiques ha de d’estructurar els seus continguts a la xarxa entenent que l’estructuració departamental física ha de ser trasllada a internet des de la transversalitat (pensant sempre en l’usuari).
5. Multicanalitat com a comunicació natural de l’entitat
   Internet ha de conviure amb la resta de canals de manera natural
6. Menys és més.
   A Internet molts cops no es tracte de tenir de tot. En menys pots fer més.
7. Usabilitat com a prioritat.
   La simplicitat és un element clau en la navegació.
8. Simplificació dels processos, simplificació dels missatges.
   Els processos i tràmits s’han de simplificar a l’extrem.
9. Pedagogia en el llenguatge.
   El llenguatge ha de ser clar amb un to proper i clarament pedagògic.
10. Re-enginyeria de processos.
    S’ha d’aprofitar tota oportunitat de creació de nous continguts i serveis per a la web per replantejar la manera de fer les coses.
11. El correu electrònic (sms,...), com a mitjà de relació.
    Hem de donar la possibilitat de comunicar determinats aspectes per correu electrònic o d’altres mitjans.
12. Mesurar per aprendre.
    A Internet és clau mesurar com es comporten els usuaris en la web per veure com hem d’evolucionar i millorar en el temps.

Nou Comentari 2/7/2004

eParticipació ciutadana: mite o realitat?

Els governs actuals s’han proposat fer ús de les noves tecnologies de la informació per aconseguir una major participació ciutadana. O al menys se n’omplen la boca proclamant-ho. A vegades crec que és com una nova “moda-virus” llastrada per una manca de reflexió profunda.

I és que en aquest bon propòsit de participació electrònica les administracions estan deixant de banda els importants obstacles que està tenint la e·participació. Com a mínim això és el que reflecteixen les diferents experiències que coneixem i els resultats que estan obtenint. Només cal passejar-se i veure l’escassa activitat d’espais com Consensus (http://www.e-consensus.org/), Consulta Justícia Global (http://www.justiciaglobal.org/) o la Plataforma Ciutadania.cat de Sant Feliu del Llobregat (http://racocatala.com/ciutadania.cat/).

Els polítics han d’entendre que per a què la participació electrònica funcioni ha d’haver cultura de participació. No pot existir e·participació sense participació. I els agents públics no es que s’hagin caracteritzat mai per provocar la participació (més enllà de demanar per activa i per passiva que anem a votar cada 4 anys).

Veurem com se’n surten la recent estrenada campanya de la Generalitat de Catalunya ‘L’Estatut és de tothom’ (http://www.gencat.net/nouestatut) que pretén promoure la participació ciutadana en la reforma de l'estatut català o la important aposta de l’Ajuntament de Madrid que amb la campanya ‘Madrid participa’ (http://www.madridparticipa.org/) pretén fer una consulta popular en el districte Centre sobre possibles actuacions, prioritats i millores d’equipaments.

Els hi desitgem les millors de les sorts però els hi recordem que la

e·participació ha de tenir una finalitat. El ciutadà participarà quan cregui que la seva participació tindrà un impacte molt real en la presa de decisions. I d’això n’estem encara molt lluny. Res fa indicar que els nostres representants cedeixin poder en favor d’una hipotètica democràcia directa.

Nou Comentari 23/6/2004

« 1984 » 2.0: els teus veïns et vigilen

Tot i que les pitjors profecies del sr. George Orwell no s’han fet realitat (tot i l’intent televisiu de ‘Gran Hermano’ d’Endemol), sembla que podríem reviure en el futur part d’aquella angoixant novel·la futurista amb la irrupció del programa Eupolis liderat sorprenentment per l'Ajuntament de Jun, municipi de poc més de 2.500 habitants que s’ha proposat des de fa ja alguns anys donar lliçons al món sobre com fer ús de les noves tecnologies per construir una societat on tots siguem més iguals en oportunitats, on la transparència pública sigui absoluta, on l’administració sigui propera i on els ciutadans puguin opinar en temps real sobre tot tipus d’esdeveniments que succeeixen en el municipi.

Jun ha estat el primer municipi a Europa en declarar ja a l’any 1999 la xarxa de xarxes com a Dret Universal dels Ciutadans en majúscules i tenir una penetració d’internet en la seva població superior al 80% i del 98% en telèfons mòbils.

Amb aquesta base s’ha permès el luxe d’inventar la teledemocràcia, permetent el primer plenari municipal online de la història o experimentar amb èxit amb el vot electrònic. I tot des de terres granadines on més d’un podria pensar que no corre ni un sol bit.

