Ditades sobre Internet, la societat de la informació, Catalunya i el apassionant futur que ens espera

La generació Starbucks

Els atributs que expliquen la personalitat però també l’èxit d’una empresa (i marca) com Starbucks parlen d’una generació de professionals i emprenedors (en els que m’incloc) que tenim una determinada manera d’entendre la vida i els negocis i que ens caracteritzem (o al menys ho intentem) en:

1.       Tenir grans somnis i voler marcar la diferència. Sentir-nos que volem (i podem) fer quelcom del que ens sentim profundament orgullosos en aquesta vida sense pors ni limitacions prèvies i amb la clara vocació de marcar la diferència.

2.       Ser globals entenent els matisos locals. El món es fa petit cada dia més i no volem quedar-nos al marge. Estimem la globalització però respectant i emfatitzant les personalitats i identitats pròpies. Respectem les diferències i hi veiem només avantatges.

3.       La innovació i l’anticipar-se al futur és quelcom inherent al que fem. La millora continua observant contínuament els canvis que s’endevinen en el nostre entorn formen part de la nostra manera de viure i treballar.

4.       Amb ganes de créixer però de manera ben humana. ‘Stay small while growing big’ és la màxima d’una empresa de més de 100.000 treballadors per tot el món, però que aconsegueix en cada un dels seus establiments una aproximació molt humana i propera tant entre els seus treballadors com amb els que hi som clients habituals.

5.       Sent profundament ètics en els negocis. La franquesa, la honestedat i la noblesa en els negocis està sempre abans de qualsevol compte de resultats.

6.       Amb un clar compromís social. Els que tenim el luxe d’emprendre, creiem fervorosament que ho fem per crear una societat millor. El treball d'Starbucks per millorar les condicions dels recol.lectors de cafè és digna de felicitació.

7.       Implicació, responsabilitat i cerca continua de l'excel·lència. Intentem fer la nostra feina el millor que podem. Gaudim del que fem i només ens val ser excel·lents amb tot el que fem. En tot això, els petits detalls importen i molt.

8.       Sense regles, només principis vitals. Al mateix estil que la política de Starbucks expressada en el seu llibre de principis Green Apron Book que tot empleat té plenament interioritzat, les regles no ens agraden ja que coarten la flexibilitat i la proactivitat. Les úniques regles que valen són les que estan per trencar-se.

9.       La informalitat no està renyida amb la serietat. La nostra manera de ser informal, descarada i fins algun punt irreverent no està renyida amb la nostra professionalitat i serietat en el treball.

10.   Amb personalitat pròpia. Volem tenir caràcter propi i no s’hi val qualsevol cosa que no encaixi amb aquesta personalitat i caràcter únic.

L’Starbucks no només ja és per moltes persones el nostre tercer lloc (després de la casa i el lloc de treball). És també un reflex d’uns valors i una identitat d’una generació de professionals i emprenedors que tenim una manera ben diferent d’entendre els negocis i el nostre paper en la societat en la que vivim.

I tu? Et sents també generació Starbucks?

Nou Comentari 1/5/2008

Negocis en la web 2.0?

El mite de la finestreta única

L’any 2003 des de Multiplica vam estar treballant per Cat365 i un exercici que vam fer era imaginar-nos un dia fred d’hivern de l’any 2008. Ha arribat aquest dia. En aquell moment escrivíem (bé, el Marc Ribas escrivia) i compartíem amb el nostre client les següents línies:

“Any 2008. Segon dissabte de febrer. Fa fred, però per això sóc aquí, pel fred. Li he demanat a un amic que m'acompanyi a passejar pel Montseny: necessito tranquil.litat, aire, una companyia silenciosa, i fred.

Fa dies, setmanes, que els pensaments només giren entorn als meus problemes, no aconsegueixo superar la barrera i passar a les solucions. I la barrera (de problemes) és cada vegada més alta. L'amic em parla, intento escoltar-lo, la barrera em torna a atrapar. El fred tampoc m'ajuda.

Merda! Pensava que havia abandonat tot artilugi modern, per gaudir del fred silenciós, però no, la PDA s'ha colat, i ara sona. Què collons vol? Per què no em deixa escapar, encara que sigui per unes hores? Deixo que soni, i finalment para....ufffff. Unes passes més, i ja torna a sonar, quin poc respecte, la tecnologia! No diuen que és intel.ligent! Davant la insistència, la trec de la butxaca de l’abric, la desplego, i "Felicitats! Cat365 t'informa“.

Primer penso que és el dia del meu aniversari i ho he oblidat, però no; perquè em feliciten? S'estan burlant? Ostres! No, no pot ser

Cat365 t'informa que l‘Ajuntament de L'Escala t'ha concedit el pis de protecció oficial que vas demanar. Per continuar amb el procés, pots posar-te en contacte amb l‘Ajuntament al telèfon 972.23.30.12. o bé clicant aquí, el Cat365".

Sense Cat365 no m’hagués assabentat mai que el meu propi ajuntament oferia pisos de protecció oficial. Cat365 no només em va informar. Em va permetre participar en el concurs dels pisos només omplint un simple formulari. Cat365 es va encarregar de la resta, lliurant tota la documentació necessària en format digital emmagatzemada en el seu sistema.

Mai m’hagués pensat que l’administració fos tan propera i preocupada.

Què em deies, amic meu?..."

L’any 2008, la realitat d’una finestreta única s’ha esvaït. El concepte probablement era massa ambiciós i es va equivocar al voler competir en quant a visibilitat amb les diferents administracions públiques respectives (especialment la Generalitat), però era un concepte molt potent i un clar referent internacional.

La política – com de costum – es va encarregar de carregar-s’ho.

Nou Comentari (2 comentaris) //

15 aprenentatges per emprendre (2ª part).

Segueixo amb la relació de coses que he après com a emprenedor.

• 8. Construeix coses fàcils d’entendre. La vida ja és prou complexa per a què a més conceptes difícils d’entendre tinguin les mateixes probabilitats d’èxit que conceptes simples però potents. En molts negocis que escolto i moltes webs que visito la complexitat de la seva proposta de valor no s’aconsegueix entendre a la primera. Malament comencen. El mercat no ens donarà massa temps per poder-nos explicar.
  
  
• 9. Preocupa’t per tenir el millor producte i la millor experiència. Especialment, en projectes digitals el producte hi compte i molt. Quants classificats de feina s’han iniciat a la xarxa? Quantes xarxes socials? Per créixer és bàsic dedicar molta energia a entendre quines funcionalitats i continguts la teva audiència pot desitjar i quina pot ser la millor experiència d’ús. Hi dediquem prou temps a la millora continua del nostre producte o servei? Innovar és una necessitat, no un desig.
  
  
• 10. Defineix ara el teu model de negocio, però pensa ben bé quan activar-ho. A la xarxa, entendre – més enllà de la publicitat online que segueix no donant ni per pipes – quin pot ser la manera de monetitzar la nostra proposta de valor no és gens trivial. Però, més important que definir el model de negoci és tenir clar quan introduir-ho i com fer-ho gradualment. A Mybestplay ens hi estem trencant el cap i la conclusió és que quan més pressa i pressió tinguem majors són els riscos que assumirem.
  
