L’hora dels patriotes
A poques hores de la Diada, deixeu-me trencar la temàtica del Ditades per un dia i expressar-vos els meus sentiments sobre el moment que vivim a Catalunya.
Com a sobiranista que sóc des de que tinc ús de raó, la figura del ‘català emprenyat’ es converteix en la meva persona en ‘català superemprenyat’: l’estadi al que hem d’arribar tots per dir que ja n’hi ha prou. I tot i que estic convençut que els problemes de Catalunya no en són només culpa de la relació que tenim a Espanya, la situació actual només ens farà entrar en K.O. tècnic com a país en un món cada cop més exigent i salvatge. Sense ambició de país i sense els recursos adients, no tindrem el futur que un poble com el català (treballador, honest, formigueta, empàtic,...) es mereix.
Per això, des d’aquest humil columna us convido a creure que després de 300 anys d’humiliacions i injustícies com a poble s’acosta l’hora de dir: Fins aquí hem arribat !
I mentre esperem que aparegui el líder que ens faci donar el gran pas, crec que són moltes les coses que podem fer els catalans a títol individual per crear les condicions que ens portin a la independència. Són molts els amics que em diuen i ‘què vols que fem nosaltres?’. Aquí les meves 10 petites recomanacions:
- Pren-te el catalanisme i la identitat nacional com un tema profundament important. Viatjant pel món t’adonaràs del problema d’identitat que tenim els que venim d’un país sense Estat.
- Sigues optimisme i no dubtis que veurem en vida la independència de Catalunya.
- Viu el català amb la seva màxima expressió: quan demanis un cafè amb llet en un bar, quan escullis un diari al quiosc, perfeccionant cada dia el nostre català (mal après per tenir professors nascuts en el franquisme),...
- Oblida la dicotomia dreta-esquerres. No existeix a aquestes alçades de la pel·lícula. La dicotomia real és independència- autonomia simètrica.
- Treu pit i explica allà on vagis arreu del món els nostres trets diferencials.
- Engresca a la nova immigració a aprendre el català i a conèixer la cultura catalana.
- Estudia la Història de Catalunya. Vés a una llibreria, compra alguns llibres i coneix què va passar realment l’any 1640, el 1707 o el 1931.
- Vincula’t al catalanisme. Pren partit i descobreix quina associació, moviment o partit polític t’engresca el suficient com per posar-hi el teu granet de sorra.
- Parla amb els amics i familiars de política i Catalunya. Canvia les seves pors i incerteses i ajuda’ls a entendre que com a poble serem el que realment voldrem ser.
- Radicalitza’t. No podem viure entre colors grisos tota la vida. O blanc o negre. O espanyol (opció que respecto completament) o català.
Catalunya m’importa i molt. Per això, us vull comunicar que he decidit anteposar-la als meus interessos personals. Als meus 33 anys no sé que vol dir això exactament. La vida com sempre em sorprendrà i li donarà una resposta a aquest interrogant. Mentrestant, m’ofereixo per ajudar en aquelles iniciatives catalanistes que vulguin comptar amb la meva humil ajuda.
10/9/2007
![[Valid RSS]](valid-rss.png "Validate my RSS feed")
Comments
jordi
Per què no penges/contestes aquest post?
-----------
a) tradueix les teves webs al català
b) agafa els .cat dels teus dominis (prou pel sac heu donat com per a que ara no els agafeu ni els que viviu del cuento)
c) la dicotomia esquerra-dreta està més viva que mai. Explotar treballadors de l'altra banda del oceà per enriquir-nos aquí és una mostra.
d) la dicotomia independència... és igual, llegeix una mica.
Preferiblement literatura posterior a "l’any 1640, el 1707 o el 1931" (segons convides a fer en el teu post)
Sembla mentida que d'una URL a una altra una persona pugui ser tant diferent.
tom
Molt patriota, pero la web de la teva empresa no te versio catalana :(
MARC (Vic)
LA DIFERÈNCIA ENTRE UN 'CATALANISTA' I UN 'INDEPENDENTISTA' ÉS LA PACIÈNCIA. La paciència que el segon ja no té i que el primer encara conserva per anar-la perdent. Una pregunta que sovint em ve al cap és: Qui serà el nostre Thomas Jefferson ?? A qui li tocarà redactar un tractat de la Independència de Catalunya per dir que la 'colònia' ja està tipa d'estar supeditada a la 'corona', tal com van fer les colònies americanes amb la corona anglesa ??
LA INDEPENDÈNCIA NO ES DEMANA, ES PROCLAMA !!!
