Ditades sobre Internet, la societat de la informació, Catalunya i el apassionant futur que ens espera

Poc vi i cava a la xarxa

Fa pocs dies intervenia al Cava&Twitts organitzat dins de la Penedosfera per parlar de  vins, caves i Internet. Móns apassionants però que - més enllà d’espais com el mateix Cava&Twitts - no saben anar-hi de la mà si ens atenim al recorregut que bodeguers i cavistes han tingut a la xarxa en els darrers anys.

Actors massa petits, excessivament orientats en el producte i no tant en la seva comercialització, una actitud poc transgressora i innovadora, amb un important repte generacional i amb pressupostos molt petits per una banda i una audiència amb graus d’implicació amb el producte ben baixos – al cap i a la fi, decidir-se per un vi no és com fer-ho per un nou cotxe – fan que el recorregut d’internet en aquest sector sigui sent molt limitat.

Només, una mica de llum molt poc explorada a Catalunya fins a la data sobre l’ús que podria tenir aquest producte de la xarxa des del meu punt de vista.

1. Internet és el mitjà pel que bodeguers, cavistes i entitats promotores públiques i privades haurien d’utilitzar de manera conjunta i coordinada per tal  de donar a conèixer fora de les nostres fronteres les bondats d’un producte com el vi i el cava que ens fa sentir tan orgullosos de ser catalans. No hem creat iniciatives a la xarxa pensades per promocionar el vi o el cava català. 
   
   
2. Internet per iniciar una relació més propera entre consumidors i bodeguers. Una relació que només pot començar des de la mateixa ampolla (o etiqueta) incentivant que l’usuari ens doni les seves dades amb algun tipus d’incentiu o pretext i desitgi iniciar un diàleg amb nosaltres que ens permeti acostar-lo a la nostra marca i els nostres productes. Tots ja tenim clar que la web-catàleg poc recorregut i sentit té.
   
   
3. Les xarxes socials per tenir una relació més intensa entre heavy users o fans dels nostres vins i caves. S’obre una nova manera per mantenir un diàleg d’una intensitat increïble entre les persones més properes a les nostres marques.
   
   
4. Nous formats de comerç electrònic que podrien tenir molt de sentit aplicats al món del vi como les iniciatives de Privalia o Buyvip (marques amb grans descomptes) o Woot (un producte diferent al dia amb un preu excepcional i un nombre ben limitat d’unitats).
   

Nou Comentari 21/6/2009

Maleïda complaença.

El món està canviant. El teu també. I probablement tens la temptació – jo també la tinc – de culpar bancs, empresaris i governants del moment de neguit que estem vivint.

Però, i tu? no n’ets també responsable?  Reconeguem-ho: La complaença ens envolta a totes hores. Vivim en una societat adormida, conformista, plena de drets i amb ben pocs deures. Exigim al pare Estat i als nostres governants el que no ens exigim a nosaltres mateixos. Exigim als nostres caps i directors el que tampoc ens exigim a nosaltres mateixos.

El món d’abundància al que ens havíem acostumat s’ha acabat o al menys s’ha acabat per una bona temporada. I quina és l’actitud que hem d’adoptar? Culpar als altres no ens portarà enlloc. Mirar al passat menys. I d’aquesta no ens en sortirem si no posem tots de la nostra part. Tampoc si no mirem endavant.

I el primer que hem d’eliminar és aquesta maleïda complaença que ens porta a no donar el millor de nosaltres mateixos com a treballadors,  ciutadans o persones. La felicitat difícilment ens vindrà per l’estabilitat, el confort o tenir més diners. Vindrà per la satisfacció d’haver estat partícips d’un canvi radical en les nostres empreses, la nostra administració pública i la nostra societat.

No és un tema de treballar més hores. No és un tema d’estar encara més ocupat.

És un tema de deixar de ser passiu i reactiu a ser protagonista i actor. Hem d’aprofitar aquesta crisi per reinventar-nos i això només ho aconseguirem si ens envaeix una verdadera sensació d’urgència que en porti a entendre quins són les prioritats de les empreses o entitats en les que treballem i del país al que formem part, tenir una actitud clarament proactiva i positiva que elimini obstacles i plantegi propostes concretes i activables que ens facin sentir que cada dia compta.

Ens ha d’envair a tots el sentiment d’actuar. Avui mateix. Ara.
Tot comença en tu. Tot comença ara.

Contagiem-nos uns als altres de positivisme, energia i ganes de lluitar aquest partit fins al final. Tenim l’oportunitat  de convertir aquesta crisi en una oportunitat única de canviar de xip – enterrant aquesta perniciosa complaença – i integrant en el nostre ADN el dinamisme, la vitalitat i la urgència que els temps d’avui exigeixen. El nostre futur empresarial, institucional i de país està plenament garantit si no desaprofitem aquest moment vital.

Nou Comentari (1 comentari) 1/5/2009

Pressió fiscal i iniciativa pública

Un doble tema relacionat - que darrerament em té més inquiet que de costum – és el model d’administració pública que hem de tenir i la pressió fiscal que les empreses podem suportar. Sóc d’esquerres doncs crec en la distribució de la riquesa i en l’estat del benestar però alhora em sento lliberal en el sentit de que no vull que allò que ho pugui fer la iniciativa privada ho faci la iniciativa pública.

Però, crec que el model d’administració pública que s’ha creat - especialment des de la transició democràtica - no ens porta en lloc. En un moment de vaques grasses, l’administració pot ser lenta, ineficient i amb una estructura sobredimensionada. Però, en un moment com l’actual, el sistema ho aguanta?

En tinc els meus dubtes. La realitat és que la sensació - des del punt de vist de l’empresa - és que amb IVAs, Impost de societats i Seguretat Social un treballa eminentment per pagar impostos. Sense anar més lluny, una persona que guanya 1.909 euros nets mensuals representa un cost per a l’empresa de 3.343 euros.

El més descoratjador d’ emprendre i, fins i tot, de treballar en l’àmbit privat és el greuge comparatiu que hi ha a l’administració pública on la pressió d'eficiència i eficàcia té un diferencial com a mínim d’1 a 10. En aquest sentit, mai he entès un dret universal que tenen els funcionaris per haver aprovat unes oposicions: el tenir un lloc de treball de per vida. Tant se val si la persona és vàlida al llarg del temps, té vocació de servei, compte durant el dia simplement les hores per marxar,... ell seguirà tenint un lloc de treball.

El món està canviat i l’administració està obligada a reinventar-se. Sense un canvi de model que faci que la tasca pública s’acosti a la tasca que es realitza en el món privat estem completament perduts. El desori d’entitats públiques que dupliquen esforços i energies, el sobredimensionament i poca pressió en el treball que tenen en general, el malbaratament de recursos o la escassa assumpció de la responsabilitat pública de masses dels treballadors públics és una realitat dura d’acceptar (especialment en aquests moments).

Institucions com la Generalitat de Catalunya s’han fet massa grans i ineficients i és prioritari que:

• Els partits polítics incorporin en els seus programes una revisió integral de la funció pública i com s’ha d’organitzar en el segle d’Internet i les tecnologies de la informació. Per sort, polítics comencen a parlar sense embuts de treure’n greix a l’administració catalana.
• Els professionals que treballen a l’administració pública han de ser conscients del moment en que vivim i han d’ajudar més que mai a moure el país.
• La iniciativa privada i la societat civil ha de pressionar a polítics i governants a reinventar-se. Ens preocupem massa del finançament que hauríem de tenir com a país i massa poc si els diners que actualment tenim s’estan gestionant de manera òptima.