  
• 11. Pregunta i escolta. Parla amb els teus usuaris. Que cada dia cada persona del teu equip parli per telèfon amb un usuari em sembla la idea més poderosa que he escoltat mai i parla de quan important és interactuar en tot moment amb els nostres usuaris i clients per descobrir què fem bé i què podem millorar sensiblement.
  
  
• 12. Viralitza el teu projecte. A Internet els nostres usuaris poden ser els nostres millors comercials. És clau que conceptualitzem els nostres projectes de tal manera que es viralitzi en ell mateix.
  
  
• 13. El teu equip és el més important. Mima’l. Per això, és clau entendre quin és l’equip ideal que has de tenir i entendre que si aconsegueixes que vegin que poden desenvolupar-se personal i professionalment a prop teu donaran el millor de sí mateixos. Sense un bon equip, emprendre és impossible.
  
  
• 14. Prepara’t per perdre-ho tot. Emprendre és ser valent i tenir coratge. És molt fàcil emprendre amb els calers d’un altre. O fer-ho quan tot va bé. Els bons emprenedors es demostren quan les adversitats sembla que et superin. En front d’elles, hi ha d’haver la convicció que te’n sortiràs. Però, sempre un ha d’estar prepara’t a perdre-ho tot. Sóc una mica kamikaze i reconec que les adversitats m’ajuden a créixer. Puc viure amb elles.
  
  
• 15. Entén que és una marató i no un sprint. Els negocis de curt termini no existeixen. Les grans empreses – amb poques excepcions – necessiten molts anys per trobar el codi genètic i la intel·ligència per poder donar grans salts. Aquesta paciència i entendre que emprendre s’assembla més a un marató que a un sprint la considero bàsica en els negocis de veritat.
  

Nou Comentari (1 comentari) 10/4/2008

15 aprenentatges per emprendre. 1ª part.

La setmana passada tenia la oportunitat de donar una xerrada davant de més de 300 emprenedors digitals a la ciutat de Santiago de Xile (on he estat vivint més d’un any i mig) i vaig compartir aquells 15 aprenentatges que més he interioritzat sent emprenedor des de Multiplica i Mybestplay. Aquí intento recollir-los (no és el mateix que en viu i directe J ):

1. Visualitza. Tingues un gran somni. En tots aquest anys, he après que somiar és imprescindible per tenir l’energia necessària per emprendre i per atraure els recursos i el talent que pugui fer que aquest somnis succeeixi. Les coses passen dos cops en aquesta vida: primer en la nostra ment, després en la realitat. Visualitzar el futur com si fos ja present és bàsic per tenir-hi èxit.

2. Pensa en gran. Actua en petit. Pensa en la teva estratègia de creixement. Per això, hem de pensar en gran. Però, anar pas a pas. I definir quines són les primeres passes que hem de donar. L’obsessió – un cop definides les següents passes – és donar-les. Deixem de pensar en la fi de la història, per escriure amb intensitat el proper capítol. I després el següent. I el següent. Fer el guió de tota la història i definir l’estratègia de creixement serà de gran ajuda per donar context a tot el que fem cada dia.
   
   
3. No pensis massa. Fes. Hi ha massa gent donant-li masses moltes a les coses. S’ha de fer. Llegiu un dels darrers llibres del Malcolm Gladwell: Blink i entendreu la importància i l’efectivitat de confiar en l’ instint d’un. Menys estudis de mercat i més sortir i anar a vendre.
    
   
4. Estima el risc i el desconegut i el poc confortable. Emprendre és estimar el risc i dormir tranquil quan els nervis estan a flor de pell. Les situacions que poden donar quelcom més que taquicàrdia es repeteix més sovint del que un voldria. Davant aquestes situacions, calma. Molta calma. Per altra banda, el desconegut i el poc confortable és inherent en el camí dels emprenedors que triomfen. És allà i només allà – en lo desconegut – on ens podrem desenvolupar personal i professionalment.
   
   
5. Ves al centre de les coses. És un tòpic però es repeteix. Deixa de fer l’urgent per fer l’important. Vés al centre de les coses. El 20% del nostre temps generarà el 80% del nostre valor. Paretto, un cop més. Quin és aquest 20%? Dediquem-hi temps per descobrir-ho cada dia.

6. Sigues honest amb tu mateix. Si no enamores, pensa-t’ho dos cops. Una cosa és estar apassionant pel teu projecte o per la teva idea i l’altre és no tenir la suficient clarividència per entendre – quan compartim les nostres emprenedories i les nostres visions – que no engresquem. Els projectes han d’engrescar per tenir futur.

7. No viatgis sol. Oblida els percentatges. Emprendre sol crec que és l’error més gran que hom pot cometre. Ser emprenedor avui en dia provoca per defecte un cert sentiment de solitud, solitud que només podem digerir si ens envoltem de persones i socis que puguin complementar-nos i compensar els nostres primers impulsos en front cada situació crítica que ens van sorgint pel camí.

(continuarà ...)

Nou Comentari (4 comentaris) 5/4/2008

Estrategies electorals descafeïnades a la xarxa

Des de Multiplica, hem volgut - per 3er cop - analitzar les estratègies a la xarxa dels partits polítics que es presenten a les eleccions generals de demà. Les esperances que teníem eren moltes. El bon sabor de boca del paper de la xarxa a les eleccions nord-americanes i la irrupció de les xarxes socials ens animava a pensar que podríem veure coses interessants.

No obstant, l’estudi - que podeu descarregar aquí - ens demostra que els partits polítics segueixen veient Internet com un espai de promoció electoral més, sense entendre el potencial d’acció que pot tenir la xarxa en la política diària. Com s’argumenta en l’estudi, els partits polítics es senten incòmodes amb un mitjà de comunicació que no entenen i en el que estan perquè hi han de ser-hi.

Després d’analitzar 97 factors de la persuabilitat de les seves presències online i el paper que han volgut assumir a les principals xarxes socials (facebook, myspace, youtube,…), només PSOE i IU es salven:

1. PSOE (66,17)
2. IU (55,29)
3. PP (48,88)
4. CiU (38,41)
5. ERC (29,21)
6. PNV (24,03)

I ho fan pel dinamisme que han aconseguit obtenir a les xarxes socials.

No obstant, la conclusió segueix sent que no han aconseguit persuadir als seus electors indecisos a través de la xarxa i la televisió i els dos debats televisats han estat els protagonistes d’unes eleccions que no es recordaran mai per la rellevància que un mitjà com Internet hauria d'haver cobrat.

Seguirem esperant, doncs, que a Catalunya i a Espanya hi hagin unes eleccions on Internet tingui el protagonisme que creiem que mereix. 

Nou Comentari (1 comentari) 8/3/2008

El regnat de Vilaweb

Tremola el regnat de Vilaweb com a líder d’audiències dels mitjans digitals en català?

Sens dubte, l’aportació del Vicent Partal i de Vilaweb a la internet catalana és indiscutible i molts l’hi hem d’estar agraït. Però, l’avantatge de ser el primer en el món dels diaris no representa una avantatge competitiva per sempre. I el fet de ser un actor purament online representa alhora una clar desavantatge en el minut en que la resta es comença a despertar i a posar-se les piles.

