Ditades sobre Internet, la societat de la informació, Catalunya i el apassionant futur que ens espera

L’era d’internet tanca el gran capítol de Terra

La fusió total de Terra a Telefónica s’ha consumat, tancant així de manera més que lamentable el llarg capítol de la història financera d’Espanya que s’inicia amb l’espectacular sortida a borsa de l’empresa el mes de novembre del 1999 introduint-nos de ple en l’era de l’economia digital.

No només ens vam tornar bojos per adquirir algunes de les seves accions, sino que ens vam arribar a creure el potencial de Terra, especialment després de la compra de l’americana Lycos mesos després.

No puc evitar posar-me nostàlgic i recordar l’estat d’eufòria col·lectiva que vam viure quan creiem que estàvem destinats a canviar l’economia, quan fèiem cua als First Tuesday, quan llegíem atentament la revista webbusiness i seguíem atentament cadascun dels extranet de l’Alfons Cornella.

A Terra li debem molt. Fa fer – per exemple - que per mi la meva mare deixés d’incordiar-me i preguntar-me en quin sector m’havia posat. En canvi, als petits inversors - que van arribar a comprar accions a 139 quan ara superen de ben poc els 3,50 euros.- i que només pensaven en especular pena no ens en fan. A excepció, de la pobra senyora que li van aconsellar que compres ‘terres’ sense tenir massa idea d’on s’estava posant.

Però, l’episodi de la fusió ens recorda el joc brut que el goliat telefónica ha fet als accionistes minoritaris: amb conseller independents poc independents, el no acompliment del dret legal de Terra d’explotar tot el negoci d’internet, continguts i accés del grup Telefónica i el frau de la llei de societats anònimes al plantejar una fusió total via intercanvi d’accions, quan encara s’està pendent d’una sentència judicial a l’audiència nacional.

24/2/2005