Ditades sobre Internet, la societat de la informació, Catalunya i el apassionant futur que ens espera

Pressió fiscal i iniciativa pública

Un doble tema relacionat - que darrerament em té més inquiet que de costum – és el model d’administració pública que hem de tenir i la pressió fiscal que les empreses podem suportar. Sóc d’esquerres doncs crec en la distribució de la riquesa i en l’estat del benestar però alhora em sento lliberal en el sentit de que no vull que allò que ho pugui fer la iniciativa privada ho faci la iniciativa pública.

Però, crec que el model d’administració pública que s’ha creat - especialment des de la transició democràtica - no ens porta en lloc. En un moment de vaques grasses, l’administració pot ser lenta, ineficient i amb una estructura sobredimensionada. Però, en un moment com l’actual, el sistema ho aguanta?

En tinc els meus dubtes. La realitat és que la sensació - des del punt de vist de l’empresa - és que amb IVAs, Impost de societats i Seguretat Social un treballa eminentment per pagar impostos. Sense anar més lluny, una persona que guanya 1.909 euros nets mensuals representa un cost per a l’empresa de 3.343 euros.

El més descoratjador d’ emprendre i, fins i tot, de treballar en l’àmbit privat és el greuge comparatiu que hi ha a l’administració pública on la pressió d'eficiència i eficàcia té un diferencial com a mínim d’1 a 10. En aquest sentit, mai he entès un dret universal que tenen els funcionaris per haver aprovat unes oposicions: el tenir un lloc de treball de per vida. Tant se val si la persona és vàlida al llarg del temps, té vocació de servei, compte durant el dia simplement les hores per marxar,... ell seguirà tenint un lloc de treball.

El món està canviat i l’administració està obligada a reinventar-se. Sense un canvi de model que faci que la tasca pública s’acosti a la tasca que es realitza en el món privat estem completament perduts. El desori d’entitats públiques que dupliquen esforços i energies, el sobredimensionament i poca pressió en el treball que tenen en general, el malbaratament de recursos o la escassa assumpció de la responsabilitat pública de masses dels treballadors públics és una realitat dura d’acceptar (especialment en aquests moments).

Institucions com la Generalitat de Catalunya s’han fet massa grans i ineficients i és prioritari que:

• Els partits polítics incorporin en els seus programes una revisió integral de la funció pública i com s’ha d’organitzar en el segle d’Internet i les tecnologies de la informació. Per sort, polítics comencen a parlar sense embuts de treure’n greix a l’administració catalana.
• Els professionals que treballen a l’administració pública han de ser conscients del moment en que vivim i han d’ajudar més que mai a moure el país.
• La iniciativa privada i la societat civil ha de pressionar a polítics i governants a reinventar-se. Ens preocupem massa del finançament que hauríem de tenir com a país i massa poc si els diners que actualment tenim s’estan gestionant de manera òptima.

Parlem tots - siusplau - clar i català.

18/3/2009