Però la reinterpretació dels pensaments d’Orwell per part de José Antonio Rodríguez Salas, el tinent-alcalde de Jun ha vingut per la posada en escena del programa PoliciaNet, on els habitants del municipi es converteixen en policies virtuals, podent advertir de totes aquelles incidències que percebin en el seu entorn més proper, ja siguin relatives al trànsit, seguretat vial com aspectes urbanístics, de medi ambient, ...

Els avisos es poden fer per correu electrònic, mitjançant missatges multimèdia i/o GPRS a un número de telèfon de noves 4 xifres completament gratuït o fent ús de la seva pàgina.

Així, que aneu amb compte perquè en un futur proper el veí més simpàtic i amable pot ser el delator més menyspreable :). Al menys, a Jun ja és tota una realitat.

Nou Comentari 28/5/2004

Qui no pagui que surti a la foto

Mai podrem dir que els nord-americans no ens han ensenyat coses. Algunes bones. Altres bastant dolentes. Però, avui serem positius i felicitarem les iniciatives que estan realitzant ja un bon nombre d’estats nord-americans fent-ne ús d’Internet com a mitjà per avergonyir aquelles persones i empreses que no paguen degudament els seus impostos.

La idea no és nova. Alguns estats abans de la irrupció d’internet ja publicaven llistes en diaris i butlletins. Però, la màgia d’internet fa que això sigui poc costos i molt pràctic. I es converteix en una bona mesura (d’última instància) de coerció per tal de que tothom es porti una mica millor amb l’erari públic. Tan senzill com comunicar al ciutadà que si no realitza el pagament apareixerà el seu nom en una llista com les que podem veure a Louisiana amb el nom de Cybershame, a Minnesota amb el nom de DelingNet o a Sur de Carolina amb el nom de Debtor’s Corner.

Sabent com de morosos que som al tenir tant a prop el Mediterrani i com ens importa la imatge social ben segur que la mesura seria positiva. I parlo amb carn pròpia que per fi tindria un motiu clar per liquidar alguna multa que tenim pendent (dic alguna perquè quedaria bastant malament si confesses les 10 o 12 que dec tenir pendent) i algun que altra impost que l’Agència Tributària em reclama.

Qui no pagui que surti a la foto !!!

Nou Comentari 24/5/2004

Internet existeix !!!

Darrerament he tingut la oportunitat de participar en diferents iniciatives que m’han recordat que Internet existeix. Sí, INTERNET EXISTEIX. I no perquè mai hagués deixat d’existir. Però, en els darrers dies està posant-se de moda l’aparició de projectes de manifestació virtual col·lectiva, caracteritzats per la velocitat de la seva propagació per la xarxa.

I, sens dubte, puntcat.org s’està convertint en una de les experiències més delicioses per demostrar les ganes que la comunitat internauta catalana té d’expressar la seva opinió sobre la necessitat d’aconseguir gaudir d’un domini .CAT (en defensa de la realitat cultural i lingüística del català, demostrada per l’estudi realitzat per Jordi Mas de Softcatalà que situa el català com a llengua en la posició número 23 a la xarxa).

Doncs, puntcat.org ha aconseguit més de 25.000 adhesions en només 7 dies i encarrila superar en pocs dies la xifra dels 50.000 internautes que donen suport a la iniciativa. Són els mateixos internautes catalans de tot el món (de Vancouver, Mèxic D.F, de Eivissa o de Banyoles) els que es reenvien un i un altre cop missatges per engrescar nous manifestants. Les claus de l’èxit de la web (ja citades en un anterior article) són tres: vinculació emocional de la mateixa reivindicació (defensem el català !), participació i visibilitat en l’adhesió online al manifest i simplicitat de l’acció (en pocs segons t’has manisfestat).

Una mostra més que els internautes - més que mai - volen tenir veu sobre aquells temes que els importa. Felicitats als integrants de l’Associació PuntCAT per un projecte ben plantejat.

Nou Comentari 30/3/2004

'Passa-ho'

Era dissabte. Un dissabte estrany. Estrany pel que estava passant després del xoc que havíem viscut només 48 hores abans amb el nefast atemptat de Madrid. Estava dolgut però, sobre tot, emprenyat. No em creia el que estava passant. Tot apuntava a un atemptat d’un grup islàmic i un cop rera l’altre apareixia per televisió el sr. Acebes convençut que la línia principal d’investigació seguia sent ETA. Quina casualitat !!! I quins collons !!!