Aquest és el cas de l’Avui que per molt orgullós que estigui d’haver estat el primer diari a l’estat en tenir pàgina web fins ara mai havia entès que era això de tenir presència a la xarxa. Però, la incorporació del Xavier Bosch pot canviar les coses al menys si fem cas a les seves darreres paraules, on afirma que l’Avui.cat serà un clar eix estratègic.

Però, en el darrer any ja intuïm una millora de les dades de l’Avui.cat respecte Vilaweb. Si fem cas de les dades d’OJD, des del febrer del 2007 al gener d’aquest 2008 l’Avui.cat ha passat de 109.044 a 186.027 usuaris únics i de 427.436 a 833.342 visites. L’Avui.cat està quasi doblant les seves xifres en només un any. En canvi, Vilaweb no creix al passar de 309.229 a 300.178 usuaris únics i de 1.256.126 a 1.326.261 visites. E-noticies millora un 27% les seves xifres però queda molt lluny de Vilaweb o l’Avui.cat al tenir aquest mes de gener 78.525 usuaris únics i 412.958 visites.

Vilaweb perd terreny com a mitjà digital en català. També, segons el ranking d' Alexa.com:



L’Avui.cat compte a més amb una clara avantatge: té un diari en paper darrera i el treball d’un equip periodístic molt més ampli. Vilaweb, per la seva, banda porta massa temps sense innovar en el seu format. Com a diari digital, si vols ser generalista o competeixes en continguts o ho fas oferint una millor  experiència d’usuari. Un altre camí passa per tenir un posicionament molt més centrat com sempre ha sabut fer E-noticies al centrar-se en la política.

No s’entén – a no ser que ens tinguin una sorpresa preparada – que amb el coneixement del Vicent Partal no hagin innovat més amb el seu diari electrònic, recollint les tendències que millor estan funcionant a la xarxa.
Ja fa temps escrivia les 10 coses que crec que ha de tenir tot diari de futur a la xarxa.

1. Un diari que em destaca les notícies més rellevants en funció:
   o        Dels tags de les noticies que finalment clickejo.
   o        De les meves pròpies valoracions (en el cas de que voti una determinada notícia en el passat.
   o        De les valoracions de la resta d’usuaris.
2. Un diari on puc llegir les opinions i comentaris de la resta d’usuaris.
3. Un diari amb menys columnes i un major scroll vertical.
4. Un diari que excel·leix amb les notícies de darrera hora i es converteix amb els meus ulls a internet (apuntant-me enllaços a webs que em poden permetre a estar vertaderament a la última).
5. Un diari que em permet publicar notícies i fins i tot em compensa econòmicament per fer-ho (quan realment es mereix).
6. Un diari que des de la noticia en text em permet veure mini-vídeos sobre el tema.
7. Un diari que em permet definir alertes sobre temes ben concrets.
8. Un diari sense excessiu soroll visual (l’estrictament necessari) i amb una mida de lletra raonable i digerible.
9. Un diari on relacionen notícies amb posts de blogs (no necessàriament del lectors del mateix diari).
10. Un diari que em diu de manera clara, ràpida i intuïtiva – en esquema folksonomic - quins són els temes més rellevants del moment.

No sé si són aquestes, però sí sé que la innovació constant és l’únic manera de competir en l’era digital. També, per Vilaweb.

Nou Comentari 17/2/2008

Yahoosoft, l'inici de la fi?

La compra de Yahoo per part de Microsoft es pot convertir en la notícia més deliciosa que a Google han escoltat en molt temps. És probable que la decisió de Microsoft vingui més donada per la necessitat d'incorporar el talent ‘internetero’ de l'equip de Yahoo que l'impressionant pastís que representa el negoci publicitari en la xarxa.

No obstant, la compra probablement paralitzarà el desenvolupament d'ambdues companyies ja que el xoc de cultures està assegurat i no serà per res fàcil d'assimilar. A més, les fugides de professionals i usuaris cap a Google poden ser molt significatives. La marca Yahoo – fins a la data bastant sexy – serà percebuda molt menys atractiva. Els monopolis arrogants no acaben d'agradar a ningú. I Microsoft té molts detractors (entre ells, molts que hi treballen a Yahoo).

Per la seva banda, Google té molts avantatges per a seguir ampliant la seva distància sobre Yahoosoft (o el que vingui de la combinació Microsoft-Yahoo). Per ara, sempre ha posat a l'usuari abans que als seus resultats empresarials i això – els quals usem el seus serveis – ho sabem perfectament. Google té molt clara la seva visió empresarial (organitzar informació d’arreu del món i fer-la accesible i útil de manera universal. Microsoft juga a tot, simplement per a assegurar-se el seu futur.

Però, sens dubte el més important que té Google són els seus professionals, el seu talent i les seves ganes de menjar-se el món. Visiteu el Googleplex i us n’adonareu. Aquestes ganes no están a Yahoo, menys a Microsoft i poc probablement al futurible i fantàstic món de Yahoosoft.

Nou Comentari 5/2/2008

La Catosfera, una realitat

Aquest fi de setmana s’ha organitzat – amb sorpresa i admiració per part meva – la Catosfera, unes jornades per reflexionar sobre la blogosfera catalana.

Tot i no poder-hi anar, em sento clarament part de la Catosfera més enllà que fa uns mesos incloguessin aquest bloc en la taula periòdica de la Catosfera :).

[Veure imatge ampliada]

I m’hi sento part no tal sols pel fet de fer anys que porto escrivint des del Ditades (des del 15/11/2003), si no pel fet de fer-ho en català. Més d’un cop algun company m’ha recordat com s’ampliaria la repercussió que tindria si escrivís en castellà i són molts els blocs que catalanoparlants escriuen en castellà per aquest mateixa raó. Per mi, escriure en català és una manera de mantenir viva la cultura i la llengua catalana. Per això, és un orgull formar part d’aquesta gran comunitat de blocaires catalans que escrivim en català.

A més, el fet que els catalans siguem prou actius en la blocosfera al menys pels 40.000 blocs actius que s’estima que hi ha la xarxa, parla de la maduresa intel·lectual i alhora digital del nostre poble. Però, alhora de la nostra maduresa democràtica. Recollint algunes de les definicions que el Marc Vidal – organitzador de la Catosfera de Granollers – feia en la seva presentacióm, un bloc és un altaveu democràtic que qualsevol pot utilitzar. És diàleg i debat. És vigilància activa. És l’embrió d’una societat més lliure i justa.

Per mi, un bloc és sobretot un espai on madures i ordenes idees alhora que pel fet d’escriure-les fa que les interioritzis i les facis plenament teves.

I això és els que els catalans hem de demostrar al món. Que amb la paraula – encara que estigui escrita en un poc conegut bloc personal - podem arribar més lluny que mai.

En aquest sentit, el meu amor per Catalunya m’ha portar a crear fa pocs dies un nou bloc: Per quan vingui un altre juny, on aniré escrivint sobre Catalunya, el seu futur i el full de ruta que l’ha de portar cap a la independència.