Parlem tots - siusplau - clar i català.

Nou Comentari (2 comentaris) 18/3/2009

L’era de la transparència

Avui entrava a la web del Gencat preguntant-me què estava fent el nostre govern per pal·liar els efectes de la crisi. Preocupació número 1 dels ciutadans i on n’estic convençut que el Govern en té una preocupació absoluta i està fent suposadament ‘n coses’.

Doncs, no he estat capaç de trobar per enlloc quines seran les polítiques i decisions que ajudaran – en la mesura que es pugui – a millorar la trista actual situació econòmica. He fet el mateix experiment amb la web de La Moncloa i res del que he vist m’ha permès saber que a nivell espanyol estem en bones mans.

Els polítics no entenen la oportunitat que internet els dóna d’explicar-nos que estan fent, quins són els reptes, els programes, els indicadors, les complicitats,... que poden permetre suavitzar els efectes de la crisi. Els polítics no entenen com d’econòmic és mostrar-nos la seva cara més propera i transparent i explicar-nos els seus objectius, el seu ideari, les fites per assolir i les ja aconseguides. I crec francament que s’estan equivocant.

Es queixen que la ciutadania no és sent propera als polítics. No ens ho posen gens fàcil. Ni ens posen fàcil saber com resoldran el temes a que tots ens preocupen: la crisi, l’atur, la vivenda, el terrorisme o el finançament.

A les antípodes ens trobem el sr. Obama. No sabem molt bé si se’n sortirà però el que està clar és que representa el camí a seguir en molts aspectes. El discurs del President Address de la setmana passada va ser simplement brillant en molts sentits però sobretot perquè contribuïa a explicar al congrés i als ciutadans el programa de govern d’un nou president que inicia legislatura.  Però, no conformant-se amb això i com a mostra de la importància de la transparència que vol aportar en la seva manera de governar, ens sorprèn a tots amb la web Recovery.gov, una web des d’on s'ha proposat informar dia a dia sobre quines són les passes que s’estan fent per ‘reconstruir Amèrica’.  

Simplement brillant.  Acostar-se al ciutadans fent ús d’Internet sense necessitats de grans pressupostos no només és possible, sinó necessari en un món on la transparència és valorada - en els que ens governen - més que mai.

Nou Comentari 5/3/2009

Les TIC generen avantatge competitiva?

Fa pocs dies em preguntaven de la revista GTIC què ha de saber un CEO per a què la gestió de les TIC aportin avantatges competitives a l’empresa. Us en faig cinc cèntims de la meva resposta.

En primer lloc, dir-vos que no sóc tan optimista sobre el rol de les TIC en les empreses com a generadores d'avantatges competitius ja que els avanços tecnològics que són ràpidament emulats per la competència donant poc marge perquè els avantatges competitius basades en innovació i tecnologia tinguin massa validesa en el temps. En canvi, sí crec que no entendre cap a on va el món genera desavantatges competitives i el que a hores d'ara de la pel·lícula tenim tots clar és que el món serà digital o no serà.

Les TICs ho estan transformant tot. En alguns sectors o indústries d'una manera accelerada. En unes altres, encara podem estar més o menys tranquils. Però, el món va en una direcció i les empreses que no comencin a donar les passes cap a ella sembla que tenen els dies contats.

El món i la globalització a la qual assistim serà molt injusta amb aquelles empreses que no escoltin els seus mercats, no innovin i arrisquin, no s'internacionalitzin i no creixin. I escoltar, innovar, internacionalitzar i créixer és avui dia impossible sense tecnologia.

La sort – però - està del nostre costat ja que les TICs s'estan simplificant, s'estan abaratint i cada vegada tenen major sentit i un major retorn. La clau està a saber prioritzar i entendre per on començar o per on avançar més. Estem passant d'un marc de grans desenvolupaments i grans inversions a un model d'introducció de les TICs menys estructurat, amb més prova-i-error, amb plantejaments que sempre evolucionen i canvien més que comencen i acaben.

L'obstacle de les TICs no és de caire tecnològic. Són les persones que han de crear les condicions perquè la seva introducció formi part de la mateixa cultura de l'empresa el vertader obstacle. Cada vegada ens envoltarem de noves tecnologies i la seva introducció i assimilació s’ha de percebre com allò de lo més natural. Això no significa ser sempre el first-mover. Més aviat, en tecnologia és millor sempre ser el segon. Però, un segon que incorpora i assimila la tecnologia a una velocitat de vertigen.

La crisi només ha fet que accelerar un canvi de model on les TICs i Internet seran sens dubte una peça nuclear d’una manera diferent de fer les coses. Hem de desaprendre masses coses perquè la manera com crearíem una companyia ara en qualsevol indústria és ben diferent de la manera com s'havien de crear fa 20, 30 o 40 anys. I ara no queda una altra: reinventarse o morir.

Vivim en un món on sempre hi haurà més oferta que demanda. I això només vol dir una cosa: Òsties !. Ens veurem obligats a uns nivells de competitivitat increïbles on les comptes d’explotació patiran més del necessari. Només les empreses més talentoses en trobaran el camí. I el talent només s'aconsegueix quan la gent que treballa en una organització té l'entusiasme necessari per ajudar a la seva respectiva companyia a assumir els reptes que s'ha proposat. Avui més que mai aconseguir aquesta il·lusió en els nostres equips és clau. Avui més que mai hem de crear una veritable sensació d'urgència entre els nostres equips. Aquesta il·lusió i aquesta urgència no es poden deixar perdre per una cultura d'escepticisme, no canvi i escàs suport gerencial als canvis que estem vivint.

Visquem amb intensitat aquest gran repte de passar de crear empreses del segle XX a crear-les en el segle XXI.

Nou Comentari 24/2/2009

El meu primer llibre

Fa pocs dies es publicava el llibre: ‘Vender más en Internet’ (editat per Gestión 2000 i que he escrit colze amb colze amb l’Ester Pallarès). El meu primer llibre.

I dic el meu primer llibre perquè em sembla que m’ha agradat l’experiència el suficient per repetir-la en no massa temps. Veure’m.

Ara l’important és gaudir d’aquest primer llançament. Us puc ben assegurar que la il·lusió ha estat tremenda quan el vaig veure com a novetat a una llibreria de renom madrilenya o en els mateixos quioscos de l’aeroport. I dic tremenda pel que representa aquest llibre.

El llibre - més enllà de ser-ne el primer - parla d’una concepte i d’una disciplina que comença a agafar forma a molts indrets del món: la persuabilitat.

Encara recordo el dia de juny del 2005 quan vaig arribar a l’oficina de Multiplica a Barcelona i els hi vaig dir: “M’he inventat una nova paraula: persuabilitat”. La cara – barreja de estupefacció i conya – dels que estaven aquell dia parlava per a ella mateixa. Però, amb els anys un va aprenent que la perseverança té premi.

