Ditades sobre Internet, la societat de la informació, Catalunya i el apassionant futur que ens espera

Digitalització, sentiment d’urgència i mass media

Aquest passat dijous vaig assistir a una xerrada on – després dels 100 dies de gràcia - se li preguntava al Secretari per la Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya Oriol Ferran quines accions es plantejaven realitzar des de l’administració pública catalana. Es va parlar de moltes temes: cable, wi-fi, fractura digital, ajudes públiques, AOC, administració electrònica, continguts, formació,...

Però, vaig trobar a faltar un eix de treball – gens trivial – però que crec que és vital per aconseguir que Catalunya entri de ple en l’era de la informació i el coneixement. El principal motiu pel que encara no hi estem – segons el meu parer - no és d’infrastructures, ni d’ajudes ni de continguts o formació: el vertader problema és de sensibilitat. La societat, les entitats i les empreses no són conscients sobre la rellevància de les tecnologies de la informació en un món cada cop més globalitzat i més deslocalitzat on no podem seguir competint amb models industrials basats en preu. Les empreses segueixen pensant: ‘puc viure sense internet’. I és veritat (ara) amb un potencial cost de país en futur proper.

Sense sensibilitat, no hi ha actitud. Sense actitud no hi ha acció. És com quan creus que el teu fill estudiarà més perquè li compris més llibres, li prometis una pilota si aprova matemàtiques, l’enviïs a una escola sense patí o l’autocar que el porta té direcció assistida. La clau està en despertar en ell l’interès. L’interès a aprendre.

I, en aquest sentit, crec que s’haurien de plantejar polítiques enginyoses des del DURSI per despertar la sensibilitat digital del país. I no amb més conferències o lliçons morals sobre la importància de la societat de la informació. Polítiques que facin que es creï un sentiment d’urgència en la societat sobre la rellevància de posar-se les piles. Sentiment d’urgència que ens porti a cadascú a invertir temps i recursos per avançar en el procés de digitalització al que estem obligats a submergir-nos.

Fàcil de dir i difícil d’aconseguir. Algun suggeriment? Jo en faig un: fer un descarat ús dels mitjans de comunicació propers a la Generalitat de Catalunya (TV3, C33, Catalunya Ràdio,...) o aquells que vulguin gaudir de pressupostos publicitaris de la Generalitat per a què donin un ressò mediàtic a aquelles notícies o experiències que parlem de l’èxit de les empreses (amb noms i cognoms) que es digitalitzen i de la mort i el fracàs d’aquelles que no han entès en quin segle ens trobem. Ser digital ha d’estar de moda. I els mass media poden jugar un paper clau (condicionat des de la Secretària). El país ho necessita.

5/4/2004