És hora de començar a esmolar les eines ! L’hora s’acosta.

Nou Comentari (2 comentaris) 27/1/2008

Ser una mica Steve Jobs

Les muntanyes les movem persones com tu i com jo que amb els nostres somnis, la nostra empenta i el nostre dia a dia construïm realitats que abans no existíem.

Les muntanyes més altes, però, les mouen persones el magnetisme de les quals ens arrastren a seguir-los allà a on vagin. Per mi, una de les persones amb major magnetisme és sens dubte l'Steve Jobs qui any darrera any no deixa de sorprendre'm.

No podem saber la força que té un líder en el segle XXI sense escoltar el discurs que va fer fa 3 anys a la Universitat d’Stanford. Hagués donat la meva vida per haver-lo escoltat en directe. L’he escoltats n cops i encara se’m posa la pell de gallina.

[Versió a Youtube en anglès]
[Versió a Youtube subtítolada 1ª part] [2ª part]

"Stay hungry, stay foolish”

Poques són les empreses amb èxit que avui en dia aconsegueixen convertir els seus llançaments amb fenòmens de masses com ho fa Apple. La connexió emocional d’Apple i els seus productes li deu molt al seu líder carismàtic. Ben segur que la realitat d’Apple la provoquen persones del seu equip però és ell qui fa aquestes persones donin el millor d’elles mateixes per fer que Apple sigui el que és.

Amb el seu peculiar estil de vestir i les seves ulleres estil Lennon, Steve és un altre cosa. Un referent a seguir per la seva proximitat i el seu magnetisme que es riu de líders polítics o empresarials del país o d’arreu del món.

El món precisa de líders com l’Steve Jobs. Catalunya també.

Amb l’ànim de ser-ne un d'ells algun dia (ho confeso), jo vull ser una mica Steve Jobs.

Nou Comentari 22/1/2008

Prediccions pel 2008

He estat llegint pronòstics que es fan a la xarxa de les coses que passaran aquest 2008 i les que més m’ha agradat llegir i hi puc d’estar-hi d’acord han estat:

1. La mort de l’iPod o els dispositius exclusius per a música en favor de solucions integrades com els smartsphones.
2. La consulta més soviet del correu electrònic des dels nostres mòbils que des del nostre ordinador. La cerca des del mòbil – talment com la fem des de Google – començarà a ser rellevant i haurem de preocupar-nos de quin tipus de web tenim que tenir per a què es vegi des del mòbil o l’iPhone.
3. La fi de la televisió tal com la coneixem avui en dia. Cada cop farem més ús dels serveis sobre comanda i en línia, fins posar contra les cordes el model econòmic de les cadenes de TV que viuran una desesperant fragmentació de les audiències. Moltes cadenes començaren a oferir gratuïtament les seves programacions mitjançant la xarxa. Els jocs olímpics sobretot es seguiran a través d’Internet.
4. L’ampla de banda es col·lapsarà aquest any per la irrupció del vídeo a la xarxa i la connexió de cada cop més dispositius a internet. La inversió en infraestructura no es visualitzarà fins el 2010 o 2011, encara que ens podria salvar Google després de la compra d’espectre per la que està apostant fa relativament poc.
5.  No obstant, Google perdrà aquest any la seva aura de bo en les nostres ments i començarà a convertir-se en un gegant massa perillós i rellevant en les nostres vides.
6. La internet serà cada cop més comercialment intel·ligent. Arriben conceptes com el behavioral targeting o content targeting. Les cerques que realitzem tindran respostes més intel·ligents i seran més semàntiques.
7. Les xarxes socials actuals – com Facebook – es faran més mòbils i integraran més serveis i aplicacions d’altres iniciatives (mash-ups).
8. L’èxit de Radio Head portarà a cada cop més grups a autoeditar-se els seus discos. Les discogràfiques hauran de convertir-se en un altre cosa. El plàstic començarà a veure la seva fi.
9. La industria dels videojocs i internet començaran a viure una història d’amor que maximitzarà el seu negoci i l’ addicció dels seus usuaris i clients.
10. Les innovacions més rellevants a la xarxa no vindran només del Silicon Valley. China, Corea o el Japó apareixeran en escena. Algun projecte català i/o espanyol tindrà popularitat mundial.

Em deixo alguna predicció rellevant?

Nou Comentari (1 comentari) 11/1/2008

Futur optimista i clarament tecnològic

Tot just estic en els primers capítols d’un apassionant llibre que intenta entreveure com serà el futur en els propers 15 i 20 anys i no puc esperar a acabar-lo per compartir algunes de les coses que viurem d’aquí en ben poc. El llibre és ‘The Extreme Future’ d’una de les persones més reconegudes en visualitzar el futur: James Canton, futurista de professió i CEO de l’Institute for Global Futures.

Aquí les 10 previsions que per ara més m’ agradat llegir:
 

1. Tindrem internet sense fils arreu del planeta l’any 2020. I gratuïta.
2. La televisió i telèfon estaran plenament integrats a la xarxa l’any 2020.
3. La cibernètica i la connexió entre la robòtica i les neurones celebrals serà una realitat.
4. El 90% de les llars tindran robots l’any 2025.
5. El 60% dels individus en l’àmbit laboral seran robots l’any 2025.
6. 10 seran les hores que diàriament veurem TV mitjançant Internet l’any 2025.
7. La teletransportació d’objectes arreu del món serà una realitat l’any 2025 (que es prepari Fedex : )
8. Dubtarem entre anar a la Lluna o a Mart de vacances l’any 2025.
9. 4.000 milions de persones compraren habitualment a través de la xarxa l’any 2025.
10. El 90% de les nacions seran democràtiques i gaudiran d’absoluta llibertat comercial l’any 2040. La pobresa i la gana desapareixerà del planeta.

Amb frases com ‘What’s on your desktop today, you will wear tomorrow, James desperta l’ interès de viure ja aquest futur tan apassionant. Estimar la tecnologia en totes les seves formes i estar convençut que el futur serà molt millor (més democràcia, sense pobresa, sense contaminació ambiental, amb menys malalties o més tolerància cultural) són dos intuïcions que sempre he tingut i que The Extreme Future em porta ha creure-hi més que mai.

Nou Comentari 21/12/2007

L’efecte Digg

La xarxa està més mogudeta que mai. Especialment la xarxa dels usuaris que interactuen en mode 2.0 en milers de webs on els continguts són creats i prioritzats per ells mateixos.

Webs com Digg o Menéame van popularitzar un concepte de diari on les noticies més rellevants de la xarxa són proposades pels usuaris i són també aquests qui voten les més interessants. Les més votades guanyen protagonisme i visibilitat.

Aquest concepte tan senzill però poderós s’està estenent per la xarxa especialment des de que crear una web sota aquesta lògica no té cap tipus de dificultat tècnica gràcies a plataformes en codi obert com Pligg o Drupaligg. Així, estan apareixent a tort i a dret iniciatives de tot tipus.

En anglès troben iniciatives per seguir noticies dels sectors i temàtiques més diversos (el negoci dels mòbils, sector immobiliari, esports o marketing interactiu,....), però també iniciatives que utilitzen el mateix sistema per recollir propostes o idees sobre algun tema concret (medi ambient,...)