El més notable de tot plegat és que un concepte hagi transformat tota una companyia. Abans d’orientar-nos a la persuabilitat i agafar aquesta bandera com a eix de diferenciació, a Multiplica ens dedicàvem a tot. O quasi tot. El fet és que no ens sentíem millor en res a ningú. A mida que li vam anar donant forma a aquest concepte, la confiança en nosaltres mateixos s’anava consolidant i refermant. Fins al punt que avui en dia somiem en ser un referent mundial en com convertir usuaris en clients a la xarxa.

L’especialització – a mida que un sector madura com el d’internet – és clau per sentir-te diferent. Sense la persuabilitat, Multiplica probablement ja no existiria pel fet de no tenir una vertadera raó de ser. Ara la tenim. I això ens dona l’energia per ser – tot i els temps que corren – més ambiciosos que mai.

La internacionalització n’és conseqüència d’aquesta especialització. Sabem que tenim quelcom que oferir al món. Així, per exemple, en poques setmanes tastaran els nostres serveis els brasilers doncs obrim oficina a Sao Paulo.

I aquesta especialització – aquesta nova disciplina – ha agafat forma en aquest llibre. D’aquí el valor que té per mi.

Mil gràcies a tots els que amb les vostres idees i el vostre suport ho he fet possible : )

Nou Comentari 4/2/2009

Internacionalitzar-se, ara més que mai

L’economia catalana no pot seguir emmirallant-se amb la resta de l’Estat espanyol pel que fa al seu grau d’internacionalització i creure que les coses no estan anant del tot malament (del 1990 al 2002 les exportacions catalanes passaven del 23,8% al 28,1% del total d’Espanya). A tort i a dret, les empreses s’estan tirant de cap a tenir una major presència internacional com a via per treure’n més profit a la globalització en forma d’accés a mercats amb major expansió, mercats amb mà d’obra menys costosa o amb clar incentius fiscals.

La internacionalització no és un procés gens fàcil (especialment per una petita o mitjana empresa) però el país – ara més que mai – necessita d’empresaris i emprenedors que no li tinguin por al món i vulguin obrir mercats nous.

Per sort, els catalans no partim de zero. Són molts els catalans que ja viuen i treballen a l’estranger, tenim un posicionament al món com a poble de seriosos, treballadors o creatius, la marca Barcelona és summament sexy i el Govern de Pujol va saber crear una xarxa d’oficines del Copca que haurien de representar una vertadera plataforma per ajudar i afavorir la internacionalització de l’empresa catalana.

El Copca – gràcies a les més de 40 oficines que té repartides per tot el món - podria assumir un rol importantíssim en aquest sentit. Però, les meves experiències amb les oficines de Santiago de Xile i de Miami em demostren que la seva aportació no és massa significativa. I ben segur que no és per les persones que hi treballen.

Però, sí pel model de negoci que tenen i els serveis que n’ofereixen. Una empresa quan acaba d’aterrar necessita orientació i networking i això és quelcom que el Copca hauria d’oferir a tot empresari catalana que se’ls hi acosta. Són al cap i a la fi un servei públic per donar resposta a una necessitat de país: internacionalitzar-se. L’any 1999 només un 27,5% de les vendes de les empreses catalanes es produeixin fora de l’Estat espanyol i en part gràcies a indústries com l’automobilística, de la qual no tenim massa garantia que d’aquí uns anys segueixi produint-se des de territori català.

El que no té sentit és que tot empresari en cada mercat comenci de zero i caigui en els mateixos errors i entrebancs.

Aquí, n’apunto algunes primers pensaments de les coses que haurien de passar al Copca per a què realment aportés molt més valor (per somiar que no es digui).

1. A Catalunya haurien de buscar sistemàticament empreses que tinguessin clares possibilitats d’obrir nous mercats amb èxit. Haurien de sortir a captar nous clients de manera molt més activa.
2. La xarxa d’oficines s’hauria de convertir en una vertadera empresa d’outsourcing comercial d’empreses catalans. El telèfon no hauria de parar de sonar en cadascuna de les 40 oficines. Ara, són la cosa més calmada que us pugueu imaginar.
3. Hauria de canviar radicalment el model de cobrament pels seus serveis. Més per resultats amb comissions per negoci generat i incentius per ambdues parts per comprometre’s i tirar endavant l’obertura de l’empresa en qüestió en aquell mercat.
4. La xarxa d’oficines hauria de fitxar persones del propi país on estan ubicades per maximitzar les possibilitats de contacte. Normalment, les persones que hi treballen hi porten poc temps i el seu coneixement del mercat és ben residual.
5. Tot emprenedor i empresari a l’instal·lar-se en una ciutat on el Copca té oficina hauria de rebre gratuïtament una formació de benvinguda i les facilitats de tenir espai haurien de ser majors a l'estil del que Barcelona Activa i la Cambra de Comerç de Barcelona están fent amb PlugandPlayTechCenter al Silicon Valley.
6. S’haurien de crear major relació dels empresaris catalans o les empreses catalanes que ja hi estan instal·lades. A Miami els catalans que he conegut ha estat quasi per casualitat.
7. El model retributiu de les persones que treballen a la xarxa d’oficines del Copca hauria de tenir un component de variable molt important. Si generen negoci que guanyin molt més del que guanyen ara, però un luxe que no ens podem permetre és que actuïn com a simples funcionaris.
8. Els resultats obtinguts haurien de ser més visibles i transparents. Cada oficina hauria de publicar cada trimestre els resultats que han generat en termes qualitatius però sobre tots qualitatius.
9. Tot empresa hauria de tenir un mentor d’internacionalització qui l’acompanya en tot el procés i hi té un dedicació pactada al llarg del temps (sempre i quan l’empresa en vegi el seu valor).
10. L’ús que el Copca fa d’internet amb iniciatives com L’anella s’haurien de replantejar. L’empresa catalana no vol informació macroeconómica. Vol contactes, oportunitats, networking. I això es diu un Linkedin dels catalans que hi viuen fora de Catalunya o volen fer negocis en l'estranger.

Nou Comentari (1 comentari) 6/1/2009

Yes, we can

Obama ha guanyat les eleccions nord-americanes en una nit històrica per molts americans que han vist com la màgia del ‘yes, we can’ ha portat a un negre a presidir la Casablanca. I fer-ho per la porta gran. Doncs, no només ha guanyat. Ha contagiat una il·lusió sense precedents entre milions de nord-americans que veuen com fer les coses de manera diferent és possible.

Obama ha guanyat perquè entorn d’ell ha sabut crear un moviment de centenars de milers i milers d’americans que s’han mobilitzat com mai per convertir-ho en el proper president del país més determinant de la terra.

I encara que no s’ha complert el que Joe Trippi – assessor del candidat demòcrata a les anteriors primàries Howard Dean - va vaticinar quan deia que l’any 2008 seria l’any on seria el futur president nord-americà ho seria gràcies a Internet, n’hem estat ben a prop (tot i que la televisió segueix sent la televisió) i Internet ha representat un element summament important en la victòria demòcrata.

