Ditades sobre Internet, la societat de la informació, Catalunya i el apassionant futur que ens espera

Ciberactivisme català

En diferents ocasions, he fet referència al poder de la xarxa com a mobilitzador social. Tots recordem l’èxit de campanyes com les d’Amnistiaporsafiya.org, Bushin30seconds.org o Feedmebetter.org i ja les principals organitzacions no governamentals estan articulant d’una manera sistemàtica el ciberactivisme de milers de voluntaris com element de pressió i mobilització. Només cal passejar-se per la web de Greenpeace i se’ns proposarà moure’ns per salvar el port de Ciutadella, animals com les foques o l’Amazones.

L’aprovació de l’estatut en el Parlament precisa d’un recolzament i d’un nivells de mobilització sense precedents per part de la ciutadania. I Internet hauria de ser un vehicle natural per aconseguir-ho. A Espanya comencen a aparèixer primeres campanyes de boicot con Catalunya com Stopnacionalismo.com que precisen d’algun tipus de respostes.

I el principal problema amb que ens trobem és que no hi ha mecanisme per articular d’una manera àgil, seria i professional aquest ciberactivisme. No tenim un Moveon català i el necessitem si volem aprofitar la força de la xarxa. Ho vam fer amb el PuntCat però no tinc la sensació de que el debat de l’Estatut a Madrid tingui vehicles de mobilització digital. Ni el Govern ni les entitats socials més rellevants tenen la sensibilitat digital per aconseguir-ho.

Fins i tot, els valencians amb valencianisme.org comencem a articular-se. Propostes per aconseguir adhesions online a l’actual text o per a què un català pugui explicar d’una manera senzilla i amena a un espanyol els principals punts de l’estatut podrien tenir molt de sentit. Però, no tenim ningú que ho faci realitat i aconsegueixi l’atracció necessària per a que aquestes accions tinguin impacte.

10/10/2005