En aquest sentit, neix las1001ideas.com per recollir propostes i idees per fer una millor Administració Pública entre tots. Felicitats al Dani Lorente i el Carlos Guadián que des de Propolis i T·Systems ha sapigut recollir l’efecte Digg en un tema tan rellevant com aquest.

El més interessant és que moltes d’aquestes iniciatives s’estan convertint en vertaderes comunitats digitals. Som moltes les persones que hauríem de pensar com articulem aquest concepte en els nostres móns i negocis. Crec fervorosament amb la conveniència d’aquest sistema i en moltes organitzacions podrien complementar perfectament les seves intranets permetent compartir noticies, idees o reflexions. En prec bona nota.

Nou Comentari 2/12/2007

A call a day

Fa unes setmanes assistia a una conferència on es parlava d’un tema repetit fins a la sacietat: la importància de l’orientació als clients. En mig d’una intervenció gris on el meu pensament estava més fora de la sala que a dintre, la meva vista va fixar l’atenció amb una encara més trista presentació en powerpoint on posava: A CALL A DAY.

Eureka, vaig dir ! I en vaig prendre nota.

Què senzill. Una trucada al dia. I poder tenir una conversa agradable cada dia amb un dels nostres clients per parlar uns minuts de tot i de res.

I és que en un món tan competitiu qui no corre no vola. Però, cap a on córrer? Doncs, cap a la direcció que els nostres clients poden estar més receptius. I aquesta crec que és una de les claus més poderoses per triomfar avui en dia en els negocis.

Ja tinguis una empresa de serveis com Multiplica o una puntcom com Mybestplay (en breu us en parlaré d’aquest projecte), la única manera d’entendre com evolucionar la teva proposta de valor passa per tocar el client. El problema és que o bé ens tanquem a la oficina tot el dia o bé quan sortim no hi ha manera que parlem amb el client sobre cap a on creu que hem de tirar.

Per això, crec que és tan poderós posar-se com a objectiu fer una trucada cada dia. Però, no una trucada per veure quan et pagaran aquella factura o per saber si ha sortit aquell projecte o per apagar aquell foc urgent, una trucada amb un objectiu ben clar: entendre com ens percep el client, quines coses podem millorar, quins actors i moviments creu que hauríem de tenir present o cap a on creu que hauríem d’orientar la nostra energia.

Perdoneu que ho digui jo mateix però simplement brillant. Feu-ne la prova.

Nou Comentari 23/11/2007

TV3, la teva i també la meva

Aquest diumenge a Santiago de Xile, la Sara i jo vivíem una experiència excepcional. Ens hem posat a dinar com de costum però – màgia – veient el telenotícies migdia gràcies al servei 3alacarta.



Personalment, m’ha transportat a aquells any que ara recordo amb tanta intensitat quan vivia a Tarragona i el meu pare em feia callar per escoltar el telenotícies. La màgia està en poder viure la mateixa experiència (aquest cop sóc jo qui faig callar als meus fillets) a milers de quilòmetres de casa.

I això m’ha fet recordar que brillant és l’equip que capitaneja TVC Multimèdia i que amb la seva bona feina des del seu origen no han deixat de sorprendre’ns i d’estar a l’alçada a nivell d’innovació i imaginació de les principals televisions mundials.

Sense anar més lluny, SAM - el periodista multimèdia automatitzat – ens va sorprendre a tots ja fa alguns anys i és un referent indiscutible en la indústria dels continguts meteorològics.

3alacarta t’ofereix la programació de Tv3 y Canal33 de manera gratuïta durant la darrera setmana, amb una experiència i qualitat sensacional.

L’experiència d’ús de totes les seves webs és exquisida. Doneu-li una ullada a la web de TV3 per exemple i compareu-la amb Tele5, Antena3 o Televisión Española.

El seu rol de lideratge en la indústria multimèdia és digne d’envejar i agrair com a rol dinamitzador del sector a Catalunya i els posa en una posició de partida increïble quan la televisió interactiva es popularitzi.

TV3, la teva i també la meva.

Nou Comentari 13/11/2007

Bloguejo, ergo existeixo

Cada cop tinc més clar que viurem clavats a un ordinador o dispositiu que ens permeti interactuar amb el món exterior en forma de zeros i uns. I en aquesta addicció com a homo digitalis i ser social que som no podrem deixar d’interactuar amb els demés a través d’espais sigui blog personal, myspace o twitter.

El present encara no és ben bé així. Però, la ficció un cop més superarà la realitat. Un ja comença a pensar que el valor d’un – al menys des de l’òptica professional en l’economia del coneixement – és directament proporcional al que escriu i blogueja. I el fet d’escriure – del que sigui – converteix els teus pensaments en continguts que generen l’atenció dels demés. I en un món on l’atenció és el recurs escàs, tenir la capacitat d’estar present en els demés és la manera de connectar amb el teu entorn.

L’home – ser social per excel·lència – es relaciona i es relacionarà cada cop més escrivint i compartint continguts a través de la xarxa. Per això, deixeu-me ser una mica radical dient que: si no bloguejes, no existeixes.

Nou Comentari 8/11/2007

Lax’n’busto i converses en primera persona.

Fa anys vam poder llegir el famós The Cluetrain Manifesto on ens recorden que amb l’arribada d’Internet els mercats eren més que mai converses. A data d’avui, ho visc a diari.

Especialment amb experiències com la d’aquest cap de setmana amb l’excepcional arribada de Lax’n’busto a Santiago de Xile. Absolutament sorprès per poder anar a un concert en català a Xile, no vaig poder més que anar-hi encantat. La meva sorpresa va ser quan propers es van mostrar tots els components del grup amb els catalans que assistíem a la Batuta (una espècie de KGB a la xilena). Vam poder conversar amb ells fins a altes hores de la nit amb ells (al seu hotel inclòs). Aquí en teniu la prova:

Però, el que més em va sorprendre van ser les converses que es produeixen en la seva web. Lax’n’busto – com molts d’altres grup – tenen un blog a mode de diari de viatge on comparteixen amb els seus fans les peripècies del grup en primera persona, establint un diàleg excepcional amb els seus seguidors a través del seus comentaris.

Aquí en teniu un dels molts comentaris:

Hola Monica
Quines paraules més boniques. No saps la sort que vau tenir de veure als lax, i si, si que son propers, els que més. I sempre ens tenen al corrent de tot, si t’hi fixes porten alhora un myspace, un blog , un fotolog i a més escriuen al forum uuuuuuuuuuffffffff això reflecteix la seva proximitat. Com ens hagues agradat venir a Xile, no ho saps prou. Però no ens podem queixar nosaltres, el dia 16 estaran tocant a Lloret de Mar jeje Vas fer fotos del concert?