Obama també ha guanyat a Internet i per golejada. Les claus han estat 5:

1. Internet s’ha entens no com un afegit o complement, si no com una peça clau i central sobre la que articular tota l’energia del partit.
2. Les xarxes socials - especialment Facebook - han jugat un paper clau en la mobilització de milers i milers de simpatitzants i militants.  Obama ha sabut integrar Facebook en la seva pròpia presència online i dinamitzar grups com One Million Strong for Barack amb més de 850.000 usuaris inscrits. Sens dubte, el rol de Chris Hugues – un del fundador del mateix Facebook - al capdavant de la seva estratègia online ha estat clau en mobilitzar especialment la generació Y (joves nascuts entre el 1978 i el 1996).
3. L’ús del vídeo ha estat summament intel·ligent i creatiu, aconseguint audiències de milions i milions d’internautes que han vist els seus vídeos publicats a Youtube.
4. L’orientació a la acció des de la seva web ha estat clara i contundent. Sense anar més lluny, la crida central durant el dia de les eleccions era ajudar a trucar a nord-americans indecisos a anar a votar en favor de l’Obama. Summament agressiu, però clarament efectiu per no refiar-se de les enquestes.
5. La dinamització d’accions de marketing directe amb la creació de grans bases de dades de nord-americans sobre els que s’han adreçat missatges de correu electrònic i SMS de manera subtil e intel·ligent. 

Seguir aquestes eleccions des dels mateixos Estats Units ha estat una experiència única que m’ha permès entendre la vertadera força d’internet. Ni més ni menys.

Nou Comentari 5/11/2008

Internet, crisi i la millor de les nostres cares

La nostra economia sembla estar ben tocada, especialment si li fem cas als mitjans de comunicació que només fan que accelerar una important crisi de confiança, fet que ens paralitza a les empreses d’invertir i els consumidors de consumir (desencadenant una vertadera crisi econòmica).

Però, ens hem de començar a tallar ja les venes? N’estic convençut que no i que el millor que podem fer és aprofitant aquests temps d’incertesa per prendre aquelles decisions que portem anys sense prendre, orientar millor el nostre discurs comercial i tornar a tenir aquella pressió que ens permeti sortir clarament enfortits d’aquests difícils mesos que sembla que tenim per endavant.

A títol personal, cadascú ha de fer la reflexió del valor que aporta en el seu lloc de treball a la companyia en la que treballa. A Catalunya hi ha massa gent preocupada del que guanya i dels seus drets i massa poc del que aporta i de les seves obligacions. Estem massa mal acostumats i hauríem de veure aquest moment fent cadascú clara autocrítica sobre el paper que desenvolupem en el nostre dia a dia.

Els que estem immersos en el món online, hem de veure clarament aquest moment de manera optimista ja que provocarà que Internet tingui en els pressupostos de les empreses l’espai que es mereix. Estudis com els d’IDC parlem que la publicitat a la xarxa tindrà un creixement anual acumulat d’un 14,9%.

Com podem llegir a l’article “Crisis, el gran trampolín para la publicidad digital”, el moment econòmic actual representa una grandíssima oportunitat per a anunciants i empreses en general entenguin que és el moment de moure grans partides pressupostàries d'altres mitjans a internet, buscant un claríssim millor retorn de la inversió.

Internet va – amb crisi o sense – i l'impacte que està tenint en els negocis és cada dia major. No adonar-se d'això i no invertir el necessari em semblaria un greu error. Internet és el veritable camí per fer-nos més eficients i optimitzar els nostres pressupostos de marketing i comunicació.

Per tant, a aquest mal temps la nostra millor cara.

Molta canya !

Nou Comentari 27/10/2008

7 tendències de la web 2.0

De l'estudi que vam realitzar a Multiplica sobre models de negocio i la web 2.0, vull compartir-vos 7 tendències en format resumit:

1. L'oferta d'aplicacions i presències 2.0 s'ampliarà clarament però serà cada cop més fragmentada i especialitzada. L’efervescència d’emprenedors digitals per tot arreu i uns costos de desenvolupament i posada en marxa tan baixos farà que l'aparició de comunitats, aplicacions o xarxes socials només farà que multiplicar-se en els propers mesos.
2. Les economies en xarxa que es produeixen en aquesta tipologia de webs farà que els que creixin més ràpid acabaran menjant-se (o comprant) els ‘seguidors’.
3. La gran majoria de grans empreses i grans marques acabarà fracassant si espera que la web 2.0 li permeti  tenir una relació que mai han tingut amb els seus públics objectius des de les seves respectives presències online. El fracàs de les comunitats virtuals de la web 1.0 es repetirà en la web 2.0 si esperen que aquestes relacions passin fora dels espais naturals de relació i contacte a la xarxa.
4. Les agències interactives i les mateixes xarxes socials seran les que hauran d’ajudar als seus anunciants a materialitzar campanyes amb sentit. Els anunciants acabaran entenent que el banner ha mort definitivament a la web 2.0 i haurien de volcar-se a crear aplicacions que convisquin a les xarxes socials i comunitats i aconsegueixin connectar d’una manera més rellevant e implicant a les audiències target.
5. Es començarà a aplicar la intel·ligència social a qualsevol site (siga de continguts, serveis, música, viatges,....
6. El behavioral targeting – pel qual contextualitzarem els nostres missatges en funció del comportament de l’usuari – mostrarà tot el seu potencial. Passar de webs planes a webs amb regles de negoci i intel·ligència que coneixen el perfil de l’usuari i el seu comportament per a a modificar la seva experiència d’usuari i els continguts que es mostren en primer terme.
7. La web 2.0 haurà de reinventar-se quan s’acabi popularitzant el mòbil com a punt  punt d'accés a la xarxa natural. El geoposicionament amplificarà les possibilitats de webs de contactes, classificats, comunitats o xarxes socials a mesura que el iPhone o similars ens permetin estar ‘sempre on’.

Nou Comentari 6/10/2008

Web 2.0 busca model de negoci sostenible

En les darreres setmanes he estat treballant en un estudi sobre models de negoci en webs 2.0 que tot just acabem de publicar a Multiplica. Hem analitzat les 100 webs amb major nivells d’audiència segons Alexa. Aquí us en detallo les conclusions més significatives:

1. Moltes webs 2.0 s'han creat al voltant d'una bona idea o una necessitat no resolta, però sense tenir un model de negoci clar i definit. Varies interpretacions al respecte:
   • Moltes iniciatives - en general - prioritzen tenir alts nivells de creixement i consideren que la monetitzación - en un escenari d'inversions relativament baixa o capitalitzacions molt elevades – pot esperar. 
   • Són vàries les iniciatives que s'han creat com servei social sense a priori un ànim de lucre (Craigslist, Wikipedia,....).
   • La facilitat d'arribar a un acord amb alguna central de mitjans que comercialitzi la teva publicitat o la inclusió del servei Adsense de Google (o similar) fa que la majoria de webs 2.0 tinguin publicitat en les seves pàgines independentment dels ingressos reals que els hi generen.
   • S’observa una clara mancada de creativitat i imaginació per provar models de pagament que vagin més enllà de la publicitat o el model de subscripció.
2. Gran nombre d'iniciatives 2.0 – encara que seguiran vives durant molts anys donat la baixa estructura de costos que tenen - difícilment aconseguiran ser verdaders negocis. L'èxit a la xarxa i el negoci no són sempre causa-efecte. Tenir èxit no significa necessàriament poder fer negoci i els obstacles a la monetització – especialment per part d'uns usuaris mal acostumats a pagar i amb un competidor a cada cantonada – són molt importants.
   