Em sentia indefens davant la manipulació informativa en la que estavem immersos. I vaig estar una bona estona barrinant que podia fer jo davant aquella situació tan descoratjadora. Era dissabte i l’ús d’internet tenia poc joc ja que la gran majoria de gent probablement no mirarien el correu electrònic fins el següent dilluns. Ja seria massa tard. Estava en blanc. No tenia cap idea. Però, de sobte: “pipipi pipipi”. El meu mòbil sonava. Acabava de rebre un missatge que deia: ”Denuncia la intoxicació informativa. Al Qaida ha reivindicat l’atemptat quatre vegades. El govern ho nega. Passa-ho.” No m’ho podia creure. Havia trobat la manera de desfogar tota la meva ira. No sé quants missatges vaig arribar a enviar i poques hores després em trobava davant la seu del PP. Era increïble. No es podia quasi caminar. L’èxit de la convocatòria havia estat sorprenent. La resta ja és història.

Una història insòlita en el nostre país. Al menys, amb la espontaneïtat i velocitat que es va donar, tot i que el ‘No a la guerra’ va començar a despertar l’interès dels SMS com a mitjà de convocatòria i mobilització.

Precedents de mobilitzacions instantànies (en anglès ‘flash mobs’) es repeteixen amb molta freqüència a ciutats com San Francisco, Detroit o Nova York. La seva convocatòria normalment és via email i el seu propòsit és bastant innocent, al convocar a un grup de gent a anar a una hora determinada a una botiga de música i preguntar per un disc que ja no s’edita o quedar en un carrer i durant 10 minuts anar dient amb el mòbil ‘sí, sí, digui’.

En determinats casos, s’ha fet un ús polititzat dels flash mobs com va ser en la caiguda del règim Estrada a les Filipines o en les eleccions hungareses de fa dos anys, però aquest cop a Espanya la velocitat de propagació ha superat clarament les expectatives més innocents de l’artífex madrileny que entrada la tarda del dissabte va enviar a només 10 amics el missatge “¿Aznar de rositas? ¿Le llaman jornada de reflexión y Urdaci trabaja? Hoy 13-M a las 18 horas sede PP c/ Génova 13. Sin partidos. Silencio. Por la verdad. Pásalo.” I que poc després veia com a l’arribar a la zona Alonso Martínez no es podia ni circular.

La viralitat va venir donada per l’estat emocional de la gent (amb barreja de sentiments de perplexitat i ràbia continguda), la excepcionalitat i urgència del moment, la ubiqüitat i omnipresència dels telèfons mòbils, la simplicitat de l’acció de reenviar un missatge i la velocitat del boca-orella. No serà fàcil que es repeteixen totes elles en el futur, però molts seran els que en faran ús per condicionar a la ciutadania i mobilitzar en un o altre sentit.

La temptació és alta. Ja no són només els mitjans de comunicació de masses – com la televisió – els capaços de mobilitzar a la gent. Tot i que el dissabte es donaven les circumstàncies necessàries per a que els SMS fossin la punta de llança del que passaria el dia següent, els partits polítics i la societat civil han pres bona nota del poder de convocatòria dels missatges curts. Està apareixent un nou fenomen social on la ciutadania deixa de ser passiva i es converteix en el centre de la comunicació. Està apareixent un contrapoder on el ciutadà és qui dóna joc decidint si allò que rep va amb ell i creu que ha de fer-ho arribar a algú més. La telefonia mòbil per la seva clara hegemonia supera Internet com a mitjà de comunicació, però heretant els valors més genuïns d’Internet: viralitat, acció i interactivitat.

Però tot apunta que això només ha fet que començar. Què passarà quan tots estiguem permanentment connectats a través dels nostres telèfons mòbils i aquests ens ofereixin majors prestacions per a comunicar-nos uns amb els altres? Probablement, llavors ens haurem convençut que la comunicació de masses ha de deixar pas a una comunicació més espontània caracteritzada per la seva transversalitat on l’individu és el vertader protagonista. Mentre, seguirem dient – per si les mosques – ‘Passa-ho’.

Nou Comentari 22/3/2004

Converses i emocions a flor de pell

Cada cop tinc més clar que no estem aprofitant el potencial d’internet com a mitjà per comunicar-nos. En general, quan plantegem una presència la fem amb un model ‘jo parlo i tú escoltes’. Això s’ha demostrat per activa i passiva en l’estudi sobre les eleccions que us vaig comentar en el darrer article i que ara teniu la oportunitat de sol.licitar (si és del vostre interès). En alguns casos, arribem al ‘parlem’ i afegim algun element d'interacció. Però, són comptats els casos en els que entenem que la gent el que vol és comunicar-se. Comunicar-se entre elles mateixes. I el que hem de fer és crear espais que donin peu a aquest tipus de conversacions: ‘jo els hi proposo que ells parlin entre ells’. I crec que aquest és el camí que han de seguir els partits polítics, utilitzant la base de militants i simpatitzant per iniciar un diàleg que acabi arribant a l’electorat.