Comentari per carles — 30 Octubre 2007 @ 8:23

I és que avui en dia les empreses i entitats de tot tipus s’han de plantejar tirar a les escombraries les seves seccions de premsa o notícies de les seves webs i iniciar un diàleg amb la seva audiència en primera persona. A Multiplica fa temps que mantenim el nostre propi diari de viatge i n’és sens dubte un vehicle excepcional per la seva frescor per explicar amb un to ben proper què fem i quines són les coses més excepcionals que ens succeeixen o simplement ens sorprenen. L’ús que en fem del blog està aconseguint dues coses més summament rellevants: per una banda, el nostre equip s’assabenta de coses que difícilment podria assabentar-se amb tanta immediatesa i els seus continguts profunditzen la seva relació emocional amb l’empresa; per altre, connectem amb les persones que ens segueixen de manera excepcional. Sens dubte, tan Multiplica com Lax’n’busto – dues coses difícilment comparables - són més ‘sexys’ des de que tenen converses en primera persona.

(Fora de tema, deixeu-me agrair a Lax’n’busto com van fer bullir per les meves venes tones de catalanitat. No sempre un té la oportunitat d’escoltar un grup que canta i es presenta en català davant una audiència xilena expectant i acomiadar-los amb crits com ‘Visca la terra’ ‘Lliure’).

Nou Comentari (2 comentaris) 30/10/2007

Google, una empresa de persones

He tingut el luxe d’estar un parell de dies a Google a Mountain View i Google és d’un altre galàxia. Dubto que hi hagi empresa arreu del món més excitant on treballar-hi. Els motius són múltiples:

• L’empresa i els seus integrants respiren grans inquietuds per fer grans coses.
• El nivell intel·lectual dels seus professionals és sorprenent. Encara no conec persona a Google que no m’hagi sorprès per la seva empenta e intel·ligència.
• El Googleplex és un somni on treballar-hi (bon ambient, gent jove, multiculturalitat, menjar gratuït a tort i a dret, espais per la discussió i el diàleg, gimnasos, llum,...). Vegeu-ne la foto de les potes de crancs que servien en un dels menjadors:
  
  
• L’empresa s’orienta a les persones (i no al revés). Totes les persones poden – amb el vist-i-plau d’un mentor – dedicar el 20% del seu temps a investigar temes que els hi semblin rellevants.
• La proposta de valor de la companyia és inqüestionable: fer-nos la vida més fàcil en la cerca de qualsevol tipus d’informació a la xarxa ajudant al mateix temps a fer més rendible la companyia.

Filantropia 2.0

La Web 2.0 posa de relleu que les persones no sempre actuem egoistament. I són moltes les persones que publiquen continguts a la xarxa de tots tipus entrant en un diàleg global sempre precedents.

Així és com són ja milers els webs que conviden als seus usuaris a compartir tot tipus d’idees, suggeriments o interessos comuns. I el món de la filantropia no podia quedar enrere i de manera ben intel·ligent apareixent projectes virals que fan que l’important col·lectiu de persones que volen viure en un món millor i que a més volen posar-hi el seu granet de sorra troben un espai on trobar-se i participar en projectes comuns.

Els que més em criden l’atenció són:

• Mycommitment.org, la nova iniciativa que Bill Clinton va llançar la setmana passada que permet fer propostes sobre com comprometre’s per construir un món millor i sobretot explicitar tal compromís.
• Tupatrocinio.com, un espai on ONGs o entitats similars principalment poden fer propostes i cercar patrocinadors. Actualment amb més de 15.000 projectes i 10.000 patrocinadors.
• Hacesfalta.org, la web més històrica i de major èxit per afavorir el voluntariat que ha provocat ja més d’1 milió i mig de contactes entre actors del món social.
• Kiva.org, un espai per posar en contacte microempresaris que necessiten un préstec per un projecte concret i potencials finançadors, amb la característica que el microempresari té un diari on va explicant el desenvolupament del treball que va realitzant gràcies al préstec que ha rebut.
• I Favorville.com, una web 100% 2.0 per fer qualsevol tipus de favor els uns amb els altres (aquest no us el perdeu).

Per què un nou món és possible, celebrem l’existència d’Internet per aconseguir que persones d’arreu del món contactin i s’inspirin per ajudar a crear una vida millor pels nostres fills i nets.

Aprofito per compartir la deliciosa iniciativa que està capitanejant la meva estimada parella i companya de viatje en aquesta vida - la Sara - que s'ha proposat que cap nen a la terra deixi de ser-ho sense haver provat abans un caramel. Més informació per si li voleu donar un cop de mà a Caramelossolidarios.org.

Nou Comentari 5/10/2007

Noves experiències d'ús i d'interactivitat

Si teniu uns minuts lliures, us convido a que veieu una selecció de vídeos que he estat veient a Youtube i que confirmen que actualment encara vivim a la prehistòria de com els humans interactuarem amb tot tipus de dispositius digitals en el futur.

Són molts els centres d’investigació i les empreses arreu del món que estan experimentant amb tot tipus de tecnologies – com el touchscreen, visualització d’hologrames en 3D, sensors que converteixen el moviment en accions, reconeixement de veu o els sistemes multitouch - que canviaran les regles de joc de la interactivitat. Ratolins i teclats seran els enginys més divertits que els nostres nets veuran als museus.

No em creieu? Aquí unes primeres píndoles dels millors vídeos que he vist:

1. Eon Touchlight, a mig camí entre el món digital i la realitat.  

 
2. Panasonic ens mostra com serà la TV del futur:

3. Taules multitouch per gaudir d'una experiència de navegació completament diferent

4. Terres interactius

  

5. Minority reality fet realitat

Nou Comentari 19/9/2007

L’hora dels patriotes

A poques hores de la Diada, deixeu-me trencar la temàtica del Ditades per un dia i expressar-vos els meus sentiments sobre el moment que vivim a Catalunya.

Com a sobiranista que sóc des de que tinc ús de raó, la figura del ‘català emprenyat’ es converteix en la meva persona en ‘català superemprenyat’: l’estadi al que hem d’arribar tots per dir que ja n’hi ha prou. I tot i que estic convençut que els problemes de Catalunya no en són només culpa de la relació que tenim a Espanya, la situació actual només ens farà entrar en K.O. tècnic com a país en un món cada cop més exigent i salvatge. Sense ambició de país i sense els recursos adients, no tindrem el futur que un poble com el català (treballador, honest, formigueta, empàtic,...) es mereix.

Per això, des d’aquest humil columna us convido a creure que després de 300 anys d’humiliacions i injustícies com a poble s’acosta l’hora de dir: Fins aquí hem arribat !