   Encara no s'ha descobert un model clar i diferencial i segueix sent la publicitat la font d'ingrés ‘estrella’ que es contempla per a treure'ns a tots les castanyes del foc. 
3. S'està sobreestimant la publicitat com font d'ingressos. Sense cap dubte, la publicitat online seguirà creixent en els pròxims anys però dubtem una vegada més que hagi pastís per a tots. Són més les webs que neixen cada dia que els increments dels pressupostos publicitaris que es destinen encara a la xarxa. Per a què hi hagi pastís per a tots, la web 2.0 haurà de trobar el que Google va trobar amb Adwords.
4. Mentre arribi aquest moment, seguirem pensant que les iniciatives més interessants són aquelles que puguin monetitzar a través d'un model de pagament basat en la subscripció per un compte premium, el pagament per determinades funcionalitats o comissionar per l'intercanvi comercial que es pugui produir entre els seus usuaris.
   
   No obstant això, el futur dels models freemium no és de color de rosa i el repte segueix sent considerable si ens atenim al 1-2% dels usuaris que com mitjana està disposats a pagar per un compte premium.
   
   Són varis els criteris que poden incrementar les possibilitats de monetització:
   • Comercialització de producte o servei. iStockPhoto és el millor exemple d'un bon model de negoci ja que s'ha convertit en una agència online de fotografies gràcies als milers i milers d'usuaris que les compren i venen.
   • Alt interès de contacte entre els usuaris. Adultfriendfinder o Match en són dos bons exemples de model de subscripció per l’alt interès dels seus usuaris de trobar mitja taronja o companyia.
   • Transaccionalitat. Qualsevol site de classificats com Craigslist o de subhastes com eBay tenen una elevadísima capacitat de monetització.
   • Nínxol i posicionament marcat. El fet que Linkedin s'hagi centrat a ser un espai per a professionals (i no una xarxa social més) li ha permès monetitzar a través dels contactes que es produeixen entre els seus usuaris o la publicació d'anuncis d'ocupació.

L’estudi complert el podeu demanar gratuïtament seguint aquest enllaç.

Nou Comentari 18/9/2008

D’emprenedors a emprenedors

Sens dubte, els emprenedors que tot just s’inicien s’estalviarien més d’un mal de cap si tinguessin la orientació i formació adequada. Però, la realitat és que fins a la data els emprenedors primerencs – també els emprenedors digitals - estan molt sols.

Les universitats de negocis  en general estan més orientades a formar futurs bons professionals i directius que emprenedors. Error estratègic de país que confio que algú es digni a canviar algun dia.

Les administracions – tot i que entenen que ha de recolzar l’emprenedoria – no està formada per professionals que hagin emprès empresarialment i per tant difícilment podran entendre les necessitats reals d’un emprenedor novell.  El seu plantejament és generalment massa teòric i burocràtic.

El capital risc s’adreça a un tipus d’emprenedor que ja ha estat capaç de donar forma al seu negoci i estan pensant passar a un segona velocitat.

Davant aquest dèficit d’instruments per part dels emprenedors novells, s’està reproduint arreu del món un model que em sembla summament interessant: plataformes d’emprenedors per a emprenedors com Seedcamp a Londres, Seedrocket a Barcelona o Engineup a Santiago de Xile.

Les 3 iniciatives es caracteritzen per ...

• reunir en pocs dies emprenedors novells que tenen una idea o un projecte en una etapa molt inicial amb emprenedors amb una certa experiència contrastada,
• escollir – entre tots els projectes que es presenten – aquelles amb més cara i ulls que rebran un primer nivell d’inversió i un acompanyament durant un temps per una participació en el projecte,
• no tenir ànim de lucre.

Sens dubte, el més valuós són els savis consells que emprenedors més experts poden donar al més novells en cóm encarar segons aspectes del negoci durant les jornades i un cop han estat seleccionats.

El fet és que Catalunya necessita reproduir i ampliar aquest tipus d’iniciativa. L’esforç que el Jesús Monleón i el Vicente Arías han fet per crear el Seedrocket és encomiable i tots ens hi hauríem de volcar. Em permeto fer – en aquest sentit – una crida a les principals entitats del país i especialment a les nostres administracions publiques per a què els hi posin recursos per fer evolucionar aquesta gran iniciativa.

Catalunya necessita emprenedors i els emprenedors necessiten plataformes que els ajudin a avançar significativament. L’ajuda d’altres emprenedors n’és – en aquest sentit – absolutament imprescindible.

Nou Comentari (2 comentaris) 3/9/2008

L’iPhone i un nou món per descobrir

Quan un té a les seves mans un iPhone en pocs segons se n’adona que quelcom està canviant. I és que sempre he estat molt crític amb les PDA’s i el mòbils com a ordinadors personals de butxaca. De navegar per Internet des del mòbil ni parlar-ne. I el WAP va nàixer ja mort per les grans limitacions que té tant la seva navegació  com el seu model de negoci tancat en mans dels operadors i un nombre limitat de proveïdors de continguts.

Però, l’iPhone ho canvia tot i es converteix en el vertader punt d’inflexió que estàvem esperant per començar a creure amb el poder del ‘always on’ allà on estem amb una experiència d’ús absolutament excepcional.

Però, no us descobriré ara l’iPhone, però potser sí quelcom que m’ha sorprès més que l’iPhone: les aplicacions que es poden crear per l’iPhone i, sobre tot, el model de negoci que gira al voltat de l’ App Store.

L’App Store és la botiga que Apple ha inaugurat fa poques setmanes al més estil iTunes per descarregar-se tot tipus d’aplicacions que corren sobre l’iPhone (gratuïtes com de pagament).

En el primer mes s’han produït 60 milions de descàrregues i tot i que moltes eres gratuïtes Apple ja ha facturat 30 milions de dòlars i confia arribar a un nivell de facturació de 1.000 milions de dòlars anuals en ben poc temps.

El model és tan intel·ligent que ofereix la infraestructura de hosting, comercialització de publicitat i facturació per comercialitzar les aplicacions que qualsevol desenvolupador vulgui oferir als 12 milions de persones que acabaran tenint un iPhone al final d’aquest any o als 45 milions que el compraran durant l’any 2009.

I és que tots acabarem amb un iPhone (ens agradi o no). L’11 de juliol en només 3 dies s’havien venut 1 milió del nou iPhone. 74 dies es van necessitar per la primera versió arribés a aquesta xifra.

L’App Store li dona l’absolut control a Apple en el negoci de les aplicacions que vulguin córrer sobre l’iPhone i aconsegueix obviar als operadors de telecomunicacions ja que el billing el controla íntegrament Apple (qui reparteix el 70% amb l’empresa desenvolupadora que crea l’aplicació que es pretengui comercialitzar).

Sorprenent és l’article que llegia fa uns dies sobre el fons de capital risc iFund especialitzat en aplicacions per iPhone que en pocs mesos – amb només 100 milions de dòlars - ja ha rebut més de 2.500 plans de negocis i propostes d’aplicacions que desenvolupar per l’iPhone. I és que no dubto que moltes de les coses que fem per Internet des de l’ordinador les començarem a fer des de l’iPhone (ja sigui des de presències online navegables i optimitzades per l’iPhone com amb aplicacions gratuïtes o de pagament que ens descarregarem des del App Store).