JordiS
Per molts de vosaltres la independencia sembla ser una mena de competicio democratica, una que pot guanyar el qui tingui mes vots. No cal dir que aixo revela una notable ingenuitat. Depenem d'Espanya, som propietat/colonia d'Espanya perque perderem una guerra ara fa tres segles, i nomes ho deixarem de ser guanyant una altra guerra. No us enganyeu pensant que Espanya es com Anglaterra, Belgica o l'antiga Txecoslovaquia. Espanya es com Serbia. De fet, durant la guerra que va desfer la antiga Yugoslavia, la revista madrilenya Epoca solia nomenar Serbia la "Castilla de los Balcanes". Aquesta es la situacio a la que s'enfronta qualsevol que vulgui la independencia de Catalunya, i tots la defugiu com si no aquesta amenaça no existis. Pero existeix, i per aixo quan adquireix encara que nomes sigui una mica de cos, els Carod de torn fugen espavorits o s'adapten ii deixen la independencia per les "calendes graecas". Oblidar aixo es enganyar-se i, encara mes greu, enganyar. El present ordenament juridic espanyol, que es totalment acceptat i respectat per la comunitat internacional, no deixa espai per la independencia, tot i que si que el deixa per altres formes de proteccio i cultiu de la cultura de cadascu, com ara e domini "cat" d'internet. Curiosament aixo no sembla interessar ningú, mentre una hipotetica independencia anima molts mes ... als que no volen mirar el quadre complet. Em sap greu aigualir-vos la festa, però les coses son com son, i ja n'hem tingut masses de somniatruites.
Josep
l'has clavat amb el post. Tant de bo tots fossim tant valents de dir el què pensem sobre aquest tema. Completament d'acord amb tots els punts del decàleg.
Tant de bo aconseguim veure la independència, i com tu dius hem de deixar de pensar que potser els nostres néts i pensar que ho aconseguirrem nosaltres (de la mateixa manera que la vam aconseguir a Internet amb el .CAT).
francesc
A veure, aixó del sobiranisme es més aviat quan es deixa de tenir us de raó, quan s'en te es dubte i es barrina fins a quin punt se n'es o no se n'es, no s'es sectari ni s'amenaça als qui no som sobiranistes a abandonar el país quan l'esperit d'en Xirinacs ens ilumini com deia l'Eric Bertran al seu bloc, el nen del comando. No fotem, mira que soc una persona paciifica que intenta ser assenyada i comprendre-ho tot, pero cony, la gent es comença a posar pesadeta, i és clar, aixó que ho faci la mainada, està bé, es el que pertoca, pero a partir de certa edat la gent ja hauria de començar a fer servir a banda de l'us de la raó, el sentit comú i com a mínim entrar en el joc de discutir la jugada, cosa que els sobiranistas negueu i desqualifiqueu sistematicament als qui no ho som, o ho som poc, que també.
Apa, que d'aci a tres-cents nys encara n'estarem parlant.
Ah! un altre problema dels sobiranistes es que teniu molt poc sentit de l'humor, no accepteu cap veu crítica amb raó o sense.
Parlem?
Joan
Fa 33 anys erem 1.000.000, quans serem a la pròxima?
Esnatural
Jo afegeixo: fes fills molts fills i facilitat el contacte entre catalans i catalanes.
Oriol
Buf! Tinc 31 anys i sóc economista. Si puc ajudar... Has resumit perfectament el que circula pel meu cap quan miro de fer quelcom de profit pel meu país. Hi ha més gent com jo i això és tranquilitzador. Ara, però... què fem?
Marc
David,
el teu catalanisme, l' amor pel teu país són molt lloables, i els comparteixo plenament, així com el desencís amb la nostra classe política actual, tant nacional com estatal, una colla d' incompetents que treuen més que aporten al nostre país. Fas bé de dir la teva edat, jo en tinc un més, 34, i ho menciono perquè crec que ara és el nostre moment vital d' implicar-nos i comprometre'ns definitivament amb Catalunya, d' empènyer amb força, d' aportar idees, d' engrescar la gent, i recuperar la il·lusió que tenien els nostres pares en finalitzar la dictadura i els primers anys de la democràcia. Jo tampoc sé ben bé com canalitzar aquesta energia, com posar en pràctica aquest compromís, però de ben segur que anirem trobant la manera de sumar pel nostre poble.
Visca Catalunya!
Marc.
Toni Ibàñez
No estàs sol. Cada vegada som més.
Roger
Com sempre, inspirador!
Realment ens falta la convicció, en tots moments i a tots els catalans, de que hem de fer un esforç per a colocar-nos en el camí de la independència.
Dècades de no aconseguir-ho, politiques anticatalanes i el "seny" que tenim han portat a molts catalans a donar-li menys importancia.
Pero viatjant mon enfora te n´adones de la importancia que te tenir el propi Estat i de que es alguna cosa a la que cap poble no renuncia.
Seriem el unics a no perseguir una cosa de la que tenim dret, que es positiva per a tothom i la unica garantia a la evolució natural de la nostra identitat.
Roger
dessmond
Faig el mateix que en Marc Arza: recomano la lectura d'aquesta entrada.
Molt bona Diada, siguis on siguis
David Boronat
Gràcies per la referència. Entre tots, hem de creure que és possible.
Marc
David,
Esplèndid post. Resumeixes el moment en que ens trobem molts i molts catalans.
Ara mateix hi dono difusió des del meu post sobre la DIADA:
Estem d'acord. S'ha acabat el broquil!
Salut,
Marc
www.catalunyafastforward.blogspot.com
Pere Cardús
David,
només explicar-te que llegir aquesta nota teva m'ha fet començar la setmana amb més il·lusió i confiança.
L'únic que canviaria és l'optimisme per la confiança. Et recomano aquest article del S. Cardús que n'explica les raons:
http://paper.avui.cat/article/imprimir.php?imp=true&id_sec=456&id_art=49401
Gràcies!!!