I mentre esperem que aparegui el líder que ens faci donar el gran pas, crec que són moltes les coses que podem fer els catalans a títol individual per crear les condicions que ens portin a la independència. Són molts els amics que em diuen i ‘què vols que fem nosaltres?’. Aquí les meves 10 petites recomanacions:

1. Pren-te el catalanisme i la identitat nacional com un tema profundament important. Viatjant pel món t’adonaràs del problema d’identitat que tenim els que venim d’un país sense Estat.
2. Sigues optimisme i no dubtis que veurem en vida la independència de Catalunya.
3. Viu el català amb la seva màxima expressió: quan demanis un cafè amb llet en un bar, quan escullis un diari al quiosc, perfeccionant cada dia el nostre català (mal après per tenir professors nascuts en el franquisme),...
4. Oblida la dicotomia dreta-esquerres. No existeix a aquestes alçades de la pel·lícula. La dicotomia real és independència- autonomia simètrica.
5. Treu pit i explica allà on vagis arreu del món els nostres trets diferencials.
6. Engresca a la nova immigració a aprendre el català i a conèixer la cultura catalana.
7. Estudia la Història de Catalunya. Vés a una llibreria, compra alguns llibres i coneix què va passar realment l’any 1640, el 1707 o el 1931.
8. Vincula’t al catalanisme. Pren partit i descobreix quina associació, moviment o partit polític t’engresca el suficient com per posar-hi el teu granet de sorra.
9. Parla amb els amics i familiars de política i Catalunya. Canvia les seves pors i incerteses i ajuda’ls a entendre que com a poble serem el que realment voldrem ser.
10. Radicalitza’t. No podem viure entre colors grisos tota la vida. O blanc o negre. O espanyol (opció que respecto completament) o català.

Catalunya m’importa i molt. Per això, us vull comunicar que he decidit anteposar-la als meus interessos personals. Als meus 33 anys no sé que vol dir això exactament. La vida com sempre em sorprendrà i li donarà una resposta a aquest interrogant. Mentrestant, m’ofereixo per ajudar en aquelles iniciatives catalanistes que vulguin comptar amb la meva humil ajuda.

Nou Comentari (16 comentaris) 10/9/2007

Catalans internautes de primera

Nou Comentari (7 comentaris) 31/8/2007

Generació post-click

La web 2.0 ha fet - entre d’altres coses – adonar-nos que hi ha un salt generacional important entre aquells que han nascut després d’internet i aquells que hem hagut d’aprendre a navegar sobre la marxa.

Els primers – als que anomeno generació post-click per motius evidents (em jugaria la vida que fer click és l’acció que més realitzen al llarg del dia) – tenen uns hàbits socials ben diferents que la resta de mortals. I el que hem d’imaginar és tots els que encara han de venir en el futur més immediat portaran a l’extrem un comportament social que a molts ja està deixant de pedra.

L’accés infinit a la informació però sobretot entendre internet com a vehicle central per aprofundir en les relacions presencials i en tenir nous amics (encara que virtuals) s’està convertint en un fenomen social que algun sociòleg ens hauria d’explicar quines futures conseqüències tindrà.

El fet de passar-se 3 o 4 hores davant myspace, facebook o el messenger ens descriu com els joves fan un ús de la xarxa com a laboratori social on poden expressar de manera ben diferent esquemes de comunicació i relació que en el món real no es podrien donar. La generació post-click sap que tot l’interessant està passant a la xarxa i cap d’ells no vol ser un pària marginat de l’entorn que els envolta i contribueix a així a accelerar la rellevància del món digital (molt més important ja que el món real). Hem de reconèixer que internet és la droga dels joves talment com ho va ser la televisió pels nostres pares i la cosa més interessant de sortir de l’escola és l’oportunitat d’anar a casa a connectar-se i dir-se amb els amics el que no t’has dit durant el dia.

L’home és un ser social i internet ens permet comunicar-nos amb tanta gent com fins ara a la Història mai havia estat possible. No obstant, les conseqüències més lògiques d’aquesta generació ens porten a una societat més individualista, més esquizofrènica, més impacient i menys reflexiva. Això hi ha que hi aturi? O és que no es tan dolent com a priori un es pot imaginar?

Nou Comentari (1 comentari) 20/8/2007

L’efecte Youtube i el youtubeig

Avui de casualitat he buscat a Youtube per la paraula ‘Boronat’ i m’ha sorprès tant començar a veure vídeos de tot tipus de Boronats que òbviament no conec. I això m’ha fet pensar sobre quin és l’efecte que Youtube està tenint en les nostres vides.

En primer lloc, ja no només Déu es omnipresent. Milions i milions de persones publicant vídeos arreu del món (soldats a l’Iraq, alpinistes filmant la matança de tibetans per soldats xinos a 6.000 metres d’alçada, ciutadans esperant als aeroports quan hi ha caos i problemes...) permeten compartir imatges amb tots els matisos i punts de vista possible de tot tipus de fets. Cap canal de televisió – ni la CNN ni la BBC juntes – mai podran tenir la capilaritat de Youtube. La inclusió d’una càmara al mòvils només multiplica el potencial present i futur de Youtube.

En segon lloc, el planeta es fa encara més petit del que era, permetent-nos veure imatges de qualsevol fet en qualsevol lloc en qualsevol moment. Podem quasi teletransportar-nos a través de les imatges en moviment a qualsevol lloc del planeta. Ben poc li costaria a Youtube  crear una aplicació per la que - utilizant Google Earth - poguéssim veure els vídeos més recents del que està passant a qualsevol indret del món.

En tercer lloc, les possibilitats de ‘connectar’ amb gent i conèixer gent amb interessos semblants als teus s’incrementa sensiblement a través del vídeos. Digues-me quins vídeos veus, publiques i comentes i et diré qui ets. Sens dubte, Youtube evolucionarà cap el concepte de xarxa social talment facebook o myspace.

En conclusió, fascinant el moment que ens està tocant viure.

Per començar si es que encara no us ha fet, youtubeja’t. T’emportaràs una sorpresa.

Nou Comentari (1 comentari) 12/8/2007

Mass media descafeïnats.

Fa ja força anys que es parla de quan intervinguts estan els mitjans de comunicació i com alguns poder fàctics en fan ús i desús en funció dels seus interessos estratègics i econòmics. Manipulacions - com les que mitjans com la CNN ben sovint han fet com convidar als periodistes que estan a Iraq en l’inici de la guerra a trobar les imatges més poguessin mostrar la cara més amarga i opressora d’un Sadam Hussein o les absurdes imatges d’afganesos afaitant-se amb l’alliberament nord-americà com a mostra de llibertat - tindran en el temps menor impacte.

I és que Internet ens està proposant un consum ben diferent dels mass media i veiem com espais amb continguts creats pels mateixos usuaris (com YouTube) comencen a guanyar la guerra de l’audiència a Internet (a mitjans del renom com la BBC). Estan naixent a tort i dret blogs (cada segon s’escriuen 17 articles als mes de 70 milions de blogs) o espais de denúncia com Loprometidoesdeuda.com o Denunciachile.cl.

Sempre he cregut que 1+1 no són 2, així que els mitjans de tota la vida tindran en el temps menys influència que sistemes intel·ligents que fan que els continguts guanyin rellevància en funció del parer de milers i milers d’usuaris. Manipular a la massa des de la massa és prou més complicat que fer-ho des d’un mitjans de comunicació fàcilment controlables.

Les noves generacions viuen a Myspace o Facebook i els telediaris o els diaris en papers deixen de tenir cap interès. Amb aquest escenari futur, sóc clarament optimista sobre la democratització de la informació i les llibertats d’expressió a la xarxa.

Nou Comentari 7/8/2007

The CNN You Tube Debates

La profecía - per dir-ho d’alguna manera – que Joe Trippi, el responsable de campanya que va portar a en Howard Dean a quasi ser el gran rival d’en Bush l’any 2004, sobre que el President nord-americà escollit l’any 2008 ho serà gràcies a Internet s’està fent realitat.