La màgia i la força d’Internet es multiplica amb l’arribada de l’iPhone? S’obre un nou territori on tots tindrem quelcom que dir? Som conscients del impacte que els milers d’aplicacions que correran sobre l’iPhone pot tenir en la manera com vivim i ens relacionem?. Quelcom em diu que no n’haig de tenir cap dubte i que l’iPhone pot canviar-ne moltes de coses més aviat del que ens imaginem.

Per tant, i tu? Ja estàs pensant quina és l’aplicació que té sentit que ofereixes en un futur proper als milions d’usuaris que tenim o tindrem un iPhone?

Nou Comentari 24/8/2008

L’internauta políticament indecís

Aquest cap de setmana passat vaig tenir la oportunitat de participar en l’escola d’estiu d’Unió per donar una xerrada sobre Internet i política titulada “L’intenauta políticament indecís”. Sorprès per l’expectació i interès amb que es va seguir – serà que els polítics comencen a mirar internet amb uns altres ulls – vaig poder transmetre 7 aspectes claus que considero que tot partit hauria de tenir interioritzar per tal de treure’n profit al mitjà per excel·lència de començaments del segle XXI:

1.     Internet serveix principalment per cohesionar (en quant a estratègia, missatges i valors) i apropar una militància dispersa geogràficament. L’energia s’ha de posar en dotar d’eines el partit per tal que la velocitat a que les idees flueixen en totes direccions s’acceleri substancialment i el networing entre els militants en sigui una realitat.

2.     La millor manera d’acostar-se online a simpatizants i elector – especialment en xarxes socials o comunitats virtuals – és des dels mateixos militants. Són ells – com a persones – que es mobilitzen a la xarxa per tal de que les nostres idees arribin amb la rellevància, contundència i amplitud que desitjen.

3.     El ciberactivisme – al millor estil Moveon.org – és un eix que sobre temes que preocupen a la ciutadania, amb un to molt poc de partit polítics i amb una absoluta capacitat de resposta ràpida és la manera més intel·ligent d’apropar el partit a col·lectius més allunyats o implicats.

4.     La campanya a la xarxa no pot començar poques setmanes abans d’unes eleccions i pensant principalment amb una web de campanya. No és tracta d’un sprint, si no d’una marató.

5.     Internet hauria de ser l’eix pel qual els partits polítics escolten els seus militants i electors i configuren propostes en funció del que aquests els diuen.

6.     La mateixa manera de com s’organitza un partit política ha de ser completament repensada. Sense tenir-hi la fórmula clara, n’estic convençut que si ara forméssim un  partit nou Internet seria el vehicle central de com organitzar-nos. Congressos, esmenes, sectorials,... em sonen a fórmules organitzatives del segle passat o l’anterior.

7.     Sense recursos – i aquest és l’aprenentatge del cas nord-americà on els donatius en línia tenen un pes cada cop més rellevant – és molt difícil trencar el cercle viciós en la que estem. No hi ha recursos. No fem coses intel·ligents. No hi ha resultats. No hi posem recursos.

Aquí podeu veure la presentació que vaig fer:

Sense creure que internet serveix per guanyar eleccions – potser sí per guanyar momentum – crec que els partits polítics catalans no poden esperar més les oportunitats que la xarxa els hi ofereix per reinventar-se i apropar-se més a la ciutadania i al futur al que tendim.

Nou Comentari 25/7/2008

L’hora d’emprendre

Ja ho diuen els refranys espanyols ‘Al mal tiempo, buena cara’ o ‘No hay mal que por bien no venga’. I és que sóc dels que pensa que la crisis – si és que no ens arrastra a tots a la misèria. – ens farà més bé que mal.

Per molts motius. Us en dono 5:

1. La cultura del ‘totxo’ com a eix de creixement era insostenible. Sense comentaris quan lamentable ha estat l’especulació que s’ha fet en els darrers anys que han enriquits a uns pocs i ens ha posat als joves contra les cordes sense un accés digne a la vivenda.
2. Els catalans – com els europeus – ens estem adormint. Amb un país on la màxima preocupació és saber on anem a esquiar el fi de setmana no anem en lloc. Falta gana. La gana que veig en vols altres països que ens escombraran en pocs anys si no ens posem les piles.
3. La crisi ens obligarà a les empreses a prendre més decisions en clau empresarial, a treure’ns el greix que ens sobra i a ser molt més competitives (no hi ha cap altre remei).
4. La crisi farà que per fi les institucions entenguin que les seves polítiques s’han d’orientar molt més a fer un país més emprenedor i dinàmic.
5. Les exportacions es potenciaran per tal de disminuir la dependència que masses encara tenim d’un mercat interior com l’espanyol.

Per tant, prou de queixar-te de que ve la crisis. I aixeca’t de la cadira i crida amb mi: Vull que vingui la crisi !!! Vull que vingui la crisi !!!

I la vull per construir un altre tipus de país: més sostenible, més global, més innovador, més flexible o més emprenedor.

Aquesta setmana llegíem a l’Expansión les apostes de 12 emprenedors d’èxit que emprenen i amb sang dintre del marc de les noves tecnologies a Catalunya. Entre ells, el David Massó, el Lluis Font, el Dídac Lee, l’Antonio Gonzàlez-Barros, el Carlos Blanco o el Lluis Faus. Probablement, se’n deixen algú (com el Manel Sarasa i el Josep Mitjà d’OpenBravo). Són ells els nostres referents que ens de portar a voler guanyar-li la partida a aquest escenari econòmicament incert que se’ns presenta pels propers anys. Són ells els que ens han d’animar a pensar que ara – més que mai – és l’hora d’emprendre i construir un millor país.

Nou Comentari (1 comentari) 8/7/2008

9-M: La primera campanya 2.0?

Avui he assistit a Madrid a les jornades que Mas Consulting – que no Multiplica J - organitzava per debatre si les eleccions del 9-M van ser les primeres campanyes 2.0. No em podia perdre l’oportunitat de veure els responsables de campanya dels principals partits polítics justificant-se.

I no m'han decebut. Avui he entès perquè les estratègies electorals a la xarxa van ser més aviat descafeïnades. Les raons, varies:

• Segueixen entenent Internet com un mitjà eminentment promocional que no cal dinamitzar un cop les eleccions passen. El Twitter de la Carme Chacón, el més comentat com exemple d’aquesta manca de comprensió i sensibilitat digital.
• Internet com quelcom innovador que els permet ser mediàtics. D’aquí la carrera a veure qui la fa més grossa abans a SecondLife, Tuenti o Youtube.
• La interacció amb els nostres estimats líders polítics – un miratge: pur marketing.
• Les xarxes socials, un mal de cap pels partits doncs s’han de passar hores i hores eliminant comentaris o fotografies als perfils dels seus candidats més que cap altre cosa. No tenen el control i mai el tindran.
• Els professionals que les lideren són més polítics que professionals. Cap ha fet autocrítica. Cap a tret aprenentatges inspiradors. Només m’ha faltat veure els del PP i el PSOE recriminant-se joc net a la xarxa. Lamentable.