La clau del èxit d’aquesta nova manera d’entendre internet podria representar-se en una fórmula com la que segueix: [Vinculació emocional x (interactivitat + simplicitat)]. La interactivitat com element de comunicació entre persones plantejat de manera senzilla però apalancant-se en un component emocional. I la política té molt d'emocions. En aquest sentit, un projecte en carn pròpia que em dóna la raó de la fórmula propusada és http://www.100diesdegracies.com/, una iniciativa de Multiplica en la que es proclama a la comunitat internauta la necessitat d’agraïr a aquelles persones que - amb l’esforç que realitzen en el seu dia-a-dia - han fet possible l’internet del qual alguns ens sentim tan orgullosos.

En només 3 dies s’han aconseguit 271 agraïments isegueix pujant sense parar...

Nou Comentari 10/3/2004

Poder-se comparar és possible

Uns dels vertaders problemes d’Internet quan parlem d’èxits o fracassos es gaudir d’indicadors que ens permetin comparar-nos amb aquelles iniciatives amb les que competim o que poden servir de marc de referència. En aquest sentit, podem donar-li les gràcies un cop més a Google i a Amazon per l’existència d’una servei online gratuït que ens pot ajudar a comparar-nos amb altres empreses o entitats: Alexa.

Alexa classifica totes les webs del món en base als milions d’usuaris que navegan per la web amb l’eina ‘Alexa Toolbar’, una barreta que es pot agregar als navegadors i recull totes les connexions que els diferents usuaris fa a les pàgines web mentres es connecten. D’aquesta manera, Alexa registra els usuaris únics que accedeixen a una pàgina i el nombre total de pàgines vistes. En base a aquestes dades, es van configurant el ranking.

Multiplica – consultora de negocis especialitzada en noves tecnologies i a la que hi dedico gran part de la meva energia – analitza cada mes el ranking alexa de les administracions públiques.

En el mes de gener, el ranking està encapçalat pel BOE, al que li segueixen la Generalitat (en el 3.337) i l’ Ajuntament de Barcelona (en el 4.191), ambos situades entre els 5.000 més visitades. Aquestes dades són significatives quan es comparen amb els resultats que obtenen les grans capitals europees. La web de la ciutat de Londres es situa en la posició 78.419, mentre que París està a la 29.402 i Roma a la 22.620.

Seguirem atents a veure com evolucionen els projectes d’administració electrònica per tal de veure millors pràctiques. Us seguirem informant.

Nou Comentari 28/1/2004

L’hora de la política feta no-política

Estic absolutament cagat. Ahir, Philips. Avui, Samsung. Demà, probablement Sony i tants d’altres. La deslocalització és absolutament imparable. I el que més em preocupa és que tot això ens està agafant a contrapeu quan ben segur que fa més de 10 anys aquest hagués estat un escenari més que plausible. I què hem fet? Posicionar-nos al mig.

Quan estudiava marketing, els professors sempre em recordaven que el pitjor que una marca podia fer era posicionar-se al mig, és a dir, ni ser una cosa ni ser-ne una altre. I aquest concepte és altament exportable a un país com Catalunya on amb el tema de noves tecnologies i innovació tecnològica de ben tros no entrarem a la primera divisió d'honor.

Si la fuga d’empreses és inevitable. Quin plan B tenim per competir globalment? Quedar-nos amb els processos industrials amb major valor afegit? Atraure empreses internacionals de caire tecnològic? Això no s’ho creu ningú. Ningú perquè ni tenim els costos laborals més baixos (veure el cas de la Índia), ni som millors que ningú ni tenim les capacitats o sensibilitats tecnològiques que es requereixen per a aquest propòsit. Ens estem posicionant ben bé al mig (si és que no fem res per canviar-ho).

I mentres seguint fent política. Política de partit. I hem d’esperar més de dos mesos a tenir un nou secretari de la Societat de la Informació a Catalunya (amb alarmants disputes polítiques), més de dos mesos per tenir clar d'on penjarà l'AOC, i molts mésmesos per començar a conèixer quines seràn les línies estratègiques del país en un dels temes que tots ens fem un fart d'omplir-nos la boca com és la digitalització del país.

Però, què no entenem que hi ha temes com aquest que poden jugar un paper clau en l’economia catalana dels propers vint anys i que no poden tenir color polític?.