I es que aquest 23 de juliol probablement serà recordat com l’entrada per la porta gran d’internet en la política després de que poguéssim presenciar The CNN+You Tube Debates pel qual tot internauta pot enviar les seves preguntes en el debat demòcrata que es produïa entre els diferents candidats que es presenten com a líder demòcrata per les presidencials nord-americanes de l’any vinent.

Es van seleccionar 39 de les 3.000 preguntes que es van fer en vídeo en les hores prèvies a Youtube. Probablement hagués estat més interessant, democràtic i revolucionari que s’haguessin escollit les preguntes més votades o més vistes.

De totes formes, l’experiència de participació que es produeix entre els usuaris de You Tube que poden postejar preguntes i respostes en vídeo em sembla espectacular. I la iniciativa apunta com serà la vida i la comunicació en un futur. Més val que ens compren tots ja una webcam.

Us imagineu que els comentaris de posem a blogs i notícies els comencessim a fer en vídeo? 

Nou Comentari 25/7/2007

Email Free Fridays

Llegeixo estupefacte però amb admiració la iniciativa que alguna empresa als Estats Units - com Veritas Software - estan iniciant com convidar a l’organització els divendres a no enviar ni rebre emails.

La prohibició recorda als empleats l’absurd ús que molts cops fem del correu electrònic (posant per exemple amb còpia un nombre exagerat de persones o enviant un email per demanar-li una cosa a la persona que tenim davant). I també porta a exercitar sistemes de comunicació en perill d’extinció (com agafar el telèfon o acostar-nos a l’escriptori d’un company o una companya). Sense parlar, dels grams de deixem de perdre per tenir una vida sedentària al treball.

Els que treballem amb un ordinador al davant tot el dia, vivim amb una interrupció continua d’emails i emails que ens distreuen de las tasca important que hem de fer per enredar-nos en les mil i una tasques urgents – la majoria ben poc importants - del dia a dia. Tots acabem sent esclaus del correu electrònic.

Els que vivim amb una blackberry a la mà, a més hem d’incórrer amb una absurda addicció que ens porta a mirar la nostra safata d’entrada cada 2 minuts. I el món dels blogs i els RSS o l’ús de messenger o skype només ha fet que empitjorar el nostre panorama laboral. Les preguntes que em venen al cap són: Som més productius? Aquest nivell de productivitat i estrès ens porta a algun lloc? Quin és el proper estadi neuròtic en el que entrarem?

Nou Comentari 18/7/2007

Això només ha fet que començar

Aquests dies he vist dos vídeos que m’han fet entendre i recordar que això de les tecnologies de la informació i internet no han fet més començar.

No podeu deixar de saber què té Microsoft entre mans amb el seu Surface. Pur present.

I una mica d’imaginació i futur que ens ajuda a entendre cap a on poden anar les coses i en què es pot convertir Google l’any 2051.

Sigui Prometeus, Place o Spirit allà l’any 2051, jo m’he promès ser-hi principalment per explicar als meus nets que jo utilitzava un ordinador per connectar-me a internet, feia ús d’un teclat per escriure i havia de buscar connexió Wifi oberta per connectar-me a la xarxa.

No s’ho creuran que visquéssim de manera tan rupestre i arcaica.

 

Nou Comentari (3 comentaris) 2/7/2007

Especulació digital

Fa pocs dies vaig llegir un interessant article que feia referència a la escassetat a la que estem arribant amb el número d’IPs (que amb només 4.000 milions de combinacions de números possibles no dóna pels milions i milions que cada mes nous ordinadors, màquines i telèfons que es connecten a la xarxa). . Fet que està portant a algunes empreses que tenen importants rangs d’IPs – com Apple, HP o General Electric - a contemplar la seva venta especulativa. Sens dubte, és temptador però des del meu punt de vista absolutament poc ètic i que va en contra de tot el que representa internet.

Però, una de l’especulacions ‘digitals’ més sorprenent i de les que mai he sentit a ningú denunciar és la compra-venta de dominis. Mai he cregut en els negocis que no aporten valor afegit en el procés. Mai hi he invertit en ells i mai ho faré. Tot els calers que més d’un n’ha guanyat només aprofitant el moment. En el negoci del 'totxo' desgraciadament n’hi ha molts que han guanyat masses diners només comprant i venent. I ara el problema el té una 'generació perduda de joves' que difícilment podrà comprar-se un pis i que si ho fa seran els seus fills (no nascuts) qui probablement hauran de pagar les darreres quotes de les seves respectives hipoteques.

Doncs, amb la compra de dominis, s’ha comès absolutes animalades. Probablement, rendibles des del comprador per tràfic que generen, però igualment absurdes: com els 14 milions de dòlars que es van pagar per Sex.com, els 10.7 milions per Games.com o els 7.5 milions per Business.com: els més cars de la història.

Però, això no treu que siguis diners bruts d’aprofitats que no tenen cap projecte al darrera dels dominis que compren. I això és del que m’exclamo. Reservar i comprar un domini és legítim si tens un projecte present o futur que et porta a comprar aquell domini. Com també és legítim vendre’l al màxim preu si pel camí algú te n’ofereix uns diners per ell i prefereixes vendre’l a tirar endavant el futurible projecte. Però, comprar per vendre dominis em sembla deporable. Veiem sites com Sedo.com o Snapnames.com que faciliten fins i tot la subhasta de dominis. T’ofereixen parkings de dominis (pel qual posen publicitat textual a aquells dominis que has comprat i no estàs utilitzant. Podeu veure l’exemple d' Auto.es)  Fins i tot, tenim espais com Forumdominios.com, per discutir a quin preu has de vendre un determinat domini.

L’ètica en els negocis és clau i personalment l’especulació digital amb compra-venda de dominis o IPs la considero inacceptable. Per mi, al menys Internet és – o hauria de ser – una altra cosa.

Nou Comentari (1 comentari) 21/6/2007

Euforia.com 2.0

En el món d’internet es torna a respirar un renovat aire d’eufòria puntcom. I Google en té molt la culpa. Principalment, per haver reanimat una publicitat a la xarxa en estat de coma. Però, especialment pels diners que ha posat a la taula per comprar empreses i projectes a la xarxa (entre ells, l’espanyol Panoramio) i pels diners que ha reactivat al Silicon Valley. Allà és on tot comença. Aquí només anem a remolc. I fa mesos que en qualsevol esdeveniment es veu l’eufòria 2.0 del finals dels 90.

Twitter lidera una eufòria inusual per crear aplicacions i projectes online que connecten persones i fan ús de les propostes d’ús més senzilles i interneteres. Moltes d’elles – com Loomia o Technorati- és concentren amb el que s’anomena South Park, una zona ben curiosa de la ciutat de San Francisco.

Aquesta eufòria s’està estenent al nostre país. I són molts els emprenedors que s’estan abocant a llançar projectes i més projectes amb la gorra de 2.0. Només cal veure els projectes presentats al StartUp 2.0.

De tota aquesta fornada de projectes i idees, naixerà un nou internet que ens farà encara més addictes a la xarxa però molts d’ells difícil