Una mica de llum en tanta grisor:

• Es comença a entendre cada cop que la militància ha de ser l’eix sobre el que orientar tota l’estratègia a la xarxa.
• Es comença a entendre que les properes eleccions del 2012 internet i – especialment – l’internet des del mòbil (amb molt de vídeo) en poden ser protagonistes.
• Es comença a entendre que Internet ha de canviar la manera d’organitzar un partit polític. Al menys, així sembla que el PSOE ho està entenent si fem cas a la seva ponència pel congrés de la setmana vinent en el seu punt 428: ‘Un partido en red para una sociedad en red”.

Seguirem informant si hi ha novetats !

Nou Comentari 27/6/2008

Seguir sent un referent (per alguns al menys)

Estar dos mesos a Barcelona – juny i juliol – després d’estar a Xile i Brasil quasi bé 2 anys m’ha permès relativitzar l’estrès que reconec que tenia per Barcelona i Catalunya pel que fa al grau d’avanç del seu caràcter innovador i el seu grau d’introducció en l’era del coneixement.

I és que postejar un ditades anant amb AVE i estant connectat amb 3g em positivitza d’una manera increïble.

Segurament,  Xile i Brasil no són Finlàndia o Califòrnia però us puc ben assegurar que són dues economies amb uns nivells de creixement impressionants i amb un futur ben potent. I ells ens tenen per ara encara com a referents.

I és que per molts països podem ser un referent – talment com per nosaltres ho és el Silicon Valley - en la mesura que ens ho creguem, traguem pit i desenvolupem lligams empresarials amb aquests països.

Precisament vaig anar a la sessió sobre el Silicon Valley que va organitzar Tertulia digital aquesta setmana  i vaig sortir-ne amb algunes idees clares de coses que han de canviar per convertir-nos també amb un referent:

• El govern català (i espanyol) han d’ajudar amb el seu pressupost a consolidar una indústria innovadora i tecnològica que precisa consolidar-se.  Som moltes les empreses que ens ho estem fent tots nosaltres. La demanda pública ens podria ajudar a donar el salt. La investigació de centres ja poderosos a Califòrnia com el SRI es va fer gràcies al pressupost de l’exèrcit nord-americà.
• L’empresari català ha de canviar de xip en temes com:
  • Hem d’estimar el risc empresarial per damunt de les coses.
  • Hem de pensar globalment: internacionalitzar-se o morir.
  • Hem de tenir una major mentalitat a col·laborar.
  • Ha de ser més agressiu, innovador i competitiu.
  • Hem de perdre la por al ridícul.
• La universitat ha de reinventar-se.
  • Ha de crear una mentalitat més emprenedora en l’alumnat.
  • Ha de fer-nos entendre que somiar és possible.
  • Ha de forçar gran part dels seus continguts en altres idiomes
  • La investigació que realitza ha d’orientar-se a la seva utilitat empresarial.
• El capital risc ha de potenciar-se, tenir professionals que hagin estat abans emprenedor i que puguin acostar-se a la tipologia d’emprenedoria que tenim a Catalunya i dotar-la de l’experiència empresarial que li manca. 

El Silicon Valley va iniciar-se perquè la qualitat de vida de la zona fa 40 anys era absoluta. No podem replicar el model Silicon Valley pensant en l’any 2025? Jo n’estic convençut que sí. Només depèn de tu i de mi.

Nou Comentari 19/6/2008

La persuabilitat, una disciplina que es consolida

No acostumo a parlar massa de mi als Ditades. Avui en faré una excepció i per tirar-me algunes floretes. Us en demano disculpes.

Ara fa 3 anys compartia amb els meus companys de Multiplica una doble intuïció:

• En primer lloc i entenent que havíem de centrar el nostre discurs i la nostra proposta de valor, intuïa que ens havíem de dedicar – com a eix central - a millorar els ratis de conversió de les presències online dels nostres clients, desenvolupant una disciplina que integrés algunes de les coses que ja estaven fent: marketing online, usabilitat, copys, mètriques,.... 
• En segon lloc, anomenaríem a aquesta disciplina Persuabilitat. ‘Persuabilitat? Van dir molts dels companys de Multiplica d’aquell moment’. Altres simplement amagaven un somriure als seus llavis.

La veritat és que en aquell moment no les tenia totes. Però, quelcom em deia que la persuabilitat (més detall del que és a la wikipedia o al blog persuabilidad.com ) és convertiria en una paraula més del vocabulari dels que treballem conceptualitzant presències a la xarxa i una disciplina que s’acabaria ensenyant a les universitats.

Després de participar al Practitioner Web Analytics aquest dies, m’he adonat que la persuabilitat - com a disciplina amb entitat pròpia - s’està consolidat. A més, són ja més de 13.000 les referències a Google de la paraula ‘persuabilidad’, algunes més que les 634 referències que hi havia al gener del 2006.

Hem arribat a un punt de maduració d’internet on la persuabilitat s’està convertint en l’eix central de les inquietuds de les grans companyies del país per maximitzar els seus resultats a la xarxa.

No obstant, segueix sense ensenyar-se a les universitats i encara hi ha molta gent del sector que no en coneix el significat. Per mostrar als escèptics el vertader contingut vull anunciar que l’Ester Pallarès i un servidor portem mesos treballant amb un llibre sobre la persuabilitat que confiem acabar en els propers dos mesos. Estic convençut que el llibre marcarà un abans i un després en el treball que estem fent a Multiplica i ens posicionarà com un referent internacional com a consultora d’internet.

Veurem si les intuïcions és converteix en fets consumats. Per ara, no en tinc cap dubte.

Nou Comentari 8/6/2008

Pornografia 2.0

El sexe és una de les prioritats vitals que la majoria tenim, tot i que ens costa reconeixeu-ho en públic. Curiosament, ben poc se’n parla més enllà dels típics estudis que diuen que a Espanya els homes preferim veure un partit de futbol a fer l’amor o que estem a la cua europea en nombre de relacions sexuals.

A la xarxa, succeeix el mateix tot i que el sexe és encara més protagonista doncs des dels nostres amagatalls més insospitats - alguns des de la feina - accedim a continguts de tipus pornogràfic. Són milers i milers les webs d’aquest tipus – amb fotos, vídeos i contactes - les que fins ara envaïen la xarxa amb iniciatives d’allò més agressives i sense marca (més enllà del totpoderós Private.com)

I ara arriba la web 2.0 – per posar més inquieta a la industria pornogràfica ja que encara que amplia la possible audiència, canvia les regles del negoci de la distribució tradicional de continguts per adults i a més li fa sorgir un nou i gran competidor: l’usuari o usuària, que webcam en mà no només gaudeix del seu sexe i les seves més variades perversions, si no que  a més les enregistra i les publica a Youporn.com (posició 35 a Alexa) o Pornotube.com (posició 286 a Alexa). Qualsevol semblança a Youtube és pura coincidència :).

Internet ja ha representat la reducció de la venda de DVDs en més d’un 50% des de l’any 2004 (segons dades proporcionades per Vivid video a la revista GQ). La web 2.0 només farà que desaparegui la compra física de DVDs. L’arribada de la banda ampla i la possibilitat de descarregar ràpidament i veure pel·lícules des de la xarxa modifica l’accés a aquest tipus de continguts. Ja no haurem de demanar a aquell bon amic, el vídeo pirata de Necromàntic II o Les delícies de les Piràmides. L’usuari es comporta diferent a la xarxa doncs prefereix vídeos – si pot ser amateurs – de poca durada a produccions amb models d’una hora i mitja. I a més, els vols veure sense pagar.