Els partits polítics haurien d’entendre que hi ha coses amb les que no es juga i el futur dels nostres fills n’és una. Aquest missatge va tant pelgovern que ja ha començat a fer política de partit (i no de país) com per la oposició (especialmente CiU) que ha d'entendre que amb aquest tema no hauria de fer altra cosa que sumar i fer pinya.

Ara és l'hora de la política (de partit) feta no-política. Millor dit feta polítiques (amb plural i clarament de país).

Nou Comentari 22/1/2004

La creativitat al poder, o millor dit: la creativitat contra el poder

MoveOn.org – iniciativa online de caràcter clarament activista per denunciar fets i decisions polítiques (diguem) poc clares - m’ha tornat a sorprendre. Aquest cop amb Bushin30seconds.org: concurs que demanaven als internautes que expliquessis a mode d’anunci en 30 segons la vertadera veritat d’en George W. Bush i que en poc més de 3 mesos ha recollit més de 1.000 anuncis, alguns d’una altíssima qualitat, molt crítics amb la gestió del president nord-americà.

I m’ha sorprès per la capacitat que té, un cop més, internet per movilitzar la inconformitat latent en la societat. Aquesta vegada per realitzar una impactant crítica – qué millor que un anunci, no? – a un president que se’ns dubte no es recordarà per haver posat massa pau a la terra.

Però, el millor és el rebombori que MoveOn.org té preparat per donar visibilitat als anuncis finalistes. Entre ells, la seva aparició per TV durant la setmana de l'any 2004 en què Bush faci el discurs sobre l'estat de la nació.

Ben agraïts estaran els seus opositors. Potser, seria una bona idea imitar la iniciativa i demostrar la superioritat creativa dels catalans. Aquest cop per denunciar algunes de les polítiques – podríem dir aquí també poc clares – del senyor Aznar.

Nou Comentari 7/1/2004

Per una vegada, cal aprendre de Bush

Sembla que no tot el que ha fet l'administració Bush ha estat dolent. Almenys, es poden rescatar iniciatives online tan interessants com GovBenefits.gov, concebuda per ajudar als nord-americans a conèixer els diferents ajuts que els ofereix la seva administració pública, tant federal com estatal. Aquesta proposta, en funcionament des d'abril del 2002, ha fet un pas més enllà i dirigeix a l' internauta cap els ajuts que més l' interessen en funció de les seves característiques i necessitats per mitjà de diferents preguntes (potser massa extenses).

A casa nostra, no hi ha dubte de què iniciatives com administracion.es o cat365.net tenen sentit donada laconfusió que generen les múltiples administracions amb les que un ciutadà es veu obligat a entendre's cada dia. Però l'atracció que exerceixen aquestes iniciatives transversals és sense dubte menys intensa que la de GovBenefits.

Qui vol relacionar-se amb l'administració pública? No conec cap persona seduïda amb la idea d'haver de demanar un certificat online o realitzar el pagament d'una multa per Internet. Tot i així, ningú es vol perdre un ajut del govern per pur desconeixement. Aquí a Catalunya ja triguem en tenir el nostre Ajuts365.net, per cert, amb domini lliure i susceptible de ser comprat per qualsevol. Qui s'anima?

Nou Comentari 2/12/2003

Satisfacció del ciutadà, mesurament i administració pública

Del segon estudi que realitzem des de Multiplica sobre l'estat del mesurament online a Espanya vam obtenir una conclusió important. L'àrea de mesurament més cobejada per les empreses i en especial per l'administració pública és sense dubte el grau de satisfacció dels ciutadans sobre les seves propostes online.

Malgrat això, la implantació de sistemes d'observació que avaluïn el grau de satisfacció es situa a la cua respecte a la d'altres àrees menys rellevants però en canvi més mesurades, com ara l'operativa interna, la usabilitat o la monitorització tècnica.

Clarament i més enllà de la importància o interès d'altres aspectes, es mesura el que es sap mesurar. L'administració pública ha experimentat poc amb eines d'enquestes online, com InsightExpress, SurveyMonkey.com, WebSurveyor, Zoomerang, Confirmit, QuestBack, ResponseTek o SatMetrix. Eines que, ben utilitzades, poden donar-li una visió molt clara del que opina el ciutadà a un cost molt baix.

Hem d'esperar molt per veure com es trenca el gap entre el desig i la realitat? Encara que no ho sabem, tampoc veiem mostres clares de què el panorama canviï molt el proper any d'acord a la realitat existent entre els principals projectes de l'administració pública a Espanya.

Nou Comentari 15/11/2003