Ditades sobre Internet, la societat de la informació, Catalunya i el apassionant futur que ens espera

Les TIC generen avantatge competitiva?

Fa pocs dies em preguntaven de la revista GTIC què ha de saber un CEO per a què la gestió de les TIC aportin avantatges competitives a l’empresa. Us en faig cinc cèntims de la meva resposta.

En primer lloc, dir-vos que no sóc tan optimista sobre el rol de les TIC en les empreses com a generadores d'avantatges competitius ja que els avanços tecnològics que són ràpidament emulats per la competència donant poc marge perquè els avantatges competitius basades en innovació i tecnologia tinguin massa validesa en el temps. En canvi, sí crec que no entendre cap a on va el món genera desavantatges competitives i el que a hores d'ara de la pel·lícula tenim tots clar és que el món serà digital o no serà.

Les TICs ho estan transformant tot. En alguns sectors o indústries d'una manera accelerada. En unes altres, encara podem estar més o menys tranquils. Però, el món va en una direcció i les empreses que no comencin a donar les passes cap a ella sembla que tenen els dies contats.

El món i la globalització a la qual assistim serà molt injusta amb aquelles empreses que no escoltin els seus mercats, no innovin i arrisquin, no s'internacionalitzin i no creixin. I escoltar, innovar, internacionalitzar i créixer és avui dia impossible sense tecnologia.

La sort – però - està del nostre costat ja que les TICs s'estan simplificant, s'estan abaratint i cada vegada tenen major sentit i un major retorn. La clau està a saber prioritzar i entendre per on començar o per on avançar més. Estem passant d'un marc de grans desenvolupaments i grans inversions a un model d'introducció de les TICs menys estructurat, amb més prova-i-error, amb plantejaments que sempre evolucionen i canvien més que comencen i acaben.

L'obstacle de les TICs no és de caire tecnològic. Són les persones que han de crear les condicions perquè la seva introducció formi part de la mateixa cultura de l'empresa el vertader obstacle. Cada vegada ens envoltarem de noves tecnologies i la seva introducció i assimilació s’ha de percebre com allò de lo més natural. Això no significa ser sempre el first-mover. Més aviat, en tecnologia és millor sempre ser el segon. Però, un segon que incorpora i assimila la tecnologia a una velocitat de vertigen.

La crisi només ha fet que accelerar un canvi de model on les TICs i Internet seran sens dubte una peça nuclear d’una manera diferent de fer les coses. Hem de desaprendre masses coses perquè la manera com crearíem una companyia ara en qualsevol indústria és ben diferent de la manera com s'havien de crear fa 20, 30 o 40 anys. I ara no queda una altra: reinventarse o morir.

Vivim en un món on sempre hi haurà més oferta que demanda. I això només vol dir una cosa: Òsties !. Ens veurem obligats a uns nivells de competitivitat increïbles on les comptes d’explotació patiran més del necessari. Només les empreses més talentoses en trobaran el camí. I el talent només s'aconsegueix quan la gent que treballa en una organització té l'entusiasme necessari per ajudar a la seva respectiva companyia a assumir els reptes que s'ha proposat. Avui més que mai aconseguir aquesta il·lusió en els nostres equips és clau. Avui més que mai hem de crear una veritable sensació d'urgència entre els nostres equips. Aquesta il·lusió i aquesta urgència no es poden deixar perdre per una cultura d'escepticisme, no canvi i escàs suport gerencial als canvis que estem vivint.

Visquem amb intensitat aquest gran repte de passar de crear empreses del segle XX a crear-les en el segle XXI.

24/2/2009