La web 2.0 en aquest tipus de sites integra una capa addicional ben interessant. Permet connectar, d’una banda, demanda amb oferta de scouts, dones de companyia o prostitutes i d’altra usuaris que busquen sexe real sense necessàriament pagar mitjançant webs de contacte com Adultfriendfinder.com (posició 42 a Alexa).

Iniciatives com Youporn.com, Pornotube.com o Adultfriendfinder.com no paren de créixer per les economies d’escala que tenen donat el rol tan important que té l’usuari. Ell és el contingut. Per tant, s’estan convertint amb marques cada cop més conegudes amb milions i milions d’usuaris que les visiten i amb models de negoci d’allò més interessant que tenen com a fonts d’ingressos des de la publicitat, als serveis premium passant per venda de productes o serveis de contacte pagats al més estil Adultfriendfinder.com amb un mix entre la gratuïtat i el pagament diria que quasi perfecte. La industria pornogràfica haurà de preocupar-se de la força que cada cop tenen aquests tipus d’actors.

Nou Comentari 25/5/2008

La generació Starbucks

Els atributs que expliquen la personalitat però també l’èxit d’una empresa (i marca) com Starbucks parlen d’una generació de professionals i emprenedors (en els que m’incloc) que tenim una determinada manera d’entendre la vida i els negocis i que ens caracteritzem (o al menys ho intentem) en:

1.       Tenir grans somnis i voler marcar la diferència. Sentir-nos que volem (i podem) fer quelcom del que ens sentim profundament orgullosos en aquesta vida sense pors ni limitacions prèvies i amb la clara vocació de marcar la diferència.

2.       Ser globals entenent els matisos locals. El món es fa petit cada dia més i no volem quedar-nos al marge. Estimem la globalització però respectant i emfatitzant les personalitats i identitats pròpies. Respectem les diferències i hi veiem només avantatges.

3.       La innovació i l’anticipar-se al futur és quelcom inherent al que fem. La millora continua observant contínuament els canvis que s’endevinen en el nostre entorn formen part de la nostra manera de viure i treballar.

4.       Amb ganes de créixer però de manera ben humana. ‘Stay small while growing big’ és la màxima d’una empresa de més de 100.000 treballadors per tot el món, però que aconsegueix en cada un dels seus establiments una aproximació molt humana i propera tant entre els seus treballadors com amb els que hi som clients habituals.

5.       Sent profundament ètics en els negocis. La franquesa, la honestedat i la noblesa en els negocis està sempre abans de qualsevol compte de resultats.

6.       Amb un clar compromís social. Els que tenim el luxe d’emprendre, creiem fervorosament que ho fem per crear una societat millor. El treball d'Starbucks per millorar les condicions dels recol.lectors de cafè és digna de felicitació.

7.       Implicació, responsabilitat i cerca continua de l'excel·lència. Intentem fer la nostra feina el millor que podem. Gaudim del que fem i només ens val ser excel·lents amb tot el que fem. En tot això, els petits detalls importen i molt.

8.       Sense regles, només principis vitals. Al mateix estil que la política de Starbucks expressada en el seu llibre de principis Green Apron Book que tot empleat té plenament interioritzat, les regles no ens agraden ja que coarten la flexibilitat i la proactivitat. Les úniques regles que valen són les que estan per trencar-se.

9.       La informalitat no està renyida amb la serietat. La nostra manera de ser informal, descarada i fins algun punt irreverent no està renyida amb la nostra professionalitat i serietat en el treball.

10.   Amb personalitat pròpia. Volem tenir caràcter propi i no s’hi val qualsevol cosa que no encaixi amb aquesta personalitat i caràcter únic.

L’Starbucks no només ja és per moltes persones el nostre tercer lloc (després de la casa i el lloc de treball). És també un reflex d’uns valors i una identitat d’una generació de professionals i emprenedors que tenim una manera ben diferent d’entendre els negocis i el nostre paper en la societat en la que vivim.

I tu? Et sents també generació Starbucks?

Nou Comentari (2 comentaris) 1/5/2008

Negocis en la web 2.0?

El mite de la finestreta única

L’any 2003 des de Multiplica vam estar treballant per Cat365 i un exercici que vam fer era imaginar-nos un dia fred d’hivern de l’any 2008. Ha arribat aquest dia. En aquell moment escrivíem (bé, el Marc Ribas escrivia) i compartíem amb el nostre client les següents línies:

“Any 2008. Segon dissabte de febrer. Fa fred, però per això sóc aquí, pel fred. Li he demanat a un amic que m'acompanyi a passejar pel Montseny: necessito tranquil.litat, aire, una companyia silenciosa, i fred.

Fa dies, setmanes, que els pensaments només giren entorn als meus problemes, no aconsegueixo superar la barrera i passar a les solucions. I la barrera (de problemes) és cada vegada més alta. L'amic em parla, intento escoltar-lo, la barrera em torna a atrapar. El fred tampoc m'ajuda.

Merda! Pensava que havia abandonat tot artilugi modern, per gaudir del fred silenciós, però no, la PDA s'ha colat, i ara sona. Què collons vol? Per què no em deixa escapar, encara que sigui per unes hores? Deixo que soni, i finalment para....ufffff. Unes passes més, i ja torna a sonar, quin poc respecte, la tecnologia! No diuen que és intel.ligent! Davant la insistència, la trec de la butxaca de l’abric, la desplego, i "Felicitats! Cat365 t'informa“.

Primer penso que és el dia del meu aniversari i ho he oblidat, però no; perquè em feliciten? S'estan burlant? Ostres! No, no pot ser

Cat365 t'informa que l‘Ajuntament de L'Escala t'ha concedit el pis de protecció oficial que vas demanar. Per continuar amb el procés, pots posar-te en contacte amb l‘Ajuntament al telèfon 972.23.30.12. o bé clicant aquí, el Cat365".

Sense Cat365 no m’hagués assabentat mai que el meu propi ajuntament oferia pisos de protecció oficial. Cat365 no només em va informar. Em va permetre participar en el concurs dels pisos només omplint un simple formulari. Cat365 es va encarregar de la resta, lliurant tota la documentació necessària en format digital emmagatzemada en el seu sistema.

Mai m’hagués pensat que l’administració fos tan propera i preocupada.

Què em deies, amic meu?..."

L’any 2008, la realitat d’una finestreta única s’ha esvaït. El concepte probablement era massa ambiciós i es va equivocar al voler competir en quant a visibilitat amb les diferents administracions públiques respectives (especialment la Generalitat), però era un concepte molt potent i un clar referent internacional.

La política – com de costum – es va encarregar de carregar-s’ho.

Nou Comentari (3 comentaris) 18/4/2008

15 aprenentatges per emprendre (2ª part).

Segueixo amb la relació de coses que he après com a emprenedor.

• 8. Construeix coses fàcils d’entendre. La vida ja és prou complexa per a què a més conceptes difícils d’entendre tinguin les mateixes probabilitats d’èxit que conceptes simples però potents. En molts negocis que escolto i moltes webs que visito la complexitat de la seva proposta de valor no s’aconsegueix entendre a la primera. Malament comencen. El mercat no ens donarà massa temps per poder-nos explicar.
  
  
• 9. Preocupa’t per tenir el millor producte i la millor experiència. Especialm